10/01/2022 | 06:00
Durant els darrers quatre cursos escolars, el Departament d’Educació ha destinat un total de 4.887 milions d’euros a les escoles concertades catalanes. La xifra s’ha repartit entre 700 centres diferents, però 25 grans congregacions religioses, encapçalades per Vedruna, l’Escola Pia i La Salle, s’han endut més del 40% dels recursos: 2.022 milions d’euros en total des del curs 2017/2018 fins al curs 2020/2021. De fet, dels 25 primers grans titulars de centres educatius concertats, 24 són religiosos. Així consta en les dades que ha obtingut CRÍTIC per mitjà d’una petició de dret d’accés a la informació pública, on la Generalitat detalla per primer cop escola per escola quina és la dotació concreta de cada centre.
Segons les dades facilitades pel Departament d’Educació, hi ha 437 entitats propietàries d’escoles que han rebut concerts educatius en els últims quatre cursos. Però el pastís està repartit de manera desigual: si bé hi ha entitats i fundacions que gestionen pocs centres (o només un de sol), n’hi ha d’altres que en gestionen desenes. La Fundació Vedruna se situa al capdavant del rànquing de l’escola concertada. Promoguda per la Congregació de Germanes Carmelites de la Caritat Vedruna, aquesta Fundació aplega 35 escoles que, en els darrers quatre anys escolars, han rebut 225 milions d’euros en concerts educatius.
L’Escola Pia de Catalunya, que aglutina 19 centres concertats, i els Germans de les Escoles Cristianes de La Salle, amb 22 escoles, ocupen el segon i el tercer lloc de la llista. Des del 2017/2018 fins al darrer curs 2020/2021, han percebut 209 i 205 milions respectivament. Juntament amb la Fundació Vedruna, aquests tres ordes religiosos són els que han superat la barrera dels 200 milions d’euros en els últims quatre anys. La informació facilitada no inclou el curs 2021/2022, que encara no ha conclòs.
Al top 10 de les congregacions religioses que s’enduen els majors volums de concerts també hi destaca la Fundació Jesuïtes Educació, que ha rebut 148 milions pels seus vuit centres escolars, i la Fundació Educativa Privada Dominiques de l’Anunciata Pare Coll, propietària de 25 “escoles FEDAC”, per les quals ha percebut 141 milions d’euros. En la setena posició hi ha la Societat de Sant Francesc de Sales, titular de les 10 escoles dels Salesians que han estat dotades amb 113 milions en els darrers quatre cursos.
Com s’explica el biaix favorable a les escoles concertades propietat de congregacions religioses?. “És una pregunta que fa molt temps que ens fem: no s’entén que passi això en el marc d’un Estat aconfessional”, exposa Lidón Gasull, directora de les Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya (AFFAC). Així i tot, apunta que les entitats receptores d’aquests recursos públics “són un lobby molt fort“, en tant que “cap govern ha estat capaç de reduir-los els imports i crear alternatives”. “Entenem que l’Església encara té molt poder i que exerceix més pressió sobre les institucions que la ciutadania, la qual, tal com indiquen les dades, aposta majoritàriament per una educació pública i laica”, afirma Gasull.
Els concerts educatius dels Maristes
A la llista de les congregacions religioses que més concerts han rebut hi destaca la Fundació Champagnat, que gestiona els 10 centres dels germans Maristes. Ocupen el sisè lloc del rànquing. Les escoles dels Maristes, a les quals se’ls han transferit gairebé 120 milions d’euros en quatre cursos, s’han vist envoltades d’una gran polèmica: l’any 2016, El Periódico va destapar el conegut per cas Maristes sobre els abusos comesos contra menors al centre de Sants – les Corts.
Tanmateix, això no ha comportat que la Generalitat hagi retirat els recursos a la institució, ni tampoc que hagi reduït els imports dels concerts. Al contrari: durant el primer curs analitzat, les escoles Maristes en el seu conjunt van rebre 27,8 milions d’euros; quantitat que va anar creixent gradualment fins a situar-se en els 32,2 milions del darrer curs. Una progressió similar van seguir els recursos destinats al centre on es van produir els abusos: l’any 2017, Educació va transferir 3,9 milions d’euros als Maristes de Sants – les Corts, mentre que al final del període aquesta xifra s’havia incrementat fins als 4,3 milions.
110 milions per a l’Arquebisbat de Barcelona
Però no solament hi ha congregacions religioses entre les gestores de centres educatius concertats: també hi figura directament l’Arquebisbat de Barcelona. La Fundació per les Escoles Parroquials de l’Arxidiòcesi de Barcelona, que depèn d’aquesta demarcació de l’Església catòlica, és la titular de 15 escoles concertades les quals, sumades al centre Sant Feliu (vinculat també a l’Arquebisbat), li han costat a la Generalitat un total de 110 milions d’euros en quatre anys.
Per la seva banda, l’Arquebisbat de Tarragona ocupa el dinovè lloc en la llista de les entitats que més recursos han rebut en forma de concerts. Des del curs 2017/2018, el Departament d’Educació li ha transferit uns 40,6 milions d’euros per a les seves sis escoles. També reben recursos públics les que estan en mans dels bisbats de Lleida, de Tortosa i de Girona: en conjunt, tenen tres centres dotats amb 32,4 milions d’euros.
Les escoles de l’Opus: 74 milions
També figura al rànquing la Institució Familiar d’Educació, propietària d’algunes de les escoles vinculades a l’Opus Dei i que segreguen l’alumnat per sexe: La Vall, La Farga, Airina, la Institució Igualada, Les Alzines, la Institució Lleida i la Institució Tarragona. Tot i que els seus centres incompleixen l’apartat de la Llei d’educació de Catalunya segons el qual “el principi de coeducació per mitjà de l’escolarització mixta ha de ser objecte d’atenció preferent”, la Institució Familiar d’Educació ocupa el novè lloc del rànquing. Durant els darrers quatre cursos, ha rebut més de 74 milions d’euros provinents de les arques públiques.
La llista de les institucions que reben un major volum de concerts també inclou les Missioneres Filles de la Sagrada Família de Natzaret, les Escolàpies, la Companyia de Maria Nostra Senyora (propietària de Lestonnac) o les Germanes Carmelites Tereses de Sant Josep. Segons les dades obtingudes per CRÍTIC, en aquest top 25 només hi ha una fundació, la Fundació Collserola, que no és religiosa i que ha percebut 44 milions d’euros en total.
Quines escoles reben més recursos?
El top 5 de les escoles amb més recursos l’encapçala la dels Jesuïtes del Clot, a la qual, des del curs 2017/2018 fins al curs 2020/2021, se li han transferit 34,2 milions d’euros. A no gaire distància se situa un altre centre propietat de la Fundació Jesuïtes Educació: el col·legi que la institució té ubicat al barri de Sarrià – Sant Gervasi, que al llarg del període analitzat, ha percebut concerts per un valor de 29,4 milions en total.
L’Escola Pia de Mataró se situa en el segon lloc de la llista, amb un volum de 31,6 milions transferits al llarg dels quatre cursos. Tanquen el rànquing els centres Joan Pelegrí, de Barcelona, i Joviat, de Manresa. El Departament d’Educació hi ha destinat 24,2 i 23,9 milions d’euros, respectivament.
L’import a l’escola concertada s’incrementa en 180 milions
Al marge de com s’han repartit els recursos, les dades obtingudes per CRÍTIC també indiquen que, des del curs 2017/2018 fins al curs 2020/2021, el volum dels concerts educatius d’Educació amb tots els centres de primària i de secundària de Catalunya ha crescut progressivament, ja que ha passat dels 1.133 milions, el primer any, als 1.312 milions, el darrer. Això representa un augment per damunt dels 179 milions d’euros al llarg de tot el període.
El volum econòmic que rep cada escola depèn de les unitats concertades per cada centre, és a dir, dels grups classe que reben els recursos, i del nombre d’alumnes que inclou cada unitat. Des del primer curs analitzat, el nombre de grups i d’alumnes objecte del concert han anat a la baixa: el 2017/2018 hi havia 14.376 unitats concertades que integraven un total de 366.938 nens i nenes, mentre que en el darrer any escolar aquestes xifres havien disminuït fins als 14.324 grups i 358.006 alumnes. Això representa una caiguda de 52 i 8.932, respectivament. Per contra, al llarg dels darrers quatre cursos escolars, la dotació de la plantilla ha crescut progressivament, ja que se situava en 22.065 professors el primer any analitzat i ha augmentat fins als 23.300 el darrer.
Segons Educació, l’increment “ha estat igual en tots els centres concertats”
Què justifica l’augment dels imports? Segons fonts del Departament d’Educació, “l’increment generalitzat ha estat igual en tots els centres concertats” i s’explica perquè, en aquest període, s’ha apujat també “el salari anual marcat per conveni”, s’han aprovat “partides extraordinàries per la Covid que han rebut tots els centres concertats” i perquè en aquestes escoles “s’han pagat els endarreriments corresponents a les pagues extraordinàries”.
Des de l’AFFAC, però, consideren “contradictori” que el creixement d’aquestes quantitats globals es produeixi al mateix temps que “en ciutats com Barcelona, Badalona, Igualada o Vic no hi ha suficients places públiques per poder garantir una educació gratuïta i laica per a tothom”, enumera Lidón Gasull. Segons explica, “l’escola concertada ha d’assistir la pública”, en el sentit que “s’haurien de concertar places a la privada quan en faltessin a la pública, però aquest no és el model”, rebla. “En lloc de reduir els concerts de forma progressiva a la vegada que es creen més places públiques, els diferents governs catalans han fet tot el contrari: tanquen places públiques i continuen concertant-ne a centres privats i religiosos”.
CRÍTIC també va sol·licitar rebre informació relativa a les quotes que es paguen a cada centre concertat. Tanmateix, la Secretaria General del Departament d’Educació ha inadmès aquesta part de la petició. Argumenta que les escoles “poden cobrar quotes a les famílies per serveis escolars i activitats complementàries i extraescolars”, i que tenen el deure de comunicar-les a la conselleria, però que aquesta informació “no es troba sistematitzada en cap aplicació”.
