25/11/2014 | 09:00
Els membres dels consells d’administració de les caixes catalanes –a diferència dels directors generals de l’entitat– són càrrecs representatius que no poden percebre sous per la seva tasca, però sí cobrar dietes per assistència a reunions. Emprant aquesta fórmula, Catalunya Caixa va repartir entre el 2004 i el 2010 6,2 milions d’euros entre els seus consellers, que en molts casos ostentaven el seu càrrec en representació de la corporació fundadora de la caixa (la Diputació de Barcelona), d’ajuntaments i dels mateixos treballadors de l’entitat. Al capdamunt d’aquest particular rànquing cal situar-hi Narcís Serra, que va cobrar 572.000 euros només en concepte de dietes entre el 2004 i el 2010. Serra, dirigent històric del PSC i exvicepresident del Govern espanyol, va ser nomenat president de la Caixa d’Estalvis de Catalunya al març de 2005 en representació de la Diputació, i es mantindria al càrrec fins al novembre de 2010.
Al marge d’aquestes importants dietes, Serra va cobrar des de 2007 un sou com a president de l’entitat, que va arribar a elevar-se fins a 177.000 euros anuals. Caixa Catalunya va emparar-se en una modificació de la llei de caixes aprovada per la Generalitat l’any 2006 (sota govern tripartit) per atorgar un salari anual a Serra. Fins llavors, els presidents de les caixes no tenien dret a cobrar un salari pel seu càrrec. En total Serra hauria cobrat 1,2 milions d’euros des de 2004 entre dietes i sous. En aquests moments segueix imputat en la causa que investiga les presumptes irregularitats en la gestió de la caixa.
Sota la presidència d’Antoni Serra Ramoneda, les dietes oscil·laven entre els 800 i els 1.000 euros per reunió, depenent de si es tractava del consell d’administració o de les comissions delegades. Aquesta quantitat anà incrementant-se progressivament sota la presidència de Serra. En la seva reunió del 5 de juliol de 2010, el consell d’administració de Catalunya Caixa resultant de la fusió amb Caixa de Tarragona i Caixa Manresa estableix remuneracions d’entre 1.300 i 1.625 euros per reunió, les mateixes de les que gaudien els fins llavors consellers de la Caixa de Catalunya. Cal tenir en compte que, a més, el president pot arribar a cobrar fins un 50% més per la normativa de la pròpia entitat. La decisió es va prendre 22 dies abans que la Caixa fos intervinguda pel FROB. Així consta en l’informe policial de 25 de gener de 2013 al qual ha tingut accés CRÍTIC i que indaga en les possibles irregularitats en la gestió de l’entitat. En la reunió també s’avalen els quantiosos sous dels directors de Catalunya Caixa, Adolf Todó i Jaume Massana, així com la retribució del president.
Delicada situació financera
CRÍTIC i la Directa revelaven la setmana passada les elevades dietes que La Caixa paga als representants polítics, sindicals i empresarials amb presència al seu Consell d’Administració. El cas de Catalunya Caixa, però, és substancialment diferent, a causa de la delicadíssima situació financera que travessava l’entitat d’estalvis en el moment en què es produïa el repartiment de dietes entre els seus consellers.
A més de Serra, càrrecs del PSC com Joan Echániz o Josep Burgaya, diputats de CiU com Francesc Iglesias o Estanis Felip i empresaris afins als dos partits com Antoni Llardén o Josep Molins Codina es van repartir milers d’euros en dietes per assistència a reunions del Consell d’Administració. També van cobrar dietes sindicalistes de CCOO i de la UGT —que, segons expliquen fonts sindicals, donaven íntegrament les remuneracions al sindicat— i un històric del PSUC, l’advocat Maties Vives, vinculat els darrers anys a l’Entesa de Progrés Municipal de Montblanc, pròxima a ICV. La xifra de la partida de dietes es va anar incrementant progressivament malgrat la delicada situació financera de l’entitat. Els anys 2008, 2009 i 2010, per exemple, es va superar el milió d’euros en aquest concepte. Així consta en les memòries anuals de l’entitat dipositades a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).
L’any 2010, coincidint amb la fusió de Caixa Catalunya amb les caixes de Tarragona i Manresa i amb la primera intervenció del FROB, va ser quan més dietes es van repartir a Catalunya Caixa: 1,1 milions d’euros. Es dóna el cas que aquell any l’informe corporatiu públic facilitat per l’entitat, a diferència del d’altres anys, no detalla el repartiment conseller per conseller: només ressenya les dietes del segon semestre, amb la fusió ja completada i amb un import modest (250.000 euros). Tot i això, CRÍTIC ha pogut accedir al global de retribucions gràcies a la documentació recopilada per la Fiscalia en el marc de la investigació sobre les possibles irregularitats en els pagaments de sous a Catalunya Caixa. En un document remès a la Fiscalia Anticorrupció al desembre de 2012, l’entitat detalla a instàncies de la policia les dietes percebudes pels seus consellers durant l’any de la fusió, tant en el primer semestre com en el període transitori entre l’1 de juliol i el 16 de novembre en què el Consell d’Administració va ser format pels membres de les tres entitats fusionades.
Un bastió de la ‘vella guàrdia’ del PSC
Una anàlisi de les trajectòries dels càrrecs polítics amb presència al Consell d’Administració de l’antiga caixa d’estalvis permet constatar que l’entitat es va convertir al llarg dels anys en un bastió de la vella guàrdia del PSC. Al marge de Narcís Serra, el segon conseller que va cobrar més dietes en aquest període és Joan Echániz Sanz, un històric del PSC amb una llarga trajectòria a l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona que fins a l’octubre de 2013 va ser gerent de l’Hospitalet de Llobregat. Echániz, que ostentava el seu càrrec en representació de la Diputació de Barcelona, va percebre un total de 435.000 euros en dietes des del 2004 fins a l’any 2011, amb la caixa ja intervinguda pel FROB. Cal tenir en compte que Echániz va ser un dels tres consellers de l’antiga Catalunya Caixa que van sobreviure al procés de fusió amb les caixes de Manresa i Tarragona, però es va veure exclòs dels òrgans directius de l’entitat quan a l’octubre de 2011 es va convertir en banc. A l’octubre de l’any passat va dimitir del seu càrrec després de ser imputat arran del procés obert per la Fiscalia.
Un altre nom històricament vinculat al PSC en el rànquing dels més ben remunerats a base de dietes és Antoni Llardén, actual president d’Enagás, l’empresa propietària de la xarxa estatal de gas. Llardén va cobrar 323.000 euros en dietes des del 2004 fins al 2011. L’empresari barceloní, que era conseller general de la Caixa de Catalunya a proposta de l’Ajuntament de l’Hospitalet, va cessar la seva activitat en completar-se el procés de bancarització de la caixa. Llardén va ser sotssecretari del Ministeri d’Obres Públiques durant els anys noranta amb Josep Borrell de ministre. Un altre càrrec del PSC que ha cobrat importants dietes de Catalunya Caixa és Josep Burgaya, que va ser tinent d’alcalde de Vic des del 2007 fins al 2011 i és professor titular d’història econòmica a la Universitat de Vic. Burgaya, que va ser conseller de l’entitat en representació del Consell Comarcal d’Osona, va cobrar 199.000 euros entre el 2004 i el 2010.
També en l’òrbita de CiU
Un altre dels consellers més ben retribuïts per Catalunya Caixa en concepte de dietes és Josep Molins Codina, un economista de dilatada trajectòria que en els darrers 15 anys s’ha mogut en l’òrbita de CiU. Aquest empresari i consultor, que va ser nomenat conseller a proposta de la Diputació de Barcelona, ha percebut 421.000 euros des del 2004 fins al 2012. Molins Codina, que durant els anys noranta va ser conseller de La Caixa, va arribar a Caixa Catalunya després d’un breu pas com a president de l’Institut Català de Finances durant el Govern de Jordi Pujol, i es va mantenir indefinidament a l’organigrama de l’entitat fins al desembre de 2012. Actualment ha tornat a la Caixa —on és apoderat de MicroBank— i és soci de la consultoria INEO, propietat del grup Roca i Junyent i presidida per Francesc Homs, el conseller d’Economia que el va fitxar per a l’ICF.
