Crític Cerca
Entrevistes

Sandra Calel “Estem rodejats de grans empreses que venen per quedar-se tota la nostra riquesa natural”

Defensar el territori, les comunitats i les persones que hi viuen pot comportar perill de mort en molts països del Sud global. Ho sap molt bé Sandra Calel (Guatemala, 1983), pagesa i maia poqomchi’, del municipi Purulhá Verapaz, del nord de Guatemala. Té tres fills i és activista per la defensa de la terra. És membre de la Unión Verapacense de Organizaciones Campesinas (UVOC), que agrupa 300 comunitats de quatre departaments d’Alta Verapaz, Baja Verapaz, Izabal i Quiché, amb l’objectiu de defensar el territori davant de macroprojectes que desposseeixen les comunitats de les seves terres. Calel és una de les defensores dels drets humans i ambientals que han participat en el programa “Biblioteques sense fronteres, compromeses amb un món més just”, una iniciativa impulsada per l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i pel Servei de Biblioteques del Departament de Cultura, que aquest any ha centrat les seves activitats en la sostenibilitat ambiental i la crisi climàtica.

21/10/2022 | 06:00

Quina és la teva relació amb la terra?

Nosaltres fa centenars d’anys que habitem aquestes terres, des dels nostres avantpassats, però no tenim documents de propietat perquè en la nostra cultura val la paraula. Com a poble maia entenem que som part de la terra i no pas propietaris; per això la defensem i la respectem perquè sabem que en traiem els aliments sagrats, la medicina natural i l’oxigen que ens manté vius.

Quin és el problema principal de lluita per la terra que teniu a Verapaces, a la part nord de Guatemala?

Els poqomchi’ hem viscut tres despossessions al nostre territori. Primer, la dels espanyols. Després, la dels alemanys que van explotar el cultiu de cafè i de cardamom. Ara, la de les grans empreses que exploten mines, construeixen centrals hidroelèctriques i introdueixen els monocultius de palma africana i sucre de canya que fa que nosaltres no puguem sembrar blat de moro i fesol, aliments bàsics de la nostra dieta. De fet, el preu del blat de moro mai havia pujat tant com ara. A més, ens queden pocs boscos. La tala d’arbres provoca enfonsaments de terres, i això fa que els rius creixin i s’emportin comunitats. Elles defensen el poc que queda, i això les posa en risc. Estem patint criminalització, persecució, empresonaments, assassinats i desaparicions.

“Estem patint criminalització, persecució, empresonaments, assassinats i desaparicions”

Explica-ho més, si us plau.

Las Verapaces som una àrea molt rica en recursos naturals, i això fa que hi hagi zones afectades per més d’un projecte. Hi ha llocs on conflueixen projectes hidroelèctrics, de cultiu de palma africana i d’explotació de mineria. Això fa que les famílies no tinguin on anar. Estem rodejats de grans empreses que venen a explotar i a quedar-se tota la riquesa natural del nostre territori.

La Policia Nacional de Guatemala esperant per desallotjar membres de la comunitat de famílies de Chicoyuo / UVOC
Famílies indígenes de Chicoyuo a punt de ser desallotjades / UVOC
Anterior Següent

Quin és el modus operandi de les empreses per quedar-se les terres?

És una cosa gradual. Per exemple, a la comunitat q’eqchi’ de Nuevo Chitún, al municipi de Tucurú, l’empresa va aterrar l’any 2000 amb la proposta de passar una canonada per la zona a canvi d’oferir projectes productius, una escola, places, carreteres i energia elèctrica. Un dia, amb l’excusa de repartir aliments, van fer signar uns papers a la població. Amb aquesta premissa, l’empresa va dir que les terres eren seves i les va començar a transitar i a impedir que els camperols hi accedissin.

Després d’una investigació, però, es va demostrar que no s’havia signat res en relació amb la propietat de les terres. Davant d’això, l’empresa va intentar comprar líders comunitaris. Després va tornar a oferir el mateix que el 2000 –perquè no havia complert les promeses—, però la gent no se la va creure i, llavors, van començar les amenaces i les ordres de captura contra els camperols. Quan ja no hi havia líders, van posar drons que passaven per les cases per amenaçar, intimidar i vigilar. Finalment, van arribar els desallotjaments i la presó. Un dels líders d’aquesta comunitat, David Alejandro Maxena Caal, fa nou mesos que està empresonat [uns quants dies després d’aquesta entrevista, Maxena Caal va ser absolt del càrrec d’usurpació agreujada i ha pogut tornar a casa seva, segons un comunicat de la UVOC]. Aquesta és la forma com aconsegueixen fer fora les famílies i acaparar la terra.

