13/10/2020 | 20:00
Escolta aquest podcast a: Spotify | Google Podcast | Anchor
El dilluns 14 d’octubre de 2019, el Tribunal Suprem condemna els líders del Procés català. En total, 100 anys de presó pels delictes de sedició i de malversació. Milers de persones es rebel·len contra una sentència i un sistema que consideren injustos. Arreu del país hi haurà manifestacions i enfrontaments amb la policia que van tenir un fort impacte en la societat espanyola i catalana. Aquell 14 d’octubre va començar una onada que ningú no sabia com acabaria. Era l’inici de cinc dies de fúria.
Durant l’últim any, a CRÍTIC hem estat investigant tots els fets que van envoltar les protestes contra la sentència del procés. Gràcies al suport de 500 mecenes i 1.700 subscriptors hem fet realitat el podcast 5 dies de fúria, on parlem amb 47 protagonistes que van viure els fets de primera mà: manifestants, advocades, periodistes i activistes. Ells i elles van prendre part en les mobilitzacions més grans que ha viscut Catalunya des de la Transició. Avui us presentem el primer capítol de la sèrie: ‘Tsunami’, acompanyat d’un reportatge gràfic amb imatges dels fotoperiodistes col·laboradors de CRÍTIC Jordi Borràs, Xavi Herrero i Ivan Giménez, que van ser presents al lloc dels fets.
La irrupció d’un nou actor
Què és el Tsunami Democràtic? Com neix? Qui hi ha al darrere? Com aconsegueix canalitzar la ràbia del moment? El politòleg Jordi Muñoz explica al podcast 5 dies de fúria que “una de les coses que ha fet l’independentisme en aquest temps ha sigut generar estructures organitzatives i d’acció col·lectiva. Òmnium i l’ANC no podien assumir el lideratge de les protestes en un context de crides a la desobediència i de repressió. El Tsunami Democràtic necessita no donar la cara i protegir-se darrere l’anonimat per garantir l’èxit de les mobilitzacions”.
Enric Luján, professor de la UB i especialista en ciberseguretat, té una visió crítica amb el funcionament del Tsunami: “L’adjectiu democràtic, podem debatre si és en els fins a però en els mitjans: no, hi ha una separació molt clara de l’elit que controla les accions, les programa i decideix. Es volia un tsunami domesticat per la gent que l’havia impulsat”.
El bloqueig de l’aeroport
Però… què és el que va sorprendre el mateix Tsunami Democràtic? Què va passar a l’aeroport del Prat, on el Tsunami va convocar una gran mobilització per donar resposta a la sentència? Les primeres càrregues de la policia es produeixen al voltant de dos quarts de tres de la tarda. Poc abans de les deu de la nit, el Tsunami dona l’acció per finalitzada. Però la gent no marxa de l’aeroport fins passades les onze. En total, 9 hores de protesta amb càrregues i enfrontaments constants.
La periodista de la Cadena Ser Anna Punsí, especialitzada en informació policial, afirma: “La gent va dir que prou d’anar amb el lliri a la mà; és com que hi va haver un abans i un després en la sentència”. Andrés García Berrio, advocat del Centre Irídia, qüestiona el dispositiu policial: “Si s’hagués esperat i s’hagués fet un dispositiu només enfocat a evitar que la gent entrés, només aguantant si calia fins a les tres o les quatre de la matinada, potser tot hauria estat molt diferent”.
El primer dia de fúria acaba amb 131 intervencions del Servei d’Emergències Mèdiques a persones ferides. Dos manifestants són evacuats amb lesions greus en un ull i en un testicle. Les càrregues de la policia a l’aeroport només són el principi. Les protestes deixen en evidència les contradiccions estructurals del sistema… durant 5 dies de fúria.”
