09/02/2015 | 08:25
Al juny de 2011, Catalunya Banc estava a punt de ser totalment rescatat, amb 50.000 estalviadors enrampats amb les preferents i un forat de 900 milions d’euros en ruïnosos negocis immobiliaris. Però Adolf Todó, el president de l’entitat, tenia preocupacions de caràcter personal. Entre els mesos de juny i de setembre, a les portes de la segona injecció de capital públic al banc, Todó va remetre fins a cinc correus electrònics diferents als màxims responsables del Banc d’Espanya. L’objectiu: aconseguir l’aval de l’organisme públic a la política de retribucions de Catalunya Banc i al seu propi contracte milionari en el moment en què el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), l’organisme que ha gestionat els rescats a la banca espanyola, passés a controlar directament l’entitat. En totes les comunicacions afirma que és un tema “urgent” i “sensible” no solament per a ell, sinó per a tots els directius.
Els correus electrònics d’Adolf Todó demostren que en el moment més crític de la història de Catalunya Banc el seu màxim responsable estava molt preocupat per blindar els seus privilegis. La primera injecció de capital públic a Catalunya Caixa va realitzar-se al juliol de 2010, en produir-se la fusió amb les caixes de Tarragona i de Manresa: 1.250 milions d’euros. Al setembre de 2011, coincidint amb la conversió en banc de la històrica caixa impulsada per la Diputació de Barcelona, el FROB va passar a controlar directament el banc, injectant-hi 1.350 milions i assolint un 90% de les accions. El 2012 van arribar els diners del rescat europeu: 9.400 milions més. En total, l’Estat ha acabat invertint a Catalunya Caixa més de 12.000 milions d’euros. L’entitat, un cop sanejada, va ser malvenuda al BBVA per 1.187 milions al mes de novembre passat. Al desembre passat, un jutge va decidir enviar a judici Todó i 40 directius més de Catalunya Caixa, en considerar que els salaris i les dietes que van cobrar “haurien estat aprovats en perjudici i menyspreu dels interessos de l’entitat”.
“Ens preocuparia no poder percebre retribució variable”
El primer dels correus data del 9 de juny i està dirigit a Jerónimo Martínez Tello, director de supervisió del Banc d’Espanya, amb còpia a Pedro González, director d’inspecció, i Sergio Linares, cap del grup d’inspecció. Todó hi adjunta tota la documentació sobre la política retributiva de Catalunya Caixa que pretén que el FROB avali en el moment d’assumir la majoria de l’accionariat. “Som conscients que la retribució dels directius és un tema molt sensible a nivell social”, afirma. “Em preocuparia molt que arribéssim a principi de 2012 i ens diguéssiu que l’equip directiu no pot percebre retribució variable encara que hagi complert els objectius”. La preocupació de Todó era lògica: l’any 2011 va acabar percebent per aquest concepte 128.000 euros, a més del seu salari base de 812.000. L’any anterior, en canvi, n’havia percebut 568.000.
“L’equip directiu no se sent responsable”
En aquest correu, Todó també eximeix de responsabilitat sobre la mala situació de la caixa l’equip directiu de l’entitat. “Com sabeu, [l’equip directiu] no se sent responsable de l’actual situació de la caixa, entre altres coses perquè a molts els hem ‘fitxat’ al mercat. Tot i això, estan compromesos amb el futur del projecte”. L’afirmació pot semblar sorprenent, però el cert és que la majoria d’executius que van passar a formar part del consell d’administració de l’entitat a partir de la seva conversió en Catalunya Banc a l’octubre de 2011 no provenien de la caixa. L’excepció més rellevant, això sí, eren el mateix Todó i el director general adjunt Jaume Massana, que van capitanejar Catalunya Caixa des de l’any 2008 fins al seu acomiadament l’any 2013. L’entitat va empitjorar any rere any durant tota la seva gestió.
En tota la sèrie de correus, Todó justifica el seu interès per mantenir els elevats salaris de l’equip directiu –i, per tant, també el seu– amb l’argument que els sous que percebien a Catalunya Caixa es trobaven per sota del que oferia el mercat. “El nostre projecte, altament complex, necessita un equip amb talent i compromès. Tots ells són segons la meva opinió absolutament ‘empleables’ i no els costaria trobar, tot i la situació del mercat laboral, una feina fora de Catalunya Caixa, i aquest és un risc que no ens podem permetre”, afirma en el correu del 9 de juny. “Us demanaria una resposta clarificadora que elimini totes aquestes inquietuds”.
“No volem tenir cap sorpresa”
La resposta, però, no arriba. La sèrie de correus continua el 16 de juny. Davant del silenci dels responsables del Banc d’Espanya, Todó s’hi posa de nou en contacte perquè “ens doneu la conformitat amb el nostre model retributiu o indiqueu els canvis que segons la vostra opinió s’haurien de fer”, ja que “aquest és un tema molt rellevant per a nosaltres i no volem tenir cap sorpresa a principi de l’any que ve amb aquest punt”.
El mateix dia, davant la insistència de Todó, Martínez Tello respon de forma poc clarificadora: “Analitzarem tot el que assenyales i et direm alguna cosa. Segons la nostra opinió, no hem de precipitar-nos al prendre decisions que puguin tenir efectes col·laterals imprevistos”.
“Una solució que ens doni seguretat jurídica”
El 2 d’agost, encara sense un aval explícit del Banc d’Espanya, Todó insisteix en la mateixa línia: “Quan us vaig enviar tot el paquet retributiu del comitè de direcció, us demanava que em donéssiu la vostra conformitat per evitar sorpreses innecessàries quan el FROB estigui d’accionista”. I reiterava de nou la importància de la qüestió: “És un tema molt sensible per a nosaltres i ho hauríem de tenir molt clar”.
El 20 de setembre, pocs dies abans de la conversió en banc de Catalunya Caixa i de la segona injecció de capital públic del FROB, Todó segueix negociant el seu paquet retributiu: “Hi ha diversos punts que em preocupen i als quals crec que cal trobar una solució adequada i que alhora ens doni seguretat jurídica a l’equip directiu per abordar el nou projecte”. L’afirmació és significativa en vista dels esdeveniments posteriors, amb la investigació judicial oberta pels sobresous de l’entitat i la imputació dels seus màxims responsables.
“No podem ser menys que la resta d’empleats”
En aquest correu electrònic, l’expresident de Catalunya Banc reivindica amb vehemència els seus interessos laborals davant del FROB. L’alt càrrec explica que, “per raons jurídiques”, a l’hora de passar de director general de Caixa Catalunya per assumir la primera responsabilitat del banc, “és necessari realitzar una nova contractació que es faria amb les mateixes condicions que les actuals, si bé amb les mínimes i estrictes adaptacions que preveu la normativa”. El contracte de Todó, que el diputat de la CUP David Fernàndez va revelar en el marc de la comissió de caixes del Parlament al juliol de 2013, preveia una pensió de 3,5 milions d’euros, entre altres privilegis. “Vostè és un lladre”, va etzibar Fernàndez a Todó en aquell cara a cara. “Com comprendràs, per nosaltres és un tema irrenunciable, ja que no podem ser menys que els restants vuit mil empleats que es traslladaran al banc”, escrivia Todó en el seu correu del 20 de setembre.
El 27 de setembre, el consell d’administració de Catalunya Banc va aprovar la subrogació dels contractes d’Adolf Todó i de Jaume Massana, incloent-hi els seus plans de pensions i pòlisses d’assegurances. Todó, però, no va aconseguir conservar tots els seus privilegis gaire temps. Si bé el 2011 va acabar cobrant 940.000 euros –entre salari fix i variable–, el 2012 en va passar a percebre 183.000, conseqüència de l’aplicació d’un reial decret que limitava les retribucions dels executius de les entitats intervingudes per l’Estat als 300.000 euros.
La situació de Todó dins l’entitat va esdevenir aviat insostenible i, al maig de 2013, Catalunya Banc va decidir aplicar-li un acomiadament disciplinari, després de múltiples desavinences. Segons el FROB, tant ell com Massana van maniobrar per posar pals a les rodes a la gestió del banc i aconseguir un acomiadament improcedent. Es dóna el cas que de moment la justícia ha reconegut als dos executius la improcedència del seu acomiadament, obligant Catalunya Banc a desemborsar una indemnització d’1,2 milions d’euros. Els correus consten en el sumari que s’ha instruït arran d’aquest cas.
El FROB ho sabia
La sèrie de correus no solament demostra l’interès de Todó a assegurar el seu elevat salari, sinó que el Banc d’Espanya, i, per tant, el FROB, estaven al corrent de les privilegiades condicions de l’alt directiu. En l’actualitat, el Jutjat d’Instrucció núm. 30 de Barcelona ha decidit obrir judici oral contra Todó i la resta de responsables de Catalunya Caixa, incloent-hi el qui en va ser president del 2005 al 2010, Narcís Serra, número dos del Govern espanyol en l’etapa de Felipe González. Serra, Todó i la resta de càrrecs haurien pogut incórrer en un delicte d’administració deslleial per haver-se atorgat increments salarials amb l’entitat al llindar de la ruïna. La CUP i l’associació d’usuaris de banca Ausbanc s’hi han presentat com a acusació popular.
Les retribucions de Adolf Todó al capdavant de Catalunya Banc van elevar-se fins a 7,1 milions d’euros entre el 2008 i el 2012, segons consta en un informe del Banc d’Espanya incorporat a la causa. Al mes de novembre passat, CRÍTIC revelava que Todó, Jaume Massana, director general adjunt de l’entitat, Serra i la resta de directius de l’entitat s’havien repartit milers d’euros en dietes en plena fallida de la caixa. Molts dels consellers que van cobrar-les eren polítics del PSC o de CiU designats per la Diputació de Barcelona o altres institucions públiques als òrgans directius de la caixa.
