Crític Cerca

L’incendi a la nau industrial de Badalona/ Foto: JORDI PUJOLAR – ACN

Notícies

Cinc claus per entendre la tragèdia de l’incendi de Badalona

Factors estructurals com la pobresa, la manca d’habitatge digne o el racisme institucional determinen la vida de les persones migrades

12/12/2020 | 21:44

L’incendi d’una nau abandonada a Badalona, que va causar 3 morts i més de 20 ferits pel cap baix, ha posat al descobert les negligències socials, administratives i polítiques que determinen la vida de les persones migrades, com ara la pobresa, la manca d’habitatge digne o el racisme institucional.

L’immoble incendiat, situat al barri industrial del Gorg, està ocupat des de fa més de 10 anys. Allà hi malvivien unes 200 persones, majoritàriament d’origen migrant, que es buscaven la vida en l’economia submergida recollint ferralla. Alguns supervivents han explicat que l’incendi s’hauria evitat si haguessin tingut aigua corrent, però fa dos anys que els manquen els subministraments.

Així doncs, les flames de la nau abandonada són només una conseqüència de les desigualtats imperants, el resultat d’un desastre que es podria haver evitat. Però, quines són les altres tragèdies que amaga l’incendi?

Dos bombers davant de la nau incendiada al barri del Gorg, de Badalona/ Foto: JORDI PUJOLAR – ACN

La manca d’accés a un habitatge digne

És alarmant que 200 persones malvisquin durant més d’una dècada en una nau industrial abandonada, mentre hi ha 8.881 llars buides a Badalona, tal com recull l’últim Cens de població i habitatges. Tanmateix, la precarietat que caracteritza la nau de Badalona no és un fet aïllat. Prop de 300.000 habitants de Catalunya, un 4% de la població, viuen en habitatges insegurs, segons un informe de Càritas.

És el cas de les tres persones que van morir en un incendi d’un pis sobrehabitat de la Barceloneta a l’agost passat. A l’estiu de fa dos anys, també va cremar un edifici ocupat del barri del Poblenou de Barcelona anomenat Casa Àfrica. En aquella ocasió, no va haver-hi víctimes mortals.

Una gran part de les persones sense llar encadenen estades temporals d’assentament en assentament

Així doncs, l’ocupació d’infrahabitatges acaba sent una solució del sensellarisme, tot i els riscos que comporta, com ara la insalubritat, la sobreocupació o viure sense subministraments. Per si no fos prou, l’amenaça dels desnonaments fulmina qualsevol possibilitat d’estabilitat. Una gran part de les persones sense llar es veuen obligades a encadenar estades temporals d’assentament en assentament. A la ciutat de Barcelona, s’han registrat 443 desnonaments en només 40 dies, segons un informe elaborat per la unitat antidesnonaments del consistori.

La Llei d’estrangeria, pedra angular del “racisme institucional

Pràcticament totes les víctimes del sinistre de Badalona són migrants afectats per la Llei d’estrangeria, “pedra angular del racisme institucional a l’Estat espanyol”, segons SOS Racisme. Aprovada per primer cop l’any 1985 pel PSOE, aquesta Llei avala la deportació de les persones migrades, com també preveu recloure-les en els polèmics centres d’internament d’estrangers (CIE). Tant és així, que alguns dels supervivents de l’incendi van fugir per por de ser deportats.

Així mateix, el fet de viure ‘sense papers’ impedeix activitats bàsiques com treballar, llogar un pis, obrir un compte bancari o demanar ajudes públiques com l’ingrés mínim vital. Segons l’informe ‘Una fotografía de la inmigración irregular en España’ de la fundació porCausa, a finals del 2019 residien a Espanya de manera irregular entre 390.000 i 470.000 persones.

És un peix que es mossega la cua: sense papers no hi ha treball i sense treball no hi ha papers

Per aconseguir un informe d’arrelament social que els permeti regularitzar-se, els migrants han de subsistir tres anys al territori d’acollida sense poder-hi treballar de forma legal. A banda, han de trobar un contracte de treball d’un any en un país amb més d’un milió d’aturats, on trobar feina és complicat fins i tot per a les persones en situació regular.

És un peix que es mossega la cua: sense papers no hi ha treball i sense treball no hi ha papers. I la qüestió va més enllà: sense treball regular no hi ha nòmina i, per tant, no es pot llogar un pis. És un laberint burocràtic.

