Cerca
Investigació

Dia 5: Urquinaona

El cinquè i últim capítol de '5 dies de fúria' s'endinsa en els fets de la jornada de protestes del divendres 18 d'octubre amb les veus dels detinguts i dels empresonats

17/10/2020 | 20:00

Escolta aquest podcast a: Spotify | Google Podcast | Anchor

Divendres 18 d’octubre, cinquè dia de fúria. A partir de les sis del matí, comença la vaga general convocada per la Intersindical i la IAC, amb desenes de talls de carreteres per tot el territori, també a la Jonquera i als accessos al port de Tarragona. Hi ha afectacions a l’AVE i en altres línies de RENFE, i es produeixen manifestacions a les grans ciutats. El seguiment de la vaga no és massiu als centres de treball, però és important en el comerç, en la funció pública i en l’educació. Les universitats es paralitzen, amb un seguiment del 90%.

La Marxa per la Llibertat dirigint-se a Barcelona. Foto: IVAN GIMÉNEZ

Cap al migdia comencen a arribar les Marxes per la Llibertat a Barcelona. Centenars de milers de persones que han caminat 100 quilòmetres durant tres dies es troben al passeig de Gràcia. Però, malgrat totes aquestes accions multitudinàries, tothom recorda aquell divendres pels incidents a la Via Laietana. És el que es va conèixer per “la batalla d’Urquinaona”.

Foto: IVAN GIMÉNEZ
FOTO: Xavi Herrero
Anterior Següent

Històries en primera persona: Guillem, Xènia i Paula

El cinquè capítol de 5 dies de fúria s’endinsa en la història d’en Guillem, conegut com el noi de la dessuadora taronja de la Via Laietana. Les imatges de la seva detenció es van fer virals a les xarxes. El noi i la seva família van explicar a CRÍTIC el seu cas en primícia en una entrevista que forma part del capítol d’avui, que narra el seu pas per la comissaria i pels jutjats. “Només entrar, estava rodejat de policies nacionals; eren pertot arreu i em van fer seure de genolls mirant a la paret; em van escorcollar la motxilla; no parava de rebre burles, insults… I, a partir d’aquell moment, cada paraula que deia em giraven la cara amb un cop perquè no parlés”.

Foto: JORDI BORRÀS

El capítol d’avui també recull la història de la Xènia i de la Paula, detingudes aquell dia entorn de la plaça d’Urquinaona. La detenció de la Xènia es va fer viral. En un vídeo es veu com la policia deté amb contundència una noia dels cabells blaus al carrer de les Jonqueres. Entre les corredisses, ella s’entrebanca i cau. És en aquell moment que un policia nacional l’agafa i la llança dins del furgó. “L’escena que no oblidaré és que un deia ‘mátala, mátala’ i jo no sé com no em va agafar un atac de cor. I res, tot el camí em van estar pegant; jo em tapava el cap i em van treure; no sabia ni on era.”

Foto: JORDI BORRÀS
Foto: IVAN GIMÉNEZ
Anterior Següent

El cas de la Xènia és molt similar al de la Paula, que també va ser detinguda enmig dels carrusels i les corredisses, quan, segons la seva versió, intentava protegir un manifestant. “Quan estic a terra amb el cap cobert, sento un pes sobre meu i, quan veig que és un policia, sí que em queixo activament i li dic que no puc respirar, i la seva resposta al veure que sóc una noia va ser ‘te jodes, puta’. La Paula va estar a la presó de Wad-Ras durant 10 dies. I el jutge també va decretar presó preventiva per a la Xènia, que s’hi va estar 13 dies. Durant els dies de protesta hi va haver més de 200 detencions, i els jutges van decretar la presó preventiva per a 28 persones.

Els disturbis i els enfrontaments continuen als voltants de la plaça d’Urquinaona fins ben entrada la nit. Les barricades cremen en flames i els Mossos d’Esquadra utilitzen per primer cop en la seva història un camió amb un canó d’aigua per dispersar la gent. La policia també llança gasos lacrimògens. Es produeixen agressions a periodistes acreditats i fins i tot detenen el fotògraf d’El País Albert Garcia, que estava cobrint els aldarulls amb el braçalet que l’identificava com a premsa.

Foto: IVAN GIMÉNEZ

El capítol inclou també les veus dels advocats Benet Salellas, Norma Pedemonte, Laia Serra, Anaïs Franquesa o Xavier Muñoz, a més de diversos activistes i manifestants.

Una mica d'impossible o m'ofego

Agafa aire. Suma't a CRÍTIC ara que fem deu anys!

Subscriu-t'hi!

Amb la quota solidària, rebràs a casa el llibre 'Pujol i jo', de Txema Seglers, i la revista 'Habitar'

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies