Crític Cerca
Entrevistes

L’entrevista de Natza Farré a Gabriel Rufián “Vox és C’s a les quatre de la matinada”

Gabriel Rufián (Santa Coloma de Gramenet, 1982) ha passat de ser l’enfant terrible del Congrés espanyol a esgrimir moderació, responsabilitat i ordre enmig de les disputes fratricides entre el PSOE i Podem. Ara encapçala la llista d’ERC al Congrés, després d’anys fent tiquet amb el seu estimat Joan Tardà. Bregat a l’arena de Twitter, Rufián se sotmet al qüestionari amb humor i sentit crític de la periodista i guionista Natza Farré. La seva és la primera d’una sèrie d’entrevistes ràpides que publicarà CRÍTIC als candidats dels partits catalans al Congrés.  

27/10/2019 | 19:12

1. Franco, a El Pardo o a les escombraries?

Hitler va acabar en un pàrquing; Mussolini, de cap per avall, i Franco, en un llit. Passi el que passi, la història ha estat molt generosa amb ell.

2. Un partit masclista, racista, xenòfob, homòfob i feixista és demòcrata?

No. I Vox només és C’s a les quatre de la matinada.

3. República o altres?

República. Perquè ningú és més que ningú i ens la van robar.

4. De l’1 al 10, en quin lloc de la teva llista de prioritats és el feminisme?

Ara dels primers. Però no sempre va ser així.

5. Per lluitar contra el canvi climàtic, qui prefereixes: Leonardo DiCaprio o Greta Thunberg?

Qualsevol. Només tenim un planeta.

6. Qui has jutjat molt malament al llarg del procés català?

Massa gent a massa gent. Ens va faltar empatia. A tots. Per part meva, diria que Xavi Domènech.

7. Els lleons del Congrés són sexistes. Sí o no?

“Leones por corderos”. Són grandiloqüents en un país de patriotisme de polsereta i pandereta.

8. Què és pitjor: una crisi econòmica o una crisi territorial?

Econòmica. La gent no menja banderes.

9. ‘Borgen’ o ‘House of cards’?

‘Borgen’.

10. A qui somriuries més, al rei o al cap de la Guàrdia Civil a Catalunya?

Sempre s’ha de somriure al feixisme, combatent-lo. Et vol enfadat.

11. Què creus que cansa més: un polític o veí sorollós?

Un polític sorollós. Sens dubte.

12. Independència de Catalunya només possible a canvi de quedar-te sense Twitter per a sempre. Sí o no?

Que em tanquin el compte, ja.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En plena pandèmia, volem continuar fent un periodisme rigorós i que aposti per la profunditat. Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebreu a casa dues revistes: 'Justícia Global' i 'Crisi o vida'

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Si continua navegant, suposa l'acceptació de la instal·lació de les cookies. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies