09/03/2026 | 06:00
La siderúrgica basca Sidenor és a l’ull de l’huracà des de juliol de 2025 pels seus negocis amb la indústria militar de l’Estat d’Israel en ple genocidi a Gaza. Tres directius de la companyia metal·lúrgica amb seu a Basauri han estat acusats de vulnerar la Llei Orgànica de Repressió del Contraband per vendre acer amb finalitats militars a l’empresa israeliana IMI Systems. Les remeses d’acer, que s’enviaven a través del port de Barcelona, s’haurien realitzat sense la preceptiva autorització del Govern espanyol. El cas el va destapar la campanya Fi al Comerç d’Armes amb Israel, que agrupa més de 600 entitats i s’ha querellat contra Sidenor a l’Audència Nacional. Ara, però, un nou nom s’afegeix a la investigació: el del Banc Santander. L’entitat presidida per Ana Patricia Botín podria haver tingut constància dels tractes de Sidenor amb la indústria militar israeliana i, tot i així, no haver alertat les autoritats competents.
CRÍTIC ha tingut accés a un atestat de la Comissaria General d’Informació sobre l’entrada i l’escorcoll a la seu de Sidenor, a Basauri, ordenats pel jutge de l’Audiència Nacional Francisco de Jorge en el marc de la investigació sobre els presumptes enviaments irregulars d’acer. Durant aquest escorcoll, realitzat el passat 10 de febrer, la policia va localitzar un correu electrònic del director comercial de la companyia, Iñigo Molero. El correu, enviat a diversos càrrecs de l’empresa, adjuntava la relació de totes les societats del sector militar per a les quals treballava Sidenor. A la relació hi consten dues companyies israelianes: IMI Systems i Israeli Weapons Industry.
Els responsables de Sidenor han negat saber que el destí final de l’acer era la fabricació d’armament
Segons consta a l’atestat de la Policia Nacional, aquest document es va elaborar a petició del Banc Santander. El banc havia requerit la informació per omplir un fitxer de prevenció de blanqueig de capitals. Els responsables de Sidenor han negat davant del jutge que sabessin que el destí final de l’acer que venien a IMI Systems era la fabricació d’armament. Tanmateix, en el document intervingut, sota l’epígraf “peça” i al costat del nom d’IMI Systems, hi figura la paraula “obusos”. Els directius de l’empresa afirmen que l’acer que enviaven a Israel representava un 0,5% de la seva producció.
Carregament aturat al port de Barcelona
La investigació sobre els enviaments de Sidenor parteix d’una querella interposada per la Comunitat Palestina de Catalunya. Al juliol passat, aquesta entitat va aconseguir aturar judicialment un carregament d’acer que havia de sortir del port de Barcelona a bord del vaixell Zim Luanda. El port de la capital catalana ha estat el punt de sortida habitual d’aquest tipus de remeses. Segons el diari irlandès The Ditch, des de l’agost del 2024 Sidenor hauria enviat tres carregaments, amb un total d’unes 1.207 tones d’acer, al port de Haifa.
L’advocat de la Comunitat Palestina ha demanat al jutge que reclami al Santander fins a quin punt coneixia les operacions de Sidenor
David Aranda, advocat dels querellants, ha demanat al jutge de l’Audiència Nacional que s’ampliï la investigació per aclarir si el Santander hi podria haver tingut alguna responsabilitat, ja que no consta que hagués informat dels enviaments tot i tenir-ne constància. “La informació que va sol·licitar el banc només se sol demanar quan hi ha indicis d’exportacions al sector de la defensa”, explica Aranda. L’advocat ha sol·licitat que el jutge reclami a l’entitat financera fins a quin punt coneixia les operacions dutes a terme per Sidenor.
El Santander, líder de la “banca armada” espanyola
Sidenor, propietat de l’empresari basc José Antonio Jainaga, està sent investigada des del juliol passat per una presumpta vulneració de l’embargament de comerç d’armes amb Israel a través d’enviaments regulars d’acer des del port de Barcelona. Jainaga i dos directius més estan acusats d’un presumpte delicte de contraban i de complicitat amb el genocidi.
Cal tenir en compte, a més, que el Santander figura entre els bancs espanyols que més financen la indústria militar. Segons dades recopilades pel Centre Delàs, l’entitat és una de les principals finançadores de la indústria bèl·lica a escala internacional i la primera en el rànquing de la “banca armada” espanyola. En els darrers anys, el banc hauria destinat com a mínim 2.442 milions de dòlars a empreses com Boeing, Rolls-Royce, Leonardo, Day & Zimmermann, Oshkosh Corp i Rheinmetall.
La Fiscalia de l’Audiència Nacional “bloqueja” la investigació
La campanya Fi al Comerç d’Armes amb Israel ha denunciat que la Fiscalia de l’Audiència Nacional “està bloquejant de manera arbitrària obstinada qualsevol intent d’esclarir els fets”. La Fiscalia es va oposar a l’entrada i registre a la seu de Sidenor. També ha mirat d’impedir, segons la Comunitat Palestina, que comparegui en el procediment en condició de víctima un ciutadà palestí que es va veure obligat a abandonar la Franja de Gaza amb la seva família i actualment es troba a l’Estat espanyol en situació de demandant d’asil.
Aquest ciutadà palestí, Refaat Atathama, va declarar el passat 3 de març en la causa oberta a l’Audiència Nacional i ha estat reconegut com a víctima, un pas determinant, perquè en els delictes de genocidi i lesa humanitat, la investigació només pot continuar si existeix una víctima personada en la causa o si el ministeri fiscal impulsa l’acusació. Com que el jutge n’ha reconegut la condició de víctima, l’Audiència Nacional podrà continuar investigant. Nadwa Abou Ghazalah, representant de la Comunitat Palestina de Catalunya, exigeix “que el procediment judicial continuï sense interferències i es practiquin les diligències necessàries per determinar l’eventual responsabilitat penal dels directius de Sidenor”.
