Crític Cerca

Antiavalots de la policia espanyola preparats per carregar a Via Laietana el 18-O. ACN

Investigació

“Si miras, te arranco la cabeza”: així va ser la detenció del noi de taronja de la Via Laietana

CRÍTIC ha tingut accés en exclusiva a la querella que ha presentat la família del menor detingut a la Via Laietana durant la vaga general del 18-O

08/11/2019 | 19:27

El 18 d’octubre, en el marc de la vaga general contra la sentència del Tribunal Suprem i durant les protestes contra la “brutalitat policial”, un grup d’efectius va detenir el Guillem, el noi de la dessuadora taronja de la Via Laietana. El menor, nascut el 2002, està acusat dels delictes de desordres públics i atemptat a agents de l’autoritat. L’endemà, el jutge va decretar-ne la llibertat vigilada amb la prohibició d’acostar-se a menys de 200 metres de la comissaria de la Policia Nacional.  

Les imatges de la contundència amb què es va realitzar la seva detenció, quan va quedar aïllat d’un grup que estava assegut pacíficament al carrer, es van fer virals. Aquesta setmana Alerta Solidària, el col·lectiu que porta la defensa del Guillem, ha presentat una querella contra els vuit membres de la Policia Nacional que van participar en el seu arrest pels delictes de tortures, lesions, contra la integritat moral i un delicte contra les garanties constitucionals. CRÍTIC ha tingut accés a la querella, que incorpora tres informes mèdics que acrediten els mals tractes que va patir el menor quan va ser detingut i mentre es trobava en dependències policials.

Informes mèdics de la Mútua de Terrassa i del CUAP Sant Martí sobre les lesions d'en Guillem. CRÍTIC

El primer informe, emès pel metge de capçalera del CUAP Sant Martí, el vespre del dia de la detenció, destaca que el pacient presentava “contusió al colze i erosions en ambdós genolls, ocasionades durant les manifestacions”. Un segon informe mèdic més complet, que signava el metge forense de la Fiscalia Provincial de Barcelona, acredita que el menor tenia les lesions següents: “Contusió al colze dret amb signes de flogosi (inflamació) en una àrea nummular d’aproximadament 7,5 cm a la regió del colze; excoriacions en ambdós genolls; excoriacions diverses a la cara lateral interna de l’avantbraç i erosions superficials diverses en ambdós canells, atribuïbles a mecanisme de contenció”.

A l’últim, quan el jove va ser posat en llibertat, va anar a la Mútua de Terrassa perquè li practiquessin un tercer examen mèdic. El document acredita que el pacient presentava “lesions abrasives en ambdós genolls, mínim hematoma en la zona lumbar baixa dreta, lesions erosives en el braç i el colze drets amb tumefacció en aquest colze, i un hematoma a la cama esquerra”.

El moment de la detenció del menor a la Via Laietana.

Bufetades, de genolls i de cara a la paret

Però com va ser la detenció del Guillem la tarda del 18 d’octubre, el seu trasllat posterior i l’estada en dependències policials? Segons consta en la querella presentada per Alerta Solidària, que reconstrueix els fets, i com també corroboren les imatges que van difondre diferents mitjans de comunicació, en un moment concret, els policies ubicats en una filera a la Via Laietana “van procedir a iniciar una càrrega sense motiu aparent”, ja que no s’estava produint cap alteració de l’ordre públic.

El Guillem, que era amb un grup d’amics assegut al carrer, guardava un paquet de clínex a la motxilla quan “es va veure sorprès per més de sis agents”. El document descriu que va ser “colpejat” per diversos efectius i que un d’ells va acabar “completament estirat sobre seu”, pressionant amb el genoll dret contra l’esquena del jove i apujant-li el braç dret, aplicant el que, segons els querellants, és “una tècnica de reducció gratuïta, desproporcionada i en cap cas justificada”.

L’exposició dels fets que narra l’escrit concreta que, després de detenir-lo, un agent va agafar-lo “de les manilles” mentre que un altre el subjectava “pel coll, fent-lo mirar cap avall”, i que van fer entrar el Guillem a la prefectura de la Policia Nacional. Aquest darrer efectiu, sempre segons la querella, “li va donar una bufetada al clatell” i va fer seure el jove “de genolls mirant de cara a la paret”. Va ser llavors quan ell va intentar girar el cap i “va veure que uns agents de la Policia Nacional li obrien la motxilla i li posaven un ganivet”.

La querella relata que el noi va demanar “que no li posessin dins la motxilla objectes que no eren seus”, petició a la qual un agent de la policia hauria respost amb la frase “que te calles la boca, niñato”, i tot seguit li hauria donat “una bufetada per fer-li girar la cara”. Malgrat aquest episodi que narra l’escrit, l’acta policial on consten tots els objectes que van intervenir a l’encausat no fa cap referència a la presència d’un ganivet dins la motxilla.

La policia va respondre al telèfon del jove

Quan el jove era en dependències policials, va rebre diverses trucades d’un dels seus amics. A les 17.27 hores es va produir una d’aquestes trucades, i, segons indica la querella, un efectiu va respondre al telèfon. Durant aquesta trucada, el menor amic d’en Guillem hauria sentit al noi cridar “no em poseu de genolls que em fan molt mal”. CRÍTIC ha accedit a una captura de pantalla de les trucades que va fer l’amic del querellant. Entre totes les que van ser cancel·lades, hi consta també una de 40 segons de durada.  

L’escrit també recull que, quan el jove intentava mirar als costats, la policia li ho impedia “amb bufetades a la cara”. “En un moment, fins i tot, va venir un agent i, agafant-lo per l’orella, li va dir “Como vuelvas a mirar hacia los lados, te arranco la cabeza”, relata la querella.

Segons aquesta documentació, el Guillem va baixar unes escales i va sortir de la prefectura en un furgó policial on va coincidir amb tres detinguts més, menors d’edat com ell. Va ser traslladat llavors a la comissaria de la Verneda, on “va rebre missatges vexatoris contra la seva dignitat, com ara ‘mira el puto independentista de mierda’ i similars vers la seva ideologia política”.

Roda de premsa que el grup de suport del cas d'en Guillem ha ofert el 5 de novembre a Sant Cugat / NORMA VIDAL

Atès en un CUAP però amb presència policial  

El text descriu que als detinguts se’ls va fer la lectura de drets i se’ls va oferir anar al metge. El jove va sol·licitar-ho i va ser conduït, juntament amb un altre noi, al CUAP més proper. Un cop allà, van demanar-los que esperessin fora al carrer amb tres agents de la Policia Nacional. “Quan va sortir el professional, els va fer passar a una sala amb el doctor”, relata l’escrit, “i van ser atesos mèdicament ambdós menors alhora amb presència policial”. Aquest extrem, apunta el document, “és contrari a la intimitat requerida en ser assistit per un professional mèdic, més encara quan una persona es troba detinguda”.

Quan els joves van tornar a la Verneda, se’ls van prendre les empremtes dactilars “i van ser traslladats en cotxes separats a la Ciutat de la Justícia”. El Guillem, “el van deixar en una cel·la”, segons recull la querella.  

A les 20.40 h, el mateix cos de la Policia Nacional va portar-lo al CUAP Sant Martí perquè li fessin una segona visita mèdica. El motiu, argumenta l’escrit, van ser “les diverses lesions” que va patir “fruit de la reducció i la força emprada en la seva detenció”. L’endemà, també va ser reconegut pel metge forense de la Fiscalia Provincial de Barcelona, i, quan va ser posat en llibertat, va assistir a la Mútua de Terrassa per a una nova exploració.

Van passar més de 24 hores des de la detenció fins a l’alliberament. I van ser hores de molta angoixa per a la família, com explica a CRÍTIC en Miquel Àngel, el pare del jove. “Només havíem parlat amb ell quan ens va trucar la policia per dir-nos que l’havien detingut. Ens va dir que no havia fet res i nosaltres al principi la vam espifiar, perquè no el vam creure”, recorda. “Quan aquell vespre vam veure les imatges, ens vam adonar que deia la veritat, i que era molt injusta la situació”.

No va ser fins al matí següent que el pares i l’advocada d’Alerta Solidària, Norma Pedemonte, van poder veure’l. “El Guillem estava molt enrabiat. Em deia “papa, és que no he fet res”. Tenia molta ràbia i encara en té”, explica en Miquel Àngel. 

Amb l’assistència de la lletrada, el jove va declarar i la fiscal va dir a la família que, després de l’avaluació que en fes l’equip tècnic, decidiria si demanava mesures cautelars o no. “Que la Fiscalia expliqui el procediment és habitual”, comenta Pedemonte, “però, en aquest cas, també ens va dir que el més greu que podia demanar era l’internament del noi a un centre de menors”. Fins que aquesta mesura no va quedar descartada “vam viure unes hores horroroses”, constata. 

Querella contra vuit agents de la policia pel cas d'en Guillem. CRÍTIC

Una actuació contrària als protocols

Alerta Solidària considera que l’actuació dels efectius que van detenir el Guillem contravé a la circular de la Policia Nacional sobre l’ús de material antidisturbis, que estableix com a objectiu a perseguir en tota intervenció orgànica de defensa “contenir i rebutjar la massa hostil, fraccionar-la i dispersar-la, i a l’últim, detenir els autors dels fets delictius”. D’aquesta manera, segons consta en la querella, “es fa palès que de cap manera els agents que van practicar la detenció del querellant van complir aquestes normes”. Així mateix, en el document s’hi afegeix que “la humiliació i el dolor sofert” tenien l’objectiu de causar “temor a la persona, afectant alhora la seva integritat física i psíquica”, un extrem que s’agreujaria per la circumstància que el querellant tenia 16 anys en el moment en què es va produir la detenció. 

A través de les mesures legals que han impulsat, la família vol demostrar “la innocència del Guillem”, d’una banda, i que es depurin responsabilitats, de l’altra. “Els policies són treballadors públics, i en aquesta ocasió no han fet bé la seva feina”, planteja el pare del jove. “Penso que se’ls hauria d’imposar alguna sanció o algun càstig”.

Per la seva banda, Pedemonte matisa que amb la querella “esperem obtenir una responsabilitat penal per part dels agents que han intervingut en el cas: el grup que va dur a terme la detenció, els que van ser a la prefectura, a la Verneda i a la Ciutat de la Justícia”. Aquesta responsabilitat podria traduir-se en inhabilitacions o en condemnes, i, malgrat que l’advocada creu que segurament no els comportarà cap ingrés, “sí que els constarà un antecedent”. “Serà molt difícil que els acomiadin i molt difícil també arribar a judici, però com a mínim han de veure qüestionada la seva actuació”, conclou la lletrada.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebreu el pròxim Dossier CRÍTIC 'Justícia Global'

Torna a dalt
Aquest web utilitza cookies. Si continues navegant entenem que ho acceptes.
Accepto Més informació