Crític Cerca
Legítima defensa

‘Riders’: nova llei, velles precarietats

La nova normativa considera que aquests treballadors han de tenir contracte i també han de conèixer com treballen els algoritmes que controlen la seva feina

27/07/2021 | 06:00

Treballadors que estan en contra de la 'llei rider', abans de començar la manifestació, al maig del 2021 / NEREA COLOMÉ i RAQUEL NAVARRO

El pròxim 12 d’agost s’acabarà el termini de tres mesos que el Govern espanyol va donar a les plataformes digitals com Glovo, Uber o Deliveroo per aplicar íntegrament la coneguda com a llei rider.

La normativa ha aixecat polseguera entre empreses i el Govern estatal i també entre els mateixos treballadors, dividits entre aquells que volien regular la seva situació i els que volien continuar sent autònoms. Per això, la llei va estar molt temps parada fins que, finalment, va publicar-se al BOE l’11 de maig de 2021. En la seva pàgina i mitja escassa de contingut, s’hi determinen dues coses: d’una banda, pressuposa que els riders són treballadors laborals i haurien de tenir contracte i, de l’altra, que hauran de ser informats per part de l’empresa de com treballen els algoritmes a partir dels quals s’organitza la seva feina.

Què passarà quan la llei entri en vigor? Deixarà d’haver-hi falsos autònoms en aquestes empreses? Suposarà la fi de la precarietat de les persones repartidores? Serà l’avantsala de la regulació de l’economia de plataforma, que cada dia guanya més pes? Natxo Parra, advocat laboralista del Col·lectiu Ronda, s’hi mostra escèptic. Considera que aquesta llei “no aporta res de nou i, si s’havia de fer així, no era necessària”. Segons ell, el text elaborat pel Ministeri de Treball i Economia Social “només reforça les reiterades sentències judicials, que han esclarit que els riders són treballadors, però la llei no exclou, si atenem la seva literalitat, la possibilitat que continuï havent-hi riders autònoms”, assegura el lletrat.

La ‘llei rider’ no exclou la possibilitat que hi continuï havent repartidors autònoms

La llei no determina que tots els riders hagin de tenir, de facto, una relació laboral, sinó que això queda subjecte a una sèrie de condicions. El text apunta que seran considerats treballadors aquells qui realitzin serveis retribuïts de repartiment “per part d’ocupadores que exerceixen les facultats d’organització, direcció i control”. Però això pot ser controvertit perquè, en els diversos judicis celebrats, plataformes com Uber, Glovo o Deliveroo han basat la seva defensa en el fet que no són empreses de repartiment de mercaderies, sinó que són digitals que es guanyen la vida desenvolupant codis i algoritmes. “La clau de les batalles legals que hi haurà arran d’aquesta llei serà definir quina és realment l’activitat que realitzen aquestes plataformes”, explica Parra.

La normativa no clarifica aquest punt; però, per contra, els tribunals sí que han establert que la relació que té un rider amb la seva empresa és i ha de ser laboral. L’última resolució judicial en aquest sentit va ser la Interlocutòria del Tribunal Suprem que, 15 dies després de la publicació al BOE de la llei rider, va inadmetre el recurs que havia interposat Deliveroo i va reiterar, una vegada més, que els riders són falsos autònoms. Aquest posicionament del Suprem se suma a una llarga llista de sentències que diuen el mateix. Per això, segons Natxo Parra, “no calia fer aquesta llei, perquè el que diu ja ho determinen amb més força els jutjats. Políticament era llaminer treure-la, però no era necessari reforçar les resolucions judicials”, assegura Natxo Parra.

A més, segons el lletrat, la llei i la modificació de l’Estatut dels treballadors han perdut una gran oportunitat en enfocar-se només en el col·lectiu rider: “Cada cop hi ha més sectors com el d’arquitectes, periodistes o traductors que es nodreixen de falsos autònoms. Aquesta llei podria haver servit per regularitzar totes aquestes relacions laborals, però han preferit quedar-se només amb els riders pel ressò mediàtic que té”. Segons Parra, en aquest text es podria haver regulat la situació dels falsos autònoms en general, “perquè és difícil preveure totes les casuístiques de cada sector; no podem fer una llei per cada cas. Però les necessitats jurídiques i polítiques sovint no coincideixen”, considera.

Una 'rider' a Barcelona / IVETTE LEHMANN

Inspeccions de treball, una eina necessària

Segons Natxo Parra, l’eina més adient per abordar el problema dels falsos autònoms no implica crear normes noves, sinó aplicar les que ja es preveuen a l’Estatut dels treballadors: “Hem de reforçar eines que ja existeixen i serveixen per a tothom” com ara les inspeccions de treball que poden derivar en sancions si hi ha irregularitats.

Precisament, les inspeccions a les empreses que compten amb riders han estat les impulsores d’una bona part del recorregut judicial que ha acabat en sentències a favor dels riders. En aquest sentit, però, les inspeccions també tenen les seves limitacions: “Les plataformes poden sortir del problema dient que ja han regulat aquells treballadors en concret, mantenint la resta com a autònoms”, es lamenta Parra. De fet, normalment, les inspeccions es fan perquè un treballador o un grup concret decideix denunciar la seva situació i la resolució de la investigació només afecta aquestes persones.

Perquè tingui una afectació més global, la investigació d’Inspecció hauria de venir referida a la totalitat de l’empresa, en els anomenats procediments d’ofici oberts. Per a la situació dels riders, s’han obert diferents procediments en aquest sentit, com el que va acabar amb el Jutjat Social 24 de Barcelona resolent, al gener del 2021, que 748 riders de Deliveroo eren falsos autònoms. “Fa quatre anys que vam denunciar per primera vegada Deliveroo i, per ara, encara no tenim cap sentència ferma. El sistema judicial és massa lent”, es lamenta Parra.

Quins riscos comporta la llei?

Quan finalitzi el període d’adaptació a la llei, que acaba el 12 d’agost, ja no hi hauria d’haver riders autònoms vinculats directament a les plataformes com Glovo, Deliveroo o Stuart. Però, per veure com han resolt aquesta condició les empreses, no caldrà esperar tant, ja que des de fa setmanes van començar a optar per la que sembla que serà la fórmula definitiva: la subcontractació. Aquesta és una possibilitat prevista a l’article 42 de l’Estatut dels treballadors i és, per tant, una opció lícita tot i que Natxo Parra adverteix que pot amagar “conflictes laborals i frau”. Una de les pors principals que manifesta l’advocat és que les retribucions que percebin els riders es vegin afectades a la baixa: “Si poses intermediaris, els treballadors sempre cobraran menys”.

Les plataformes opten per subcontractar els ‘riders’, però això obre la porta a salaris més baixos

Un altre dels perills és que la subcontractació acabi derivant en cessió il·legal de treballadors. Aquest frau, reconegut a l’Estatut dels treballadors, es donaria en cas que una d’aquestes empreses subcontractades limités la seva actuació a posar les persones repartidores a la disposició de les empreses de repartiment, de tal manera que, de facto, els riders treballarien per a les plataformes sense que aquestes n’assumissin els deures i les responsabilitats. Davant d’aquest perill, Natxo Parra considera que el Ministeri de Yolanda Díaz ha perdut una altra oportunitat: “la llei rider podria haver establert, per exemple, que el sou de les subcontractacions fos igual que els sous que paga l’empresa principal i que s’hi apliqués el mateix conveni col·lectiu”.

Si no es regulen les condicions laborals de les persones subcontractades, s’obre la porta perquè molts d’ells continuïn sent autònoms i que les plataformes no assumeixin la garantia dels seus drets. Per això, Natxo Parra considera no s’han regulat bé aquests aspectes i això fa que puguin “empobrir-se les condicions laborals dels riders”. L’advocat tem que ara s’obrin portes que puguin dur a noves formes de vulneració de drets i que s’acabi, de nou, en processos judicials eterns.

Manifestació de repartidors contra la 'llei rider' passant per la Gran Via de Barcelona, al febrer del 2021 / ARPRA

Conèixer l’algoritme

Tot i que la llei rider té algunes ombres, Parra en destaca un punt positiu en el segon article de la llei que estipula que els treballadors tenen dret a “ser informats per l’empresa dels paràmetres, les regles i les instruccions en els quals es basen els algoritmes o sistemes d’intel·ligència artificial que afecten la presa de decisions que poden incidir en les condicions de feina”. Aquesta és una novetat perquè, fins ara, els treballadors de l’anomenada economia de plataforma no tenien accés a l’algoritme que fiscalitzava i organitzava la seva feina. Les plataformes es negaven, emparades pel dret al secret empresarial i la propietat intel·lectual, a compartir els detalls del seu algoritme. Precisament, el codi és l’engranatge que fa que tot funcioni: rep les comandes, les reparteix entre els treballadors i fa seguiment de les entregues. En poques paraules: decideix qui treballa, quan i com.

Les empreses asseguren que el funcionament de l’algoritme és objectiu i imparcial, però ja hi ha diverses sentències judicials que han dictaminat que són discriminatoris. Una prova d’això es va veure el 2017, quan van començar les protestes de riders. “Als treballadors més actius se’ls reduïen les comandes i, per contra, es donaven més serveis a aquells que estaven connectats a l’aplicatiu durant les hores en què hi havia vaga”, explica Parra, narrant una situació que suposa una vulneració de drets laborals.

Ara els treballadors podran saber com funcionen aquests algoritmes; però, si els riders són subcontractats i, per tant, no són treballadors directes de la plataforma, no tindran pas accés a aquesta informació. Aquesta situació obliga a tornar a incidir sobre la figura conflictiva de la cessió il·legal de treballadores, ja que, per tal de no incórrer en una pràctica fraudulenta, les empreses subcontractades per plataformes com Glovo o Deliveroo per realitzar els serveis de repartiment haurien de ser qui, de forma directa, organitzessin la feina dels repartidors i els fessin arribar les comandes. D’aquesta manera, els riders podrien deslliurar-se, almenys parcialment, de les subjectivitats i discriminacions que amaguen aquests codis.

L’economia de plataforma cada dia creix més i no paren d’augmentar els sectors que es regulen amb aquests tipus d’eines. Per això, segons Parra, és una bona notícia que aquest article de la llei, que també modifica l’Estatut dels treballadors, no faci menció específica dels riders i, per tant, afecta qualsevol treballador o treballadora. “Després de quatre anys de lluita, hem aconseguit una norma de reforç i hem de veure com funcionarà”, diu Natxo Parra, que té clar que la batalla legal contra aquestes empreses encara no ha acabat.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En plena crisi, continuem fent un periodisme rigorós i que aposta per la profunditat. Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara

Amb la quota solidària, rebreu a casa el llibre 'Aliment', de Martí Sales, i la revista 'Crisi o vida' 

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies