16/10/2020 | 20:00
Escolta aquest podcast a: Spotify | Google Podcast | Anchor
Dijous 17 d’octubre. Quart dia de protestes. A diferència de la jornada anterior, que va acabar amb aldarulls arreu del territori, 92 ferits i 52 detinguts, les primeres protestes de dijous es desenvolupen sense incidents. Al matí hi ha convocades manifestacions d’estudiants a les diferents capitals catalanes. A la tarda, els CDR organitzen una Olimpíada Popular als Jardinets de Gràcia de Barcelona. El to tranquil, però, canvia quan apareix un nou actor: l’extrema dreta. Aquella nit, a la plaça d’Artós es concentren al voltant de 250 ultres. Seria l’inici d’una “cacera d’independentistes” que s’allargaria tota la nit. Tot el que va passar en aquella jornada ho analitzem al quart capítol de 5 dies de fúria: “Ultres”.
“La plaça d’Artós és el lloc de trobada simbòlic de tots els grupuscles que cada cop han virat més d’una extrema dreta clàssica cap a un neonazisme on tots conflueixen. És el lloc que van escollir aquell dia per iniciar una marxa que havia d’anar, i ho van anunciar des del primer moment, a la cacera d’independentistes“, explica el periodista Jesús Rodríguez. A la mateixa hora, al voltant de la plaça s’hi van reunir també grups antifeixistes. Un cordó policial separava les dues concentracions. Va ser llavors quan es va difondre un vídeo a través de les xarxes en què un agent dels Mossos d’Esquadra conversava amistosament i agafava per l’espatlla Alex de Beneyto, líder del grup ultraespanyolista Democracia Nacional. Aquella imatge va reobrir un vell debat: el suposat tracte diferencial dels antiavalots en funció de la ideologia de les mobilitzacions.
“Les formes d’actuar dels antiavalots respecte a individus que són molt propers a la policia, perquè combreguen molt amb l’autoritat, poden generar dubtes. A vegades sembla que hi hagi una certa connivència que no dic que sigui real, però sí que el tracte és diferent del que tenen amb grups d’esquerres antifeixistes”, planteja la periodista Anna Punsí. “En el cos dels Mossos d’esquadra hi ha sectors minoritaris independentistes, així com sectors d’extrema dreta, que són una claríssima minoria. Hi ha 17.000 efectius i ideologies de tots els colors; per tant, és injust valorar-lo així”, contraresta Jaume Bosch, exdiputat d’ICV i expert en seguretat pública.
Aquelles imatges no van ser les úniques que van generar polèmica. A partir de les nou del vespre, la manifestació feixista abandona la plaça d’Artós i es dirigeix cap a l’Olimpíada Popular convocada pels CDR. Els ultres es desplacen tres quilòmetres i mig des de Sarrià fins al centre de Barcelona, custodiats per furgons dels Mossos. Durant el recorregut, entonen càntics d’ultradreta, criden “vamos a cazar” i es produeixen llançaments d’objectes contra balcons amb estelades penjades. Passades les deu de la nit, la policia publica un tuit on diu, textualment, “Estem treballant per evitar que els dos grups de caire antagònic es trobin. El grup de persones de la plaça d’Artós porta pals i bats de beisbol. Si sou a la zona dels carrers Mallorca amb Enric Granados, allunyeu-vos del lloc i seguiu indicacions policials”.
L’agressió contra un antifeixista que acaba a l’hospital
Pocs minuts després té lloc una agressió greu contra un jove antifeixista. Un grup d’entre 12 i 15 persones d’extrema dreta colpegen amb pals i barres de ferro J. B. B., que passa la nit a l’hospital. Se li diagnostiquen contusions per tot el cos, a la cara i al timpà. “El vam portar amb un grup de sanitaris i no sabia què li havia passat, tenia la cara deformada; l’haurien pogut matar. I aquella agressió és producte d’una negligència policial. És així: ho va veure tothom”, recorda el fotoperiodista Jordi Borràs.
El vídeo de la pallissa es va fer viral. L’Ajuntament de Barcelona es persona com a acusació popular en la causa per l’agressió al jove antifeixista, que encara està en fase d’investigació. “S’estan practicant diverses proves i una d’aquestes és l’informe de polarització de la Brigada d’Informació dels Mossos d’Esquadra. El que tenim és que la majoria d’aquestes persones o bé tenen antecedents per delictes d’odi o bé reunien diferents elements que conduïen a pensar que pertanyien a grups d’extrema dreta”, exposa Xavier Muñoz, l’advocat del cas. “Un d’ells sabem que és el besnét d’Onésimo Redondo, un dels fundadors de les JONS”, hi afegeix Jesús Rodríguez. “En algunes de les militàncies hi detectem un recorregut d’herència històrica del franquisme.” Segons Xavier Muñoz, els agressors podrien ser culpables de tres delictes greus: lesions amb un instrument perillós, un delicte d’odi i un delicte de desordres públics. Les penes podrien suposar entre 4 i 12 anys de presó.
“L’auditoria més gran de la història del cos”
La nit del dijous acaba amb 36 ferits atesos pel Servei d’Emergències Mèdiques a l’Eixample de Barcelona. Abans de la mitjanit, l’Oficina de Drets Civils i Polítics (un organisme de la mateixa Generalitat de Catalunya) demana revisar amb profunditat l’operatiu dels Mossos d’Esquadra. “Tots hem vist imatges de males praxis amb conseqüències greus. Hi va haver intervencions amb un ús de la força excessiu i també aleatòries, o agressions a persones que no estaven fent cap acció il·legal”, denuncia Adam Majó, director d’aquesta Oficina.
Aquesta crítica, juntament amb la de la ciutadania i la de diversos col·lectius de drets humans, acaba motivant un compromís important per part del Govern català. El 29 d’octubre, 10 dies després de la setmana de fúria, s’anuncia una auditoria, “la més gran de la història del cos”, per revisar les actuacions policials contra les protestes ciutadanes. Vuit mesos més tard, els Mossos d’Esquadra presenten les conclusions de la seva investigació interna en un acte solemne. El cos informa que s’han revisat 1.000 hores de material audiovisual i que s’han obert investigacions a 50 agents. Només un resulta sancionat amb suspensió de sou i feina temporalment.
El que havia de ser una auditoria per depurar responsabilitats acaba convertint-se en una llista de les demandes de la policia, com comprar material antiavalots nou o organitzar millor les unitats. Per Anaïs Franquesa, codirectora d’Irídia, això s’explica perquè “tenim un problema amb els mecanismes de revisió i control dels Mossos”. “Caldria que hi hagués un òrgan independent que pogués monitorar com actua el cos perquè és difícil que el mateix organisme sigui jutge i part”, conclou l’advocada.
