22/01/2017 | 20:00
L’Aula Magna de la Universitat de Barcelona (UB) acollia el 7 d’abril de l’any passat el lliurament del nou i flamant Premi Càtedra UB-Danone, atorgat als millors treballs de final de grau de Nutrició Humana i Dietètica i de Ciència i Tecnologia dels Aliments. Cada un dels dos treballs guanyadors va ser recompensat amb 1.500 euros per a l’alumna i 500 per a la tutora. En l’acte, la vicerectora de Relacions Institucionals i Cultura de la UB, Lourdes Cirlot, va celebrar l’existència de les “càtedres universitat-empresa per dur a terme recerca en temes rellevants” i també perquè “premis com aquest representen un incentiu per als nostres alumnes”.
Premis econòmics per un treball de final de grau en una universitat pública? Una càtedra que porta el nom d’un fabricant de iogurts? La Càtedra UB-Danone no és una excepció ni dins la mateixa UB ni a la resta d’universitats catalanes, sinó una pràctica que promouen els rectorats per fomentar la col·laboració entre els seus centres i el món empresarial. Es tracta de les anomenades càtedres patrocinades, que en cada universitat tenen un funcionament diferent però que comparteixen el comú denominador d’existir gràcies a l’aportació de diners externs. Grans empreses catalanes i multinacionals aporten recursos a les universitats públiques a canvi de que el seu nom aparegui com a finançador de la càtedra.
Asseguradores, marques de roba o farmacèutiques
Tot i que unes quantes càtedres funcionen a través de convenis amb fundacions sense ànim de lucre o amb institucions públiques, la majoria (una seixantena) són acords amb empreses o fundacions privades. I s’hi poden trobar ‘partners’ com Mango, Zurich Assegurances, Novartis, Adecco, Affinity, Abertis, Repsol, Endesa, La Caixa o el Banc Santander.
Dins de l’ampli ventall de patrocinadors, trobem que diverses d’aquestes càtedres estan finançades per entitats privades d’assegurances. És el cas, per exemple, de la Càtedra UB-Zurich d’Assegurances. Segons explica l’asseguradora, gràcies a la col·laboració amb la UB poden “formar millors professionals, així com contribuir amb el progrés global del sector”. En altres paraules, una càtedra d’una universitat pública que serveix per ajudar a fer créixer el sector de les assegurances privades.
Les grans marques de roba ocupen titulars cíclicament als mitjans de comunicació que taquen el seu nom amb la descoberta de tallers on treballen menors d’edat, amb la denúncia de condicions laborals molt precàries o amb casos extrems com l’esfondrament d’una fàbrica a Bangla Desh el 2013 (que va provocar més de 1.100 morts) on confeccionaven roba per a algunes de les principals marques internacionals del sector, entre les quals la catalana Mango. I al mateix temps hi ha algunes d’aquestes marques que impulsen acords amb les universitats públiques, com succeeix amb la Càtedra Mango de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), que promou recerca en responsabilitat social corporativa i difusió posterior dels estudis elaborats.
Un dels pols econòmics de Tarragona és el complex petroquímic. Així que no sorprèn que en l’actual context d’entrada del sector privat a les universitats públiques hi hagi diverses càtedres a la Universitat Rovira i Virgili (URV) finançades per companyies petrolieres, químiques o elèctriques: Càtedra URV-Dow Chemical de Desenvolupament Sostenible, Càtedra Internacional URV-Repsol d’Excel·lència en Comunicació, Càtedra Tarragona Smart Mediterranean City (finançada per Repsol i Sorea), Càtedra d’Inclusió Social de la Fundació Endesa. Cada una d’aquestes càtedres promou la recerca en els àmbits corresponents i fer-ne difusió a través de canals molt diversos, segons explica la mateixa URV.
L’especialització tècnica de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) l’ha convertit en atractiu per a empreses del sector de les infraestructures, energètic i industrial. Així, hi trobem la Càtedra Abertis de Gestió d’Infrastructures de Transport, la Càtedra Endesa Red d’Innovació Energètica o l’Aula Mecalux-UPC d’Automatismes i Innovació per a la Logística.
Encara més: trobem la multinacional farmacèutica Novartis patrocinant una càtedra sobre medicina familiar a la UAB; l’empresa de treball temporal ADECCO darrere una càtedra sobre inserció laboral de persones amb discapacitat a la UB; Telefónica impulsant una càtedra sobre cultura científica i comunicació digital a la UdG i una altra sobre innovació social en educació a la UPF, o la marca d’alimentació per a gats i gossos Affinity fent possible una càtedra sobre salut dels animals a la UAB.
De vegades no són empreses privades sinó una institució religiosa qui decideix patrocinar una càtedra. A la Universitat de Girona (UdG), el Bisbat és qui és al darrere de la Càtedra d’Immigració, Drets i Ciutadania. És a dir, l’Església catòlica és qui garanteix en part la viabilitat econòmica d’una part de la recerca en humanitats d’una universitat formalment laica.
Vincle estret entre universitats i la banca
A banda, també hi ha un gruix important de càtedres patrocinades per entitats bancàries.
El Banc Santander és la institució financera que més en patrocina a les universitats públiques catalanes: és al darrere de set càtedres de cinc universitats diferents. A més, és el banc més actiu en el finançament de beques per a estudiants i en el patrocini de tot tipus d’activitats als centres acadèmics. Pel que fa a les càtedres, no s’ha especialitzat en un àmbit de coneixement específic, sinó que pot apostar per matèries molt diferents: estudis asiàtics, emprenedoria, responsabilitat social, economia i territori, universitat i coneixement, o finances.
La Caixa també és promotora de diverses càtedres. Com succeeix amb el Santander, patrocina l’aprofundiment de l’estudi en àmbits molt diversos del coneixement: innovació social i sector agroalimentari a la UdL, malalties cardiovasculars a la UdG i diversitat social a la UPF. En el cas de la Càtedra AgroBank de Qualitat i Innovació en el Sector Agroalimentari succeeix com amb la Càtedra UB-Danone, ja que atorga premis anuals amb dotació econòmica per a treballs acadèmics. En aquest cas, guardona amb 3.000 euros la millor tesi doctoral relacionada amb el seu camp d’interès.
CaixaBank Research també disposa d’una autoanomenada ‘Càtedra La Caixa’ Economia i Societat. El seu objectiu, segons reconeix el banc català, és “impulsar una àmplia sèrie d’iniciatives acadèmiques sobre les principals qüestions socioeconòmiques que interessen i preocupen la societat actual, a partir d’un programa de classes magistrals i conferències”. Aquestes activitats es fan a Madrid i en altres ciutats. El primer titular de la càtedra és José Luis García Delgado, catedràtic de la Universidad Complutense i rector de la Universidad Internacional Menéndez Pelayo.
Finalment, a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) trobem la Càtedra Antoni Serra i Ramoneda, impulsada quan Catalunya Caixa era un organisme autònom. La càtedra porta el nom de qui va ser president de l’entitat financera entre el 1984 i el 2005, càrrec pel qual està encausat per les males pràctiques en la gestió de la caixa, especialment en aspectes com l’emissió de preferents, pels vincles amb paradisos fiscals i pels alts sous dels seus càrrecs. El seu principal focus d’activitat és la investigació en el camp dels negocis.
Promoció de la recerca. Però de quina recerca?
En un context en què fa anys que les universitats públiques veuen com els governs els van retallant els pressupostos, els equips de rectorat han optat per diversificar les fonts d’ingressos i han apostat per l’entrada de diners del sector privat per intentar fomentar la investigació universitària.
És en aquest marc de major presència de les empreses privades als campus universitaris que s’inscriuen les càtedres patrocinades, que, a més, des dels rectorats defensen posant sobretot l’accent en el benefici que suposen per a l’intercanvi de coneixements entre l’acadèmia i la societat. En aquest sentit, l’adjunt per a la Política Cultural i les Càtedres de la Universitat de Girona (UdG), Maximiliano Fuentes, explica que aquestes càtedres tenen “una marcada voluntat de relació amb el territori”. Des del Vicerectorat de Comunicació i Promoció de la UAB hi coincideixen, i remarquen que “contribueixen a vehicular la transferència de coneixement i tecnologia cap a la societat”.
Però, més enllà de posar l’accent en aquest vincle, tots ells reconeixen que els diners aportats per les empreses els permeten desenvolupar investigacions en aspectes específics. Així, Maximiliano Fuentes explica que “són unitats que promouen l’estudi i la recerca a través de l’organització d’activitats de reflexió, debat i difusió”; i des de la UAB detallen que la dotació que aporten els patrocinadors d’aquestes càtedres “es dedica a investigar en una recerca específica o bé per dur a terme formació en un àmbit també molt específic”. També a la URV fomenten aquestes col·laboracions amb l’àmbit privat, i el vicerector responsable de les càtedres socials de la URV, Jordi Tous, reconeix que el que els interessa és “que qualsevol empresa ens vingui amb un projecte per patrocinar, i, si és interessant, no posem gaires impediments perquè es generi una càtedra”.
Però el que per alguns és una aportació que permet que les universitats públiques puguin fer més recerca, per d’altres és una preocupació. Jordi Mir Garcia, professor de la UPF i membre de l’Observatori del Sistema Universitari (OSU), alerta que els interessos que poden moure la creació d’una càtedra “poden ser molt legítims i legals, però surten de les formes habituals de finançament que tenim estipulades a la universitat pública”. I el preocupa com poden acabar determinant què és el que s’investiga als centres públics.
Tot i aquesta alerta de Jordi Mir, des de la UdL Jordi Tous assegura que “la majoria d’empreses ens vénen a buscar perquè ja tenim projectes en marxa relacionats amb el seu àmbit d’interès, i els diners que aporten no són bàsics per a la recerca i no la poden condicionar, sinó que sobretot se centren en la difusió de la investigació i a fer retorn a la societat”. Però l’investigador de l’Observatori del Sistema Universitari recela de la bonhomia de la relació empreses-universitat i assegura que “algunes càtedres responen a l’interès que té una determinada empresa patrocinadora que es treballi en una direcció molt concreta”.
La fórmula de càtedres és molt lliure i cada universitat pot decidir com les crea, com es doten pressupostàriament i com s’avaluen. Això dóna lloc a tot tipus de situacions i a Jordi Mir el preocupa que el resultat és que les càtedres “esquiven els processos avaluadors que es requereixen per a la resta d’iniciatives d’investigació a les universitats públiques”.
Per entendre l’interès de les empreses privades en la recerca pública, Jordi Mir fa un retrat del panorama universitari català, en què hi ha algunes universitats privades, però que cap d’aquestes universitats té un prestigi en l’àmbit de la recerca que es pugui equiparar amb el dels centres públics. I és per això que, quan el sector privat vol que es faci una determinada investigació, el que fa és “aprofitar la inversió que hi ha a les universitats públiques per als seus usos privats”, ja sigui a través de les càtedres o d’altres fórmules com els màsters o els parcs de recerca. Per a aquest investigador de la UPF, tot i que “fa anys que s’ha instal·lat el discurs que la universitat ha d’estar al servei del món industrial i del mercat laboral, això el que fa és amagar una realitat, que és que s’està pagant amb diners públics un tipus de recerca que comporta beneficis a uns actors privats que hi han hagut d’invertir molt poc”. I també alerta del perill que a través d’aquests convenis publicoprivats s’estigui “orientant la recerca en funció dels interessos de determinats agents externs a la universitat”.
Si a les universitats catalanes sorprèn que Danone o Mango hi puguin tenir una càtedra amb el seu nom, la necessitat de trobar recursos per finançar la recerca ha portat algunes universitats d’altres punts de l’Estat espanyol a fer aliances que encara poden sorprendre més. És el cas de la Universitat d’Extremadura (UEX), que el 2014 va crear la Càtedra Burger King d’Innovació Tecnològica, que va arrencar amb un projecte per aconseguir major eficiència energètica als restaurants d’aquesta multinacional. Estem segurs que és fer demagògia preguntar-nos si adequar les instal·lacions d’una cadena de menjar ràpid és el futur de la recerca pública?
