Crític Cerca

Façana de l’Hospital de Sant Pau a Barcelona / THOMAS LEDL

Investigació

Aquests són els beneficis que les fundacions sanitàries obtenen del seu patrimoni

La Fundació Privada de l'Hospital de Sant Pau és la que gestiona un volum més gran de béns immobiliaris, però també en tenen la Fundació Puigvert, que ha rebut diners d'una SICAV, o l'Hospital Clínic de Barcelona

25/05/2020 | 07:00

La tasca que duen a terme els treballadors dels hospitals amb motiu de la pandèmia del coronavirus ha posat de manifest la rellevància d’un sector que ha vist com minvaven les inversions públiques al llarg dels darrers anys. Un aprimament que contrasta amb el patrimoni immobiliari que atresoren les fundacions privades d’aquests hospitals públics i residències per a la gent gran. Un actiu format per centenars de pisos, locals comercials, naus industrials, finques rústiques, solars o aparcaments.

CRÍTIC repassa en aquest reportatge d’investigació el patrimoni que han acumulat algunes d’aquestes fundacions.

Patrimoni fundació Sant Pau

L’Hospital de Sant Pau i l’altre “patrimoni” de la humanitat

La fundació que gestiona aquesta joia modernista de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner té l’origen fa més de 400 anys. El Patronat de l’entitat, altrament anomenada Molt Il·lustre Administració (MIA), és format per sis membres nomenats a proposta de l’Ajuntament de Barcelona (2), de la Generalitat de Catalunya (2) i del Capítol Catedralici (2). L’Arquebisbat, de fet, va protagonitzar un episodi incòmode amb un dels seus representants anteriors, Joan Ros Petit, que va ser investigat per presumptament haver facturat serveis a la institució a través del seu despatx professional. Un Ros Petit que assessorà durant molts anys el polèmic empresari José María Ruiz-Mateos.

La Fundació Privada del Sant Pau té 1.093 propietats situades en llocs tan cèntrics com el Portal de l’Àngel o la plaça d’Urquinaona

L’any 1990 arribava un canvi important al Sant Pau en incorporar-se la Generalitat de Catalunya als seus òrgans. Des de llavors té una organització bicèfala. La Fundació Privada s’encarrega de gestionar els ingressos del patrimoni immobiliari acumulat al llarg dels segles per cobrir les tasques de conservació i d’investigació. Els sis representants que en formen part del Patronat canvien cada quatre mesos. Per contra, la responsable de gestionar el dia a dia de la institució, la Fundació de Gestió Sanitària de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, està encapçalada per la Generalitat amb tres membres. L’Ajuntament i el Capítol Catedralici hi tenen un representant cadascún. Es dóna la circumstància que, mentre la Generalitat feia retallades al centre, l’altra fundació ingressava grans quantitats de diners procedents de les rendes que genera el seu patrimoni immobiliari. N’hi ha, val a dir-ho, una tercera, centrada en la investigació: l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, que depèn econòmicament de la privada.

El patrimoni que té la fundació és format per 89 finques urbanes (82 de plena propietat), 22 naus industrials, 6 solars i 10 finques rústiques. Entre aquestes, Can Masdeu, a Collserola, un espai de més de 50 hectàrees que va ser ocupat l’any 2001 per tirar endavant un nou projecte d’habitatge col·lectiu. Les 89 finques suposen un total de 1.093 propietats: 543 habitatges, 98 locals, 68 oficines (o despatxos) i 384 places d’aparcament. Aquest darrer, un negoci molt sucós per a les fundacions. Sense anar més lluny, el Sant Pau va cedir-ne la gestió a SABA per un període de 50 anys a través d’un contracte pel qual ingressa anualment 109.177 euros. L’operador és propietat de Criteria Caixa (hòlding inversor de CaixaBank) i va tenir un benefici net de gairebé 10 milions d’euros l’any 2019, un 24 % més que l’exercici anterior.

Cal recordar que per a la construcció de l’edifici anomenat Nou Hospital de Sant Pau la fundació va haver de demanar un préstec sindicat de més de 265.000.000 euros. Un contracte signat el 2008 que té com a data de venciment el 31 de desembre de 2032. L’entitat bancària que va encapçalar el crèdit fou CaixaBank, amb més de 60 milions d’euros, només superada per l’Institut Català de Finances, amb 67 milions d’euros. El 2010 n’arribaria un altre amb la mateixa entitat per rehabilitar el pavelló de Sant Miquel (9 milions d’euros), un de nou el 2013 per rehabilitar altres edificis modernistes del recinte (aquest cop de 15 milions, on participava el banc català en companyia del Council European Bank o CEB), i un tercer de 12 milions al juliol del 2016 per a la construcció del Nou Institut de Recerca.

Una successió de préstecs que rematava l’entitat bancària amb una pòlissa de crèdit per un import de 15 milions d’euros a finals del 2016. Per aconseguir-ne la majoria, la Fundació del Sant Pau posava com a garantia hipotecària dues de les joies de la corona: una finca situada a la plaça d’Urquinaona, número 10 (amb un dels locals llogat a Telepizza), i una altra al Portal de l’Àngel, número 7 (amb els baixos ocupats per Mango i la joieria Tomás Colomer, entre d’altres). Aquest últim carrer té els lloguers comercials més cars de tot l’Estat.

Fins a l’any 2017, el Sant Pau era accionista de les multinacionals Telefónica i Ebro Foods

Altres ingressos de la Fundació són els gairebé 2.400.000 euros procedents de les activitats culturals que es desenvolupen al recinte (majoritàriament visites turístiques). A més, l’entitat sense ànim de lucre ha estat accionista de les multinacionals Telefónica (36.946 €) i Ebro Foods (14.809 €) com a mínim fins a l’any 2017. Unes participacions provinents d’una herència, segons confirmen a CRÍTIC fonts de l’Hospital. Insisteixen que no es dediquen pas a especular i asseguren que, arran d’aquesta donació, van elaborar un codi de bones pràctiques i van procedir a la venda dels títols.

L’import que rep la fundació en concepte de lloguers per les propietats que acumula va ascendir a 8.110.887 euros el 2018. La fundació destaca al seu web com destina una “part important” de tot aquest patrimoni a “ajudar aquelles persones més vulnerables o desfavorides de la societat, amb el consegüent compliment dels fins fundacionals”. Però, segons les declaracions que va fer a l’agència EFE al mes de novembre passat Josep Maria Forcada, un dels patrons de la fundació designats pel Capítol Catedralici, només 61 d’un total de 543 habitatges (un 11,2 %) es destinen a programes per a dones en situació de vulnerabilitat, persones sense llar i familiars de malalts. Des del centre, asseguren que aquesta xifra, que representa un 11,2% del total, és més alta que en exercicis anteriors i s’han fixat com a objectiu arribar a un 15 % en els pròxims anys.

A l’hora de llogar una part d’aquest patrimoni immobiliari, la institució ho fa a través d’Idealista. Un portal del qual ha fet ús la fundació com a mínim en tres ocasions des del 2009. Actualment, per exemple, el digital ofereix al seu web un estudi propietat del Sant Pau de 65 m² a la Barceloneta per 1.150 euros el mes. El preu, però, és més elevat que el que proposa l’índex de preus del lloguer que figura al portal de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya. A partir de les dades del pis surt un índex de 13,78 €/m². És a dir, el preu de lloguer del pis podria ser 894,70 euros el mes. L’Àrea de Comunicació i Relacions Institucionals del Sant Pau justifica aquesta pràctica en acollir-se a uns Estatuts que demanen una “gestió eficaç” del patrimoni i “aplicar el preu de mercat de l’Incasòl”. La Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC) va obrir un expedient sancionador a Idealista al mes de febrer passat per presumptes pràctiques anticompetitives i de fixació de preus. Una altra de les propietats de l’hospital, situada a la plaça de Tetuan, número 8, està llogada a la cadena d’apartaments turístics MH Apartments, de l’empresari Javier Monguió, el fundador de l’Associació Professional d’Edificis d’Habitatges d’Ús Turístic (Prohut).

Alguns pisos de la Fundació Sant Pau es publiciten a través del portal immobiliari Idealista

La Fundació, a banda de rebre habitatges a través d’herències o de llegats, també se’n desfà d’alguns quan necessita líquid. Així, l’any passat incorporava un solar situat a Corbera de Llobregat i en venia un altre a Écija (Sevilla) de més de 40.000 m² per 710.000 euros. El 2018 es va desfer d’una altra finca situada al carrer de València, número 572, propietat que compartia amb l’Hospital de Manresa. Va ingressar 406.750 euros. Altres immobles que té a mitges són els situats a la Gran Via, número 652 (amb l’Hospital Sant Joan de Déu) i al carrer del Bruc, núm. 22 (amb la Diputació de Barcelona).

Entrada de la Residència Roca i Pi, propietat de la Fundació / FUNDACIÓ ROCA I PI

La Fundació Roca i Pi: de Badalona al passeig de Gràcia

Una altra de les entitats que acumulen un patrimoni considerable és la Fundació Llegat Roca i Pi. Té la seva àrea d’influència a la localitat de Badalona. Pren el nom de l’indiano barceloní Vicenç de Roca i Pi, que deixà la seva herència als pobres i necessitats de Badalona, on es traslladaria a viure des de la Vila de Gràcia. El Patronat de l’entitat és presidit per Jaume Aymar Ragolta, rector de la parròquia de Santa Maria de Badalona i director de l’emissora de l’Arquebisbat de Barcelona Ràdio Estel. La Fundació gestiona un gran recinte en aquesta ciutat que fa de residència i de centre de dia, a banda d’un altre edifici en règim d’habitatge compartit prop de la platja. Una tasca que es complementa amb altres plans d’acció a través de menjadors socials i de tallers per a persones en risc d’exclusió social. A la memòria comptable del 2019 s’especifica com “tots els terrenys i les construccions, a excepció de l’edifici geriàtric, tenen la consideració d’inversions immobiliàries“. És, de fet, el motor principal per dur a terme l’activitat assistencial de la Fundació. En concepte de lloguers van ingressar 2.559.797 euros l’any 2018.

El patrimoni atresorat al llarg dels anys és considerable. Uns actius en llocs cèntrics que serveixen com a aval quan, per exemple, s’han de fer obres en algun dels espais. Així, per ampliar la residència badalonina, es va demanar un préstec de 4 milions d’euros a CaixaBank i es van posar com a garantia hipotecària les propietats del carrer de Petritxol, número 1 (Barcelona), i del carrer de Pep Ventura, número 22 (Badalona). Aquesta darrera finca té un gran local comercial llogat l’any 2002 a la cadena de supermercats Sorli Discau per un període de 25 anys i gràcies al qual ingressa 8.886 euros mensuals. La Roca i Pi també publica al portal immobiliari Idealista, on té en venda una finca situada al carrer de Sant Server, número 8, en ple Barri Gòtic de Barcelona.

La Roca i Pi de Badalona acumula gairebé 100 propietats immobiliàries, que li reporten més de 2,5 milions l’any

No obstant això, l’actiu que ha estat un bàlsam per a l’entitat badalonina es troba al carrer de Casp, números 1-13, de Barcelona, terrenys on hi havia el mític Teatre Novedades. A aquest actiu, cal sumar-hi la finca de la Gran Via, número 638, que hi connecta a través de l’interior d’illa. Un negoci rodó en cedir el dret de superfície dels solars per un període de 56 anys, segons el contracte que van signar l’any 2008. Rebien així unes injeccions de capital o cànons que van començar per uns 15.000 euros i, des del 2015, s’han enfilat als 140.000 euros mensuals. Amb l’afegit que, en finalitzar la cessió del dret de superfície, la Fundació Llegat Roca i Pi passarà a ser la propietària del que s’hi construeixi. Un projecte que consta d’un hotel de luxe, d’un gran aparcament i de locals comercials. De fet, des del 2018 rep de Zara un lloguer mensual de 25.435 euros per un d’aquests locals, annex a la macrobotiga que la firma d’Inditex té al passeig de Gràcia. Un projecte urbanístic que encapçala la societat Casp 1-13 Barcelona SL, presidida per Fernando Pérez-Sala Valls-Taberner, nebot de qui va ser president del Banc Popular i membre destacat de l’Opus Dei, Luis Valls-Taberner. Actualment resideix a Andorra.

