Crític Cerca
Notícies

Tres preguntes (i tres respostes) sobre la manca de places a l’escola pública a Catalunya

És cert que no hi ha prou places públiques per absorbir el total de la demanda d'alumnat? Això beneficia els centres privats? Quin procediment han de seguir les famílies quan queden excloses? CRÍTIC planteja tres preguntes i respostes sobre la pugna entre l'escola pública i la concertada.

13/06/2018 | 20:02

Alumnes asseguts al pati d’una escola / GEMMA TUBERT- ACN

Per al curs vinent, com ja comença a ser habitual, hi ha hagut nens i nenes que s’han quedat sense plaça a l’escola pública. El tancament de grups, particularment a P3, fa que alguns alumnes siguin redirigits a centres concertats, a vegades en contra de la seva voluntat. La Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (FAPAC) va recollir dades d’unes 200 famílies distribuïdes pel territori que s’havien quedat sense plaça en la primera volta i que van haver d’anar a la repesca. Fa anys que les Marees Grogues, els sindicats i la FAPAC denuncien que el tancament de grups a les escoles públiques beneficia la concertada.

Les llistes definitives de la distribució de l’alumnat en els diferents centres educatius del territori es van tancar aquest dimarts. Va ser llavors quan el Departament d’Ensenyament va notificar a les famílies que en la preinscripció s’havien quedat sense plaça pel curs vinent, quin centre educatiu se’ls assignava en segona volta. Però és cert que no hi ha prou places públiques per absorbir el total de la demanda? Això beneficia els centres privats? És habitual que hi hagi alumnes que no obtenen la plaça que reclamen en primera instància? Quin procediment han de seguir les famílies quan queden excloses? CRÍTIC planteja tres preguntes i respostes sobre la pugna entre l’escola pública i la concertada.

Hi ha manca de places públiques a Catalunya?

La falta de places a l’escola pública, que es concentra sobretot a les zones urbanes, troba el seu màxim exponent a P3. Per al curs vinent hi ha hagut famílies que, després de fer la preinscripció, es van quedar sense plaça a l’escola pública que havien triat, o que, en el pitjor dels casos, no van entrar a cap escola pública propera al seu domicili. El problema no és nou, però és una tendència que amb el pas dels anys s’ha anat consolidant i que s’explica, a criteri de la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya, per una “manca de planificació de les places públiques necessàries per cobrir tota la demanda”. Un fet, diuen, que afavoreix la concertada.

A la pública s’han produït 8 de cada 10 tancaments de grups de P3 en el període 2011-2017, segons la FAPAC

Aquesta organització retreu al Departament d’Ensenyament que argumenti que la demografia marca el límit d’oferta pública, o, el que és el mateix, que no hi ha suficients alumnes que puguin absorbir l’oferta de places a les escoles que són titularitat de la Generalitat. I rebaten aquesta tesi estadísticament. Segons dades de la FAPAC, a l’escola pública s’han produït 8 de cada 10 tancaments de grups de P3 en el període 2011-2017, i el que és més greu, diuen, és que els tancaments no es corresponen amb les necessitats d’escolarització, ja que aquesta reducció de places està per sota del nombre de nous alumnes que han de començar P3. “Per fer una planificació, has d’utilitzar el nombre de naixements i tenir en compte que, en tres anys, aquests infants entraran a l’escola”, exposa Lidon Gasull, directora tècnica de la FAPAC; “si llavors ofereixes menys places que el nombre de naixements que hi ha hagut, tens un problema”. Per suplir aquesta mancança, l’Administració acaba augmentant la ràtio de nens i nenes per classe, creant ‘bolets’ als centres públics o el que és més habitual, comenta Gasull, “redirigint els alumnes sobrants a la concertada”.

La problemàtica torna a esclatar a primer d’ESO, perquè, així com la majoria de centres concertats són instituts escola, en general a la pública l’educació infantil i primària i l’educació secundària s’ofereixen separadament. D’aquesta manera, els alumnes que comencen P3 en un centre de titularitat privada tenen garantit que poden acabar la seva etapa escolar obligatòria al mateix lloc, mentre que a la pública no hi ha continuïtat. Per aquesta raó, en diverses ocasions les associacions de famílies d’alumnes (AFA), els sindicats i les Marees Grogues d’arreu del territori s’han mobilitzat per reclamar l’obertura de més centres de secundària públics. Segons la FAPAC, en lloc de planificar les classes d’acord amb els alumnes que hi havia al sistema públic, s’han creat places a la concertada “en una proporció molt major”, de manera que són instituts privats els que acaben absorbint aquesta demanda.

La federació explica que en el període 2011-2017 s’ha tancat un total de 675 grups de P3, 551 dels quals han estat a la pública i només 124 a l’escola concertada. Aquests càlculs els han fet a partir de la ràtio mitjana d’alumnes per aula a P3, que, segons la Generalitat, és d’aproximadament 22 nens i nenes. Per contra, el Departament d’Ensenyament assegura que des del curs escolar 2011/2012 i fins al 2017/2018, “en l’oferta inicial s’han reduït 349 grups a la pública, d’acord amb la davallada del padró escolar”. Segons expliquen fonts del Departament a CRÍTIC, “a P3 aquest curs l’oferta inicial ha estat de 3.149 grups, un total de 5 grups menys que els que es van oferir en la preinscripció del curs passat: 2 menys a la pública i 3 menys a la concertada”.

“Aquest curs, Ensenyament ha tancat 48 grups de P3 a la pública i n’ha obert 26 a la concertada”, diu la USTEC

Però el sindicat USTEC-STEs ho contradiu. El seu portaveu, Ramon Font, explica que Ensenyament ha tancat 48 grups de P3 a la pública i n’ha obert 26 a la concertada. Un fet que demostra, segons el seu criteri, que el Departament “potencia l’escola concertada”.”Hi ha una altra dada important: el decalatge que hi ha entre places públiques de primària i places de secundària. No es pot absorbir a secundària tot el que ve de primària; no ofereixen prou places”, rebla.

Per què la concertada surt beneficiada del tancament de línies a la pública?

Històricament, a Barcelona els centres escolars de titularitat privada sempre havien copsat un major volum d’alumnat que els públics. La proporció aproximada era del 60% enfront del 40%, respectivament. Els darrers anys, la tendència s’ha anat revertint i si el 2016 per primera vegada les xifres s’igualaven, actualment la demanda de la pública ha superat la que tenen els centres concertats. I això també ha passat en altres ciutats del territori, on de base els dos percentatges s’apropaven més.

Per primera vegada, doncs, hi ha més famílies que volen que els seus fills i filles facin P3 en una escola pública. “Que s’inverteixin les preferències és una notícia excel·lent”, considerava la tinenta d’alcaldia de Drets Socials de Barcelona, Laia Ortiz, en un article a ‘El Periódico’, “però ens ha fet topar amb un dèficit històric. Han passat més de tres dècades des de l’establiment del sistema de concerts, que se suposava que era transitori. Tres dècades […] per integrar en una sola xarxa el servei públic de l’educació, però no ha estat així, i ara les famílies en paguem les conseqüències”.

Malgrat aquesta crítica, que és compartida per la FAPAC, el doble sistema d’ensenyament no s’ha revertit mai. Encara més: la Federació considera que el Departament d’Ensenyament ha fet una “aposta clara” per la concertada, que es percep, en primera instància, per la planificació de places en els uns i els altres centres. “La provisió de places públiques es planifica d’un any a l’altre, sobre la marxa i sense fer una anàlisi del que el sistema necessitarà a mitjà i llarg termini”, comenta Lidon Gasull. En canvi, “els concerts es fan a quatre i a sis anys vista, i anualment es revisen per tal d’augmentar línies si es considera que poden faltar places”. Per aquest motiu, diu, “s’acaben pagant amb diners públics més línies del que el mateix sistema concertat és capaç d’assumir, perquè es planifica per sobre de la demografia i de la demanda”.

Per Ramon Font, aquesta “mala planificació” que denuncia la FAPAC, en realitat, és una planificació curosament estudiada amb l’objectiu de potenciar la concertada. “El fet que no hi hagi gratuïtat i que hi hagi segregació escolar no és casual; té la intencionalitat de crear un model social polaritzat, amb una classe obrera que tensi poc: volen mà d’obra dòcil, barata i calladeta, i unes classes mitjanes que portin els negocis”, exposa.

Lidon Gasull: “El 70% de les concertades són religioses. El ‘lobby’ de l’Església és molt fort.”

La disminució de grups a la pública ha tingut una traducció directa en la creació dels centres d’una tipologia o de l’altra. Segons les dades de la FAPAC, des del curs 2011/2012, el tancament d’escoles públiques d’educació infantil i primària ha estat molt superior a la construcció de nous centres. Per contra, en el cas de la concertada, aquesta diferència es manté més o menys estable amb una tendència a l’alça pel que fa a la creació de nous col·legis. A banda, cal destacar que al voltant del 70% de les escoles concertades són religioses, “perquè el ‘lobby’ de l’Església és molt fort i ningú gosa qüestionar-lo”, sentencia Lidon Gasull.

Però a què respon aquesta suposada aposta per la concertada? La FAPAC ho té clar: “No es fa per motius d’estalvi, sinó ideològics”. En aquest sentit, insisteixen que l’escola concertada genera segregació  socioeconòmica entre l’alumnat, però també argumenten criteris pedagògics: “La llibertat d’ensenyament i de càtedra del professorat, que a la pública es blinda, a la concertada és nul·la, perquè està per sobre la llibertat d’empresa”. En aquest sentit, opinen que sempre hi ha excepcions, però que, en general, en els centres de titularitat privada “es crea una elit” que “reprodueix les estructures establertes per impedir que la societat avanci”. “I el problema és que les escoles públiques, fruit de la competència amb els centres privats, comencen a reproduir aquest model per poder subsistir”, exposa Gasull; “s’està creant una pública d’elit que en té al costat una de molt més assistencialista, fet que fomenta la segregació també a la pública”.

Hi ha trampes en la repesca?

Però què han de fer les famílies quan es queden sense plaça en primera volta? El termini de preinscripció, que comença al mes d’abril, s’ha escurçat aquest any més d’un mes, cosa que vol dir que les famílies han disposat de menys temps per organitzar-se i reclamar si l’assignació de places no era la desitjada. Segons explica la FAPAC, en el moment de fer la tria del centre escolar, el Departament d’Ensenyament recomana als sol·licitants de plaça que seleccionin un total de 10 opcions, per ordre de preferència, sense discriminar entre centres públics i privats concertats.

A finals de maig, la Generalitat va comunicar a totes les famílies que havien fet aquest procés si se’ls havia assignat plaça —sense concretar a quina escola—, o si, per contra, se n’havien quedat sense i, per tant, haurien de fer el procés de repesca. La Federació va rebre un total de 197 queixes d’arreu del territori, provinents de persones que estaven temporalment excloses del sistema: 86 de Barcelona, 5 del Masnou, 50 de Sant Cugat, 3 de Sabadell i 53 de Terrassa. Aquestes dades són orientatives, perquè recullen només els casos d’aquelles famílies que es van posar en contacte amb la FAPAC per exposar la seva situació. Probablement, el nombre d’alumnes que van quedar-se sense plaça en primera volta és substancialment superior.

Aquestes persones van haver de fer el procés de repesca, és a dir, sol·licitar novament plaça d’una llista de centres de tot Catalunya on encara en quedaven de disponibles. “És una llista sense ordre, que no indica ni el barri on s’ubiquen les escoles ni si són públiques o concertades”, rebla Gasull; “la majoria són concertades religioses que tenen poca demanda”. La FAPAC recomanava a aquestes famílies que busquessin a la llista si hi havia centres públics propers al seu domicili amb places vacants, i, si aquesta oferta no existia, que no triessin cap opció.

El procés de preinscripció “està replet de petites trampes”, apunta la FAPAC

Aquest dimarts, el Departament d’Ensenyament va donar a conèixer la relació definitiva entre els alumnes i els seus centres respectius. “Als que no van sol·licitar cap plaça durant la repesca, els n’hauran assignat una de qualsevol, i aquí sí que podem reclamar”, exposa Gasull. La FAPAC té previst ara reunir-se amb els serveis territorials de les zones on s’hagi produït aquesta situació “per pressionar perquè l’Administració els ofereixi una resposta pública, que es pot traduir en l’ampliació de ràtios o la creació de bolets”.

El procés de preinscripció “està replet de petites trampes”, diu la Federació. Així, per exemple, malgrat que una família opti per l’escola pública, si en la primera llista ha marcat les 10 opcions que recomana el Departament i selecciona una escola concertada, encara que sigui la darrera preferència, pot ser redirigida a un centre concertat diferent “i les quotes les ha d’assumir el nucli familiar”. Això passa sovint, comenta Gasull: “Es pressiona les famílies perquè marquin totes les opcions, siguin escola pública o concertada, quan no tenen per què fer-ho. Podrien triar només les escoles públiques del seu barri, o només aquelles que quedin més a prop de casa”. Un altre cas freqüent és que una família que marqui només escoles públiques es quedi sense plaça i a la repesca li n’assignin una que també serà pública, però molt lluny del seu domicili, o que sigui redirigida a la concertada, si no queden places públiques. “En aquesta ocasió, però, els costos els haurà d’assumir l’Administració”, puntualitza Gasull.

Si els pica... Que es rasquin!

Suma't al periodisme contra el poder

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Temps' i la pròxima que publiquem (juny 2024)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies