Com acompanyar infants i adolescents en la lluita per la justícia ecosocial?

A un 75% dels joves els fan por el futur i els efectes de l’escalfament global, segons un estudi de l’ONG Avaaz. Els més petits de casa també estan preocupats per l’emergència climàtica que viu el planeta i que ja està deixant petjada en forma de crisi ecosocial. Però, malgrat que això els pot provocar inquietuds i angoixes, gairebé no tenen espais de formació i continguts específics per a ells. Motivats per respondre a les preguntes que es fan infants i adolescents en aquesta matèria, l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) i el Servei de Biblioteques del Departament de Cultura han impulsat el programa “Biblioteques sense Fronteres, compromeses amb un món més just”, que en la cinquena edició que han celebrat enguany, Activa’t per la justícia ambiental, s’han dedicat a promoure la sostenibilitat a través d’activitats i d’una selecció de referències bibliogràfiques. La iniciativa vol servir de font de motivació perquè els més joves tinguin eines per lluitar contra la crisi climàtica, però també com un recurs per a adults que vulguin acompanyar-los en el camí.

A CRÍTIC compartim maneres d’acompanyar infants i joves per la justícia ecosocial amb les aportacions de Natàlia Riera, tècnica d’educació per a la justícia global a Entrepobles; Irene González, tècnica d’Enginyeria sense Fronteres (ESF) i membre de la Xarxa per la Sobirania Energètica, i la booktuber catalana Mixa.

1. Apropar-los informació

Posar al servei de la infància i l’adolescència informació i continguts adaptats a les seves necessitats i nivell maduratiu és un primer pas perquè puguin trobar respostes per ells mateixos. “Necessiten una explicació del que està passant. Hi ha la idea que el discurs sobre la justícia social i ambiental està massa polititzat i que la infància ha de ser neutra, i mai ho és!”, reivindica Irene González, membre d’Enginyeria sense Fronteres. El problema, però, és que la informació sovint està dirigida als adults, de manera que a vegades ells en queden exclosos.

“Els llibres tenen un gran poder, però han d’anar acompanyats d’algú que faci venir ganes de llegir o que comparteixi la lectura”

La booktuber Mixa, presidenta de l’Associació de Joves Lectors Catalans, considera que una eina amb un gran poder perquè infants i adolescents puguin aprofundir en la matèria és la lectura. “Els llibres tenen un gran poder, però sempre han d’anar acompanyats d’algú que faci venir ganes de llegir o que comparteixi la lectura”, apunta la prescriptora literària. No només cal apropar els nens i les nenes a les biblioteques per agafar llibres en préstec, sinó comentar amb ells allò que llegeixen per tal de compartir opinions i inquietuds. Més enllà de la família, altres acompanyants de lectura poden ser contacontes o professionals que guiïn clubs de lectura, com els de la programació de “Biblioteques sense Fronteres”. En el marc d’aquest projecte, de fet, s’ha publicat una bibliografia recomanada, tant per a adults com per a infants, que pot servir de catàleg perquè cada grup d’edat pugui escollir les seves preferències literàries sobre el tema.

Un altre mecanisme per informar-se pot ser a través de les xarxes socials, on hi ha molts referents ecologistes i del món de la cooperació que expliquen la seva experiència a través de vídeos. “Les xarxes socials són una eina molt poderosa; en els moviments activistes són cabdals perquè es converteixen en referents”, expressa Mixa. Per tal de filtrar quins en parlen de manera responsable, la booktuber recomana buscar-ho a través de hashtags que continguin paraules vinculades a la sostenibilitat, la responsabilitat i la lluita contra el canvi climàtic, per exemple.

2. Fomentar espais inclusius i propis

Hi ha molts col·lectius, a banda de les escoles, que tracten de l’emergència climàtica i la justícia social en sessions dirigides a edats concretes, com Enginyeria sense Fronteres o Entrepobles. Natàlia Riera, tècnica d’educació per la justícia global d’Entrepobles, explica que a través de recursos pedagògics i tallers s’apropen a infants i joves per “arrelar els valors de la cooperació i que es vagin integrant, segons l’edat, en les nostres comunitats”. Això, diu, implica informar i formar els més joves, però també els agents educatius que tracten amb ells, com professors, monitors de menjador, d’espais de cura i extraescolars o col·lectius de barri, entre d’altres. “L’educació és un dels espais i de les eines amb major potencial per enfortir aquest canvi cultural i social que necessitem per encaminar-nos cap a la transició ecosocial”, assegura la tècnica d’Entrepobles.

González està d’acord que cal implicar tots els agents educatius: “Hi ha d’haver un front comú de totes aquestes actores; no ha de ser només l’escola o només la família; ha d’haver-hi una entesa”, comenta. El to amb el qual apropar-se a parlar sobre aquests temes amb la infància i l’adolescència, però, no ha de ser des de l’expertesa, sinó des del debat, hi afegeix la membre d’ESF. Aquesta és la perspectiva des de la qual estan dissenyats els tallers de la programació “Biblioteques sense Fronteres, que a través d’exposicions, activitats dinamitzades i fòrums parteix de la igualtat entre tots els participants.

Moviments com Fridays for Future apropen valors de justícia ambiental des d’una visió no adultocèntrica

Un pas que ambdues expertes consideren necessari és que les entitats i els moviments activistes treballin el relleu i incloguin les perspectives infantils i juvenils. “És fonamental acostar-nos a infants i joves perquè són les generacions del futur, però el paper de les generacions grans també és bàsic”, afirma Riera. Hi ha col·lectius, tanmateix, que no són transgeneracionals, sinó que són formats i dirigits per joves, i que mostren les inquietuds i el poder d’incidència política de les adolescents i joves en matèria ecosocial. Riera posa d’exemple Fridays for Future o el Servei Civil Internacional, entitats que apropen valors de cooperació i justícia ambiental des d’una visió no adultocèntrica i que configuren espais propis on compartir experiències amb persones d’edats similars.

3. Considerar-los part activa del canvi

La booktuber Mixa té com a objectiu, en les sessions que fa amb infants i adolescents, “demostrar-los que tenen poder a les seves mans, fer-los sentir que no hi ha activismes millors ni pitjors i que han de fer seva la problemàtica per poder aportar solucions”. Ella treballa com a referència amb el llibre Soc activista (Flamboyant, 2020), de Caroline Paul i Lauren Tamaki, que parteix de la base que mai no s’és massa jove per canviar el món. Amb aquesta mirada enfocada a replantejar qui i com pot ser activista climàtica, la prescriptora vol demostrar que infants i adolescents també formen part de l’engranatge actiu per a la transformació social. Per exemple, en el marc del projecte “Biblioteques sense Fronteres”, hi ha activitats formatives en què s’exposa a públic juvenil quin impacte tenen els materials que contenen els seus dispositius mòbils i què poden fer davant la sobreexplotació de minerals als països del Sud global.

“Les persones adultes hem de mirar endins per mirar cap enfora, hem d’encabir les perspectives de les més joves”

Aquest canvi de paradigma, diu Riera, comporta una revisió per part dels adults, que sovint exclouen els menors d’edat de les decisions i lluites polítiques. “Les persones adultes hem de mirar endins per mirar cap enfora, continuar treballant per tenir mirades obertes i encabir les perspectives de les joves”, explica la tècnica d’Entrepobles. La membre d’ESF hi està d’acord i apunta que un bon exemple per mostrar a infants i adolescents que també són canvi de motor és la inclusivitat en les mobilitzacions. Crear espais com el baby block a les manifestacions és una manera de generar espais on les famílies se sentin part de la lluita per la justícia social i ambiental. Això, però, no és suficient, comenta González. Per a ella, és necessari que des de ben petits, si sortim a expressar les nostres posicions com a mares o pares, ho fem amb els més petits i els expliquem “per què som en una mobilització”. “Hem d’integrar la infància amb respecte. No és que jo vagi a una mobilització i tu m’hi acompanyes; tu també pots identificar-t’hi”, diu.

4. Escoltar-los

Una gran part de l’acompanyament a infants i joves en matèria de cooperació i justícia ambiental es basa, per tant, en l’escolta activa. “Els nens i les nenes són un terç de la població i no se’ls té en compte, però tenen molt a dir”, reivindica la membre d’ESF. Segons González, hem de trencar amb la idea que és suficient “explicar-los coses” i cal fer un pas més: el que cal és escoltar-los i valorar les seves opinions i propostes. “Ens hi hem de relacionar des d’una actitud d’escolta i des de la importància que té la seva perspectiva sobre el món, perquè seran ells qui patiran els efectes de l’emergència climàtica i social”, diu. Per a ella, els mecanismes de participació infantil i juvenil no estan prou valorats, i en aquest aspecte és necessari que les institucions properes a la ciutadania hi treballin.

Desfer-nos de dinàmiques paternalistes i adultocentristes, matisa Riera, ajudarà a construir una “societat més oberta”, en què entenguem entre tots les conseqüències de la crisi social i ambiental, que impacta de manera diferent segons el punt geogràfic i les condicions socioeconòmiques on es fa vida. González culmina amb una reflexió que trenca l’estereotip que els joves no es mobilitzen i no s’impliquen en el futur del planeta: “Després direm que els joves no es preocupen per res, però no els hem acompanyat i escoltat en la infància!”. Perquè s’hi impliquin, doncs, cal que també ho facin els adults. Per fer-ho, pots començar llegint els consells que dona Andreu Escrivà al pròleg del seu llibre I ara jo què faig? Com véncer la culpa climàtica i passar a l’acció (Sembra Llibres, 2021), un dels llibres recomanats de l’extensa bibliografia que ha recopilat “Biblioteques sense fronteres“. El volum parla de canvis concrets que poden fer especialment els adults i inclou alguns canvis d’actitud com ser més curiós, no conformar-te amb explicacions superficials sobre la qüestió climàtica i reduir el teu consum.