Taller Masriera al carrer de Bailèn de Barcelona / AMADOR ÁLVAREZ

La Fundació Pere Relats i el temple neoclàssic de l’Eixample

És una altra de les entitats que tenen entre el seu patrimoni immobiliari un actiu molt desitjat: l’edifici que va ser l’estudi taller dels famosos joiers modernistes Masriera, fruit d’una donació que van rebre l’any 2009. Està situat al carrer de Bailèn, número 70, i és una obra de l’arquitecte Josep Vilaseca. L’any 2015, tal com informava CRÍTIC, l’edifici va estar a punt de formar part d’un intercanvi d’edificabilitat. És a dir, un fons d’inversió es comprometia a adquirir-lo a canvi de poder aixecar més plantes a l’hotel que tenia previst construir a la torre del Deutsche Bank situada a la cantonada de la Diagonal amb el passeig de Gràcia. Un projecte finalment fallit que comptava amb el vistiplau del gerent de la Fundació Pere Relats, Ramon Serrallonga, que hauria aconseguit amb aquesta operació 9,5 milions per a l’entitat. Un procés que va aixecar suspicàcies en ser Serrallonga germà del llavors gerent de l’Ajuntament de Barcelona Constantí Serrallonga, president actual de la Fira de Barcelona. Altres finques propietat de la Pere Relats són les situades als números 77, 79, 81 i 83 de l’avinguda de Mistral. L’entitat va ingressar en concepte d’arrendaments 392.481 euros l’any 2018.

La Pere Relats va estar a punt de vendre el Temple Masriera del carrer Bailèn per 9,5 milions

La seu de la Fundació es troba al carrer de Venero de Barcelona. Va néixer l’any 1997 i des de llavors es dedica a tasques assistencials per a persones grans o amb disminucions físiques. Després del projecte frustrat de venda del Temple Masriera, la institució tancava un contracte d’opció de compra “amb un tercer” al mes de gener del 2019 pel qual incloïa al balanç una aportació de 2.820.187 euros. Novament es va frustrar. El possible comprador va restar en l’anonimat, tot i que CRÍTIC ha pogut confirmar que l’interessat era la immobiliària Renta Corporación. En tot cas, l’import era semblant al que constava en el contracte signat per la Fundació amb la mercantil FPR Llacuna 32 SL, l’encarregada de construir el nou centre assistencial de l’entitat al Districte 22@. Un edifici que disposarà d’un aparcament de 1.700 m². Espais a tenir en compte, ja que les places per als vehicles generen uns ingressos gens menyspreables per als hospitals i per a les residències.

Curiosament, aquesta construcció del districte tecnològic barceloní transcorre gairebé en paral·lel a una altra de semblant que duu a terme la Fundació Privada Hospital Evangèlic. En aquest cas, traslladaran la seu del barri de Gràcia al carrer de la Ciutat de Granada, també al 22@. Uns terrenys que els ha cedit l’Ajuntament de Barcelona per un període de 50 anys a canvi de fer un centre educatiu a l’edifici que deixaran lliure a Gràcia.

La Fundació Puigvert ocupa un dels recintes de l'Hospital de Sant Pau / LLUÍS TEJERO ARQUITECTOS

La Fundació Puigvert i una donació misteriosa de 5 milions d’euros

Aquesta entitat té l’origen en l’Institut d’Urologia fundat pel prestigiós metge Antoni Puigvert Gorro l’any 1943. Un procés que culminava amb la creació de la Fundació Puigvert (ubicada dintre del recinte de l’Hospital de Sant Pau) l’any 1961. No obstant això, una de les notícies més sorprenents que han sacsejat el centre va tenir lloc al principi del 2019, quan el Patronat rebia la confirmació d’un llegat superior als 5 milions d’euros. Era la part corresponent a l’herència que un ciutadà anònim deixava perquè se la repartissin quatre fundacions. El testamentari havia mort a la fi del 2018. La donació consistia en el 25% del valor d’una SICAV (societat d’inversió de capital variable) tampoc no especificada. Una xifra que ha suposat per a la Puigvert (i cadascuna de les altres tres fundacions) un ingrés extraordinari de 5.026.616 euros nets que és “de lliure disposició sense cap condició”. Ramon Massaguer, director general i patró delegat de la Fundació, reconeix que va ser tota una sorpresa quan els van trucar de la notaria per informar-los. “Nosaltres no ens dediquem a tenir inversions immobiliàries ni d’aquest tipus”, explica. Un cop acceptat el llegat, van procedir a la venda dels títols que formaven part de la societat d’inversió per destinar-los als programes que la Fundació té dins el camp de la urologia, la nefrologia i l’andrologia.

La Fundació Puigvert ha rebut una herència de més de 5 milions d’euros corresponent al 25% d’una SICAV

CRÍTIC ha pogut saber el nom d’aquest ciutadà anònim. Es tractaria d’Àngel Betran Sala, mort el 8 de novembre de 2018 als 88 anys. Un empresari relacionat amb el món immobiliari que constava com a secretari o conseller de les societats Núñez Urgell SA, Nube SA o Panuva SA, les tres del Grup Núñez i Navarro. Tot i que la major part de la fortuna acumulada al llarg de la seva vida té l’origen en el món de l’exportació i la importació de plàtans de les Canàries. La seva empresa Plátanos Betran SA va ser absorbida per Dole Comercialización SA (propietat de la multinacional nord-americana Dole Food Company) l’any 2001.

Els estalvis els vehiculava a través de dues SICAV: Turquesa 2000 Inversiones (gestionada pel BBVA) i Secram Inversiones (gestionada pel Banc Santander). És aquesta darrera la que va llegar a les quatre fundacions. Segons l’informe elaborat per la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) relatiu al primer trimestre del 2019, període en què les fundacions van ser coneixedores del testament, el patrimoni de la societat era de 20.669.000 euros. Finalment es va liquidar l’11 d’octubre de 2019, llavors amb un capital de 2.542.008 euros. Una quantitat invertida en productes financers de renda fixa, de renda variable i d’institucions d’inversió col·lectiva (o IIC, quan se cedeixen els estalvis a un tercer perquè en faci ús). Hi trobem accions de Repsol, de Naturgy, del Banc Santander, de Telefónica, d’Iberdrola, de Ferrovial o d’Endesa i també d’empreses internacionals com Total, Siemens, Nestlé, Carrefour, Basf o BlackRock. Majoritàriament en euros, però també en dòlars i en francs suïssos.

Unes inversions que finalment van anar a parar a quatre fundacions per desig exprés del seu propietari. Així consta en la liquidació de la societat publicada al BORME (Butlletí Oficial del Registre Mercantil) el 2 de desembre de 2019, on apareixen cadascun dels representants de les entitats destinatàries: Ramon Massaguer Meléndez (Fundació Puigvert), Juan Bautista Carbó Vázquez (president de la Fundació Nostra Senyora dels Àngels, lligada a l’Hospital Sant Joan de Déu, i membre del patronat de la Fundació Bayt Al-Thaqafa), Gonzalo Trias de Bes Quiñones de León (Associació Benèfica Anita) i Josep Masabeu Tierno (Braval, entitat vinculada a l’Opus Dei).

Però, tornant a la memòria econòmica de la Fundació Puigvert del 2018, hi apareixen uns bons de fidelització del Banc Santander procedents originalment d’accions del Banc Popular, que va ser absorbit pel primer. Un bescanvi acceptat per la Fundació benèfica a canvi de “no presentar cap demanda de responsabilitats contra aquesta entitat [Banc Santander]”. I, pel que fa al negoci dels aparcaments, la Fundació Puigvert recorda en el seu informe econòmic com les places de l’edifici es lloguen als pacients. És per això que les inclouen dins l’apartat d’inversions immobiliàries. El 2018 van ingressar per aquest concepte 56.082 euros. També anoten 218.000 euros invertits en un fons d’inversió.

Edifici de l'Hospital Clínic de Barcelona / JORDI FERRER

I el Clínic, què?

L’Hospital Clínic de Barcelona és un altre dels centres hospitalaris de referència des de la seva creació, l’any 1906. Forma part d’un consorci integrat pel Servei Català de la Salut i per la Universitat de Barcelona. Segons els comptes econòmics de l’entitat, va tenir un superàvit de 2,9 milions d’euros l’any 2018. Un bon resultat, tot i que 2,7 milions menys que en l’exercici anterior.

Pel que fa al patrimoni de l’hospital, té propietats curioses, com ara un terreny de gairebé 4.000 m² a Sant Joan Despí, un pis i un aparcament a Pineda de Mar o un altre pis a la localitat de Santa Maria de Montbui (prop d’Igualada). Entre les joies de la corona sobresurten els edificis (locals inclosos) situats a la Gran Via, número 534; al carrer de Sardenya, núm. 361; al carrer de Las Navas de Tolosa, núm. 337, o al passatge de la Prunera, núm. 6. Alhora, comparteix amb l’Hospital de Sant Pau la meitat d’un pis a l’Hospitalet de Llobregat i una finca rústica al poble valencià d’Almoines. O la tercera part d’una finca de més de 10 hectàrees a Rupit i Pruit (Osona); en aquest cas, amb l’Hospital Sant Joan de Déu i amb l’Associació Espanyola contra el Càncer (AECC).

L’any 2018, els ingressos en concepte de lloguers van ser de 337.000 euros. Des del centre expliquen a CRÍTIC com tots aquests béns s’han d'”explotar d’acord amb el criteri de més rendibilitat respecte als principis de publicitat i de concurrència”. Tot i no tenir cap programa social en relació amb aquests pisos en propietat, afirmen que “són lloguers baixos per a persones amb rendes molt ajustades, però d’una manera particular, sense ser necessari que pertanyin a cap programa en concret”.

L’Hospital de Granollers ingressava per l’explotació de l’aparcament més de 120.000 euros l’any

Per la seva banda, la Fundació Privada Hospital Asil de Granollers és un altre exemple de com moltes entitats miren de treure rendiment a través del lloguer de la cafeteria i del bar, de les màquines expenedores i, per descomptat, de l’aparcament. Així, l’any 2018 l’Hospital de Granollers va rebre pel lloguer de les màquines d’alimentació i de begudes 118.795 euros. Per la cafeteria i pel bar, 65.286 euros. I, pel que fa a l’aparcament, és tan sucós que el centre va decidir no renovar la concessió a Proursa (Promociones Urbanísticas del Vallès) i fer-se’n càrrec en expirar el contracte l’any 2016, després de més de 30 anys. En els darrers exercicis presentats percebia de la concessionària un cànon que superava els 120.000 euros anuals. Proursa, però, va seguir explotant-lo malgrat el venciment del contracte, fet que obligaria l’Hospital a posar una demanda judicial amb l’objectiu de desnonar-los. Segons alguns estudis, l’aparcament tenia el preu més car de Catalunya. Des de la fi del 2019, i després del procés judicial, el gestiona directament la Fundació.

Si els pica... Que es rasquin!

Suma't al periodisme contra el poder

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Temps' i la pròxima que publiquem (juny 2024)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies