16/09/2015 | 07:30
La Fundació CatDem, vinculada a CDC, no és l’única que ha rebut elevades donacions privades provinents d’empreses durant els últims anys. Una cosa molt similar passa amb l’Institut d’Estudis Humanístics Miquel Coll i Alentorn (INEHCA), la fundació vinculada a Unió Democràtica. Segons es desprèn de les dades que facilita anualment el Tribunal de Comptes, la fundació democratacristiana ha rebut 2,6 milions d’euros en donacions des del 2009, totes provinents de persones jurídiques.
A aquesta xifra, cal sumar-hi les elevades donacions que Unió, a diferència de Convergència, vehicula directament a través del partit. Des del 2009, la formació liderada per Duran i Lleida ha ingressat 2,2 milions en aquest concepte, la gran majoria (1,9 milions) provinents de donatius de persones jurídiques (és a dir, empresarials). Entre els diners recaptats a través de la fundació i els recaptats a través del partit, Unió Democràtica ha ingressat els últims cinc anys 4,8 milions d’euros.
Durant el mateix període, Convergència va ingressar pel mateix concepte un total de 6,3 milions d’euros. La diferència principal és que, en el cas de CDC, la gran majoria dels donatius, tant d’empreses com en molt menor mesura de particulars, van ser realitzats a la Fundació CatDem: 5,7 milions.
El Tribunal de Comptes també fa notar que, en el cas dels donatius realitzats directament al partit, hi ha dos donants per valor de 270.000 euros que, segons el Tribunal, “tenien contractes subscrits o rebien subvencions de les administracions públiques”. Aquestes donacions es van realitzar entre els anys 2009 i 2011 i, segons fa constar l’informe, podrien contradir la Llei orgànica sobre finançament dels partits polítics. El Tribunal no esmenta de quins donants es tracta. El 2007, l’Executiu de Zapatero va prohibir les donacions anònimes als partits polítics. El 2012, amb posterioritat a aquestes donacions, el Govern del PP va prohibir que les empreses que rebin contractes públics de l’Administració puguin efectuar cap tipus de donatiu als partits. Tanmateix, i aquesta és la clau de tot plegat, es va mantenir oberta la possibilitat que les empreses puguin fer donacions a les fundacions vinculades als partits.
Pagaments de la fundació al partit en concepte de cessió d’espais
Seguint el mateix esquema de Convergència i la Fundació CatDem, Unió Democràtica també ha facturat durant els últims exercicis imports rellevants a la seva fundació. Si en el cas de CDC les factures corresponien a la prestació de serveis del partit a la CatDem, en el cas d’Unió són per lloguer i cessió d’ús d’espai. Per aquest concepte, l’Institut d’Estudis Humanístics Miquel Coll i Alentorn va pagar al partit 828.000 euros entre els anys 2009 i 2011, segons consta en la informació recopilada pel Tribunal de Comptes.
L’any amb un pagament més elevat va ser el 2011, en què la fundació d’Unió va pagar 414.000 euros al partit. L’ens fiscalitzador especifica que més de la meitat d’aquesta quantitat era en concepte de lloguers avançats per als exercicis de 2012, 2013 i 2014. Durant els anys 2012 i 2013, l’INEHCA no va realitzar cap altre pagament a Unió en concepte de lloguers. El 2011 també consta un pagament de 6.500 euros en concepte de prestació de serveis.
El Tribunal de Comptes fa esment en el seu informe que “la documentació justificativa d’aquests ingressos consisteix en diverses notes de càrrec emeses pel mateix partit en què s’enumeren serveis per imports facturats que no estan suportats per estudis de costos i no s’ha acreditat el consum efectiu per part de la fundació”. El Tribunal considera que la documentació “és insuficient” per acreditar els serveis realment prestats.
Al marge d’aquests ingressos, la fundació d’Unió també ha fet les funcions de banc per al partit de Duran i d’Espadaler. En la memòria de l’any 2012, el Tribunal de Comptes fa constar la formalització d’un préstec de l’INEHCA a Unió per valor de 100.000 euros, un deute que el partit va comptabilitzar a llarg termini.
Deutes amb entitats de crèdit el 2013: 17,1 milions
El deute és, de fet, un dels grans problemes d’Unió. El partit de Duran va ingressar l’any 2013 un total de 2,2 milions d’euros entre donacions privades i subvencions públiques de l’Estat per al funcionament ordinari dels partits polítics. En canvi, va gastar 2,9 milions, aprofundint en la situació de fallida tècnica en la qual es troba des de fa anys. Segons les dades recopilades pel Tribunal de Comptes, amb data 31 de desembre de 2013 Unió tenia un deute reconegut amb entitats de crèdit per valor de 17,1 milions d’euros.
Segons les estipulacions dels préstecs vigents, el volum de deute a amortitzar durant el 2014 sumava 14 milions d’euros. El mateix Tribunal de Comptes afirma en el seu informe de fiscalització de 2013 que “per la difícil situació financera de la formació, es considera que Unió no podrà atendre aquestes obligacions durant l’exercici”.
Un deute d’aquest volum seria probablement insostenible per a una empresa normal, però no ho és per a Unió, que al llarg dels últims temps ha aconseguit trampejar la seva delicada situació financera. Un exemple: en els comptes de 2013, Unió feia constar un deute per un total de 515.668 euros amb una entitat de crèdit que estava vençut des de l’exercici de 1996. L’entitat bancària afectada, però, xifrava el deute, segons consta en l’informe del Tribunal, en 13 milions, com a conseqüència dels interessos generats al llarg de l’impagament continuat durant gairebé 20 anys. L’entitat bancària en qüestió (el Tribunal de Comptes no la identifica) i Unió van acabar als tribunals, però al novembre de 2014 van firmar un acord que deixava el deute total del préstec en 1,06 milions d’euros, una rebaixa important que encara no constava en els comptes fiscalitzats de 2013 però que a la pràctica podria suposar una condonació de gairebé 12 milions.
Deutes amb persones jurídiques, proveïdors i la Seguretat Social
Unió, però, no solament deu als bancs: també deu a persones jurídiques que li han prestat diners. Segons el Tribunal de Comptes, el partit democratacristià tenia amb data 31 de desembre de 2013 deutes amb sis persones jurídiques per valor de 277.922 euros. Del total d’aquest deute, com a mínim 130.000 euros van vèncer durant l’exercici de 2013, i 120.000 més no tenien una data estipulada de venciment.
Entre els deutes d’Unió, també destaca els que la formació manté amb dues empreses constructores (que el Tribunal de Comptes no identifica) que van realitzar una sèrie d’obres a la seu del partit durant l’any 2007. Des de llavors, Unió deu a aquestes constructores 1,3 milions d’euros. El partit va formalitzar una renegociació del deute amb un dels proveïdors l’any 2011; però, segons el Tribunal de Comptes, Unió “no ha atès cap dels compromisos de pagament de l’acord”. Tot i això, el tema no ha acabat als jutjats. El Tribunal explica que “davant l’antiguitat del deute i el temps transcorregut sense que hi hagi la formalització de renegociacions ni de reclamació d’aquests imports al partit per part dels dos creditors, en cas de continuar l’activitat respecte a això i la prescripció del deute, això podria derivar en condonacions”.
Als deutes amb bancs, particulars i proveïdors, cal sumar-hi els que Unió també té amb l’Estat: el Tribunal de Comptes també fa constar que el partit comptabilitza un deute amb la Seguretat Social de 403.235 euros.
La factura del ‘cas Treball’: 461.000 euros
Les despeses que consten al compte de resultats d’Unió s’eleven a 2,9 milions d’euros. Unió gasta més diners a atendre les despeses financeres del seu deute (898.000 euros) que no en personal (858.000 euros). Una despesa rellevant de l’any 2013, però, va ser per fer front a un procediment judicial: el ‘cas Treball’. Al gener d’aquell any, l’Audiència de Barcelona va considerar Unió responsable civil subsidiària en un cas de finançament irregular. El partit va admetre haver desviat fons europeus per a formació d’aturats per finançar la seva estructura. El Departament de Treball, controlat per Unió, va subvencionar durant l’últim Govern de Jordi Pujol un seguit de societats de l’empresari andorrà Fidel Pallerols, que posteriorment pagava al partit el 10% de l’import adjudicat. Els honoraris dels advocats i l’execució de la sentència van suposar una despesa de 461.000 euros per a la formació.