13/09/2021 | 06:00
Des del curs 2017/2018 fins al curs 2019/2020, la Generalitat de Catalunya ha destinat 108 milions d’euros en concerts a les 14 escoles de l’Opus Dei i que aposten per “l’educació diferenciada”, és a dir, que segreguen l’alumnat per sexe. Les injeccions de recursos públics també es van mantenir en el curs 2020/2021, però el Departament d’Educació assegura que encara no té les dades relatives als imports totals. Malgrat que en diverses ocasions el Govern català ha manifestat la seva voluntat de retirar els convenis amb aquests centres, el cert és que el volum dels concerts ha crescut progressivament durant els tres cursos analitzats, començant per 33 milions d’euros, el primer, i vorejant els 39 milions, l’últim. L’any passat el Departament d’Educació va resoldre que enguany no els renovaria, però després d’una resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, segueixen vigents.
Els concerts, tant aquests com els que rep qualsevol altre col·legi de Catalunya, estan reglats i s’atorguen en funció de les unitats educatives concertades i del personal inclòs en cada concert educatiu. Tanmateix, segons les dades d’Educació, el nombre de grups escolars concertats als centres de l’Opus durant aquest període s’ha mantingut relativament estable, al voltant de les 500 unitats, i la dotació de la plantilla inclosa en els concerts tampoc no ha tingut gaires variacions entre els cursos 2017/2018 i 2019/2020. CRÍTIC s’ha posat en contacte amb el Departament d’Educació per saber les raons per les quals els imports totals de diners públics destinats a aquestes escoles han augmentat progressivament, però en el moment de la publicació d’aquest article encara no n’ha obtingut resposta.
Els concerts educatius no són els únics recursos públics que el Govern català ha destinat als col·legis que segreguen nois i noies. Des del curs 2017/2018, han rebut també un total de 437.345 euros addicionals en concepte de subvencions. La majoria d’aquests diners s’han destinat a vetlladors, tot i que l’any 2020, a més, algunes de les escoles van beneficiar-se d’una subvenció extraordinària anomenada “Llars Covid”. Segons el Departament d’Educació, aquests 179.700 euros es va atorgar als centres que tenen llars d’infants “pels tres mesos que van estar tancades, del març al juny, a causa de la pandèmia”. La subvenció equivalia a 300 euros per alumne.
Les 14 escoles que segreguen l’alumnat per sexe no són propietat de l’Opus Dei, si bé algunes són obres de l’Apostolat Corporatiu de la Prelatura. La relació, doncs, es basa en un conveni a partir del qual aquesta institució religiosa ofereix formació cristiana a l’alumnat, tal com explicava el llavors cap de premsa de l’Opus a Catalunya, Miquel Codolar, en aquest reportatge.
El volum dels concerts va arribar al pic de 38,9 milions d’euros en el curs 2019/2020, quan va esclatar la pandèmia
Des del 2001, el primer any amb dades disponibles, i fins al 2020, el volum total dels recursos públics abocats als centres de l’Opus ascendeix fins als 530 milions d’euros. Any rere any, les dotacions han estat cada vegada més quantioses, però van arribar al pic màxim de 38,9 milions d’euros en el darrer curs 2019/2010, quan va esclatar la pandèmia de la Covid.
Els 15,5 milions que el Departament d’Educació va injectar a aquestes escoles per primera vegada el 2001 van anar augmentant progressivament els anys posteriors, i van arribar als 31,6 milions en el curs 2009/2010. Durant els anys més durs de la crisi econòmica, els concerts es van reduir simbòlicament, fins als 28,5 milions, però van tornar a superar la barrera dels 30 milions d’euros en el curs 2017-2018. Els últims 19 anys s’han anat renovant tant amb els governs convergents de Jordi Pujol i d’Artur Mas com amb els dos tripartits de Pasqual Maragall i de José Montilla, així com amb l’executiu de Junts pel Sí encapçalat per Carles Puigdemont i amb el de Junts i d’ERC de Quim Torra. El Govern actual de Pere Aragonès, de moment, també els mantindrà.
Les injeccions s’han mantingut en el curs 2020/2021
CRÍTIC ha obtingut aquestes dades a partir d’una sol·licitud de dret d’accés a la informació pública. Aquest mitjà també demanava el volum dels concerts atorgats en el curs 2020/2021, però el Departament d’Educació no ho ha facilitat argumentant que no disposarà de la informació requerida fins a finals d’octubre, “quan es fa el darrer pagament”. Tanmateix, sí que assegura que no s’han retirat els recursos a cap dels centres objecte de la petició.
De fet, durant el curs passat, la Generalitat va concertar 493 unitats en aquestes escoles. És a dir, que va cobrir amb recursos públics el cost d’aquestes aules d’educació infantil de segon cicle, de primària, d’ESO, de batxillerat i dels cicles formatius professionals de grau mitjà i superior. Així mateix, també es va sufragar amb recursos públics l’ensenyament de 11.823 alumnes d’aquests mateixos cursos.
Els 14 centres que reben els recursos són Canigó, Xaloc, Pineda, La Vall, La Farga, Viaró, Airina, Avantis, Les Alzines, Bell-lloc del Pla, Campjoliu i les institucions Igualada (que fusiona les escoles Montclar i Mestral), Lleida (Terraferma i Alpicat) i Tarragona (Aura i Turó). Els concerts que reben els centres es divideixen en dues partides: les despeses de personal i les despeses de funcionament. Des del 2017, Xaloc, La Vall, La Farga i Bell-lloc del Pla són els col·legis que han rebut més recursos: 43,5 milions, el 40% del total.
Els jutges, a favor dels centres de l’Opus
En més d’una ocasió, la Generalitat s’ha compromès a retirar els concerts a les escoles que segreguen per sexe. L’any 2018, les forces independentistes van arribar a un acord per no renovar-los, però el Govern espanyol del PP, via article 155 de la Constitució, va assegurar-ne la vigència. Posteriorment, l’exconseller d’Educació Josep Bargalló va ratificar la renovació d’aquests convenis al·legant “motius jurídics”. La mesura del Partit Popular allargava quatre anys més els concerts que hi havia amb els centres d’infantil i de secundària, entre els quals també s’incloïen els de l’Opus. Els de primària, que tenen una vigència de sis anys, expiraraven l’any passat.
Al maig del 2020, el Govern anterior va denegar la renovació del concert educatiu per a l’educació primària a 11 centres que segreguen l’alumnat per sexe, tot i que els concedia un any de pròrroga. El Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) va publicar que el Departament d’Educació havia requerit a aquests col·legis que aportessin el seu projecte educatiu i que al·leguessin “les raons pedagògiques” en què fonamenten l’educació diferenciada. Però, segons el text del DOGC, les escoles no van poder acreditar les “raons educatives” que justifiquen el model, ni tampoc “l’adopció de mesures” per evitar que la segregació per sexes “no constitueixi un impediment a la igualtat”. Per aquest motiu, Educació concloïa que no es podia aprovar la renovació del concert.
Tanmateix, els centres van recórrer contra la decisió del Govern, argumentant que sí que havien aportat la documentació requerida, i, el novembre passat, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va suspendre la denegació dels concerts. A banda, n’establia la renovació per a sis cursos més, a partir del 2020/2021.
