27/06/2025 | 06:00
Formar part del col·lectiu és, per a Sebastià Portell, un “fet indestriable” de qui és i de la seva manera de formar part de la cultura i del món. Un fet indestriable igual que ho és “ser parlant d’una llengua minoritzada, pertànyer a la cultura catalana, venir d’un poble petit, del sud de Mallorca, i tantes i tantes altres coses que em fan qui soc”.
Nascut a ses Salines, Portell és autor de Les altures (2022), Ariel i els cossos (2019) i El dia que va morir David Bowie (2016), els contes de Maracaibo (2014), el llibre de no-ficció Les nenes que llegien al lavabo (2021) i diverses obres teatrals, com Transbord (2018). “La literatura, com la vida, és no binària. Defuig la simplicitat, defuig els discursos unidireccionals, i, per tant, també és un bon espai on imaginar”, afirma.
“Un dels reptes que tenim com a comunitat i com a cultura és no tenir por. No hem de fer cap passa enrere”
Per a Portell, la cultura i, especialment, la literatura, són espais infinits on repensar-nos i apropiar-nos de les mitges tintes, fent-ne refugi i llocs on pactar com volem ser i com volem viure. Afirma que se sent hereu de la literatura catalana i admirador de Biel Mesquida, Antònia Vicens, Blai Bonet i Maria-Mercè Marçal, a més d’escriptors com Virginia Woolf o Oscar Wilde. I també reivindica, entre d’altres, el grup Fades.
L’escriptor mallorquí creu que “un dels grans reptes que tenim com a comunitat LGBTIQ+, i també com a cultura en general, com a societat, és no tenir por, és no fer ni una passa enrere en el discurs que tenim”. “Les persones hi som, som diverses, les nostres vides hi seran, agradi o no”, explica.
L’entrevista a Sebastià Portell forma part de la sèrie d’entrevistes #CulturaiOrgull, realitzades per CRÍTIC i Bruna amb el suport de la Direcció General de Difusió i del Departament d’Igualtat i Feminisme.