L’informe INSOCAT ‘Migracions i vulnerabilitat’, de les Entitats Catalanes d’Acció Social, revela que la taxa de risc de pobresa o d’exclusió social de les persones migrades (un 54,2%) triplica la de la població autòctona (un 18,1%). L’estudi identifica la Llei d’estrangeria com “un factor generador de pobresa i una condemna a l’economia submergida”.

L’empadronament, una porta als drets més bàsics

Una altra pedra al camí és l’empadronament. Com que la tramitació dels papers és competència de l’Estat espanyol, el padró esdevé el primer pas per combatre l’exclusió social, ja que obre la porta a drets bàsics com l’accés al sistema sanitari, als serveis socials o a escolaritzar els menors a càrrec.

Tots els ajuntaments tenen l’obligació d’empadronar les persones que visquin al municipi. La legislació ho estipula clarament, i concreta que “els infrahabitatges (barraques, caravanes, coves i també l’absència total de sostre) han de figurar com a domicilis vàlids al padró”. Tanmateix, els migrants sense domicili fix topen amb les traves dels consistoris per empadronar-los.

L’Ajuntament de Badalona és un dels que obstaculitzen l’accés al padró

De fet, l’Ajuntament de Badalona és un dels consistoris que obstaculitzen l’accés al padró, segons el sondeig de les Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS) fet per a TV3, sobre els municipis amb nombroses queixes per restringir-lo. Fa anys que col·lectius socials com la Coordinadora Obrim Fronteres o Stop Mare Mortum denuncien la situació.

L'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol / ALBERT SEGURA LORRIO – ACN

El discurs polític

En el camp de la política, l’alcalde Xavier García Albiol ha optat per un discurs criminalitzador. Albiol ha dit que els ocupants de la nau eren “conflictius” i que “venien drogues i molestaven els veïns”. “És evident que l’Ajuntament de Badalona no pot estar pagant l’allotjament eternament a ningú, i menys a persones que estaven ocupant”, hi ha afegit.

En contraposició, el partit de l’oposició, Guanyem Badalona, amb l’exalcaldessa Dolors Sabater al capdavant, ha culpat Albiol d’“alimentar el racisme” amb el seu discurs sobre els fets, i li ha recriminat que “no hagi dirigit cap paraula de condol” als afectats. Sabater també ha reivindicat la tasca humanitària durant el seu mandat per millorar la vida dels ocupants de la nau.

L’endemà de l’incendi, coincidint amb el Dia Internacional dels Drets Humans, 19 entitats catalanes, com SOS Racisme i les PAH Catalanes, van signar un comunicat en què culpaven de la tragèdia el “sistema capitalista, classista, i racista que vulnera drets econòmics, socials i culturals de les persones migrades”. També assenyalaven Xavier García Albiol, i l’acusaven de  “promoure els discursos d’odi i la xenofòbia envers una part de la població”.

La criminalització mediàtica

El discurs mediàtic pot accentuar encara més l’exclusió i l’estigmatització de les persones migrades, especialment si estan en situació de vulnerabilitat. És el cas de La Vanguardia, que dijous va recuperar per Twitter un article sobre la nau de Badalona, publicat a l’agost passat, amb el següent comentari: “Uns 200 okupes subsaharians que malviuen i delinqueixen en una nau industrial del Gorg tenen atemorits des de fa 13 anys els veïns”.

El discurs mediàtic estigmatitza les persones migrades mitjançant un relat criminalitzador

No és la primera vegada que el diari del Grup Godó opta per vincular l’ocupació i la migració amb la delinqüència. Al mes de maig, el rotatiu va publicar una notícia titulada “un grup de joves migrants extutelats atemoreixen Premià amb robatoris i assalts”, i va revelar l’adreça del pis que havien ocupat. Un mes després, una cinquantena de persones va apedregar l’edifici i en va fer fora els ocupants per la força, malgrat que les investigacions policials continuen sense tenir cap indici que vinculi els joves amb els dos delictes que els atribuïen: una pallissa a un mosso d’esquadra i una agressió sexual.

Aquest discurs mediàtic estigmatitza les persones migrades mitjançant un relat criminalitzador, que concep l’ocupació i la migració com una amenaça i que posa el focus en els presumptes mals hàbits de convivència, obviant la vulnerabilitat de les persones afectades.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En plena crisi, continuem fent un periodisme rigorós i que aposta per la profunditat. Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara

Amb la quota solidària, rebreu el llibre Carta a un republicano español, de Jordi Serrano, i el pròxim Dossier CRÍTIC

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies