Crític Cerca
Investigació

Un informe policial acusa el Banc d’Espanya i el FROB d’haver “fallat clamorosament” en el ‘cas Catalunya Caixa’

El document considera que es podrien "exigir responsabilitats” als dos organismes “per la seva actuació qüestionable”

19/12/2018 | 19:01

L'expresident de CatalunyaCaixa Narcís Serra, amb el seu advocat, Pau Molins, a l'entrada de l'Audiència de Barcelona, per al judici dels sobresous a directius de l'entitat. 4 d'octubre del 2018. (Horitzontal)

El Banc d’Espanya i el FROB, l’ens públic creat per gestionar el rescat dels bancs arran del crac financer del 2008, van “fallar clamorosament” pel fet de no “revisar a la baixa” els sous dels directius de Catalunya Caixa quan l’Estat va intervenir l’entitat l’any 2011. Així ho afirma un informe policial al qual ha tingut accés CRÍTIC, que analitza amb detall el paper dels dos organismes públics durant la liquidació de la caixa catalana.

L’informe policial sobre els sous i els contractes dels directius, que va ser elaborat l’any 2013 però que fins ara no havia sortit a la llum, forma part de la investigació de la Fiscalia Anticorrupció sobre els sobresous dels directius de Catalunya Caixa. El judici per determinar si els salaris i les pensions dels màxims responsables de l’entitat s’adequaven a la llei s’ha celebrat durant els darrers dos mesos a l’Audiència de Barcelona i va quedar vist per a sentència el 30 de novembre passat. L’exministre socialista Narcís Serra, que va ser president de Catalunya Caixa entre el 2005 i el 2010, va tornar a declarar-se innocent i va reivindicar que els salaris milionaris eren del tot legals malgrat la situació de fallida tècnica de l’entitat. En la mateixa línia s’ha manifestat el qui va ser director general de Catalunya Caixa, Adolf Todó. En les seves conclusions finals, el fiscal anticorrupció Fernando Maldonado ha rebaixat de quatre a tres anys la petició de presó per a Serra i Todó, per dos delictes d’administració deslleial per la pujada de sous.

Però un capítol a part mereix el paper del Banc d’Espanya i del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) en tot el ‘cas Catalunya Caixa’. El primer és l’organisme supervisor del sector financer espanyol. El segon és l’ens públic que va crear el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero l’any 2009 per gestionar el rescat als grans bancs en fallida després de la crisi. Ambdós ens, doncs, tenien un rol de fiscalització del sector bancari, i més a partir del moment en què Catalunya Caixa va ser intervinguda per l’Estat a partir de l’any 2010. L’informe al qual ha tingut accés CRÍTIC qüestiona durament el paper dels dos organismes a l’hora de fiscalitzar els sous dels alts càrrecs de l’entitat durant el període més dur de la crisi. El document arriba a conclusions contundents: afirma que el manteniment de les “importants retribucions dels directius Adolf Todó i Jaume Massana [número 2 de Todó]” no haurien estat possibles “si els mecanismes de l’Administració pública haguessin funcionat”, amb referència al paper del FROB i del Banc d’Espanya.

Informe policial sobre el paper del FROB i del Banc d’Espanya en el ‘cas Catalunya Caixa’. Font: CRÍTIC

Els tres errors del Banc d’Espanya

El document afirma que el Banc d’Espanya “ha fallat històricament per la falta de normativa que regulés o poses límit a les retribucions dels directius bancaris”. En segon lloc, afirma que el Banc d’Espanya i el FROB “van fallar” quan l’any 2010 l’Estat va aportar 1.250 milions d’euros per rescatar l’entitat i, tot i això, “no van exigir pel mecanisme que fos necessari” que es revisessin els contractes dels directius “per a la seva adequació a la realitat dels resultats econòmics de l’entitat”. De fet, Todó i Massana van conservar privilegis i fins i tot es van incrementar el salari durant aquest període.

El document, però, encara va més enllà, ja que afirma que el FROB i el Banc d’Espanya “van fallar clamorosament” quan després d’aconseguir la representació de l’Estat amb el 90% del banc, “no solament no va procedir de manera immediata a la revisió a la baixa de les condicions econòmiques dels contractes dels directius o fins i tot al cessament d’aquests”, sinó que, “només 14 dies abans de l’esmentada entrada majoritària” de l’Estat a l’entitat bancària “i quan ja era evident que això passaria, es van firmar els nous contractes dels senyors Todó i Massana on es ratificaven totes les condicions econòmiques millorades respecte a les inicials que en aquell moment tenien”.

“Exigència de responsabilitats” per l’actuació dels dos ens

Per tot plegat, l’informe afirma, més enllà d’exigir responsabilitats penals als directius de Catalunya Caixa, que caldria tenir en compte “l’exigència de responsabilitat d’algun tipus al Banc d’Espanya com a organisme regulador, i també al mateix FROB”, ja que, a parer dels investigadors, els fets descrits “no haurien estat possibles sense la qüestionable actuació o aquiescència dels dos organismes”.

Tot i això, en el marc del judici, els responsables del Banc d’Espanya s’han espolsat qualsevol responsabilitat. Tres exalts càrrecs del banc van declarar com a testimonis durant el judici i van afirmar que es van assabentar “per la premsa” dels sobresous de Todó i de Massana, i que, quan van fer-ho, van comunicar als dos directius que no ho consideraven oportú. Serra, en canvi, va declarar a l’octubre passat que sí que s’havia informat el Banc d’Espanya i la Generalitat de l’increment de sous. De fet, CRÍTIC va publicar en el seu dia els correus que Adolf Todó va remetre al Banc d’Espanya en què li reclamava que es mantingués el seu salari malgrat la intervenció bancària.

La primera injecció de capital públic a Catalunya Caixa va realitzar-se al juliol del 2010, en produir-se la fusió amb les caixes de Tarragona i de Manresa: 1.250 milions d’euros. Al setembre del 2011, coincidint amb la conversió en banc de la històrica caixa impulsada per la Diputació de Barcelona, el FROB va passar a controlar directament el banc, injectant-hi 1.350 milions i assolint un 90% de les accions. El 2012 van arribar els diners del rescat europeu: 9.400 milions més. En total, l’Estat ha acabat invertint a Catalunya Caixa més de 12.000 milions d’euros.

Si els pica... Que es rasquin!

Suma't al periodisme contra el poder

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Temps' i la pròxima que publiquem (juny 2024)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies