Crític Cerca

Foto: ALÈXIA VILA

Investigació

CaixaBank renova els préstecs al gran fabricant de bombes espanyol

Maxam, dirigida per un almirall retirat i ex-alt càrrec del PP i del PSOE, ha fitxat com a conseller l''ultra' Rafael Bardají, assessor de Vox i home de Steve Bannon a Espanya

22/05/2020 | 08:55

CaixaBank ha concedit préstecs corporatius i facilitats creditícies per un valor de més de 118 milions d’euros entre el 2014 i el 2019 a Maxam, una multinacional espanyola que, a través de la seva filial Explosivos Alaveses (Expal), fabrica sistemes i granades de morters, municions d’artilleria o bombes. Així ho indiquen les últimes dades actualitzades que ha aconseguit el Centre Delàs d’Estudis per la Pau, a les quals ha tingut accés CRÍTIC en exclusiva. Segons la informació recollida pel Centre Delàs, CaixaBank va renovar el seu finançament a Maxam el 2019 a través d’un crèdit sindicat amb altres entitats en el qual hauria aportat 26,5 milions. La campanya Banca Armada ho ha denunciat aquest divendres a la Junta d’Accionistes de CaixaBank, com també ho va fer a les juntes de Bankia o del Banc Santander.

El finançament de CaixaBank a Maxam es fa habitualment a través de crèdits sindicats de 450 milions i 600 milions, que es donen entre diverses entitats. El darrer, tancat l’1 d’agost passat i vigent fins al 2024, és per 600 milions i es reparteix en dos trams, un d’amortitzable de 450 milions d’euros i un altre de línia revolving, és a dir, una línia de crèdit disponible afegit fins a 150 milions més. CaixaBank és una de les 16 entitats creditícies que l’han concedit. Es tracta d’un grup que lideren el BBVA i el Banc Santander, i del qual formen part altres entitats com Bankia o l’Erste Bank, segons publica El Confidencial.

Gràfic: CENTRE DELÀS

CaixaBank: els crèdits no són per a “material controvertit”

CRÍTIC s’ha posat en contacte amb CaixaBank per contrastar les dades, però l’entitat bancària no ha volgut confirmar a aquest mitjà la quantitat aportada a Maxam. Tot i això, ha assegurat que els crèdits no es donen per a “material controvertit” i s’ha mostrat taxativa en afirmar que aquest finançament “no va per a l’activitat militar de la companyia sinó per al material civil”, com la fabricació de dinamita. Un portaveu de CaixaBank ha explicat a CRÍTIC que “tenim una estricta política de finançament del sector de la defensa, discutida i aprovada pel Consell d’Administració, i que estableix, entre altres limitacions, que no es finança la producció de material controvertit, ni tampoc la venda d’aquest material a països on hi ha un alt risc de violació dels drets humans”.

A la pregunta de com s’assegura l’entitat que això no passi en el cas de Maxam, CaixaBank hi afegeix que les operacions “sempre es verifiquen”. “Es fa seguiment de l’operació i, si es troba que no és així, l’operació es denega”, asseguren. CRÍTIC ha intentat contrastar aquests crèdits amb Maxam i Expal, però no n’hem obtingut resposta. Els crèdits sindicats que reben vénen des d’abans del 2014 i han estat clau per al creixement de Maxam, que ha passat de facturar 889 milions d’euros el 2011 a 1.129 milions el 2019, segons les dades publicades a El País.

Maxam ha passat de facturar 889 milions d’euros el 2011 a 1.129 milions el 2019

Jordi Calvo, investigador del Centre Delàs, assenyala que “amb aquest tipus d’inversions, CaixaBank s’allunya de la seva essència d’obra social i caixa lligada al territori i s’apropa a la idea d’un banc que prioritza el benefici i mira pels diners abans dels valors ètics i l’aposta per la vida”. El mateix Calvo assegura que ell mateix va veure una caixa d’armes de Maxam quan treballava en ajuda humanitària a la República Centreafricana en guerra. Per al president del Centre Delàs, Pere Ortega, “la banca té un paper determinant en la indústria armamentística perquè sense finançament aquesta no funcionaria. És un negoci segur perquè qualsevol exportació d’armes té una assegurança pública, però el criticable és que hi ha una connivència per part de l’Estat i és afavorit per la banca, que no té cap escrúpol ètic a l’hora d’ajudar a exportar armes a qualsevol país”.

Factoria d'Expal del Parc Aeronàutic i Logístic d'Albacete / JPOK

Presidida per un amic del rei i amb el guru de Vox al Consell d’Administració

Des del 2006, el president d’Expal i conseller d’administració a Maxam és Francisco Torrente, amic del rei emèrit i exalmirall de l’Armada espanyola, que només alguns mesos abans de ser nomenat, tenia el càrrec de secretari general de Política de Defensa del Govern espanyol. Ni Expal ni Maxam no cotitzen a la borsa, i això fa més opaca encara la seva rendició de comptes, però per la direcció del grup han passat, entre d’altres, figures com Josep Piqué o l’advocat sentenciat per frau Javier de la Rosa. El 55% el controlen petits accionistes agrupats al voltant del seu dirigent José Fernando Sánchez-Junco Mans, el germà del nou advocat del rei emèrit, Javier Sánchez-Junco, el fiscal anticorrupció que als anys noranta va enviar a la presó a Mario Conde i que ha representat altra gent propera a la corona, com l’empresari Javier López Madrid, l’amic “compiyogui” de la reina Letícia, i acusat per suborn com a representant de l’empresa OHL.

La companyia, amb 140 filials en 50 països, ha fitxat l’exdirector del CNI amb Aznar Jorge Dezcallar

L’any passat, Maxam va patir un procés de reestructuració quan el fons d’inversió privat Rhône Capital, dirigit a Espanya per l’expresident d’Aena José Manuel Vargas, va comprar el 45% de la companyia i van fitxar com a consellers d’administració l’exdiplomàtic Jorge Dezcallar de Mazarredo –exdirector del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) amb José María Aznar i exambaixador als EUA entre el 2008 i el 2012– i l’assessor de Vox Rafael Bardají. Bardají, membre de la FAES i considerat l’home a Espanya de Steve Bannon, el guru de la ultradreta mundial, ha assessorat els ministres de Defensa del PP Eduardo Serra i Federico Trillo, i se’l considera l’impulsor de la implicació del Govern d’Aznar en la guerra de l’Iraq.

Maxam és la marca global –amb 140 filials en 50 països i negocis amb vora un centenar– en la qual s’ha reestructurat el principal productor espanyol de bombes, fundat a finals del segle XIX com a Societat Espanyola de Dinamita. Explosivos Alaveses, SA (Expal) és la seva principal filial –també un hòlding– dedicada exclusivament a fabricar i vendre armes de guerra. Ha estat el principal fabricant espanyol de mines antipersones, que segueixen explotant a Colòmbia o al Sàhara Occidental. A Espanya, fabrica encara bombes, míssils, coets, espoletes, sistemes de morter, municions o artilleria que ven a l’Exèrcit espanyol però també a Turquia, a Israel, a l’Aràbia Saudita o als Emirats Àrabs Units. La filial turca de Maxam podria haver comercialitzat explosius amb l’Estat Islàmic. Al juny del 2015, un dels seus camions, carregat amb més de 21 tones d’explosius, va ser detingut a la frontera entre Turquia i Síria.

La situació actual de Maxam és complexa. Rhône Capital aspira ara a una nova compra d’accions que li atorgaria el 71% de les accions de la companyia. Mentrestant, Expal ha fet un expedient de regulació d’ocupació (ERO) en la seva fàbrica asturiana abans de l’estat d’alarma perquè el nou Govern ha seguit l’exemple d’altres països europeus i ha establert una moratòria per a noves exportacions d’armament a l’Aràbia Saudita després dels senyalaments que són utilitzats al Iemen. Maxam té a Catalunya almenys dues filials: l’empresa Nitricomax, que produeix àcid nítric des de Tarragona, i un polvorí al Bruc, on emmagatzema més de 200.000 quilos d’explosius, amb la perillositat que això implica. Aquesta dinamita fabricada per Maxam és la que es va fer servir als atemptats d’Atocha el 2004, com va reconèixer el cap dels tècnics especialistes en desactivació d’artefactes explosius de la Policia Nacional.

La seu d'Indra a Alcobendas / LUIS GARCÍA

Indra construirà el bombarder més modern

Maxam no és l’única gran empresa que es beneficia de crèdits de CaixaBank. Recentment, Alemanya, França i Espanya han decidit construir un bombarder més modern, l’FCAS, i a l’Estat qui en liderarà la construcció serà Indra, una multinacional espanyola part de l’Ibex 35 que fabrica tecnologies civils però també d’armament i que té un benefici net el 2019 de 121 milions d’euros. Des de l’octubre de 2019, després que l’Estat li hagués atorgat la coordinació del programa europeu per als nous bombarders, CaixaBank forma part del seu accionariat, amb 2,46 milions d’euros en accions segons el Centre Delàs. Tot i que aquesta suma és ínfima de moment, suposa una implicació més gran de CaixaBank que el finançament a través de crèdits. 

CaixaBank també és accionista, amb 2,46 milions d’euros, de la multinacional Indra

Indra, que té una seu, contractes públics i plantes de producció a Catalunya, es dedica a les tecnologies civils i militars. Per exemple, és la que dissenya tots els sistemes informàtics de vol dels avions, de les fragates o dels tancs de combat, els sistemes de guiatge dels míssils… Sense aquesta tecnologia, el míssil o coet d’Expal no té cap servei. L’empresa és l’hereva d’una empresa pública i encara ara el seu màxim accionista és la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI), amb un 18,7% de l’accionariat. En representació de la SEPI hi van entrar al gener del 2019 com a consellers l’exministre socialista d’Indústria Miguel Sebastián i l’exdiputat per Sevilla durant 25 anys al Congrés Antonio Cuevas Delgado. Cuevas és, a més, membre del Consell Assessor Territorial de CaixaBank a Andalusia.

Espanya, el segon exportador europeu d’armes a Turquia

La Llei espanyola sobre el control del comerç exterior de material de defensa i doble ús, del 2007, no permet la venda d’armament quan aquest “pugui ser emprat en accions que pertorben la pau, l’estabilitat o la seguretat en un àmbit mundial o regional, exacerbin tensions o conflictes latents, puguin ser utilitzats amb finalitats de repressió interna o en situacions de violència de drets humans, tingui com a destinació països amb evidència de desviaments de materials transferits o puguin vulnerar els compromisos internacionals”. El Tractat sobre el comerç d’armes de l’ONU (2014), ratificat per l’Estat espanyol, també prohibeix transferir armes convencionals a altres països si se sap que seran utilitzades per cometre una violació greu del dret internacional humanitari o dels drets humans.

Espanya és el segon exportador europeu d’armes a Turquia, un país que vulnera sistemàticament els drets humans segons l’ONU

Però aquesta pràctica no és exclusiva d’Expal: per a qualsevol exportació armamentística es necessita un permís governamental que fins al Govern anterior s’ha donat sistemàticament. Espanya és el segon exportador europeu d’armes a Turquia, un país, acusat per l’ONU de “greus violacions” dels drets humans i amb un conflicte amb el poble kurd que ja suma més de 40.000 morts, ha desplaçat més d’un milió de persones i ha dut el Govern turc fins i tot a passar per sobre de la sobirania dels països veïns i envair regions de l’Iraq i de Síria on el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) té presència.

El client principal de les exportacions espanyoles d’armament ha estat l’Aràbia Saudita, un altre règim que deté, tortura i fins i tot assassina la dissidència i que fa la guerra al Iemen, un conflicte que ja dura més de cinc anys i amb una crisi humanitària tremenda. De fet, el 2018, només uns quants dies després que els alauites matessin 29 criatures en un bombardeig al Iemen, el ministre d’Afers Exteriors, Josep Borrell, va autoritzar enviar-li 400 bombes fabricades per Expal (Maxam) en virtut d’un contracte aprovat el 2015 pel Govern de Mariano Rajoy i que en un primer moment la ministra de Defensa, Margarita Robles, havia volgut aturar. Però aviat van cedir a les pressions. “El sector armamentístic és un sector molt influent perquè està molt lligat a l’Exèrcit i, a més, és un sector potent, davant la qual cosa ni els sindicats ni els sectors progressistes no el critiquen perquè prioritzen els llocs de treball”, assenyala l’investigador Jordi Calvo, coordinador del Centre Delàs.

Sánchez inverteix 7.300 milions d’euros en programes militars

L’Estat va ser el cinquè exportador d’armes al món el 2018 i el setè exportador si ho veiem en un període continuat entre el 2014 i el 2018. Amb una exportació per un valor de 27.383 milions d’euros, segons l’informe La hora de la industria, de Spain Defence & Security Industry, la publicació especialitzada del sector. Aquest volum de facturació és el doble, per exemple, que l’exportació de vi espanyol. “Espanya no és el número 6 o el número 7 de res més, això s’aconsegueix en prioritzar la venda a l’aplicació dels criteris d’exportació d’armes que diuen que no s’ha d’exportar als països que vulneren drets humans o on hi ha conflicte armat”, subratlla Calvo des del Centre Delàs.

La indústria armamentística ha rebut incentius dels diferents governs. Després d’uns anys d’estancament amb la crisi econòmica, l’executiu de Pedro Sánchez li va tornar a insuflar aire, al desembre del 2018, en autoritzar tres programes militars per un valor de 7.300 milions d’euros per a la construcció de fragates de guerra i de tancs i per a l’actualització de l’avió de combat caça Eurofighter, el mateix que ven a l’Aràbia Saudita i que utilitza per bombardejar el Iemen, segons una acusació vigent al Tribunal Penal Internacional de l’Haia.

Pere Ortega, el president del Centre Delàs, explica que la indústria militar a Espanya és un oligopoli: “El 75% de tota la producció que compra el Ministeri de Defensa ve de cinc empreses –Airbus, Navantia, General Dynamics, Indra i Expal–, i això implica un tracte de favor, que no té, per exemple, el material sanitari que ara tanta falta fa. Aquesta indústria té un privilegi que no té la resta: no està sotmesa a concurs públic, i les adjudicacions són a dit i estan assegurades. Això ha ajudat al desenvolupament d’aquesta indústria, però sobretot és criticable des d’un punt de vista ètic”.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En plena pandèmia, volem continuar fent un periodisme rigorós i que aposti per la profunditat. Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebreu el pròxim Dossier CRÍTIC (aparició a finals de 2020).

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Si continua navegant, suposa l'acceptació de la instal·lació de les cookies. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies