28/09/2025 | 20:15
Com estàs? Vam veure a Instagram un vídeo teu on explicaves el cansament, la duresa del viatge, i reconeixies que havies estat pensant a abandonar la missió fins a Gaza.
Soc humana, com tots els que som aquí. No és un viatge fàcil. Dormim a terra, sense intimitat, les condicions del mar són dures, amb nits sense dormir, portem tres atacs amb explosius llançats des de drons… però sobretot s’està fent dur per la durada del trajecte. La missió era prevista per a dues setmanes, i ja portem un mes. Per mi, va ser molt dur el dia que el meu fill em va trucar plorant i em va demanar que tornés a casa. Però… buf… l’important és la missió, l’important és obrir un corredor d’ajuda humanitària cap a Gaza.
Ara entrem en la fase definitiva: ja no hi haurà aturades tècniques i navegueu directament cap a Gaza: a quants dies esteu d’entrar en aigües de control militar israelià?
Ahir vam deixar les aigües gregues, i ara som en aigües internacionals. Es calcula que en uns tres dies estarem entrant en aigües de Palestina, prop de la Franja de Gaza. Som plenament conscients que aquests dies s’intensificarà la tensió i que a les nits hem d’estar més alerta que mai per possibles atacs amb drons.
“La Flotilla a Gaza arribarà fins al final, per moltes amenaces que ens facin”
Us poden atacar abans, en aigües internacionals, com a flotilles anteriors. O us poden assaltar amb soldats israelians com van fer amb el Mavi Marmara, on van matar 10 activistes. És un moment extremament perillós.
Al Ministeri de Defensa israelià estan debatent com assaltaran els vaixells de la Flotilla i què faran després amb nosaltres: si ens detindran, si ens portaran a un vaixell militar, si serem deportats o quedarem empresonats… Té riscos personals, però és el moment que estàvem esperant des de fa un mes. Nosaltres no estem pensant en això, sinó que pensem que la Flotilla és una baula més d’un moviment enorme de tota la gent que a Europa i als Estats Units està fent accions de bloqueig, que fa protestes a les universitats, que es manifesta contra l’equip israelià a La Vuelta ciclista o que acaba de protagonitzar una manifestació massiva en un lloc com Berlín. És un moviment de la humanitat que diu que ara és el moment de trencar el bloqueig a Gaza i aturar el genocidi palestí.
Tot i això, estan arribant notícies que fan molta por: “informació d’intel·ligència creïble” indica que “és probable que Israel intensifiqui els atacs violents contra la Flotilla en les pròximes 48 hores, utilitzant armes que podrien enfonsar vaixells, ferir o fins i tot matar els participants”.
Evidentment, és possible. Perquè Israel és un Estat criminal, genocida i absolutament perillós. A les flotilles anteriors els han disparat, les han atacat amb drons, els han causat incendis. Que l’exèrcit d’Israel és molt perillós, ho sabem. Ara, però, creiem que hi ha un interès a difondre aquests rumors per espantar-nos, i no ho aconseguiran. Jo veig més una estratègia de propaganda que prové de llocs com Itàlia, que té un Govern amic d’Israel, el Govern feixista de Meloni. No caurem en aquesta estratègia. Pensem arribar fins al final, per moltes amenaces que ens facin.
“La Flotilla és un punt d’inflexió. Després de nosaltres, vindran més flotilles i obriran el corredor humanitari”
Quina anàlisi política fas del que ha significat la Flotilla a Gaza fins ara?
La Flotilla a Gaza és un punt d’inflexió. Hem fet una cosa que no s’havia fet mai. Les flotilles fins ara eren un vaixell sol intentant arribar a Gaza per trencar el bloqueig. Aquest cop som més de 40 vaixells i centenars de persones a bord. Aquest cop hi ha un moviment de milers i milers de persones que, conjuntament amb la Flotilla, diuen que ara és el moment de convertir la impotència en acció. La història pot canviar, es pot aturar el genocidi. Si no ho fan els governs, ho farem la ciutadania. Ens han volgut impotents davant l’aniquilació dels palestins. Ens han dit que no hi havia res a fer. Tanmateix, estem decidides a canviar aquesta narrativa i a demostrar que es pot passar de les paraules als fets. I, per això, crec que la Flotilla ha desencadenat una onada que és imparable.
Algú es pot preguntar: per a què serveix tot aquest viatge, esforç, posar en risc la vida de centenars d’activistes, quan en realitat és altíssimament probable que el poderós exèrcit israelià mai deixarà ni apropar-se a la Franja de Gaza 50 velers i vaixells atrotinats… Per què fer-ho, doncs?
El mateix li deien al moviment obrer quan va fer la vaga de La Canadenca i va aconseguir la jornada de 8 hores. El mateix els deien a les primeres dones que demanaven el dret a votar amb accions de desobediència, i semblava impossible canviar les coses. El mateix els deien als negres sud-africans que lluitaven contra l’apartheid amb accions de resistència civil. La història de la humanitat és plena d’exemples en què els poderosos semblaven intocables i les injustícies no es podien canviar. L’única lluita que es perd és la que no es dona. I això és el que estem fent aquí. No sé si amb aquesta Flotilla aconseguirem obrir el corredor humanitari, però sé que després d’aquesta Flotilla hi haurà una altra Flotilla, i una altra, i una altra, fins que s’obri el corredor humanitari. D’això no en tinc cap mena de dubte.
“Junts i el PP són còmplices del genocidi. Però em preocupa més que el Partit Socialista n’ha sigut còmplice fins fa poc”
Junts, a Catalunya, i el PP, a l’Estat, han tingut una actitud molt hostil amb la Flotilla i, fins i tot, de defensa de l’Estat d’Israel. De fet, aquesta setmana Junts es va excloure d’una declaració al Parlament de condemna del genocidi a Gaza i suport a la Flotilla. Com valores la posició dels partits polítics a Catalunya?
Que la dreta i l’extrema dreta estiguin donant suport al genocidi i a l’economia de la guerra israeliana no em sorprèn. Ha sigut sempre així. La dreta catalana o la dreta espanyola són còmplices del genocidi. Però, a mi, en canvi, el que em preocupa és que el Partit Socialista ha estat còmplice del genocidi fins fa poc. Només s’ha mogut per la pressió social. Això també ho hem de dir. El Partit Socialista ha estat molts anys negant-se a fer res contra l’Estat d’Israel, i li va costar moltíssim reconèixer l’Estat palestí. Ara, dos anys després i amb més 60.000 morts, tot just acaben d’aprovar l’embargament d’armes, que és el mínim del mínim. Hem hagut de pressionar el Partit Socialista des de dins del Govern i des de fora, des dels carrers, fins que no ha tingut més remei que provar l’embargament.
L’Ajuntament de Barcelona, governat pel PSC, ha aprovat el boicot a la participació d’empreses israelianes en les fires que es facin a la ciutat i es nega a fer l’etapa d’inici del Tour de França si hi participa un equip israelià…
Sí, però jo recordo que, quan nosaltres érem al govern, vam trencar les relacions amb Israel i l’agermanament amb Tel-Aviv, i, en canvi, l’alcalde actual, del PSC, el primer que va fer quan va guanyar l’alcaldia va ser recuperar les relacions amb Israel. Només després d’un munt de mobilitzacions socials s’ha vist obligat a rectificar. Recordo perfectament que el Partit Socialista no estava en aquestes posicions.
“He estat rebent crítiques masclistes o classistes tota la vida. Fa molts anys que estic en això. Ja ni me les miro”
Aquí a Catalunya una part de la dreta i, fins i tot, de l’esquerra han reaccionat a la Flotilla amb una mica de befa i de riures, per les avaries dels vaixells, pels problemes amb les tempestes en alta mar. Programes de ràdio de RAC1 o de Ràdio Flaixbac han fet brometes sobre la Flotilla en un to de menyspreu. Com ho has viscut?
Per mi, el problema ja no és que facin broma de la Flotilla, sinó que s’estan rient d’un genocidi. Avui el Govern d’Israel està matant milers de criatures amb bombes i amb la fam com a estratègia de guerra. I, davant d’això, hi ha qui no només no fa res per aturar-ho, sinó que es dedica a ridiculitzar a qui sí que ho intenta. Bé, la història posarà cadascú al seu lloc, no? D’aquí a un temps cadascú es podrà mirar al mirall i preguntar-se: tu què vas fer per aturar un genocidi? Però et dic una altra cosa: jo estic molt orgullosa que anem amb vaixells de segona mà, som gent normal, no tenim cap milionari al darrere finançant-nos, i per això els vaixells tenen problemes mecànics.
També, a Catalunya, hi ha hagut molts atacs cap a tu en concret. També des d’una part de l’esquerra. Deien, si fa no fa, que el fet que tu pugessis als vaixells de la Flotilla era per ego, o per càlcul electoral…
Mira, ja fa molts anys que estic en això: primer, com a activista contra la globalització; després, en defensa del dret a l’habitatge, i, en els últims anys, com a alcaldessa representant els Comuns. Aquestes crítiques, sovint masclistes i classistes, les he estat rebent tota la vida. Soc una activista social dona, de classe baixa, queer i sense que cap poder fàctic em defensi. Però són crítiques que ni me les miro. Jo soc aquí perquè estan exterminant la població palestina. Jo penso en els nens i les nenes que estan sent assassinats, i com a dona i com a mare, és aquí on vull ser. I si, davant d’això, el que decideixes és atacar o ridiculitzar les persones que som a la Flotilla…
D’altra banda, a mi em fa la sensació que la majoria de la gent d’esquerres sí que dona suport a la Flotilla a Gaza. De fet, si aturen o ataquen la Flotilla, estan convocades aturades en instituts, universitats i llocs de treball. Què demanes a tota aquesta gent a Catalunya disposada a mobilitzar-se?
Això és el que ens dona forces per seguir. Nosaltres som aquí al mig del mar, en embarcacions precàries, i, en canvi, no ens sentim soles. Cada dia arriben notícies de mobilitzacions socials a tot Europa. Tot i això, jo demanaria una cosa: les mobilitzacions no han de ser simplement perquè ataquin la Flotilla; han de ser per demanar que els nostres governs facin un corredor humanitari a Gaza. Les mobilitzacions no han de ser perquè ens ataquin als individus de la Flotilla, sinó perquè ataquen el que és la missió de la Flotilla: és a dir, ataquen la idea d’obrir un corredor humanitari.
