05/11/2025 | 08:54
“Soc jove a pesar dels meus esforços per fer-me gran. Soc musulmà. Soc un socialista democràtic. I, sobretot, no penso disculpar-me per res d’això”. Són paraules del discurs de la victòria de Zohran Mamdani, el nou alcalde de Nova York, que aquest dimarts ha guanyat les eleccions a la ciutat amb un 50% dels vots, només cinc anys després d’haver començat la seva carrera política.
Fer broma sobre el seu compromís de fer-se gran no és una novetat: durant la campanya, Zohran Mamdani ja va anunciar el seu aniversari com una resposta a les persones preocupades pel fet de tenir un alcalde de 33 anys; per això en feia 34. És només un exemple d’una campanya fresca, d’un candidat jove i exraper, que entén el llenguatge de les xarxes socials i sap connectar amb el seu públic. Lluny de la impostura de molts polítics en aquest terreny, a Mamdani se l’ha vist com a casa, sense por de posar-se en ridícul, col·laborant amb tota mena de creadors de continguts que realment creien en la seva proposta, i ha estat un èxit a les xarxes. Però la seva victòria va molt més enllà de la comunicació i d’un somriure característic que, com ironitzaven el cap de setmana passat al programa Saturday Night Live, deu fer mal a la cara.
La seva proposta ha connectat amb la ciutadania a través d’un programa de mínims: fer la vida assequible a la ciutat més cara del país amb una congelació dels lloguers, autobusos gratuïts i accés universal i gratuït a les llars d’infants. Amb la participació més alta des dels anys seixanta, ha derrotat l’exgovernador demòcrata Andrew Cuomo, com ja ho va fer en les primàries del Partit Demòcrata al juny passat, gràcies a una campanya a peu de carrer que ha mobilitzat, segons expliquen, més de 90.000 persones voluntàries al llarg de l’últim any.
L’anti-Trump
El pròxim alcalde de Nova York va néixer a Uganda el 1991, fill d’una parella d’intel·lectuals indis, l’antropòleg Mahmood Mamdani i la directora de cinema Mira Nair, i es va mudar a la ciutat amb la seva família a set anys, on va créixer en un entorn progressista i acomodat. Després d’una carrera meteòrica, no només és l’alcalde més jove de la ciutat de Nova York des del 1892; és sobretot un terratrèmol polític que empeny en la direcció contrària a les polítiques del president, Donald Trump, i un alè d’esperança per a l’esquerra estatunidenca. “L’esperança és viva”, deia Zohran Mamdani en el seu discurs; “l’esperança és una decisió que prenen cada dia milers de novaiorquesos”.
Mamdani: “Nova York continuarà sent una ciutat d’immigrants, feta per immigrants i des d’aquesta nit governada per un immigrant”
Després del resultat electoral, les televisions destacaven que és el primer en molts àmbits a ocupar el càrrec: el primer musulmà, el primer sud-asiàtic, i també el primer nascut a Àfrica. “Nova York continuarà sent una ciutat d’immigrants, feta per immigrants, i des d’aquesta nit, governada per un immigrant”, destacava el candidat electe en el seu discurs. En el centre de la seva agenda hi ha fer una ciutat assequible i inclusiva: “Que els novaiorquesos sentin que la ciutat que estimen per fi també els estima a ells”.
Trump fa mesos que avisa: amb un alcalde comunista, segons diu, tallarà l’aixeta dels pressupostos a la ciutat i no descarta la intervenció de la Guàrdia Nacional. La campanya ha estat marcada per atacs islamòfobs i per les acusacions d’antisemitisme contra Mamdani, que des de la seva etapa universitària ha estat clarament posicionat amb la causa del poble palestí. Un dels grups que s’han abocat en la campanya de Mamdani i ha insistit a dir “no en nom nostre” han estat les diverses organitzacions jueves progressistes i antisionistes a la ciutat.
Un socialista a Nova York
Mamdani és membre dels Socialistes Democràtics d’Amèrica (DSA, per la sigla en anglès), una organització que es defineix com a socialista en un país on el terme sona com un anatema, i que ha estat el motor darrere la seva campanya. Alguns dels seus principals eixos de treball dels socialistes democràtics a Nova York són els drets laborals, l’habitatge, la transició verda, l’antiracisme o els drets trans. Tot plegat, amb un plantejament anticapitalista, volent anar més enllà de la socialdemocràcia i alhora allunyar-se de les postures socialistes autoritàries.
La primera campanya de Bernie Sanders per intentar ser el candidat del Partit Demòcrata en les eleccions presidencials del 2016 va representar un boom en l’afiliació de DSA; un dels que s’hi va sumar va ser Mamdani. La victòria del futur alcalde té molt en comú amb la d’una altra membre de l’organització, Alexandria Ocasio-Cortez, que va arrabassar el seient al congrés a un dels líders del Partit Demòcrata a Nova York. Tant Sanders com Ocasio-Cortez es van abocar de ple en la campanya de l’alcalde electe.
Col·laborador de les organitzacions llogateres de la ciutat
Però DSA no es presenta a les eleccions. En un sistema on hi ha molt poc marge per a opcions alternatives als dos grans partits; els candidats socialistes competeixen en les primàries del Partit Demòcrata. Va ser a través d’aquest partit que van poder elegir Mamdani diputat a l’assemblea de l’estat de Nova York el 2020, després d’un temps treballant en una organització que buscava donar suport i evitar els desnonaments de novaiorquesos sud-asiàtics hipotecats al districte de Queens.
La seva acció més sonada com a diputat va ser sumar-se a un grup de taxistes en vaga de fam
Durant els seus mandats ha estat un col·laborador de les diverses organitzacions inquilines de la ciutat —un àmbit on hi ha una presència notable de DSA—, ha estat un dels impulsors d’un programa pilot d’autobusos gratuïts, amb una línia a cada districte de la ciutat, i segurament el més sonat de la seva acció com a diputat ha estat el seu suport al col·lectiu de taxistes. Després que la ciutat disparés el preu de les llicències, molts taxistes es van trobar amb deutes de centenars de milers de dòlars, que estaven portant famílies a la bancarrota, amb alguns casos de suïcidi de taxistes. Es va sumar a un grup de taxistes en una vaga de fam de 15 dies fins que van aconseguir una reestructuració del deute i una subvenció de la ciutat per fer els pagaments assumibles pels conductors. Accions com a aquestes són les que li han donat una imatge d’heroi de la classe treballadora.
Una cursa contra les expectatives
Fa un any, Mamdani, desconegut pel gran públic, va decidir presentar-se a les primàries del Partit Demòcrata per a les eleccions a alcalde i es va endur una victòria inesperada, gràcies a una campanya que va activar milers d’activistes que van estar picant portes per tota la ciutat —un milió i mig de portes, segons l’equip de campanya. Normalment, a Nova York guanyar les primàries demòcrates significa tenir les eleccions a la butxaca, però a Mamdani no li ho han posat fàcil, i tres hores abans de tancar els col·legis electorals encara enviava missatges fent una crida per fer un últim impuls —i diuen que en la jornada electoral van superar els tres milions de portes picades des que van començar la campanya de les primàries.
L’actual alcalde, Eric Adams, elegit pel Partit Demòcrata, ha donat suport a Andrew Cuomo, vist com el candidat de l”establishment’
L’actual alcalde, Eric Adams, elegit pel Partit Demòcrata, va renunciar a les primàries del partit i va anunciar que es presentaria com a independent. El favorit de les primàries demòcrates, l’exgovernador Andrew Cuomo, que va haver de plegar el 2021 davant diverses acusacions d’assetjament sexual, també va voler tirar endavant la seva candidatura en solitari després de perdre les primàries contra Mamdani. Així, l’alcalde electe s’ha hagut d’enfrontar, a més del candidat republicà, a dos candidats del Partit Demòcrata, marcats, però, per l’ombra de Trump. Adams va plegar de la cursa fa algunes setmanes per concentrar el vot sobre Cuomo, segons expliquen diversos mitjans, sota la influència de l’entorn del president, que va explicitar a la recta final de la campanya el seu suport per l’exgovernador, vist com el candidat de l’establishment, per davant del candidat del mateix Partit Republicà.
El programa de la ciutat assequible
El programa de Mamdani s’ha centrat en el cost de la vida, i amb tres propostes senzilles repetides fins a l’absurd. En les entrevistes i els debats, quasi totes les respostes de l’alcalde electe anaven a parar als autobusos gratuïts, a la congelació de lloguers i a la universalització de les llars d’infants. El seu objectiu és que ningú no hagi de marxar de la ciutat perquè no es pugui permetre viure-hi.
La meitat dels lloguers a Nova York estan estabilitzats, i una comissió política defineix quina pujada s’hi aplica cada any
L’habitatge és una de les principals banderes de Mamdani, que ha estat un col·laborador estret de les organitzacions que treballen en la seva defensa. La seva aposta principal és senzilla: congelar els lloguers. Tot i que des de Catalunya ens pugui sorprendre mirant a la ciutat de Wall Street, gairebé la meitat dels lloguers a Nova York estan estabilitzats, i això vol dir que una comissió nomenada per l’alcalde defineix quin increment s’hi aplica cada any amb les renovacions de contracte. Aquests són els lloguers que Mamdani ha promès congelar al llarg de tot el seu mandat, alhora que aposta per construir més habitatge contractant treball sindicalitzat, és a dir, amb millors condicions laborals.
Accés gratuït i universal a l’educació infantil
Quan li demanen que triï una sola política per la qual l’hauria de votar la gent, però, té clara la seva resposta: l’accés gratuït i universal a l’educació infantil. La dificultat de pagar per aquest servei sovint té més pes que el preu de l’habitatge a l’hora d’empènyer les famílies fora de la ciutat: el cost mitjà de portar una criatura a una llar d’infants supera els 22.000 dòlars l’any. La seva proposta, a més a més, s’alinea amb les reivindicacions laborals d’un sector que treballa en condicions precàries tot i prestar un servei que té uns preus abusius.
Mandani aposta per crear un supermercat públic, un departament de seguretat comunitària i apujar impostos als milmilionaris
El programa va més enllà, amb propostes com crear un supermercat públic en cada districte, apujar els impostos als milmilionaris i a les grans empreses per finançar les seves polítiques, o la creació d’un departament de seguretat comunitària. Aquesta darrera proposta ha anat guanyant pes en el discurs de Mamdani al llarg de la campanya davant la preocupació d’alguns sectors per les seves polítiques en matèria de seguretat.
Seguretat i policia?
El futur alcalde ha explicat en diverses ocasions que, com a jove racialitzat que va créixer a Nova York, té una experiència palpable del racisme policial. Els seus oponents li han tirat per la cara l’aposta per desfinançar la policia, que ha anat guanyant força en els últims anys al caliu de moviments com Black Lives Matter, però Mamdani ha deixat clar que no serà la seva aposta.
Durant la campanya ha assegurat que mantindrà al capdavant de la policia municipal la mateixa comissionada nomenada per l’alcalde i expolicia Eric Adams, i que no té intenció de reduir el cos; una concessió que no satisfà molts dels seus seguidors. La seva aposta, però, és crear un cos especialitzat que, des del treball social, pugui intervenir en els casos relacionats amb la salut mental o el sensellarisme que actualment atén la policia al carrer o al transport públic.
Dels somnis als fets
Després d’una victòria històrica, el repte de Zohran Mamdani serà complir el seu programa. Amb un toc de mala bava, ha reivindicat la citació més cèlebre de Mario Cuomo, pare del seu competidor electoral: “Es fa campanya en poesia; es governa en prosa”.
La seva tasca no serà fàcil; en primer lloc, perquè en gran manera els pressuposts per fer-ho depenen de l’estat de Nova York i no de la ciutat. Tot i l’hegemonia del Partit Demòcrata en l’àmbit estatal, els pesos pesants del partit no estan alineats amb les seves polítiques. La governadora Kathy Hochul va trigar mesos a mostrar el seu suport a Mamdani, preocupada per l’impacte d’un suport sobre els seus votants més conservadors, i no es mostra favorable a apujar els impostos als rics. A l’últim míting de la campanya, però, al qual es va sumar, quasi no va poder parlar davant una multitud que li cridava “Tax the rich!”.
El nou alcalde arribarà amb el nou any al govern de la ciutat carregat per la il·lusió de centenars de milers de persones per unes polítiques centrades a millorar les seves condicions de vida. Alhora, representa una esperança d’un canvi de rumb, no només en una ciutat progressista desanimada pel retorn de Donald Trump, sinó per les esquerres arreu dels Estats Units. El repte serà estar a l’altura, però ja ha avisat tota la gent que s’ha implicat en la campanya que només serà possible si continuen treballant-hi: “Fem que els somnis que hem somiat junts es converteixin en l’agenda que realitzem junts”.
