Crític Cerca
Entrevistes

L’entrevista de Natza Farré a Gabriel Rufián “Vox és C’s a les quatre de la matinada”

Gabriel Rufián (Santa Coloma de Gramenet, 1982) ha passat de ser l’enfant terrible del Congrés espanyol a esgrimir moderació, responsabilitat i ordre enmig de les disputes fratricides entre el PSOE i Podem. Ara encapçala la llista d’ERC al Congrés, després d’anys fent tiquet amb el seu estimat Joan Tardà. Bregat a l’arena de Twitter, Rufián se sotmet al qüestionari amb humor i sentit crític de la periodista i guionista Natza Farré. La seva és la primera d’una sèrie d’entrevistes ràpides que publicarà CRÍTIC als candidats dels partits catalans al Congrés.  

27/10/2019 | 19:12

1. Franco, a El Pardo o a les escombraries?

Hitler va acabar en un pàrquing; Mussolini, de cap per avall, i Franco, en un llit. Passi el que passi, la història ha estat molt generosa amb ell.

2. Un partit masclista, racista, xenòfob, homòfob i feixista és demòcrata?

No. I Vox només és C’s a les quatre de la matinada.

3. República o altres?

República. Perquè ningú és més que ningú i ens la van robar.

4. De l’1 al 10, en quin lloc de la teva llista de prioritats és el feminisme?

Ara dels primers. Però no sempre va ser així.

5. Per lluitar contra el canvi climàtic, qui prefereixes: Leonardo DiCaprio o Greta Thunberg?

Qualsevol. Només tenim un planeta.

6. Qui has jutjat molt malament al llarg del procés català?

Massa gent a massa gent. Ens va faltar empatia. A tots. Per part meva, diria que Xavi Domènech.

7. Els lleons del Congrés són sexistes. Sí o no?

“Leones por corderos”. Són grandiloqüents en un país de patriotisme de polsereta i pandereta.

8. Què és pitjor: una crisi econòmica o una crisi territorial?

Econòmica. La gent no menja banderes.

9. ‘Borgen’ o ‘House of cards’?

‘Borgen’.

10. A qui somriuries més, al rei o al cap de la Guàrdia Civil a Catalunya?

Sempre s’ha de somriure al feixisme, combatent-lo. Et vol enfadat.

11. Què creus que cansa més: un polític o veí sorollós?

Un polític sorollós. Sens dubte.

12. Independència de Catalunya només possible a canvi de quedar-te sense Twitter per a sempre. Sí o no?

Que em tanquin el compte, ja.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebreu el pròxim Dossier CRÍTIC 'Justícia Global'

Torna a dalt
Aquest web utilitza cookies. Si continues navegant entenem que ho acceptes.
Accepto Més informació