19/10/2020 | 06:00
El 17 d’octubre de 2019, durant el quart dia de protestes contra la sentència de l’1-O a Barcelona, una dotzena d’ultres van clavar una pallissa brutal a un jove. La víctima respon a les inicials J. B. B., i hauria estat identificada pels agressors com a antifeixista o independentista. Aquella nit, l’extrema dreta s’havia congregat inicialment a la plaça d’Artós, del barri de Sarrià, que durant els últims anys s’ha convertit en un lloc habitual de reunió dels grups d’aquesta ideologia. Però els Mossos no van controlar la concentració i els ultradretans van dispersar-se per tota la ciutat.
Un any després dels fets, què més sabem dels agressors? Qui són i quines connexions tenen amb organitzacions d’extrema dreta? CRÍTIC ha tingut accés a documentació policial i judicial sobre aquella jornada i sobre el grup que va sortir a “caçar independentistes” el 17-O. En un informe sobre els fets elaborat per la Direcció General de la Policia del Departament d’Interior, anomenat Diligències de contextualització, es detallen les circumstàncies de l’agressió. La policia explica que els ultres anaven armats “amb objectes contundents i la majoria, amb la cara tapada”. L’informe també explicita que l’agressió “es va efectuar per motius ideològics” –ja que els atacants no coneixien J. B. B.–, i que els fets tenen “un clar contingut d’odi”.
Les imatges de la pallissa, que va tenir lloc al voltant de les deu de la nit a la confluència del carrer de Balmes amb Rosselló, es van fer virals. El jove va passar la nit a l’hospital amb ferides al cap i a la cara, i amb una contusió al timpà. Tal com s’observa als vídeos i consta en la documentació d’Interior, la víctima “va perdre l’equilibri molt ràpidament en rebre un fort cop amb un pal o similar i va caure a terra mentre el continuaven colpejant amb puntades de peu, cops de puny i objectes contundents”.
Una agressió amb 12 atacants i 5 investigats
Malgrat que en la pallissa hi participa un grup de 12 persones, només 5 han estat investigades pels Mossos: quatre majors d’edat i un menor. Els quatre primers van ser detinguts i dos d’ells van ingressar en presó preventiva. L’Ajuntament de Barcelona es va personar com a acusació popular en el cas, que està en fase d’instrucció.
En el marc de la investigació, els Mossos d’Esquadra han elaborat el que denominen “informe d’indicadors de polarització” per constatar si els investigats estan relacionats amb l’extrema dreta. “Amb molta probabilitat, l’agressió es va produir per aquest motiu”, conclou Xavier Muñoz Soriano, advocat de la causa. “Alguns tenen antecedents per delictes d’odi o aldarulls motivats per les mateixes qüestions, o bé reuneixen diferents elements que condueixen a pensar que pertanyien a grups d’extrema dreta”.
CRÍTIC ha tingut accés a un dels informes de polarització de la causa. Segons la documentació policial, els Mossos van observar que, en els seus comptes de Facebook, alguns dels investigats seguien perfils d’associacions i col·lectius ultres, “com els partits polítics La Falange i Alianza Nacional, o grups directament vinculats a corrents d’ideologia nazi”. Així mateix, l’informe especifica que mostraven “molt interès pel grup de seguidors radicals del Real Madrid CF, coneguts com els Ultras Sur”. La Unitat Operativa d’Informació dels Mossos d’Esquadra també va elaborar un document de visionament on recopilava fotogrames dels fets del 17 d’octubre. En les imatges s’observen els presumptes agressors portant “banderes blanques amb la creu de Borgonya i una àliga bicèfala”.
El jutge va deixar en llibertat un dels ‘ultres’ tot i el seu “comportament repugnant”
Dues de les persones detingudes no van entrar en presó provisional, però se’ls va decretar una ordre d’allunyament de l’agredit. Un d’ells va ser detingut per “presumpta comissió d’una infracció penal”. El Ministeri Fiscal demanava el seu ingrés a la presó sense fiança a causa del “risc de reiteració delictiva”, justificat pel context de mobilitzacions que s’estaven produint aquells dies, pel risc de fuga, “i per la pertinença [de l’investigat] a un grup organitzat d’ideologia radical”.
Quan finalitzi la instrucció, les acusacions presentaran els seus escrits de petició de pena. Per a l’advocat Xavier Muñoz Soriano, els fets poden ser constitutius d’un delicte de lesions amb un instrument perillós i amb l’agreujant d’abús de superioritat i de disfressa (perquè els agressors van cobrir-se el rostre), d’un delicte d’odi i d’un altre de desordres públics. “Són tres delictes greus que poden comportar penes d’entre 4 i 12 anys de presó”, conclou.
El 24 d’octubre de 2019, el Jutjat d’Instrucció que va assumir la detenció d’un dels investigats va emetre una interlocutòria, a la qual ha tingut accés aquest mitjà, on rebutjava la mesura de presó. El jutge reconeixia que “els grups d’ideologia feixista havien aprofitat la conjuntura per exhibir el seu pensament violent i autoritari”, però denegava l’ingrés argumentant que el detingut no tenia antecedents penals ni policials. En els raonaments jurídics, el magistrat exposava que “resulta paradoxal i desolador” que un jove de 20 anys comparegui als tribunals “després de fer ús de la violència per la seva adhesió al règim i a l’ideari” que va sostenir la dictadura. Així i tot, argumenta que l’ordenament jurídic actual “garanteix el respecte als drets fonamentals, fins i tot dels que no creuen en aquests drets”. “El dret s’ha d’aplicar amb criteris tècnics i al marge de pulsions sentimentals, de la repugnància que puguin despertar comportaments com el de l’investigat i de la pressió social”, concretava la interlocutòria. Per aquesta raó, el jutge va acordar la llibertat provisional sense fiança del detingut, però va imposar-li la prohibició de comunicar-se amb l’agredit i d’apropar-s’hi a una distància inferior a 300 metres.
La ‘cacería de independentistas’ del 17-O
En el document Diligències de contextualització, la Direcció General de la Policia realitzava una cronologia dels fets, partint de la publicació de la sentència de l’1-O i de les diferents protestes en què va desembocar, que qualifica de “greus alteracions de l’ordre públic”. “Fruit d’aquestes mobilitzacions, diferents grups d’ideologia antagònica al sobiranisme van començar a realitzar convocatòries espontànies per diferents indrets del territori català”, explicita l’informe.
Segons el Departament d’Interior, com a conseqüència de “la situació sociopolítica” catalana i dels “greus aldarulls” en ciutats com Barcelona, van proliferar grups d’ultradreta que feien “convocatòries i crides col·lectives a fer el que ells autoanomenen “cacería de independentistas”. En aquest context, el dijous 17 d’octubre a les vuit del vespre va tenir lloc una convocatòria a la plaça d’Artós, de Barcelona, impulsada per “grups d’ideologia ultradretana a través de xarxes socials i possiblement mitjançant missatgeria privada”, sota el lema “Hoy pasacalles festivo. Trae tu bandera y tus ganas de defenderla“.
Presumptament, els convocants havien estat el col·lectiu anomenat Los de Artós. Tanmateix, el grup va emetre un comunicat públic on negava que fossin ells els impulsors de la convocatòria, que va reunir unes 250 persones. L’informe d’Interior conté un vídeo de YouTube, editat al canal La Mosca TV, on s’observen manifestants amb banderes preconstitucionals, amb la creu de Borgonya i una àliga bicèfala, i amb creus cèltiques. També van fer salutacions feixistes i van encendre bengales.
Interior: hi va haver grups que van actuar “sense cap mena de control policial”
Les diligències de contextualització també concreten que la concentració de persones “amb estètica i simbologia ultradretana i neonazi va desencadenar una concentració espontània de grups autodenominats antifeixistes”, que va aplegar al voltant de 400 persones. En previsió de possibles aldarulls, la Brigada Mòbil va organitzar un dispositiu i va evitar enfrontaments entre els manifestants antagònics, que es van situar a bandes oposades de la plaça d’Artós. Els agents no van impedir, però, que els ultres abandonessin el recinte a les nou del vespre en direcció al centre de la ciutat, on s’estaven desenvolupant altres convocatòries multitudinàries en contra de la sentència del procés. De fet, aquella tarda els CDR havien organitzat una Olimpíada Popular als Jardinets de Gràcia.
Segons la documentació d’Interior, els grups d’extrema dreta “realitzaven salutacions feixistes amb el braç alçat i cridaven consignes” en contra de la independència i dels presos. “També agafaven estris contundents dels contenidors, com pals metàl·lics, de fusta i cadires”, concreta el document, que hi afegeix que aquests fets “provocaven la fugida dels vianants per por de ser agredits”. Així mateix, indica que l’actitud d’aquestes persones “va anar pujant de to”, esdevenint “força bel·ligerant, fins al punt que efectius d’ordre públic es van veure sobrepassats pels manifestants”.
Seguint el fil dels fets narrats, en un moment determinat diversos grupuscles “van sortir de la manifestació amb la intenció clara de buscar persones independentistes per agredir-les”. Els ultres es tapaven la cara amb caputxes, tapaboques i banderes i portaven objectes contundents “com pals i barres de ferro”. Els agents, diu l’informe, haurien dispersat els manifestants, i això hauria provocat que “alguns grupuscles” avancessin pels carrers “sense cap mena de control policial”. La pallissa contra el jove antifeixista va tenir lloc una hora després que els ultres abandonessin la plaça d’Artós sense que els Mossos d’Esquadra ho impedissin.