“A les empreses transnacionals només els importa el benefici i fan el que sigui per apropiar-se la terra”

Qui hi ha darrere d’aquest projecte?

Estem parlant de la central hidroelèctrica de Santa Teresa, que pertany a l’empresa Agro Comercializadora del Polochic, SA (Agropolochic), que és membre del consorci CMI – Corporación Multi Inversiones. A més, en la construcció de la central de Santa Teresa hi ha involucrada EGI Guatemala, la principal filial d’Enel a Guatemala, propietària també de la controvertida presa hidroelèctrica El Canadá.

Fins on arriba la persecució de les activistes?

El cas de Maxena Caal només és un exemple. L’acusen, com a tots, d’usurpador i li diuen que no tenim proves que la terra és nostra. Tenim més de 300 persones amb ordres de captura, i això implica que no poden sortir de casa per por de ser detinguts. Això impacta sobre el benestar de les famílies i de la comunitat.

I quin paper té l’Estat en tot això?

A les empreses només els importa el benefici, i fan el que sigui per apropiar-se la terra: divideixen les comunitats i generen conflictes entre elles. De l’Estat no podem esperar-ne res. De fet, el que ens estem trobant és que la policia i l’exèrcit actuen de civils per simular un conflicte entre comunitats. Per tant, darrere hi ha el Govern, quan suposadament és qui hauria de vetllar per evitar la conflictivitat agrària. Els desallotjaments de les comunitats cada cop són més violents. A Purulhá, a l’abril, van intervenir més de 1.300 agents de la Policia Nacional per desallotjar 79 famílies.

Concentració contra la corrupció i la impunitat, l'alt cost de la vida i la defensa dels drets fonamentals / UVOC
Alguns dels cartells de la concentració a favor dels defensors i de les defensores / UVOC
Anterior Següent

Però no és un conflicte nou; sempre ha estat així?

Abans del Govern actual teníem tres institucions que treballaven per gestionar aquesta conflictivitat i on les comunitats podíem adreçar-nos: la Secretaria d’Afers Agraris, la Comissió Presidencial Coordinadora de la Política de l’Executiu en Matèria de Drets Humans (COPREDEH) i la Comissió Pau i Ecologia (COPAE). Actualment només existeix la COPAE, per a la qual l’única solució del conflicte sempre és el desallotjament de les famílies. Ens sentim desemparats.

Per tant, les empreses actuen amb total impunitat?

És molt complicat lluitar contra una empresa transnacional. D’una banda, han comprat la majoria de líders comunitaris i, de l’altra, quan hi ha un conflicte no sabem on anar perquè ens hem quedat orfes institucionalment. El president actual, Alejandro Giammattei, és inaccessible i, a més, no l’afecten les denúncies internacionals. De fet, tenim una nova llei d’ONG que controla i criminalitza l’activitat; per això la UVOC no ens hem constituït legalment, per evitar que els líders siguin perseguits pel Govern.

“Expliqueu a la vostra societat com perjudiquen les grans empreses als drets que tenim com a pobles originaris”

Parlaves de tres despossessions, l’última la de les empreses. Creus que la presència de les transnacionals és una continuïtat del colonialisme?

Nosaltres no vam formar part del procés d’independència. Sempre diem que ens segueixen governant. Mai se’ns escolta. Ens exigeixen que fem propostes, però ningú se les mira. L’únic que ens queda per fer és accedir a la política.

Quin és el paper de la dona en aquesta lluita?

Nosaltres tenim tot el pes del sistema patriarcal a sobre. Quan s’aconsegueix un títol d’una terra, a qui l’hi donen? A l’home. Qui hereta la terra? L’home. Per tant, en aquesta lluita tenim problemes específics afegits i aportem aquest punt de vista. A més, penso que tenim una altra visió de la lluita: no ens barallem pel poder, a diferència dels nostres companys, sinó que busquem canviar la situació per assolir un benestar comunitari. Parlem de viure.

I el de les societats occidentals, origen de moltes d’aquestes transnacionals?

Us demanem que hi feu incidència. Que expliqueu a la vostra societat com ens perjudiquen les grans empreses, i que defenseu els drets que tenim com a pobles originaris. I als vostres governs, que controlin les empreses i vetllin pel fet que compleixin els drets humans i els estàndards internacionals.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

Quan poses diners a CRÍTIC, passen coses

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebreu les revistes 'Temps' i 'Emergència' i un pack de marxandatge.

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies