29/09/2019 | 19:00
Aquest octubre es compleixen dos anys de la repressió del referèndum de l’1 d’Octubre. El Govern del PP de Mariano Rajoy, que va ordenar les càrregues policials per mirar de frenar les votacions, va ser substituït pel Govern del PSOE sorgit de la moció de censura. Però on són ara els antics responsables de la cúpula del Ministeri de l’Interior, de la policia i de la Guàrdia Civil? CRÍTIC ha resseguit la trajectòria política, policial i militar dels alts càrrecs que van ordenar i coordinar la repressió del referèndum. La gran majoria han estat ascendits, condecorats (també per l’executiu de Pedro Sánchez) o han estat recol·locats pel PP en l’estructura del partit i en diferents institucions.
Juan Ignacio Zoido, jubilació daurada al Parlament Europeu
El jutge Juan Ignacio Zoido va ser ministre de l’Interior des del 2016 fins al juny de 2018, quan el nou executiu sorgit de la moció de censura a Mariano Rajoy i encapçalat per Pedro Sánchez va destituir-lo. Però què se n’ha fet de Zoido, un dels màxims responsables de l’operatiu policial contra el referèndum?
En les eleccions passades al Parlament Europeu, el Partit Popular va situar-lo com a número quatre en la seva candidatura, i va obtenir l’escó. De fet, Brussel·les és una sortida recurrent per a molts excàrrecs, sobretot exministres i exportaveus, que, un cop finalitzada aquesta etapa en el si del seu partit, volen mantenir-se en la política activa. En el cas dels populars, a les llistes del 26-M van col·locar-hi també figures històriques del PP, com Rafael Hernando, exportaveu del Congrés, o Jorge Fernández Díaz, anterior ministre de l’Interior.
Com a magistrat, funció que va exercir de 1983 a 1996, el Consell General del Poder Judicial va donar continuitat a la situació administrativa de “serveis especials” de Zoido per tal que no perdi la seva plaça. Aquesta situació es dona quan un jutge és designat membre del Govern, dels órgans de govern a les comunitats autònomes, membre de les institucions de la Unió Europea o d’alguna organització internacional.
Com la resta d’europarlamentaris, Zoido percep una retribució anual de 105.000 euros, que es complementen amb 4.513 euros mensuals addicionals en concepte de dietes generals –per cobrir despeses de gestió d’oficina. A més, té dret al reemborsament íntegre del cost dels seus bitllets per assistir a les reunions de Brussel·les i d’Estrasburg, disposa de 4.450 euros l’any per despeses de viatge fora del seu Estat membre, 320 euros diaris per dietes d’estada, i en concloure el seu mandat, pot percebre una indemnització màxima de 210.000 euros.
Juan Ignacio Zoido va començar la seva activitat política al Partit Popular com a director general de Relacions amb l’Administració de Justícia, però la seva llarga trajectòria dins la formació inclou també els càrrecs de delegat del Govern d’Espanya a Castella – la Manxa i a Andalusia, secretari general i president del PP, regidor, diputat i alcalde de Sevilla.
José Antonio Nieto, reciclat com a portaveu del PP al Parlament andalús
Com a secretari d’Estat de Seguretat, José Antonio Nieto va tenir un paper destacat durant l’1-O, però Pedro Sánchez va destituir-lo quan es va constituir el nou Govern, al juny del 2018. Tanmateix, això no va apartar-lo de la política activa. Només un mes després, va ser nomenat secretari nacional electoral del PP, sota la direcció de Pablo Casado, per portar les regnes de la logística electoral del partit. En les eleccions andaluses passades, Nieto va ser cap de llista per la província de Còrdova, i des del febrer del 2019, té el càrrec de portaveu del PP al Parlament d’Andalusia. A l’inici de la legislatura, els representants andalusos van aprovar apujar-se el sou un 2,5%, el màxim que permet la llei, de manera que ell, com la resta de diputats, percep una retribució base de 3.197,58 euros mensuals. Al seu salari se li ha de sumar, però, un complement de 520 euros addicionals pel fet de ser portaveu del grup parlamentari dels populars en la Comissió de Reglament.
Abans de tenir el càrrec de número dos d’Interior, José Antonio Nieto havia estat també alcalde de Còrdova i diputat al Congrés. La seva carrera política està esquitxada per l’operació Lezo, del 2017, una trama de corrupció política duta a terme en la gestió del Canal d’Isabel II a Madrid. La Fiscalia Anticorrupció va fer públiques les seves sospites que Nieto havia avisat l’expresident de la Comunitat de Madrid Ignacio González que estava sent investigat.
