29/04/2025 | 14:38
Per què ens vam quedar sense llum?
En sabem els efectes, però no en sabem les causes principals. El que va passar ahir, per motius que encara no sabem, és una protecció dels sistemes elèctrics: cauen en cascada quan troben pertorbacions, per exemple, de freqüència.
Seria com que s’apaguen per no espatllar-se.
Sí, sí, es confinen. Quan una subestació elèctrica, per exemple, detecta que hi ha un problema, desconnecta aquella part. El que passa és que tot el que hi ha per sota, tots els subministraments, es queden sense electricitat. Hem protegit, però a costa de tallar el subministrament. És protecció, però el cost és un tall del subministrament. El que és excepcional és que sigui d’una magnitud tan extraordinària.
“És important pensar en aquesta emergència amb un marc una mica més gran. La lliçó és que som dependents!”
El president de la patronal, Josep Sánchez Llibre, ha dit aquest matí que el que ha passat evidencia la necessitat de les centrals nuclears. Tu com ho veus?
Hi ha uns plans de desmantellament de les nuclears que estan signats des de fa molts anys perquè s’acaba la seva vida útil. Ara hem d’obviar això perquè veiem que tenim inestabilitat en el sistema elèctric? No ho crec; jo crec que hem de recordar per què es va dir que les nuclears tenien una vida limitada. Primer, per motius de seguretat, també pels passius ambientals que generen amb els residus i, a l’últim, per les dependències que tens per haver d’importar urani del Níger i de Rússia. És una energia del passat que no hem d’utilitzar en el futur. Hem de buscar altres solucions.
I quina lliçó hem de treure de l’apagada, doncs?
Crec que és important pensar en aquesta emergència amb un marc una mica més gran. La lliçó és que som dependents, en aquest cas molt electrodependents, i això ens genera una vulnerabilitat. Però això és una cosa que està passant de manera recurrent: amb la covid, amb la crisi energètica derivada de la guerra d’Ucraïna, amb la DANA de València i, ara, amb l’apagada. Vivim una dècada marcada per fenòmens extrems que són previsibles; però, com que no són molt probables, no actuem en conseqüència. Aquesta excepcionalitat cada vegada es tornarà més normal. Més enllà del sistema elèctric, hi ha un punt clau que és com responem als moments d’excepcionalitat.
Què és el que t’ha semblat destacable d’aquesta resposta a l’apagada?
A mi em sembla molt interessant el contrast entre la Unió Europea, que et fa comprar un kit individual preparacionista, i les propostes d’organització comunitària que sorgeixen en aquests moments. Tal com explica Rebecca Solnit, en aquests moments difícils d’emergència la gent té tendència a ajudar-se, i jo crec que el capital polític transformador que hi ha en aquests moments és molt gran. No n’hi ha prou que el Departament d’Interior tingui uns manuals de com actuar en l’àmbit familiar o individual en moments d’excepció. Cal una formació més col·lectiva i més ambiciosa. Viurem més moments d’excepcionalitat per motius geopolítics, meteorològics, energètics i de desajustos econòmics. Comprar-te una ràdio pot ser important, però també ho és que sàpigues qui és el teu veí i que us podreu ajudar si passa alguna cosa.
“Reduir la demanda d’energia ens farà més resilients a qualsevol emergència”
Precisament, per mitigar l’emergència climàtica i evitar fenòmens com el de València, hem après que cal electrificar més coses per deixar els combustibles fòssils. Però sembla contradictori amb la idea que hem de deixar de ser electrodependents.
Les propostes de transició energètica de la majoria de les institucions van cap a una major electrificació i cap al 100% renovable, sí, però jo ho matisaria: estic d’acord amb el 100% renovable, però crec que no és el més important. Crec que el més important és el 80% de reducció de la demanda primària d’energia. El debat sobre la substitució, l’electrificació, s’ha imposat sobre el debat sobre la reducció. També és cert que caldria emmagatzematge, però amb aquesta reducció en caldria molt menys. Per això crec que la reducció dràstica del consum d’energia primària ens farà menys vulnerables a les dependències de tota mena, com ara aquesta apagada, però també les importacions de combustibles fòssils, de minerals i d’altres tecnologies. Ens farà més resilients davant qualsevol emergència. Ara bé, ens comporta altres coses, evidentment, com canvis estructurals en el model econòmic. Dins d’aquesta reducció de la demanda primària d’energia, l’electrificació sí que hi pot tenir un paper més important.
