Crític Cerca
Investigació

El Govern paga 910.000 euros a l’Església pel lloguer de la seu de Relacions Institucionals

El Govern paga anualment 910.000 euros a l’Església pel lloguer d'un edifici de nou plantes a tocar de la plaça de Catalunya. L’immoble havia acollit les oficines de l’Arquebisbat de Barcelona i va ser llogat el 2013 per ubicar-hi la Direcció General de Relacions Institucionals, adscrita a la conselleria de Governació quan el departament l’encapçalava Joana Ortega. Ortega, exvicepresidenta del Govern i membre d'Unió Democràtica, està investigada per la consulta del 9-N i s'ha postulat recentment per a l'alcaldia de Barcelona. El contracte de lloguer, segons confirmen fonts del Departament d'Economia, es va realitzar sense concurs públic. Fonts d'Unió afirmen que l'arrendament va ser "una decisió de Govern".

24/11/2016 | 00:05

Al juliol del 2013, el llavors cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, va presidir l’acte de benedicció i inauguració dels nous locals de les delegacions diocesanes, que s’havien instal·lat feia pocs mesos a la parròquia de Sant Pau del Camp. Mesos abans, l’Arquebisbat havia decidit prescindir de les oficines que havien acollit històricament aquestes delegacions, al carrer de Rivadeneyra, 6, un passatge a tocar de la plaça de Catalunya de Barcelona. L’arquebisbe explicava llavors que el trasllat “fou inevitable” perquè “calia remodelar l’edifici”. “Es farà un contracte de lloguer per poder pagar el cost de la remodelació, donat que aquest cost supera les possibilitats de l’Arquebisbat”, va dir durant l’acte de benedicció.

El que no se sabia en aquell moment és qui esdevindria el llogater de l’immoble: la Generalitat de Catalunya. A l’octubre del 2014, el Govern d’Artur Mas va formalitzar un contracte de lloguer amb l’Arxidiòcesi de Barcelona amb l’objectiu d’ubicar-hi la Direcció General de Relacions Institucionals i amb el Parlament. Així consta en la informació sobre contractes de lloguer de la Generalitat, a la qual ha tingut accés CRÍTIC mitjançant una petició de dret d’accés a la informació pública. En el moment de signar-se el contracte, aquesta Direcció General estava adscrita a la conselleria de Governació, encapçalada per Joana Ortega, d’Unió Democràtica de Catalunya (UDC). La Generalitat pagarà aquest 2016 un total de 911.796,24 euros per l’ús d’aquest espai.

A preguntes de CRÍTIC, un portaveu del Departament d’Economia afirma que “en cap cas la titularitat dominical de l’immoble va ser presa en consideració” a l’hora de decantar-se per aquest cèntric edifici. “El que es va valorar va ser l’estalvi en costos indirectes, l’optimització d’espais comuns, la ubicació d’unitats en edificis més adients o la priorització d’espais oberts, diàfans i polivalents”. CRÍTIC també s’ha posat en contacte amb Unió Democràtica per recollir la seva versió sobre el lloguer a l’Arquebisbat. Un portaveu del partit democratacristià  ha especificat que l’arrendament va ser “una decisió de Govern”.

La seu de Relacions Institucionals. Foto: CRÍTIC
La seu de Relacions Institucionals. Foto: CRÍTIC

Un contracte sense concurs per a 10 anys

El contracte subscrit, que s’allarga fins al 2024, permet a la Generalitat utilitzar una superfície de 3.600 metres quadrats de la segona a la novena planta d’aquest bloc. Un portaveu del Departament d’Economia i Hisenda confirma a CRÍTIC que el contracte va ser concertat directament amb l’Arquebisbat sense passar per concurs públic.

L’arrendament d’immobles per part de la Generalitat està regulat per la Llei de patrimoni, que estableix que els lloguers han de ser concertats pel Departament d’Economia mitjançant un concurs. La llei, però, preveu excepcions que permeten a l’Administració prescindir del tràmit del concurs. Aquest va ser el cas del lloguer amb l’Arquebisbat, que va ser contractat per la via directa. Així ho ha confirmat a CRÍTIC el mateix Departament d’Economia: “La limitació del mercat immobiliari de lloguer a la zona i la necessitat del servei de reduir la despesa van ser, entre d’altres, els factors que van determinar la contractació directa de l’arrendament”. Aquestes fonts afirmen que “segons consta acreditat en l’expedient de contractació”, el Departament de Governació “requeria un immoble cèntric, no trobant-se en aquesta zona cap altre que donés resposta a les seves necessitats”. En aquells temps, el màxim responsable de l’àrea d’Economia era el conseller Andreu Mas-Colell.

El contracte d’arrendament, segons explica la mateixa Generalitat, es va formalitzar el 30 de juliol de 2013, “iniciant-se la seva vigència el 31 d’octubre de 2014, data en què es va lliurar l’immoble per l’arrendador, un cop efectuades, a càrrec seu, les obres d’adequació i adaptació”. Des d’Economia s’explica que l’operació d’arrendament va comportar la resolució dels lloguers de l’edifici de l’avinguda Diagonal, 409, i de plaça de Catalunya, 20, “i el trasllat del personal a l’immoble de Rivadeneyra”. Els responsables de patrimoni matisen que “el propietari de l’edifici té l’obligació de mantenir l’arrendament durant un termini de 10 anys, però la Generalitat, com a arrendatària, només està obligada durant 6 anys. Els altres 4 anys són potestatius”.

La seu de la Generalitat al carrer Rivadeneyra. Foto: CRÍTIC
La seu de la Generalitat al carrer de Rivadeneyra. Foto: CRÍTIC

Interès inicial de la Generalitat

L’edifici del carrer de Rivadeneyra va ser construït pel mateix Arquebisbat i en va acollir les oficines durant pràcticament mig segle. Fonts de la institució eclesial assenyalen a CRÍTIC que “l’any 2013 l’Arquebisbat s’estava plantejant llogar l’edifici atès que ja no el considerava necessari per a les seves tasques”. Paral·lelament, “des de la Generalitat es va preguntar si l’Arquebisbat disposava d’algun edifici cèntric i molt gran, ja que l’Administració estava en un procés de racionalització d’espais i cercava reduir costos”.

Des de l’Arquebisbat s’afirma que “en aquell moment, després d’un debat intern, es va creure oportú posar en lloguer l’edifici”. “En una situació de crisi i de dificultat, el fet d’obtenir ingressos per rendiments de lloguers permet a l’Església poder seguir amb la seva tasca pastoral i assistencial”, afirmen fonts de l’organisme eclesial. “L’Arquebisbat considerava que un edifici de l’Església no podia ser llogat a qualsevol tipus d’entitat, sinó que es volia ser curós amb el destí que el llogater volgués donar a l’edifici”, expliquen aquestes fonts. El procediment per formalitzar el lloguer “es va ajustar a la normativa de patrimoni relativa a la contractació o lloguer d’edificis”, afirma la institució eclesial. Les rendes no van només a l’Arquebisbat de Barcelona. “Del total de les rendes, un 25% van a la Diòcesi de Terrassa i un 20% a la Diòcesi de Sant Feliu de Llobregat, ja que, en crear-se recentment aquestes diòcesis, se’ls assignà part de l’edifici de Rivadeneyra”, expliquen fonts eclesials.

L’edifici de Rivadeneyra, però, necessitava una reforma profunda. Així ho reconeix el mateix Arquebisbat. Tot i això, “es va negociar amb la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat un lloguer equivalent al preu de mercat dels edificis de característiques semblants situats al centre de Barcelona”. Fonts de la institució eclesial afirmen que “en aquest preu es va tenir en compte que l’Arquebisbat va haver d’assumir obres que, en contractes de lloguer, són assumides per part del llogater i, de fet, en el decurs de l’adequació de l’edifici, els requeriments de millora de qualitat per part de la Generalitat de Catalunya varen ser considerables, sense que alterés l’import final pactat”. Economia explica que les plantes de l’edifici de Rivadeneyra “es lliuraven claus en mà”, és a dir, “amb totes les instal·lacions i acabats necessaris per a la ubicació de les dependències del Departament de Governació i les instal·lacions adaptades especialment al nou usuari”.

L’edifici no paga IBI

La Llei de mecenatge espanyola estableix una sèrie d’exempcions fiscals a diverses institucions sense ànim de lucre, entre les quals també hi ha inclosa l’Església catòlica. Així, els edificis propietat de l’Església estan exempts de pagar l’impost sobre béns immobles (IBI). Una exempció que sempre ha estat origen de polèmica: partits i organitzacions socials d’esquerra l’han criticada perquè consideren que atempta contra els principis aconfessionals de l’Estat.

En aquest sentit, fonts de l’Arquebisbat i de la Generalitat confirmen a CRÍTIC que l’edifici de Rivadeneyra tampoc no paga IBI. “L’Arquebisbat no fa sinó complir la normativa”, afirmen fonts eclesiàstiques, que hi afegeixen que, “a títol il·lustratiu, en relació amb la quantia global d’exempció en la matèria arran d’aquest règim fiscal, el benefici fiscal que percep l’Església catòlica, a escala estatal, suposa un 5% del total de les exempcions”. Des de l’Arquebisbat es posa de manifest que “la Generalitat es beneficia d’aquest extrem, ja que no se li repercuteix l’IBI que ordinàriament es trasllada al llogater en els lloguers d’immobles”. Fonts d’Economia expliquen que l’exempció d’IBI de l’edifici de Rivadeneyra “suposa un important estalvi, aproximadament d’1,72 €/m2/mes, segons un estudi realitzat del cost d’aquest impost d’alguns edificis ubicats al centre de Barcelona al moment de la contractació”.

Si els pica... Que es rasquin!

Suma't al periodisme contra el poder

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Temps' i la pròxima que publiquem (juny 2024)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies