04/08/2026 | 07:00
Arribes a Barcelona dies després d’una altra victòria important: 10 dels 11 candidats de Socialistes Democràtics d’Amèrica (DSA) en les primàries demòcrates a l’estat de Nova York van guanyar, així que seran els candidats del Partit Demòcrata en les pròximes eleccions tant a l’estat com en l’àmbit nacional. A més, dos dies més tard es va complir una de les principals promeses electorals de Mamdani, que és la congelació de gairebé la meitat dels contractes de lloguer que estan regulats per la ciutat de Nova York. Què és DSA? A Europa la podem confondre amb un partit, però segurament és una altra cosa.
No som un partit polític; som una organització política. De fet, legalment som com una ONG. Però la raó per la qual no som un partit, justament, és perquè els partits als Estats Units tradicionalment són molt difícils de crear, fora dels demòcrates i dels republicans. Hem vist molts tercers partits que intentaven presentar-se a les eleccions i la majoria van fracassar de manera molt substancial. Per exemple, el Partit Verd ho va intentar, el Partit Liberal, els partits socialistes… però mai no van poder guanyar i obtenir una representació rellevant. El que vam intentar fer és, de manera interna, imitar un partit en la tradició europea, però de manera externa ens presentem a les eleccions primàries, a través de les quals s’elegeixen els candidats demòcrates i republicans. El que fem a Nova York és presentar candidats socialistes que són elegits en eleccions internes demòcrates i els presentem a les eleccions. A tothom amb qui parlem, quan parlem amb ells a casa o al carrer, quan fem campanya o a través de la nostra publicitat, ens presentem com a socialistes democràtics, però també ens presentem com a demòcrates. És la manera d’arribar al poder, volem arribar al govern.
A més d’aquesta tasca que fem en l’àmbit electoral, establim aliances amb sindicats i fem feina legislativa. Quan els electes arriben al càrrec, els ajudem a adoptar i a fer avançar legislacions socialistes. Hem tingut força èxits. Hem augmentat els impostos a les grans fortunes i hem donat més poder a l’estat de Nova York per posar en marxa infraestructures d’energies renovables. També treballem en tot l’àmbit de la justícia per a les persones immigrants: hem format milers de novaiorquesos sobre com respondre si ve l’ICE (Servei d’Immigració i Control de Duanes), aquesta organització de control de la immigració. Fem molta feina, però som sobretot coneguts per la tasca electoral.
Com decidiu presentar un candidat? Presenteu candidats individuals, en districtes o en barris concrets?
El 2015, vam establir la fórmula d’escollir unes curses estratègiques de candidats a partir d’una sèrie de factors. Com a col·lectiu –perquè tenim milers de membres–, analitzem la història de votants d’un districte: si són progressistes o socialistes, si han tingut èxit aquestes formacions en el districte o en el barri. Després analitzem l’accessibilitat d’aquest barri per a les eleccions, i el pilar de la nostra estratègia és trucar a les portes. En alguns barris és més fàcil de fer-ho que en d’altres. Per exemple, en els barris més rics o residencials, no et deixen entrar. També analitzem on viuen els candidats i que ells mateixos es puguin presentar. El candidat ideal, normalment, ja és membre o ha treballat amb DSA o amb un sindicat, una altra organització de base comunitària, de base social. Ens comprometem a construir poder fora de l’exercici governamental i a dins.
“Mamdani és extremament carismàtic i va prendre la decisió d’invertir molt aviat en els formats de vídeo”
Podries donar-nos algunes pinzellades de què va fer que la campanya del Zohran Mamdani fos tan exitosa?
DSA existeix des dels anys vuitanta, però l’organització moderna és després de la campanya de Bernie Sanders a la presidència, el 2016. Al final va guanyar Trump, però l’experiència d’algú que s’identifiqués a si mateix com un socialista democràtic va atraure molta gent a l’organització DSA. Evidentment, la victòria de Trump també va dur molta gent a DSA, perquè ens vam adonar que la política de l’establishment de Hillary Clinton, més moderada, no tenia èxit, i la política de Barack Obama va marcar la via que Trump pogués arribar a aquesta victòria. Així que hi havia molta gent que buscava un lloc i es va unir a nosaltres.
A Nova York, després d’aquesta fase, vam fundar un grup electoral i vam guanyar les primeres campanyes. El 2017, durant aquestes primeres campanyes, Zohran Mamdani era un col·laborador i es va unir a DSA. El 2025, la primera vegada que vam tenir la idea de donar suport a Mamdani, era una cursa electoral molt més important de les que mai havíem emprès fins llavors. Tot i que ell era un perfecte desconegut fora del seu districte, l’organització ja disposava d’una base militant molt sòlida, centenars d’organitzadors i de membres que sabien dur a terme una campanya electoral. També hi van influir factors externs, com el context polític i la feblesa dels rivals. El que vam anar construint a partir del 2016 ens va permetre estar preparats per a l’oportunitat que se’ns va presentar més tard.
Des de fora, solem veure que Mamdani és un comunicador extremament talentós, una persona amb gràcia que se sent molt còmoda a les xarxes socials. Quin és el balanç entre la comunicació política i aquesta part del seu talent?
Va ser un factor molt important, evidentment. Mamdani és extremament carismàtic i va prendre la decisió d’invertir molt aviat en els formats de vídeo. Tot i això, no crec que hagués funcionat si no hi hagués hagut aquest missatge potent que ell comunicava, de millorar les condicions materials de la vida dels novaiorquesos. Els vídeos eren fantàstics, però al centre hi havia aquest missatge que l’habitatge és massa car, les guarderies són massa cares i tota la ciutat és massa cara per a tots nosaltres, així que hem d’arreglar això i ho hem d’arreglar junts. En tots els vídeos, convidava les persones que els miraven a passar a l’acció, a unir-se a la campanya. Va haver-hi una operació massiva amb voluntaris, i aquests voluntaris els organitzàvem perquè fossin líders. Això ens va permetre fer campanyes increïbles de captació de vots cada dia en tots els districtes. La gent veia un vídeo a TikTok o a Instagram i deien: “Ostres, increïble, jo vull fer alguna cosa amb aquesta persona”. I llavors anaven a la pàgina web i veien un esdeveniment a menys d’un quilòmetre d’on vivien, parlaven amb els veïns i després els deien que els havien inspirat i els animaven a votar. Les converses cara a cara, a la gent se li graven molt més que un vídeo que reben en el telèfon o una publicitat que veuen a la televisió.
“Volíem tenir candidats que reflectissin les necessitats de les persones que viuen en les diferents comunitats”
Pel que fa a aquesta operació de voluntaris, ens pots dir algunes xifres perquè la gent aquí tingui una idea de totes les persones que vau aconseguir mobilitzar?
Sí. En les eleccions primàries del juny del 2025, 100.000 persones es van apuntar a participar en un esdeveniment, en un míting o fer estratègia de captació. No tothom hi va participar al final, però entre 30.000 i 40.000 persones van assistir als mítings o als esdeveniments. 500 d’aquestes persones eren el que dèiem “líders de terreny de camp”, és a dir, persones formades per fer campanyes de captació de vots. I totes aquestes persones eren voluntàries, que havien entregat molt del seu temps i que tenien molta responsabilitat per tal que la campanya funcionés de manera efectiva. Eren voluntaris molt formats que assumien responsabilitats importants.
500 persones és una xifra que no és tan gran, però és la columna dorsal de la campanya, és el que fa possible justament fer tot el que vam fer. En les eleccions primàries vam trucar a un milió i mig de portes i vam fer més d’un milió de trucades telefòniques. Això no hauria estat possible si no haguéssim format els voluntaris perquè ells mateixos organitzessin els seus propis esdeveniments. Si haguéssim volgut centralitzar i controlar-ho, no ho hauríem pogut fer. Els voluntaris de vegades s’equivocaven, però preferíem sacrificar una mica de control per poder arribar a molta més gent.
Aquesta campanya no només era la campanya de DSA, perquè vau establir una aliança amb una sèrie d’organitzacions que treballen en els temes d’habitatge, d’immigració o dels sindicats. Com van ser aquestes aliances?
La nostra organització no és un sindicat, però a través de la campanya vam treballar al costat de molts sindicats. Volem ser un moviment de base treballadora i ens hem de centrar en persones de comunitats culturals molt diferents per poder-les integrar i poder-ho aconseguir.
És una declaració bastant impressionant per a nosaltres sentir que vosaltres no doneu suport necessàriament a candidats blancs. O sigui, posar davant de la campanya els temes materials és important, però també aquest equilibri entre la redistribució i el reconeixement de les comunitats.
Sí, intentem fer avançar qüestions materials que afecten a tothom que pertany a la classe treballadora, amb els programes universals. Si dirigeixes un programa només a les dones o als pobres o a les minories ètniques, al cap i a la fi, el polític neoliberal també ho pot utilitzar en contra. Si no tens una base sòlida en aquest programa, de les persones que normalment estan més desempoderades, és molt fàcil que això acabi desfent-se, i nosaltres no volíem que això passés. Però la política basada en les identitats funciona d’una manera molt diferent a Nova York en particular: en funció d’on visquis o d’on siguis, les comunitats són molt potents. Volíem ser molt respectuosos amb aquestes comunitats i tenir candidats que reflectissin les necessitats de les persones que hi viuen. Aquesta interseccionalitat és força complicada, però presentem candidats que puguin parlar directament a les comunitats que representen. En el cas de Mamdani, és el primer candidat a l’alcaldia que va arribar a llocs on altres candidats progressistes mai no haurien estat capaços d’arribar.
“La manera com està establert el sistema no vol que els càrrecs electes continuïn connectats amb moviments socials de base”
Per exemple?
Si veus un mapa dels vots a Nova York i compares les eleccions del 2021 al 2025, observaràs totes aquestes bosses de votants que van votar molt per Eric Adams, que era un candidat demòcrata força conservador i, en canvi, el 2025 van votar predominantment per Mamdani. Era perquè aquelles comunitats eren essencialment musulmanes o del Sud-est asiàtic i la identitat de Mamdani els atreia; ell entenia molt bé la cultura d’aquestes comunitats i ho podia fer molt millor que una persona que no tingués cap mena de cultura musulmana. A més, també va tenir molt d’èxit en zones més conservadores, en les quals ara els socialistes ja han aconseguit posar la seva empremta. Per exemple, Mamdani va aconseguir una victòria important en una zona de Queens en la qual mai s’havia presentat un candidat socialista. Aquest any s’ha presentat un candidat socialista a una campanya electoral a escala estatal, legislativa, i aquest candidat no era d’origen musulmà; de fet, era el primer candidat blanc que hem presentat, era un jueu blanc. Pel fet d’haver estat associat amb Mamdani i per la nostra aliança amb el grup que organitza les comunitats del Sud-est asiàtic, vam aconseguir guanyar aquesta campanya.
Ara que Mamdani ja porta en el càrrec mig any, quins tipus de resistències s’està trobant, dins del Partit Demòcrata i per part del poder econòmic? Com hi feu front?
És una pregunta difícil: aquí sabeu perfectament que governar és un exercici extremament difícil. Hi ha una sèrie de reptes molt variats. És clau complir les promeses que va fer Mamdani, que va ser congelar els lloguers –ja ho hem fet– i també les guarderies o l’atenció a la infància universal. Hem fet passos importants, hem augmentat fins als 3 anys l’edat de l’atenció a la infància de preescolar gratuïta, i també el programa de mobilitat gratuïta. Encara ens queden 3 anys i mig, o sigui que estem desenvolupant les nostres campanyes. Una de les coses que eren molt importants per a DSA i per a Mamdani era saber qui té les regnes de què. Així que fem molta educació política, no en l’àmbit teòric, però sí pel que fa a qui pren les decisions i on, qui escolta qui.
Això vol dir entendre que, de vegades, pot ser que faci coses que no ens agraden i intentar avaluar quines són les pressions sota les quals es troba per tal d’entendre per què fa això. Intentem eliminar aquestes pressions en la mesura que podem. Ens hem centrat molt en aquests aspectes a DSA. Mamdani i nosaltres estem intentant construir noves vies per a una organització com DSA de poder treballar pel que fa a l’alcaldia. Hem hagut de posar en marxa noves vies, perquè la manera com està establert el sistema no vol que els càrrecs electes continuïn connectats amb moviments socials de base, i això ho fa molt complicat. Hem tardat uns mesos, però ens estem espavilant.
Heu celebrat les primàries amb candidats socialistes i al novembre teniu les eleccions de mig mandat al Congrés i al Senat. Quin paper tindrà DSA per guanyar a Trump?
Els nostres objectius principals són derrotar el feixisme i millorar la vida de la ciutadania americana. Almenys pel que fa al primer objectiu, hauríem d’alinear-nos amb els demòcrates que ja són el poder. Els que formen l’establishment van perdre, però no hi ha hagut una reflexió profunda sobre per què es va produir aquesta derrota. En comptes d’adaptar la seva estratègia, de manera irònica, han enfortit la seva ideologia de moderació i d’estar al mig. En lloc de dedicar les seves energies a lluitar contra l’esquerra, què passa si lluiten contra l’extrema dreta? Espero que constatin la popularitat que tenen moltes de les nostres polítiques, com gravar les grans fortunes i fer accessibles la cura de la infància, l’habitatge. Són idees populars, a ningú no li agrada pagar milers de dòlars per una atenció sanitària de base. Penso que ens podem unir amb tot això. Tot i que no vulguin que els socialistes siguin líders del seu partit, el fet és que almenys dues persones que s’anomenen a si mateixes socialistes, Alexandria Ocasio-Cortez i Bernie Sanders, són de les figures més populars a tots els Estats Units ara mateix.
Parlant d’Ocasio-Cortez, creus que, si es presenta a les eleccions presidencials de 2028, té més possibilitats que Bernie Sanders el 2016?
És una figura política increïble, una gran líder, però en certa manera penso que l’Alexandria Ocasio-Cortez s’ha dedicat més a desenvolupar-se, a tenir més públic. Serà molt útil perquè ens permetrà tenir un ecosistema d’esquerres molt potent. Hem fet progressos des de fa 10 anys, i penso que aquest ecosistema aconseguirà establir una coalició de grups polítics com DSA, de base comunitària, per construir tota aquesta base per donar-li suport.
Alguns adversaris van titllar Zohran Mamdani d’antisemita. Quin és el paper del genocidi a Gaza en la política dels Estats Units i de Nova York?
Als Estats Units i fins i tot a Nova York, que durant molt de temps es va considerar un dels punts més importants de suport a Israel, molta gent dona suport a Palestina ara mateix. Per començar, la gent reacciona davant el que òbviament és un genocidi; hi ha joves per als quals això ha sigut un efecte detonant. Però hi ha una gran part de la població per a la qual donar suport a Israel en contraposició amb Palestina demostra si ets un polític honest. Estàs disposat a veure el que està passant davant dels teus nassos o estàs sentint les sirenes dels milers de dòlars dels lobbies proisraelians? I la gent ha fet la seva elecció.
