Crític Cerca
Investigació

El cas del noi de la dessuadora taronja de la Via Laietana

CRÍTIC reconstrueix l’actuació dels antiavalots contra els manifestants que protestaven durant la vaga general del 18-O a partir dels atestats policials i de la declaració i l'informe mèdic d'un dels detinguts

30/10/2019 | 19:50

Les imatges han esdevingut virals a les xarxes socials. La tarda del 18 d’octubre, milers de manifestants seuen de forma pacífica al mig de la Via Laietana de Barcelona en el marc de la vaga general. L’objectiu és protestar contra la “brutalitat policial”. De cop i volta, els antiavalots de la Policia Nacional decideixen carregar i dissoldre la concentració, malgrat que, en aquell moment, els manifestants no estaven llançant objectes ni hi havia barricades. Un dels joves, vestit amb una dessuadora de color taronja, queda aïllat del grup i és reduït de manera contundent per un grup d’agents.

Qui és aquest jove, de què se l’acusa i quina és la seva versió del que hi va passar? CRÍTIC ha pogut accedir a l’atestat policial dels fets i a la seva declaració. Es diu Guillem, és menor d’edat i va néixer l’any 2002. El noi està acusat dels delictes de desordres públics i atemptat a agents de l’autoritat. Va ser posat a disposició de la Fiscalia de Menors i el jutge va decretar-ne la llibertat vigilada. Això implica que, ara com ara i tractant-se d’un menor, haurà d’anar un cop la setmana a reunir-se amb un equip tècnic multidisciplinari que en farà un seguiment. Amb el pas del temps, ho haurà de fer cada 15 dies o un cop el mes. A banda, la Fiscalia també demanava que se li aprovessin dues mesures cautelars: la prohibició d’acostar-se a menys de 200 metres de la comissaria de la Policia Nacional de la Via Laietana i la d’anar a manifestacions. El jutge, però, només va imposar-li la primera mesura, segons consta en la resolució del Jutjat de Menors a la qual ha tingut accés CRÍTIC.

En la seva declaració davant la Secció de Menors de la Fiscalia Provincial de Barcelona, l’encausat admet que aquell dia va anar a la Via Laietana i que va protestar contra la Policia Nacional. Diu que amb uns quants amics va comprar unes cerveses, que van dinar en un establiment de menjar ràpid d’Urquinaona i que, després, van tornar a la Via Laietana, “podent veure que la Policia Nacional estava ja col·locada en una fila”. El jove explica que va seure amb el seu grup d’amics davant dels furgons, i segons la seva versió, “no van llançar cap objecte en cap moment”. Va ser al cap d’una estona que un amic li va demanar un mocador de paper, ell l’hi va donar, “i, quan estava guardant la resta de mocadors a la motxilla­, va venir la policia i va anar per ell”, recull el document. Aquest fragment es pot corroborar amb les imatges enregistrades aquell dia de l’actuació policial a la Via Laietana.

El Guillem recorda en la seva declaració que, més tard, quan ja estava custodiat per la Policia Nacional, un dels agents li va dir que havia aparegut en una fotografia a Twitter, on es podia veure com “l’agafaven del braç, col·locant-li el cap avall”. També insisteix que “en cap moment va llançar llambordes, ni ampolles, ni cap objecte a la policia ni a cap altre lloc. Que l’única cosa que va fer va ser protestar”. A preguntes de la seva advocada, va respondre que duia una dessuadora taronja, que la Policia Nacional va anar directament cap a ell, que no coneixia de res dues de les persones que també van ser detingudes en el mateix operatiu, i que volia ser reconegut pel metge forense.   

Decret de llibertat vigilada per al menor detingut. ARXIU CRÍTIC

La versió policial: “setge a la Prefectura”

La versió de la policia respecte al que va succeir aquell migdia, però, és molt diferent. CRÍTIC ha tingut accés als atestats policials del dia dels fets, que afirmen que els incidents produïts estan relacionats amb un “setge a la seu de la Prefectura Superior de Policia”. En una de les actes de compareixença, un dels agents fins i tot assegura que “els llançaments per part de la massa, concretament de llambordes, gel, ampolles, i un sense fi d’objectes llancívols” es van efectuar “amb una virulència” que el policia mai havia vist “després de 13 anys formant part de les Unitats d’Intervenció Policial (UIP)”.

Segons consta en una altra acta, signada per un inspector i un oficial del Cos Nacional de Policia, cap a les 12 hores del dia 18 d’octubre, una manifestació d’unes 6.000 persones va passar davant de la Prefectura Superior de Catalunya. La capçalera, indica el document, va aturar-se davant de la porta principal d’accés al recinte “i va proferir càntics com ‘Llibertat presos polítics’, ‘Fora les forces d’ocupació’, ‘ Vosaltres, feixistes, sou els terroristes’, ‘Sin farlopa no sois nada’ o ‘Vergüenza me daría ser policía’, entre d’altres”. Transcorreguts 10 minuts, segons els dos agents, “els manifestants van començar a llançar objectes als policies” que protegien l’edifici, com “llaunes de beguda, ous i ampolles d’aigua i de cervesa”.

L’acta també assenyala que, al llarg del matí, algunes de les persones concentrades haurien començat a “tapar-se la cara, organitzant-se en petits grups per coordinar-se entre ells, extraient de l’interior de les motxilles tot tipus de materials llancívols i potencialment lesius per als policies, com ara ampolles metàl·liques, peces de caragols de gran mida, trossos de llambordes i ampolles de vidre de grans dimensions, entre d’altres”, que haurien llançat a una escassa distància de “sis metres”.

Els antiavalots carreguen contra els manifestants la tarda del 18-O.

La Policia no aporta imatges d’en Guillem

Respecte al Guillem, la policia relata que, en un dels avançaments que van fer, els agents van poder detenir el jove, “el qual van poder observar arrencant llambordes i llançant-les contra les línies policials, així com llançaments d’altres objectes, entre els quals es trobaven ampolles de vidre”. Tanmateix, els agents no adjunten cap imatge que acrediti la seva versió dels fets. La defensa del Guillem va demanar a la Fiscalia que requerís a TV3 el vídeo original de les càrregues a la Via Laietana, amb l’esperança que amb el material enregistrat puguin tombar ràpidament l’acusació. Avui els han notificat que iniciaran els tràmits per demanar les imatges al mitjà. Paral·lelament, l’advocada també s’ha posat en contacte amb Betevé perquè li faciliti més vídeos.

Tal com consta a l’atestat policial, els agents van intervenir a l’encausat una motxilla de color beix que contenia la següent relació d’objectes: “una ampolla d’aigua de plàstic amb la meitat de líquid transparent; dues ampolles de vidre de cervesa de la marca Xibeca d’un litre de capacitat, buides; dues llaunes de Coca-Cola de 330 ml; un mocador de color negre susceptible de ser utilitzat per tapar-se; un encenedor de color blanc i un cartutx de color marró amb una metxa, possible artifici pirotècnic”. L’advocada d’Alerta Solidària que porta el cas d’en Guillem, Norma Pedemonte, afirma que “no és delictiu portar cap d’aquests objectes, ni tan sols són susceptibles d’una multa administrativa per la Llei de seguretat ciutadana”. Segons la lletrada, “estem parlant que duia una ampolla d’aigua, que òbviament contenia aigua, dos refrescos, clínex, un buf i una metxa, les que normalment es fan servir per encendre petards”.

El moment de la detenció del menor a la Via Laietana.

L’informe mèdic: lesions, tumefacció i hematomes

Després d’entrevistar-se amb la seva defensa, en Guillem va demanar que el visités el metge forense i, més tard, va anar al CAP. En l’informe mèdic, al qual també ha tingut accés CRÍTIC, el metge hi destaca que el pacient presentava “lesions abrasives en ambdós genolls, mínim hematoma en la zona lumbar baixa dreta, lesions erosives en el braç i el colze drets amb tumefacció en aquest colze, i un hematoma a la cama esquerra”.

Pedemonte considera que no era necessària “l’agressivitat amb què li van impedir la mobilitat” quan van detenir-lo. “Hi ha un moment en què queda un agent completament estirat damunt seu, li apuja el braç, després l’agafen dos policies i li posen el cap avall… És un tracte que ni és necessari, ni està justificat”, comenta l’advocada. La defensa, de fet, valorarà si acaba interposant accions penals contra els responsables de la detenció. De moment, ja ha recorregut contra les mesures cautelars que el jutge ha imposat al jove, perquè “poden perjudicar el seu desenvolupament educatiu en cas, per exemple, que l’escola decideixi fer una sortida”, planteja Pedemonte. La setmana vinent s’iniciarà una campanya per demanar l’absolució del Guillem amb la voluntat que se li retirin aquestes mesures, es tanqui el seu expedient, i per posar en relleu “la violència gratuïta” que es va exercir en la seva detenció.

La lletrada destaca que existeixen algunes irregularitats en tots els atestats policials als quals ha tingut accés. “Són còpies vers els fets”, denuncia; “la tònica es repeteix: un agent veu una persona que fa llançaments. Però no hi ha més concreció”. Respecte al cas del Guillem, l’agent que signa l’acta de compareixença assegura haver vist l’encausat arrancant llambordes i fent llançaments “d’altres objectes, entre els quals es trobaven ampolles de vidre”. “Però quins són aquests altres objectes?”, qüestiona Pedemonte. “On es tiren? D’on surten? On impacten? Es lesiona algú? Què fa servir per arrancar les llambordes? On les arranca, tenint en compte que, aquell matí, la vorera de la Via Laietana no estava picada? Com justifiquen la llibertat vigilada i l’ordre d’aïllament? Trobem a faltar l’argumentació jurídica, que no hi és enlloc”, conclou l’advocada.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebreu el pròxim Dossier CRÍTIC 'Justícia Global'

Torna a dalt
Aquest web utilitza cookies. Si continues navegant entenem que ho acceptes.
Accepto Més informació