Natxo Parra “Si aquesta reforma laboral és el final del camí, és una mala notícia”

La reforma pactada entre el Govern, els sindicats i la patronal és un avenç o un fracàs per als drets laborals?

La reforma no suposa una retallada de drets, però tampoc és un avenç, i en cap cas representa una derogació de la reforma del 2012, tal com es va plantejar des d’un inici. Quan el Govern del PSOE i de Podem va eliminar l’acomiadament per baixes laborals, va ser un primer pas endavant. Tanmateix, ens van dir que era això, només un primer pas. Ara sembla que aquest és el final del camí. I aquesta és la mala notícia. Com a gran política, doncs, és un fracàs absolut. No es tracta d’una mesura que doni resposta a la temporalitat i precarietat laboral tal com s’ha anunciat. Hi ha alguns avenços i retrocessos; però, en general, el text està molt lluny del que s’esperava. En la lluita entre Nadia Calviño i Yolanda Díaz, ha guanyat Calviño per golejada.

Quins són els aspectes més lesius que manté respecte a la reforma del PP del 2012?

El principal és, sens dubte, la facilitat en els acomiadaments. No es toquen les causes d’acomiadament (no cal demostrar pèrdues, sinó simplement tres trimestres seguits de baixada d’ingressos o de vendes), ni tampoc la indemnització de 33 dies per any treballat amb un topall de 24 mensualitats, en acomiadaments improcedents, i de 20 dies per any treballat en els procedents. A més, es manté l’eliminació de l’autorització administrativa per dur a terme acomiadaments col·lectius. Nissan, per exemple, no hauria pogut marxar com ho va fer sense aquesta autorització de l’autoritat competent; en aquest cas, la Generalitat. Tampoc s’ha tirat enrere la facilitat per a l’empresa de modificar unilateralment les condicions de treball, incloent-hi la jornada, torns, funcions i, fins i tot, el salari. I aquestes modificacions es poden justificar per causes relacionades amb la competitivitat de l’empresa, més enllà de les pèrdues. Això és una flexibilització enorme.

I quins aspectes de la reforma poden representar una millora en matèria de drets laborals?

L’eliminació del contracte per obra i servei és un element molt positiu, ja que era un dels grans forats per on es colaven molts contractes en frau de llei. Això no obstant, les empreses de serveis, que són les que més l’utilitzaven, ja no podien fer un ús massiu d’aquesta modalitat de contracte perquè les sentències del Tribunal Suprem hi havien posat límits. També és una mesura positiva el predomini del conveni del sector –generalment amb millors condicions de treball– per sobre del conveni de l’empresa, però només s’aplica pel que fa als salaris. A més, es deroga la limitació a un any de la ultraactivitat (o vigència) dels convenis durant la negociació entre els representants sindicals i la patronal, tot i que aquesta està subjecta a uns mecanismes de mediació: després d’un any s’ha de revisar el punt en què es troba la negociació. Però en cap cas cau el conveni, com passava abans, fet que beneficiava clarament l’empresa i pressionava a la baixa les condicions laborals pactades entre les parts. Finalment, també és positiva la limitació de temps de treball per adquirir la condició d’indefinit, que passa de 24 a 18 mesos, i el fet que el contracte eventual passi de 12 a 6 mesos, prorrogable sis mesos més per conveni.

“Si l’empresariat pot continuar fent contractes temporals, ho continuarà fent perquè és la pràctica habitual”

Un dels punts que més ha destacat de la reforma la ministra de Treball, Yolanda Díaz, és la simplificació dels contractes amb l’objectiu de reduir la temporalitat. Això inclou l’eliminació del contracte per obra i servei que has comentat, però també un nou contracte temporal de com a màxim 90 dies pensat per a campanyes estacionals.

Alerta, perquè no es tracta d’un nou tipus de contracte, sinó que, durant 90 dies l’any, es podran fer contractes temporals eventuals per a necessitats concretes com la campanya de Nadal, la d’estiu en el turisme o les de la collita de la fruita en l’agricultura. Eliminen el contracte temporal per obra i servei (que era un dels més utilitzats fins ara); però, a canvi, donen a la patronal la possibilitat, durant una quarta part de l’any, de fer contractes temporals. Recordem que la gran majoria dels contractes temporals formalitzats són inferiors a 90 dies. I, en una economia orientada al sector dels serveis i del turisme, segurament cauran en aquest sac milers de treballadors i de treballadores. Es tracta de contractes que, amb la norma d’abans, si es denunciaven, eren declarats fixos discontinus. Ara, però, se’ls dona un marc legal. Seran un forat per on colar molta temporalitat. Al final s’està validant una pràctica que abans era il·legal. Aquí es pot perpetuar una temporalitat ajustada al dret.

Aleshores es podria donar un efecte de substitució entre contractes igualment temporals i precaris?

Efectivament, el contracte temporal de com a màxim 90 dies podria acabar substituint el contracte per obra i servei. La qüestió és quin ús farà la patronal finalment d’aquest nou marc. La meva opinió és que, si l’empresariat pot continuar fent contractes temporals, ho continuarà fent perquè és la pràctica habitual que hem observat durant els últims 15 anys. I segurament també s’acabarà fent un ús fraudulent dels nous contractes temporals, igual que se’n feia del contracte per obra i servei. A banda, també es manté el contracte temporal d’interinitat. La temporalitat en el sector públic, doncs, continuarà igual. En el privat, potser canviarà alguna cosa, però molt menys del que s’espera.

I què passa amb les empreses multiservei i les subcontractacions? Continuarà l’explotació de col·lectius fins ara més desprotegits com les kellys?

La reforma preveu que el conveni col·lectiu d’aplicació ha de ser el de l’activitat desenvolupada, no el del sector. Això afectarà fonamentalment les empreses multiservei i les seves activitats subcontractades. El Tribunal Superior ja apuntava en les seves sentències en aquesta línia. Això en empreses com la Seat no tindrà massa impacte perquè, encara que facis el motor o les rodes, parlem sempre del sector del metall, i a les empreses de complements se’ls aplica el mateix conveni. Però no beneficiarà gens col·lectius com les kellys perquè el seu sector no és l’hostaleria, sinó la neteja, i això les continuarà mantenint en una precarietat molt gran. En l’acord de govern s’apuntava a limitar la subcontractació a activitats alienes a l’activitat pròpia de l’empresa, però això no s’ha aplicat. Tampoc es toca la precarietat d’altres col·lectius com els riders o el personal de la universitat i la investigació. Ni la norma tindrà cap impacte positiu en la precarietat endèmica d’alguns àmbits dels serveis públics essencials com és la sanitat perquè no toca els interins.

Anterior Següent

“La temporalitat només es frena restringint l’acomiadament lliure i barat”

Tot i això que expliques, la reforma ha comptat amb el suport absolut dels sindicats majoritaris a l’Estat, CCOO i la UGT.

No entenc el suport absolut dels sindicats majoritaris a la reforma, perquè els beneficis són irrisoris. La ultraactivitat i la prioritat salarial del conveni del sector són els elements que més els beneficien, però molt insuficients. Els sindicats tornen a tenir una capacitat negociadora una mica més forta, però ja està. Si el resultat de la nostra força com a classe treballadora és aquesta reforma laboral, validada pels sindicats majoritaris, fa molta por el que ens espera el 2023 amb la reforma de les pensions, que tocaria segons l’agenda que va apuntant el Fons Monetari Internacional (FMI).

Quines mesures clau caldria incloure per recuperar els drets laborals perduts els darrers 15 anys?

Era l’oportunitat d’anar més enllà fins i tot del que s’havia reivindicat en el seu moment. Hauria estat essencial incloure mesures per frenar la destrucció de llocs de treball: recuperar l’autorització administrativa davant els acomiadaments col·lectius, i també atorgar el dret d’opció de recuperar el lloc de treball en el cas d’acomiadaments injustificats. Les indemnitzacions per acomiadament són una de les eines més efectives per limitar la temporalitat, la rotació i la precarietat en les condicions de treball. Centenars de milers de persones són acomiadades quan fa poc temps que treballen, i això només es frena restringint l’acomiadament lliure i “barat”. També és fonamental limitar la subcontractació a casos que no siguin de la mateixa activitat, per evitar l’atomització i la precarització de les plantilles, i tirar enrere la flexibilitat de modificar de forma unilateral per part de l’empresa les condicions de treball. Cal abordar urgentment la temporalitat en sectors com el públic, on hi ha hagut abús del contracte d’interinitat. Evidentment, tots aquests haurien estat eixos de confrontació amb la patronal i la dreta. Però bé, al cap i a la fi, es tracta d’un conflicte.