Per aquest motiu, va ser reprovat al Congrés dels Diputats al juny del 2017. També Podemos Còrdova va demanar-ne la dimissió davant de les evidències que apuntaven a “un suposat finançament il·legal del PP cordovès” quan Nieto presidia el partit. Però l’ombra de la corrupció no va impedir que es consolidés en un dels càrrecs de més rellevància dins l’organigrama del Ministeri d’Interior en l’era de Rajoy.
En el marc del judici del procés, Nieto, encarregat de dictar la instrucció general a tots els agents sobre com havien d’intervenir l’1-O, va comparèixer al Tribunal Suprem i va defensar que, en aquella jornada, no es van produir càrregues policials segons la seva denominació “tècnica”. L’exsecretari d’Estat de Seguretat va considerar que l’actuació policial havia estat “proporcionada i exemplar” i que la Policia Nacional i la Guàrdia Civil van fer un “ús mínim imprescindible de la força”. De fet, va descarregar en els comandaments de cada unitat policial la responsabilitat de l’operatiu de l’1-O, desvinculant-se a si mateix i a Diego Pérez de los Cobos de les decisions del dispositiu. Així, van ser els caps dels dos cossos, segons Nieto, els que tenien “dissenyades les actuacions” que es van produir. En aquest sentit, en la seva declaració com a testimoni davant del Jutjat d’Instrucció número 7 de Barcelona, que investiga l’actuació policial el dia del referèndum, Nieto va admetre la seves competències “en tota la coordinació i ordenació de l’operatiu”, però va assegurar que “no va haver-hi un moment en què es digués ‘intervenció ja’”.
Pérez de los Cobos, ascendit a director de la Guàrdia Civil a Madrid
El tinent coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos era director del Gabinet Tècnic de la Secretaria d’Estat de Seguretat quan es va produir el referèndum. Lluny de ser reprovat per la gestió del dispositiu policial, l’any passat va ser ascendit a cap de la Comandància de la Guàrdia Civil de Madrid, nomenat pel llavors director de ‘La Benemérita’, José Manuel Holgado.
El llinatge familiar de Pérez de los Cobos està lligat a l’Administració espanyola des de mitjan segle XIX: el seu pare, Antonio Pérez de los Cobos Cuadrado, va ser candidat del partit d’extrema dreta Fuerza Nueva en les eleccions generals del 1977 i el seu germà Francisco va presidir el Tribunal Constitucional des del 2013 fins al 2017.
La trajectòria del tinent coronel està marcada pel ‘cas Urra’, en el qual va ser acusat de torturar un detingut, vinculat presumptament amb el comando Biscaia, quan estava ingressat a l’hospital. Juntament amb dos guàrdies civils més, va ser exonerat i declarat innocent l’any 1997. Pel que fa a la seva carrera política, sota el mandat de Zapatero, va començar a treballar com a assessor personal d’Alfredo Pérez Rubalcaba, que el va situar com a alt càrrec del Ministeri de l’Interior. L’any 2011, va ser nomenat director del Gabinet de Coordinació de la Secretaria d’Estat de Seguretat, càrrec que va mantenir amb el canvi de Govern. Durant l’era de Rajoy, va ser assessor en matèria penitenciària del ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, i mà dreta dels secretaris d’Estat de Seguretat Francisco Martínez Vázquez i José Antonio Nieto.
Pérez de los Cobos va ser el responsable de la coordinació entre la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i els Mossos d’Esquadra durant l’1-O. De fet, en la seva declaració davant el Tribunal Suprem, l’exministre Zoido va espolsar-se qualsevol responsabilitat i va assenyalar Pérez de los Cobos com el comandament que va prendre les decisions sobre les càrregues en la jornada del referèndum. El tinent coronel, per la seva banda, va optar per acusar els Mossos d’Esquadra d’organitzar un dispositiu “insuficient, inadequat i ineficaç” que estava orientat a “facilitar” la votació.
Luis Aguilera, subsecretari d’Interior recol·locat com a advocat de l’Estat d’alt nivell
La Subsecretaria del Ministeri de l’Interior en el moment del referèndum estava en mans de l’advocat de l’Estat Luis Aguilera Ruiz, que va obtenir el càrrec durant el Govern de Mariano Rajoy, l’any 2012, i que va ser destituït per un Reial decret el 2018. Tanmateix, el ministre Josep Borrell va voler premiar la seva trajectòria –i la d’una llarga llista d’exalts càrrecs de l’executiu de Rajoy– amb la Gran Creu de l’Orde del Mèrit Civil. Aquesta condecoració es considera una de les més importants d’Espanya i depèn del Ministeri d’Exteriors. S’atorga a ciutadans per reconèixer “serveis rellevants a l’Estat, amb treballs extraordinaris, iniciatives profitoses o amb la constància exemplar en el compliment dels seus deures”.
L’activitat política d’Aguilera Ruiz no es va aturar després del seu cessament. A finals de l’any passat, el Govern va anunciar la convocatòria pública per a la provisió, pel sistema de lliure designació, de càrrecs de l’Advocacia General de l’Estat al Ministeri de Justícia. Tal com consta en el BOE de 18 de febrer de 2019, a Luis Aguilera Ruiz se li va adjudicar un lloc dins la Subdirecció General d’Assumptes de la Unió Europea i Internacionals.
L’exsubsecretari d’Interior és membre de ‘La Gloriosa’, la promoció d’advocats de l’Estat espanyol del 1996. Es caracteritza pel fet que una bona part dels seus integrants ocupen alts càrrecs en l’Administració pública i en l’empresa privada. Les 35 persones que en formen part van aprovar les oposicions el 29 de febrer, només quatre dies abans que José María Aznar fos escollit president per primera vegada. Sota el mandat de Mariano Rajoy, una cinquena part de la promoció –set dels seus membres– va ocupar llocs de primer rang dins l’Administració, com subsecretaries o direccions generals. La relació entre els integrants de ‘La Gloriosa’ és molt propera, i es reuneixen cada primavera per commemorar l’aprovat de l’oposició.
Juan Antonio Puigserver, l’home que va controlar els Mossos durant el 155, confirmat al càrrec pel PSOE
Quan va tenir lloc l’1-O, Juan Antonio Puigserver encapçalava la Secretaria General Tècnica del Ministeri, el tercer càrrec de més importància en el rang jeràrquic del Ministeri de l’Interior, però el seu paper esdevindria especialment rellevant quan es va suspendre l’autonomia de Catalunya.
La Policia Nacional i la Guàrdia Civil van qüestionar públicament l’actuació dels Mossos d’Esquadra durant la jornada del referèndum, així que, quan es va aplicar l’article 155, una de les prioritats del Govern espanyol era mantenir el control de la policia autonòmica. Puigserver va ser l’encarregat de portar a terme aquesta missió.
Una de les primeres mesures aprovades va ser el cessament del llavors conseller d’Interior, Joaquim Forn –i de la resta de membres de l’executiu de Puigdemont–, així com del secretari general del departament, Cèsar Puig; del director dels Mossos, Pere Soler, i del major Josep Lluís Trapero. Tot seguit, Zoido va nomenar un altre comissari del cos, Ferran López, com a responsable operatiu, i per sobre seu Puigserver, home de confiança del ministre. D’aquesta manera, el secretari general tècnic del Ministeri va instal·lar-se en un despatx del Departament d’Interior per assumir el comandament dels Mossos d’Esquadra des del terreny fins al dia que Quim Torra va ser investit president. L’executiu de Mariano Rajoy també va nomenar aquest alt càrrec coordinador del procés electoral del 21-D.
A diferència dels altres membres de la cúpula d’Interior, el seu lloc de treball no va perillar amb l’arribada del nou executiu socialista. Per setè any consecutiu, Puigserver manté un càrrec pel qual percep una retribució bruta de 89.572 euros l’any (6.398 € mensuals). De fet, la carrera d’aquest advocat de l’Estat dins l’Administració pública ha sobreviscut als diferents canvis de Govern, i es remunta a finals dels noranta. Durant el mandat de José María Aznar va ocupar el càrrec de secretari general tècnic dels ministeris d’Educació i Cultura, d’Administracions Públiques, de Justícia i de Sanitat i Consum. L’any 2005, amb el nou executiu, va ser nomenat advocat de l’Estat – cap en el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació. També va desenvolupar aquesta ocupació a Medi Ambient i Medi Rural i Marí, i a Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, fins que el 2012 va ser nomenat, pel Govern de Mariano Rajoy, secretari general tècnic del Ministeri de l’Interior.
Germán López Iglesias, de director general de Zoido a pregoner de la Setmana Santa de Badajoz
Germán López Iglesias era el director general de la Policia quan es va produir el referèndum, un càrrec de màxima responsabilitat dins del cos, però no va superar la reestructuració de la cúpula d’Interior que va emprendre el nou executiu de Pedro Sánchez. El seu cessament va marcar l’inici del seu declivi.
López Iglesias es va jubilar llavors del seu lloc com a funcionari, però va implicar-se en les municipals, encapçalant el Comitè de Campanya provincial del PP de Badajoz. El Partit Popular extremeny el va presentar com a cap de llista per la candidatura del PP a Guadiana del Caudillo, però no hi va obtenir representació. Després dels resultats del 26-M, l’exdirector general de la Policia, que no fa gaire havia alternat amb l’elit de la cúpula d’Interior, va quedar bastant fora del tauler polític.
La carrera política de López Iglesias es remunta a finals dels anys vuitanta, quan va ser regidor a l’Ajuntament de Badajoz pel Centro Democrático y Social (CDS), hereu de l’espai polític Unión de Centro Democrático (UCD), d’Adolfo Suárez. Des de mitjan anys noranta i fins a l’any 2012, va ser tinent d’alcalde pel Partit Popular, càrrec que va repetir el 2015. Aquell mateix any va ser condecorat amb la Creu de Plata de l’Orde del Mèrit de la Guàrdia Civil. També ha estat diputat al Congrés i Delegat del Govern a Extremadura, del 2012 fins al 2015.
Les seves darreres aparicions públiques inclouen el pregó de Setmana Santa a Badajoz, al Teatre López de Ayala, on va donar el tret de sortida a la festivitat. A la web del PP d’Extremadura, hi consta com a vocal de lliure designació del Comitè Executiu i de la Junta Directiva del partit, i també com a adjunt a la presidència del partit a la província de Badajoz.
José Manuel Holgado, retorn ‘blindat’ a l’Audiència de Sevilla
L’1-O, el magistrat José Manuel Holgado era el director general de la Guàrdia Civil. Havia estat fitxat l’any 2016 per l’exministre d’Interior Juan Ignacio Zoido, que no solament era company de professió d’Holgado, sinó que també va ser el seu degà.
Al juny de l’any passat, el Govern sorgit de la moció de censura va destituir Holgado del seu càrrec, i l’exdirector general de la Guàrdia Civil ha tornat a la seva plaça com a magistrat a la Secció Tercera de l’Audiència de Sevilla. De fet, com ja va passar en el cas de Zoido, el retorn de José Manuel Holgado a aquest organisme va quedar blindat quan va situar-se al capdavant de ‘La Benemérita’. Segons publicava ‘El Confidencial Digital’, el magistrat podria recuperar la seva plaça quan ho sol·licités gràcies a una decisió de la Comissió Permanent de l’Audiència de Sevilla, que va considerar de “serveis especials” la situació del magistrat com a director general de la Guàrdia Civil. Carlos Lesmes, president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), va ratificar aquesta decisió.
Quan Holgado va deixar el càrrec, va adreçar als membres del cos una carta de comiat per agrair-los la seva feina. Entre altres coses, va destacar que no podia obviar l’existència de “moments complicats” en el període en què havia dirigit ‘La Benemérita’, “com la denominada ‘qüestió catalana’, en la qual ens vau mostrar a tots els espanyols que esteu fets ‘d’una altra pasta’, que sou capaços de defensar el mandat constitucional davant de qualsevol amenaça”, escrivia el magistrat.
El màxim responsable de ‘La Benemérita’ durant el referèndum va guanyar l’oposició a la judicatura l’any 1985, i va ampliar la seva formació amb diversos cursos del CGPJ sobre discriminació de la dona, justícia restaurativa, protecció dels drets humans i control judicial de la immigració, entre d’altres. A finals dels noranta va exercir de magistrat a l’Audiència Provincial de Sevilla, on tenia competència en la jurisdicció de menors, i com a membre del Consell Assessor del Servei d’Assistència a Víctimes a Andalusia. De la seva carrera en destaca, sobretot, la seva extensa trajectòria com a docent i conferenciant.
Sebastián Trapote, jubilat, amb medalla al mèrit i impune
L’any 2015, l’excomissari Sebastián Trapote va ser nomenat per l’exministre d’Interior Jorge Fernández Díaz cap de la Policia Nacional a Catalunya. La trajectòria ascendent de Trapote en el cos està farcida de condecoracions. El 2007 va rebre la medalla de bronze al mèrit policial, i l’any passat, ja jubilat, va ser condecorat amb una medalla al mèrit policial amb distintiu vermell, que implica un augment de sou vitalici del 10%. Aquest reconeixement l’hi va atorgar el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, després que es produïssin els fets de l’1-O, en els quals l’excap de la Policia a Catalunya hi va tenir un paper destacat.
Trapote es va jubilar “forçosament” el 6 de setembre de 2018, però un dia més tard encara faria el seu darrer servei. Com a cap superior de la Policia a Catalunya, va participar en una trobada de la Junta de Seguretat amb el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska; el president, Quim Torra; el conseller d’Interior, Miquel Buch; els màxims responsables dels Mossos d’Esquadra i el cap de zona de la Guàrdia Civil. En aquella reunió es va abordar la polèmica dels llaços grocs a l’espai públic i es va acordar que la policia de la Generalitat s’integraria en el Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO).
La presència de Trapote va despertar certa polèmica perquè ja havia complert els 65 anys, l’edat màxima que la normativa de la Policia Nacional fixa per estar en actiu. Per tant, davant l’absència, en aquell moment, d’un substitut per al seu càrrec –la Direcció General de la Policia ja havia publicat la convocatòria de plaça per rellevar-lo–, qui hauria d’haver participat en la Junta hauria d’haver estat el número dos de la prefectura: el director regional d’Operacions, José Jiménez Lacasta.
De fet, Lacasta va ser un altre dels funcionaris de la cúpula de la policia en l’etapa de Zoido que van rebre una medalla pensionada de la mà de Grande-Marlaska. Finalment, l’actual ministre de l’Interior en funcions va nomenar el comissari principal José Antonio Togores substitut de Sebastián Trapote. Ho va fer pocs dies abans del primer aniversari de l’1-O.
Malgrat la carrera ascendent de l’excap de la Policia Nacional a Catalunya, el seu full de serveis està marcat per un fet tràgic: l’any 1974, Trapote va ser l’autor material d’un tret que va matar José Luis Herrero, un mecànic de Badalona. Ho explicava CRÍTIC en aquest reportatge d’investigació la setmana que l’excomissari havia de declarar davant del Tribunal Suprem, en el marc del judici del procés. Mai no va arribar a ser jutjat pels fets perquè, com molts altres funcionaris judicials, es va beneficiar dels indults generals del 1975 i del 1977.
Ángel Gozalo, cap de la Guàrdia Civil a Catalunya, ascendit i condecorat
Quan es va produir el referèndum, Ángel Gozalo Martín era general de divisió i cap de la Zona de la Guàrdia Civil de Catalunya, dos càrrecs que va assolir després d’una extensa trajectòria dins del cos. Només dos mesos després de la votació, al desembre del 2017 va ser ascendit a tinent general, un rang de màxima responsabilitat dins de la Guàrdia Civil, i va traslladar-se als serveis centrals del cos a Madrid. Pocs mesos després, l’exministre Zoido el nomenaria Cap del Comandament de Suport i Innovació a la cúpula de l’Institut Armat a Madrid. Però el seu darrer ascens va venir de la mà del nou Govern socialista sorgit de la moció de censura a Mariano Rajoy. L’agost de l’any passat, va ser nomenat Cap del Comandament de Suport de la Direcció General de la Guàrdia Civil.
Ángel Gozalo va assolir el rang de tinent a finals dels setanta; el 1985, va esdevenir capità de la Plana Major de la Guàrdia Civil de la zona de Barcelona i l’any 2000, com a tinent coronel, va ser destinat a la Secció d’Informació. El 2011 va ser nomenat cap de Policia Judicial, i l’any següent, cap de ‘La Benemérita’ de la zona de Catalunya. A iniciativa de l’exministre d’Interior, Jorge Fernández Díaz, seria ascendit a General de Divisió pel Consell de Ministres, l’any 2015, però no va canviar de destinació. De fet, aquest ascens no va suposar el cessament immediat del seu càrrec anterior, de manera que va seguir al capdavant de la Prefectura de Zona de la Guàrdia Civil a Catalunya.
Amb relació a l’1-O, Gozalo va participar en les reunions de coordinació a la Fiscalia Superior de Catalunya les setmanes prèvies al referèndum amb la voluntat d’impedir-lo. També va intervenir en l’escorcoll del 20-S als departaments de la Generalitat, així com en la detenció d’alts càrrecs del Govern, i va tenir un paper clau en la investigació que va liderar el cos sobre el procés independentista, dirigida pel Jutjat número 13 de Barcelona.
Gozalo va tancar el 2018 amb una condecoració: la Gran Creu del Mèrit Aeronàutic amb distintiu blanc, que no comporta una dotació econòmica. Aquesta medalla, que va rebre de les mans de Margarita Robles, ministra de Defensa en funcions, se suma a una llarga llista de reconeixements que inclouen la Encomienda de Número de la Orden de Isabel la Católica, la Gran Cruz de Justicia del Capítulo de Caballeros del Antiguo Reino de la Corona de Aragón, o la Medalla de Sufrimientos por la Patria.
Del full de serveis d’Ángel Gozalo també en destaca la seva participació, l’any 2013, en una cerimònia presidida per l’exdelegada del Govern espanyol María de los Llanos de Luna, en el marc del 169è aniversari de ‘La Benemérita’. El cap de la Zona de la Guàrdia Civil de Catalunya va condecorar amb un diploma la Hermandad de Combatientes de la División Azul, una entitat que s’encarrega de preservar la memòria dels excombatents falangistes allistats a l’exèrcit nazi durant la Segona Guerra Mundial.
Enric Millo, recol·locat com a secretari d’Acció Exterior de la Junta d’Andalusia
Malgrat que no figurava dins la cúpula del Ministeri de l’Interior, el paper d’Enric Millo com a delegat del Govern espanyol va ser d’una gran rellevància particularment amb l’aplicació del 155, quan va esdevenir la màxima autoritat a Catalunya. Després del seu cessament, el PP el va recol·locar com a secretari d’Acció Exterior de la Junta d’Andalusia a proposta del president popular, Juanma Moreno. Millo s’encarrega de representar l’Administració de la comunitat davant de la Unió Europea i de la delegació del Govern a Brussel·les. El seu nou càrrec porta associada una retribució de 63.216 euros anuals, segons el Portal de Transparència de la Junta d’Andalusia.
La carrera de Millo a l’Administració pública es remunta a principis dels noranta, quan va ser delegat territorial del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya a Girona. Paradoxalment, els seus inicis polítics van estar molt lligats a Convergència i Unió: va ser diputat al Parlament per aquest partit del 1995 al 2003, i portaveu adjunt del grup parlamentari convergent entre el 1999 i el 2003. Aquell mateix any, després que la formació decidís no situar-lo com a cap de llista per Girona, va fer el salt cap al Partit Popular, on ha ocupat múltiples càrrecs. Ha estat diputat i portaveu del grup parlamentari, membre del Comitè Executiu del PP català, secretari executiu de Comunicació Interna, president del PP de Girona i vicesecretari d’Acció Política i Econòmica del PPC.
Al novembre del 2016 va substituir María de los Llanos de Luna com a delegat del Govern d’Espanya a Catalunya, i, al seu torn, Teresa Cunillera va substituir-lo a ell al juny del 2018, quan el PSOE va entrar al Govern. Per exercir aquest càrrec, Millo va percebre una retribució total que ascendeix als 145.014 euros anuals (9.787 €, el 2016; 90.117, el 2017, i 45.109, el 2018), segons el Portal de Transparència del Govern espanyol.
El relat de Millo davant del Suprem sobre la violència exercida l’1-O per part dels manifestants va aixecar molta polseguera. Només cinc dies després del referèndum, el llavors delegat del Govern espanyol havia lamentat les agressions policials, dient que no podia “fer res més que demanar disculpes en nom dels agents” als ferits en les càrregues, que són persones “que no tenien per què haver rebut cap cop”. Però, davant l’alt tribunal, gir de guió. “Un agent em va explicar que havien llançat Fairy a l’entrada de les escoles per tal que [els policies] caiguessin i els poguessin colpejar el cap”, va dir Millo durant el judici del procés, amb referència a la violència que, segons ell, havien exercit els ciutadans contra els membres dels cossos i forces de Seguretat de l’Estat.