Entre els consellers designats per les corporacions locals afins a CiU s’hi compta també Estanis Felip (213.000 euros), un històric de Convergència a Ponent, exalcalde de Ponts i exsenador, i Francesc Iglesias (CiU), exdiputat i expresident del Consell Comarcal del Bages (166.000). Felip era conseller per designació del Consell Comarcal de la Noguera, i Francesc Iglesias —malgrat la seva adscripció a la federació nacionalista— ho era per la Diputació de Barcelona.
Presència d’ICV i dels sindicats
Un altre nom rellevant del Consell d’Administració de Catalunya Caixa és el de Maties Vives, històric del PSUC al Camp de Tarragona que ostentava el càrrec en representació de la Diputació de Barcelona. Aquest advocat i economista, que ha passat vint anys al Consell d’Administració de la Caixa d’Estalvis de Catalunya, entre el 2004 i el 2009 va cobrar 217.000 euros en dietes. Vives va ser diputat del PSUC les dues primeres legislatures del Parlament, i fins a l’octubre de 2013 va ser regidor de l’Entesa per Montblanc (vinculada a ICV). Va dimitir arran de la seva imputació pel cas Catalunya Caixa. En el moment de ser imputat, Vives va declarar a l’ACN que el cas era un “despropòsit jurídic” i que “no hi ha res que sigui penalment punible” en la seva actuació.
Al Consell d’Administració de Catalunya Caixa, com en d’altres caixes catalanes, també hi havia representació dels treballadors, entre els quals Josep Alonso i Genís Garriga, de CCOO, i Sara Cardona, que fins al 2006 era membre de la UGT i posteriorment va passar-se a l’Agrupació de Treballadors de Banca (CSOCA). Fonts de CCOO afirmen que, igual que en el cas de La Caixa, les dietes anaven destinades íntegrament al sindicat. Alonso va ser un dels consellers més ben retribuïts durant el període analitzat, amb un total de 411.000 euros. Garriga en va cobrar 132.000. En el cas de la UGT, des del sindicat també s’explica que les retribucions anaven destinades íntegrament a la secció sindical a Catalunya Caixa. Cardona va cobrar 135.000 euros del 2004 al 2010. A més, els sindicats remarquen que els consellers no ostentaven el càrrec per designació directa de les centrals, sinó que eren escollits en un procés electoral obert a tota la plantilla.
Investigació oberta i querella de la CUP
La investigació sobre les presumptes irregularitats en la gestió de Catalunya Caixa arrenca amb una investigació d’ofici de la Fiscalia de Barcelona oberta al juliol de 2012. No és fins al setembre de 2013 que són imputats els responsables de l’entitat, incloent-hi l’equip directiu i els 54 membres del Consell d’Administració. El detonant va ser la celebèrrima intervenció del diputat de la CUP David Fernàndez al Parlament, que al juliol del mateix any va fer públic el contracte blindat del director general de l’entitat, Adolf Todó. La CUP s’ha personat en la causa amb la presentació d’una querella criminal contra Todó, Massana i Serra. La causa, en mans del Jutjat d’Instrucció núm. 30 de Barcelona, avança lentament. Al passat mes de juny, la Fiscalia va arxivar la causa contra 12 dels 54 consellers de l’entitat, en constatar que no havien votat a favor dels increments salarials. Entre els arxius, pel que fa a l’antiga Catalunya Caixa, figuren els tres representants dels treballadors i Montserrat Robusté, representant dels impositors de l’entitat.
