Mireia Salazar Gabarró “Albiol criminalitza els residents del B9 per eludir les seves responsabilitats. I això és il·legal”

Quines són les claus jurídiques d’aquest cas?

Aquest desallotjament es produeix en execució d’una resolució de l’Ajuntament de Badalona, que acorda l’evacuació d’una finca municipal: l’antic Institut B9. Per tal de fer-ho, el jutjat ha autoritzat l’entrada en aquest espai, on residien aproximadament 400 persones. I avui s’ha produït el desallotjament, amb un macrodispositiu on hi havia el Cos Nacional de Policia, els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana de Badalona. Nosaltres hem al·legat la vulneració de drets fonamentals que suposa la manca d’unes garanties de reallotjament, ja que l’alcalde, Xavier García Albiol, ha manifestat en ocasions reiterades que no reallotjaria les persones que vivien en aquesta finca. Però la jutgessa del Jutjat Contenciós número 11, que és la que va autoritzar l’entrada a la finca, no ho ha tingut en compte.

El motiu del desallotjament es produeix perquè la situació d’aquest infrahabitatge pot generar inseguretat per a les persones que hi viuen? O què és el que motiva aquesta resolució?

Les administracions locals tenen la competència per recuperar la possessió de les seves finques. Això es va iniciar així, i després hi va haver un informe de la Guàrdia Urbana que indicava que hi havia un risc. Tanmateix, això no consta en cap informe elaborat per arquitectes, ni s’ha constatat de manera efectiva. Només s’al·lega que hi ha una modificació del cablatge elèctric, i això s’utilitza per argumentar que hi ha un risc. També t’avanço que molts desallotjaments administratius s’agafaran a això: si les inspeccions d’espais ocupats que faci la policia municipal indiquen que hi ha hagut una modificació del cablatge, per exemple, ho faran servir per iniciar un procediment d’aquest tipus.

“És un cas emblemàtic de crisi de l’habitatge i de la responsabilitat de les administracions en aquesta crisi”

Quina lectura política fas d’aquest desallotjament?

Jo crec que és un cas emblemàtic de crisi de l’habitatge, però no només: també de la responsabilitat de les administracions públiques en aquesta crisi. No podem oblidar que es tracta del desallotjament d’una finca pública. És a dir, que hi ha un ajuntament que està desallotjant 400 persones i que no els garanteix alternatives, quan és precisament l’Administració que està obligada a proveir aquestes garanties. Però és que, a més, ens trobem davant d’un cas de racisme institucional per mitjà d’una alcaldia que ha manifestat que no vol reallotjar aquestes persones pel simple fet de ser qui són: migrants i, algunes d’elles, en situació administrativa irregular. I és precisament per això que hi ha un rebuig directe d’atendre-les. Això és un cas de racisme estructural i racisme pel que fa a l’accés a l’habitatge.

En aquest precís moment, a les persones que han estat desallotjades encara no se’ls ha ofert cap alternativa?

Cap ni una. Ara mateix, algunes d’elles són a banda i banda de la nau. És un espai molt gran que dona a dos carrers. En un hi ha una plaça on, al llarg del matí, s’hi han concentrat entre 50 i 60 persones amb tota la seva vida posada dins les maletes i els carros. I han estat esperant l’articulació d’un dispositiu de serveis socials, que, evidentment, no arribarà. Això no ha de ser així, però serà així; així ens ho han dit i així ho estan executant. És una situació extremament dramàtica en què també trobem a faltar la Generalitat de Catalunya: hi ha un Departament de Drets Socials que tampoc hi és. Nosaltres hem recollit fitxes amb les persones que n’anaven sortint, i en tenim documentades unes 100 que no tenen cap mena d’alternativa.

“No hi ha alberg, l’Administració no respon i hi ha un munt de gent sense cap alternativa”

Per tant, avui passaran la nit al carrer?

Al lloc que puguin trobar. Aquí hi ha gent que ha sortit a primera hora del matí amb molta pressió policial: se’ls deia que, si es mantenien dins, se’ls identificaria, amb les conseqüències que això pot tenir. I, després, hi ha una setantena de persones que han anat sortint amb comptagotes i que ens anaven informant que no se’ls ha donat cap mena d’alternativa. Aquesta és la situació.

Fins fa poc, a Badalona hi havia un alberg previst per atendre aquests casos, però Albiol i el seu govern el van tancar.

Aquest alberg de primeres emergències es va tancar l’any 2024. En aquell moment, el Jutjat Contenciós Administratiu número 7 va concedir una mesura cautelar que obligava l’Ajuntament a reallotjar immediatament les persones que hi eren en el moment de tancar-lo. És a dir, l’afectació sobre els drets fonamentals del tancament d’aquest equipament és un cas que està obert judicialment, i el que ha passat avui és la crònica d’una mort anunciada. És la mateixa situació: no tenim alberg, no tenim una Administració que estigui responent i hi ha un munt de persones amb les seves maletes i sense cap alternativa.

“S’està incomplint la Llei 19/2020, d’igualtat de tracte i no-discriminació”

Com a advocada, pots al·legar que s’està cometent alguna il·legalitat? Bàsicament, perquè hi ha gent en situació de vulnerabilitat que no hauria de poder ser desallotjada sense una alternativa.

S’està incomplint la Llei 19/2020, d’igualtat de tracte i no-discriminació, i, aquí, l’Oficina d’Igualtat de Tracte i No-discriminació també està eludint la seva responsabilitat. Fa més de dos mesos que vam presentar una denúncia i no ha fet res al respecte. Li vam fer saber que aquest Ajuntament volia que es produís un desallotjament sense alternativa, i que això vulnera una llei que emana del Parlament de Catalunya i que, per cert, gairebé la tenim per estrenar, perquè no s’aplica. Però és una normativa molt clara que preveu específicament que els ajuntaments han de vetllar per l’erradicació dels assentaments informals proveint alternatives als qui hi resideixen. Si no, no poden fer-ho. I, en aquest cas, parlem d’un assentament informal que el consistori coneix molt bé, que sap quina és la realitat que s’hi viu i que, des del primer moment, s’hi ha referit com a “poblat de misèria”.

Llavors, denunciareu l’Ajuntament de Badalona?

D’entrada, hem recorregut l’autorització per executar el desallotjament al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Hi hem al·legat les vulneracions de drets fonamentals, tant en sentit material com en sentit processal, perquè tenim una jutgessa que coneixia el que anava a passar i ho ha eludit. Per tant, hi ha una flagrant vulneració del dret a la tutela judicial efectiva. Però és que, per altra banda, nosaltres també exigirem al Jutjat Contenciós número 11 que vetlli pel fet d’assegurar que es donen alternatives.  

Com ha estat l’actitud policial quan s’ha produït el desallotjament?

Ha sigut un dispositiu molt complex. La veritat és que ara mateix no podem lamentar més danys o més greuges dels que són evidents: que hi ha tota aquesta gent al carrer. Així i tot, hem tingut algunes dificultats per poder accedir a buscar-hi documentació, però finalment sí que ho hem aconseguit. També crec que el mateix dispositiu policial era conscient que no podia generar precedents com el de la nau de Gorg de l’any 2020. Allà, la gent va perdre documentació i es van cremar documents. Avui hi ha hagut molta pressió, hi havia molta gent i molts ulls mirant, i al final hem pogut garantir que les persones que tenien documentació a dins hi poguessin entrar. Però potser hi ha coses que no sé, perquè som fora i encara estem pendents de fer-ne una valoració.

“L’alcalde té l’objectiu d’estigmatitzar i desdignificar els residents del B9”

Han sortit alguns representants polítics que deien que a l’Institut B9 existia un problema de convivència. Això és cert?

Doncs podria ser, perquè hi havia molta gent. És clar que hi podia haver malestars, també fruit de la precarietat, de la manca d’alternatives…

I com pot haver-hi en qualsevol espai.

Efectivament. M’agradaria veure en qualsevol escala de veïns si no hi ha conflictivitat entre les persones que hi viuen. O als nostres llocs de treball, a les nostres cases, o en qualsevol lloc. També em sembla important recalcar que això forma part d’un discurs estigmatitzant que no és aïllat. Parlem d’un alcalde que diu que tots són delinqüents, sense presentar cap dada ni res que acrediti la veracitat de les seves manifestacions. Clarament, té l’objectiu de desdignificar les persones que resideixen aquí, les quals pateixen exclusió sistemàtica i estructural.

El clàssic discurs de la dreta i de l’extrema dreta.

Efectivament. I també ho hem posat en coneixement de l’Oficina d’Igualtat de Tracte i No-discriminació. Generar un discurs estigmatitzant i criminalitzador, i utilitzar-lo per eludir les teves responsabilitats municipals, és gravíssim i il·legal.