Crític Cerca

Els exconsellers Santi Vila, Meritxell Ruiz, Felip Puig i Boi Ruiz / ARXIU

Investigació

On són i per a qui treballen ara els exconsellers de la Generalitat?

CRÍTIC analitza la trajectòria professional i política de 81 membres del Govern català des de l’any 2003: en quines empreses privades han participat i quins càrrecs públics han mantingut

22/06/2022 | 07:00

De la conselleria de Territori a dirigir una empresa privada d’aigües. D’encapçalar el Departament d’Educació a secretària general de la patronal d’escoles cristianes concertades. De liderar la conselleria de Salut al sector de la medicina privada i la consultoria sanitària. Què fa un conseller de la Generalitat quan deixa el càrrec? Són habituals les portes giratòries entre la política catalana i la gran empresa? O, per contra, el més probable és acabar ocupant algun càrrec públic o formant part amb més o menys èxit d’alguna llista electoral?

CRÍTIC ha analitzat la trajectòria professional i política de 81 membres del Govern català des de l’any 2003, per determinar quina activitat han dut a terme després de deixar l’executiu i quina tasca desenvolupen actualment, sigui en l’àmbit públic o en el privat. Són alts càrrecs polítics de l’antiga CiU, de Junts, d’ERC, del PSC i d’ICV. En aquesta taula interactiva podeu consultar les ocupacions actuals de tots els consellers dels governs de Pasqual Maragall, José Montilla, Artur Mas, Carles Puigdemont i Quim Torra.

Hi ha tres grans tipologies de conseller: una part ha fet el pas o retornat al sector privat, ja sigui fitxant per a empreses o amb firmes pròpies de consultoria o d’advocacia. Un altre grup ha estat reubicat en diferents càrrecs polítics, ja sigui dins dels partits, per designació directa del Govern o formant part d’una llista electoral. Un tercer bloc són els qui han desenvolupat la seva activitat en la docència, ja sigui en universitats públiques o privades. En aquest article ressenyem els casos més destacats.

Santi Vila, de conseller de Territori a dirigir Aigües de Banyoles

Entre els consellers que han fet carrera a la privada destaca Santi Vila, que va encapçalar la conselleria de Territori amb Artur Mas entre el 2012 i el 2016, i les de Cultura i Empresa amb Carles Puigdemont entre el 2016 i el 2017. En l’actualitat, Vila és director general i apoderat de la companyia Aigües de Banyoles SA. El seu nomenament va arribar dos anys i un dia després del seu cessament com a conseller de Territori. Cal tenir en compte que la llei d’incompatibilitats prohibeix als alts càrrecs del Govern treballar durant dos anys per a empreses amb què hagin mantingut algun tipus de relació per raó del seu càrrec públic.

Vila va deslliurar l’Ajuntament de Banyoles del pagament del cànon sobre l’aigua que comercialitza l’empresa

Aigües de Banyoles es dedica a la comercialització de l’aigua de l’estany d’aquesta localitat gironina. Durant el seu mandat al capdavant de Territori, Vila va deslliurar l’Ajuntament de Banyoles del pagament del cànon sobre l’aigua per la comercialització que en feia l’empresa. La societat està controlada per la societat WW3537 SA, presidida per l’empresari Lluís Coromina, que també és propietari d’altres empreses de serveis amb una presència destacada a Girona com la companyia de transport Teisa o AgriEnergia.

La consellera Meritxell Ruiz i la seva predecessora, Irene Rigau (CiU) / CCMA

Meritxell Ruiz, de consellera d’Educació a secretària general de la patronal d’escoles cristianes

Meritxell Ruiz va ser primer diputada de CiU entre el 2006 i el 2010 i posteriorment va entrar al Govern, primer com a directora general d’Atenció a la Família i Comunitat Educativa durant l’executiu d’Artur Mas (2011-2016) i, finalment, com a consellera d’Educació amb Carles Puigdemont (2016-2017). Ruiz va cessar quan Puigdemont va remodelar el Govern el juliol previ al referèndum, i va ser substituïda per Clara Ponsatí.

Ruiz tenia experiència prèvia a La Caixa com a assessora de serveis financers per a empreses (2001-2006). Amb posterioritat al seu pas per la política va tornar a vincular-s’hi, en aquesta ocasió a la seva Fundació. D’allà, va saltar a l’Escola Pia de Catalunya, ocupant primer el càrrec de directora del centre escolar d’aquesta congregació a Vilanova i la Geltrú (2018-2021) i, durant alguns mesos del 2021, el de cap de l’Àrea de Recursos. L’agost de l’any passat, l’exconsellera d’Educació de Puigdemont va fer el salt a la Fundació Escola Cristiana de Catalunya, on exerceix de secretària general. La Fundació agrupa més de 400 escoles i es considera de facto la patronal del sector.

Tal com ha publicat CRÍTIC, durant els darrers quatre cursos escolars el Departament d’Educació ha destinat un total de 4.887 milions d’euros a les escoles concertades catalanes. La xifra s’ha repartit entre 700 centres diferents, però 25 grans congregacions religioses, encapçalades per Vedruna, l’Escola Pia i La Salle, s’han endut més del 40% dels recursos: 2.022 milions d’euros en total des del curs 2017/2018 fins al curs 2020/2021.

Boi Ruiz, conseller de Sanitat / JORDI BORRÀS

Boi Ruiz, de conseller de Salut a fer negocis amb el Madrid d’Ayuso

El nomenament de Boi Ruiz com a conseller de Salut va ser un dels més polèmics de la presidència d’Artur Mas. El president de la patronal dels hospitals privats va gestionar directament el Departament de Salut (llavors Sanitat) del 2010 al 2016. Amb posterioritat al seu pas per la conselleria, Ruiz es va incorporar l’abril del 2018 al Consell d’Administració del grup Ribera Salud SA.

Aquesta companyia valenciana ha estat a l’ull de l’huracà pels contractes sucosos que ha rebut de mans de governs municipals del PP de la Comunitat de Madrid, així com de la mateixa Administració autonòmica presidida per Isabel Díaz Ayuso: com va publicar el diari El País, Ribera Salud va firmar contractes a la demarcació madrilenya per un valor de 10 milions d’euros durant la crisi sanitària, principalment per a la realització de proves PCR. El juliol del 2020 va aconseguir l’adjudicació del laboratori central dels sis grans hospitals públics de gestió privada de la Comunitat.

Ribera Salud ha dut als tribunals el Govern valencià per la reversió de la privatització dels hospitals d’Alzira i de Torrevella

Ribera Salud també ha estat polèmica al País Valencià, on ha mantingut un plet als tribunals amb el Govern de Ximo Puig contra la reversió de la privatització dels hospitals d’Alzira i de Torrevella, que van ser privatitzats i adjudicats a aquest grup.

En paral·lel, l’exconseller de Salut va fundar i dirigeix la consultoria Know How Advicers, amb seu a Barcelona. L’administradora única de la societat, però, és la seva dona, Victòria Morón Mendicuti. Segons el digital econòmic especialitzat en salut Planta Doce, la consultoria comptava el 2018 amb una vintena de clients, principalment administracions públiques, organismes internacionals i centres sanitaris públics i privats, i havia estès el seu negoci a l’Argentina, a l’Uruguai i al Perú. En l’àmbit docent, Ruiz també dirigeix la Càtedra de Gestió Sanitària i Polítiques de Salut de la UIC.

Artur Mas, Santi Vila i Felip Puig. Foto: Jordi Borràs

Felip Puig, de conseller de Medi Ambient i Empresa a assessor de companyies elèctriques

Felip Puig és un pes històric de CiU. Membre del denominat “pinyol” sobiranista del partit i estretament vinculat a Artur Mas, va ser conseller de Medi Ambient en el Govern de Jordi Pujol, i posteriorment, ja amb Mas a l’executiu, conseller d’Interior (2010-2012) i d’Empresa i Ocupació (2012-2016).

Amb l’arribada de Puigdemont, Felip Puig va deixar l’executiu i va ocupar el càrrec de president del Tramvia Metropolità de Barcelona des del mateix 2016 fins al 2020. Des del febrer del 2016, però, va reprendre la seva activitat com a consultor privat (que ja havia dut a terme durant el període de govern del tripartit).

Una consultoria vinculada a Puig ha rebut 11 milions d’euros en contractes de la Generalitat

L’exconseller figura com a administrador i soci únic de la consultoria Godés FP SL, que s’ocupa de la intermediació en la realització d’estudis tècnics i de projectes. L’octubre del 2021, la Directa va publicar que l’empresa aragonesa Forestalia havia contractat els serveis de Puig i d’un altre exconseller convergent del Govern de Pujol, Josep Grau, per aconseguir el vistiplau de diversos ajuntaments de Ponent a les línies elèctriques de molt alta tensió.

Al seu perfil de LinkedIn, Puig també es presenta com a soci conseller d’IN2 Ingeniería de la Información, una consultoria que, segons va publicar El Confidencial el mes de maig passat, hauria rebut 11 milions d’euros en contractes de la Generalitat atorgats per l’àrea que dirigeix el vicepresident Jordi Puigneró.

Jordi Baiget, exconseller d'Empresa / FOTO: AMADALVÁREZ

Jordi Baiget, de conseller d’Empresa a una societat mixta de transport

Jordi Baiget és un pes pesant històric de CDC. Va tenir un paper central al Govern d’Artur Mas com a secretari del Govern i va ser conseller d’Empresa de Puigdemont, fins que va ser destituït tres mesos abans de l’1-O després d’unes declaracions en què posava en dubte la celebració del referèndum: “Anar a la presó? Ho aguantaria. Però que vagin contra el patrimoni, no”.

Baiget, però, no va trigar gaire a trobar feina. El novembre del 2017 va ser nomenat director general de la companyia Sermetra SL, una societat mixta amb una participació del 50% de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) i un altre 50% de la companyia privada Busmet Serveis SL, formada per diferents empreses de transport. Sermetra s’encarrega del manteniment de sistemes de venda i validació de títols integrats de transport de viatgers per carretera a l’àrea metropolitana.

Segons confirmen a CRÍTIC fonts de la companyia, Baiget va ser director general de Sermetra fins al 18 de maig de 2022 i actualment ja no està vinculat a la companyia. En l’actualitat, Baiget és director general de la Fundació Universitària Balmes, l’entitat que gestiona la Universitat de Vic. La UVic també ha estat refugi per a altres consellers de l’òrbita de Junts, com Meritxell Borràs (que va ser-ne coordinadora de polítiques educatives fins que va ser nomenada presidenta de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades) o l’exconsellera del PSC Marina Geli (ara en l’òrbita juntaire), coordinadora del Centre d’Estudis Sanitaris i Socials (CESS) de la universitat.

Joan Puigcercós en una imatge del 2010 / Cambra de Comerç

Els exconsellers del tripartit i el negoci de l’aigua

La gestió de l’aigua és un sector pel qual han passat consellers de governs de diferent signe polític. Més enllà de Santi Vila, destaca el cas de Francesc Baltasar, alcalde de Sant Feliu de Llobregat del 1979 al 2000 i conseller de Medi Ambient i Habitatge durant el segon tripartit. Baltasar ha assessorat Agbar després de la seva etapa en la política institucional, oferint assessoria a l’empresa a través d’una consultoria externa.

Antifrau va descartar incompatibilitats en el cas de Francesc Baltasar i Agbar

L’any 2012, l’Oficina Antifrau de Catalunya va investigar ex-alts càrrecs d’Iniciativa que assessoraven la multinacional, per esbrinar si infringien la llei d’incompatibilitats. Tanmateix, en el cas de Francesc Baltasar, l’ens va descartar que es donés aquesta circumstància i va excloure’l definitivament de la investigació.

Baltasar no és l’únic exconseller del Govern tripartit que ha tingut relació amb Agbar. El socialista Jordi Valls, que va ser conseller de Treball fugaçment (de l’abril al novembre del 2006), durant la darrera etapa del primer tripartit, l’any 2011 seria responsable d’Agbar a la Gran Bretanya.

També ha estat vinculat amb el negoci de l’aigua el dirigent republicà Joan Puigcercós, que va integrar l’executiu liderat per José Montilla com a conseller de Governació i Administracions Públiques (del 2006 al 2008). L’any 2020, Aigües de Catalunya va incorporar Puigcercós com a president del consell assessor de la societat, la qual està presidida per David Madí, antic secretari de comunicació de Convergència.

La principal ocupació de Puigcercós, però, és una altra: l’exdirigent d’ERC és director Executiu de l’Escola de Noves Tecnologies Interactives (ENTI-UB), especialitzada en videojocs, i soci de Foreignrest, empresa dedicada a la consultoria en l’àmbit del turisme i de la restauració. Durant l’octubre del 2017 se’l va situar com a membre del denominat “estat major” del procés.

Consellers de CiU a les ‘big four’ de la consultoria

Fins a tres consellers de CiU van passar d’ocupar càrrec públic a treballar a sou d’alguna gran consultoria. Pilar Fernández Bozal, que va ser consellera de Justícia amb Artur Mas, va fitxar com a sòcia responsable de l’Àrea de Dret Públic a Ernst & Young. Bozal, de perfil molt conservador, és l’actual degana de Dret de la UIC, universitat vinculada a l’Opus Dei, i anteriorment havia sigut advocada de l’Estat.

Lluís Recoder, conseller de Territori del mateix Govern, va fitxar per KPMG el març del 2013 per assessorar empreses en matèria de medi ambient i d’internacionalització. En l’actualitat, Recoder té el seu propi bufet d’advocats i és professor associat de Blanquerna. Altres càrrecs de CiU com el mateix David Madí o l’exconseller de Pujol Joaquim Triadú també van fitxar per grans consultories (Deloitte i PWC respectivament).

El Govern de Quim Torra / Foto: Gencat

Reubicats dins la Generalitat o en altres administracions

No són pocs els consellers que, després d’haver encapçalat un departament, han estat recol·locats dins de la mateixa administració o han seguit ocupant càrrecs de responsabilitat de designació política en altres institucions. Això ha estat especialment habitual en els governs de Puigdemont i de Torra i, per part, tant d’ERC com de Junts.

Un cas paradigmàtic és Miquel Buch, que després del seu pas per la conselleria d’Interior amb Quim Torra ha estat nomenat president d’Infraestructures.cat, l’empresa d’obres públiques de la Generalitat. L’exconseller de Territori Damià Calvet presideix ara el Port de Barcelona. L’exportaveu del Govern Meritxell Budó és l’actual secretària d’Atenció Sanitària del conseller Josep Maria Argimon. L’exconsellera de Cultura Àngels Ponsa és assessora de la conselleria d’Exteriors. Meritxell Borràs, titular de la cartera de Governació amb Mas i Puigdemont, va ser designada pel Parlament el febrer del 2022 directora de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades.

Dos exconsellers de CiU i d’ERC són ara membres de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat

Càrrecs d’ERC també han estat reubicats dins de l’Administració. Meritxell Serret, que va ser consellera d’Agricultura amb Puigdemont i va estar exiliada a Bèlgica després del referèndum de l’1-O, va ser delegada del Govern davant la UE i actualment és diputada al Parlament. L’exconseller d’exteriors Bernat Solé ara és delegat del Govern a la demarcació de Lleida. L’exconsellera de Justícia Ester Capella és l’actual delegada del Govern a Madrid.

Dos exconsellers són en l’actualitat membres de la Comissió Jurídica Assessora del Govern: Francesc Homs, portaveu del Govern i conseller de Presidència amb Artur Mas, i Carles Mundó, conseller de Justícia de Carles Puigdemont jutjat per l’1-O.

També hi ha càrrecs que desenvolupen la seva activitat fora de l’Administració de la Generalitat. Joana Ortega, consellera de Governació d’Artur Mas, és des del 2019 secretària general de l’Associació Catalana de Municipis (ACM). D’altres ocupen càrrecs d’elecció popular, com l’exconseller de Benestar Josep Lluís Cleries (ara senador de Junts), la també exconsellera de Benestar Neus Munté (regidora i possible cap de cartell de Junts a Barcelona) i l’exconseller de Cultura Ferran Mascarell (també regidor a Barcelona i vicepresident de la Diputació). Ernest Maragall, conseller d’Educació durant el tripartit i d’Acció Exterior amb Quim Torra, segueix sent regidor a Barcelona i diputat al Parlament i als seus 80 anys pugnarà de nou per aconseguir l’alcaldia de la ciutat.

Fe d’errades: en una primera versió de l’article s’esmentava que l’exconsellera de Cultura Àngels Ponsa era assessora de la conselleria d’Exteriors, càrrec que havia ocupat amb anterioritat. En l’actualitat és consellera de la CCMA.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

Quan poses diners a CRÍTIC, passen coses

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebreu les revistes 'Temps' i 'Emergència' i un pack de marxandatge.

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies