13/05/2021 | 06:00
La mostra “Feminista havies de ser“, comissariada per la periodista Natza Farré, va ser el fil conductor de l’Ateneu CRÍTIC que vam retransmetre en directe el 5 de maig passat des de la sala d’actes del Palau Robert de Barcelona. L’èxit d’aquesta exposició itinerant, amb més de 83.000 visites i que actualment es pot veure a Lleida, ens va inspirar el debat sobre els motius que justifiquen la necessitat del feminisme com a moviment d’alliberament de les dones per transformar la societat i assolir la igualtat de gènere. A més de la mateixa Natza Farré, hi vam convidar la secretària d’Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat, Mireia Vall; l’escriptora i diputada d’ERC al Parlament, Jenn Díaz, i la codirectora del Màster Gènere i Comunicació a la UAB, Isabel Muntané. Va moderar la conversa la periodista de CRÍTIC Laura Aznar. Aquí podeu veure el vídeo íntegre de l’acte.
Després de veure un vídeo de dos minuts sobre l’exposició, Natza Farré va justificar la necessitat de comunicar de manera massiva i amb un llenguatge visualment impactant una anomalia que persegueix les dones les 24 hores del dia (“fins als malsons se’ns fica el masclisme”, va ironitzar). Segons Farré, l’exposició té un recorregut que va des de l’horror fins a l’esperança, “perquè, si no tenim esperança, ja podem plegar. Volia transmetre la idea que aquesta anomalia la podem canviar, però que primer l’hem de detectar, com una situació que ens fa molt de mal, a cada dona individualment i també ens fa mal a totes com a col·lectiu”.
En relació amb la primera part de la mostra, que es refereix a “la culpa” original de la dona, defensada per la religió catòlica, la periodista aclareix: “Allò que neix com una curiositat d’aquest personatge mitològic que és l’Eva, que hauria d’estar premiat en una societat civilitzada, esdevé la raó d’un càstig, i a partir d’aquí ens castiguen per tot”. Durant segles i segles, explica Natza Farré, “aquesta idea de la culpa contra les dones ha servit, al llarg de la història de la humanitat, per carregar-nos tots els mals del món i per carregar-nos a nosaltres d’una autoestima nul·la i, per tant, de la creença real que estem per sota dels homes”.
Natza Farré: “Volíem trencar la dinàmica d’adreçar-nos als convençuts i atraure gent que no ha anat mai a una exposició”
Preguntada per la moderadora per si el tipus de discurs que fa l’exposició “Feminista havies de ser” està pensat per a persones que no estan particularment sensibilitzades amb el discurs feminista, Farré contesta: “El propòsit era aquest, sí: trencar la dinàmica d’adreçar-nos als qui ja estan convençuts i atraure gent que no ha anat mai a una exposició. Tinc molt clar que el feminisme necessita una manera molt contundent de comunicar-se, molt del segle XXI. Tampoc sabia que funcionaria tan bé; però, al final, el que jo m’imaginava que sortiria a Instagram són les fotos que han acabat sortint-hi de determinats llocs de la mostra. S’ha compartit un missatge, a més de l’estètica”.
Les dificultats del feminisme institucional
La secretària d’Igualtat de la Generalitat, Mireia Vall, preguntada per les novetats introduïdes recentment en la Llei del dret de les dones a erradicar la violència masclista, del 2008, destaca que ara aborda la totalitat de les dones, sigui quina sigui la seva condició o situació administrativa, que incorpora també les menors d’edat, i que posa el focus en la desigualtat. I va explicar també algunes de les accions empreses des del seu departament per aterrar l’esperit de la llei: “En aquest últim any, hem fet l’esforç de posar en marxa serveis destinats a totes les dones i a tot el territori de Catalunya; em refereixo a serveis especialitzats gratuïts, on hi ha professionals interdisciplinaris, que aborden tot tipus de violència, ja sigui la dona que la pateix, ja sigui l’entorn, ja siguin els seus fills i les filles… També per a aquelles dones que estan a casa i que conviuen amb l’agressor, hem ampliat places d’habitatges de serveis substitutoris de la llar, tot passant de 12 a 38 dispositius”.
Pel que fa a les mesures de l’àmbit laboral per mirar de revertir la bretxa salarial entre dones i homes, que encara és del 14% a Catalunya, Mireia Vall ha explicat que s’està abordant el problema intensament des de la Inspecció de Treball: “Les empreses han de fer el que els pertoca, per normativa, per llei, però després l’aterratge l’ha de fer la inspecció. Tot el cos d’inspecció del Departament de Treball ha passat per formació en perspectiva de gènere i en relació amb les eines que les empreses han de tenir per obligació”. Vall hi ha afegit que ja s’han posat les primeres multes pel fet de tenir bretxes salarials injustificades, com la que ha rebut una empresa de serveis de menjadors pel fet que els treballadors tenien complements salarials, i les treballadores, no.
Mireia Vall: “Si no millorem el món del treball de les cures, no podem començar a parlar d’una conciliació real”
Finalment, preguntat pel camp de les treballadores del treball domèstic i de les cures, molt feminitzat i totalment precaritzat, la secretària d’Igualtat de la Generalitat ha explicat que és un problema que fa anys que estan abordant i que s’ha treballat colze a colze amb les entitats representatives del sector: “Hem facilitat assessorament dels drets laborals, hem fet formació sobre aspectes bàsics per fer la seva feina, com l’ergonomia o els materials que utilitzen, hem escoltat el que necessitaven i estem donant resposta a les seves demandes. També hem fet convocatòries públiques adreçades a les contractacions de cures, que faciliten que el primer any el contractador no hagi de sufragar l’alta de la seguretat social”. Vall ha conclòs respecte a això: “Si no millorem el món del treball de les cures, no podem començar a parlar de mesures i polítiques que portin a una conciliació real”.
En aquest sentit, tant Natza Farré com Isabel Muntané han reclamat a l’Administració més valentia a l’hora d’aplicar lleis que, sobre el paper, són avançades, però que, si no se’n fa un seguiment estricte i una política de sancions correcta, a la pràctica acaben sent ineficaces. “Sé que l’Administració avança perquè hi ha una pressió al darrere que va dient ‘feu més’. Està molt bé que així sigui. Algú ha de pressionar i algú ha de fer”, comenta respecte a això Natza Farré.
Cal una conselleria de feminisme?
L’escriptora i diputada d’ERC al Parlament, Jenn Díaz, ha hagut d’explicar per què el seu partit té la intenció de crear un nou departament a la Generalitat, si finalment aconsegueix fer Govern. “Ja s’ha intentat que el feminisme amari tots els departaments de manera transversal, però no funciona. Amb les inèrcies del sistema, des dels càrrecs intermedis no pots condicionar la política de manera estratègica; cal que hi hagi algú a la taula dels grans, al Consell Executiu, que pugui fer aquestes polítiques de tu a tu i garantir-ne després la transversalització. El moviment feminista necessita un feminisme institucionalitzat amb capacitat de lideratge”.
Díaz també ha parlat de la discriminació que pateixen les dones en el camp de la salut, i especialment de la violència obstètrica que s’exerceix durant l’embaràs, el part i el postpart. Com que el sistema ha estat dissenyat pels homes i els assajos clínics tenen el cos de l’home com a patró, “la simptomatologia, els medicaments, el tractament i com fem aquest relat sobre aquestes patologies tenen una mirada androcèntrica”. La diputada ha revelat que té constància directa que, quan les llevadores expliquen en què consisteix la violència obstètrica, “la majoria de ginecòlegs prenen una actitud a la defensiva, no reconeixent moltes d’aquestes situacions com a violència. Per què? Perquè és un dany col·lateral de no tenir un cos d’home”.
Jenn Díaz: “El moviment feminista necessita un feminisme institucionalitzat amb capacitat de lideratge”
En aquest mateix àmbit sanitari i referint-se a l’avortament, Díaz ha esmentat el greu problema de l’objecció de consciència, que fa que en determinades zones de Catalunya no hi hagi pràcticament metges que el vulguin practicar. La llei garanteix que és un dret de la dona, però l’objecció de consciència també és un dret a preservar. L’escriptora es pregunta: “Què passa que, en ple segle XXI, quan impacten dos drets, sempre decau el de la dona?”. Com a diputada que repeteix mandat, Jenn Díaz creu que aquest és el repte d’aquesta legislatura que ara comença: “No és tant com millorem les lleis, sinó com garantim que s’apliquin les que ja tenim”.
On són les dones?
La professora de la UAB i codirectora del Màster Gènere i Comunicació, Isabel Muntané, ha explicat que en la qüestió de la representació de les dones als mitjans s’ha avançat en els darrers anys, però encara no prou. “Hi ha només el 29% de dones en els espais d’opinió i d’anàlisi. Això no representa la realitat; no només no complim la llei: és que no estem donant a la ciutadania una formació diversa i plural, perquè la mirada que tenim les dones i els homes sobre les coses és diferent”. Muntané creu que encara falta molt de camí per córrer, perquè aconseguir un periodisme feminista “no és només en la informació sinó també en l’organització empresarial i en totes les rutines periodístiques”.
En aquest sentit, totes les ponents coincideixen que és difícil equilibrar la presència d’homes i de dones en els espais d’opinió, “perquè als homes ni tan sols els han de trucar perquè escriguin o participin en una tertúlia: ells s’hi ofereixen. En canvi, a nosaltres, ens venen a cridar i sovint no ho acceptes perquè saps que, en allò que et demanen, no hi pots aportar gaire res”, diu Muntané. “El problema no és la nostra prudència: és la seva gosadia”, hi afegeix Natza Farré. “Quants discursos absolutament buits escoltem cada dia per part d’homes que diuen que saben el que no saben! Això també és una anomalia”.
Isabel Muntané: “L’únic responsable de la violència masclista és l’agressor i la societat que l’empara”
Sobre la representació de la violència masclista en els grans mitjans de comunicació, la professora de la UAB també creu que s’ha avançat molt, especialment si es compara amb fa algunes dècades. El seguiment del cas de la violació en grup de Pamplona fa pocs anys, per exemple, és força diferent del que es va fer del cas de les nenes d’Alcàsser l’any 1992. Segons Muntané, s’ha avançat gràcies a la formació: “Ara tenim més eines, hi ha recomanacions internacionals. A poc a poc anem desfent el relat androcèntric basat a dir que la culpa és nostra perquè sortim de nit, perquè anem vestides d’una manera determinada o perquè ens hem emborratxat. Cal situar la dona al centre; ella no és la responsable de la violència: ella és víctima i també supervivent; l’únic responsable és l’agressor i la societat que l’empara”.
El debat acaba amb un breu comentari sobre el cas mediàtic de Rocío Carrasco, maltractada pel seu marit. Totes les ponents coincideixen a dir que ha estat útil i positiu per escampar la consciència feminista en una àmplia base social. Que el discurs de la famosa ha estat coherent i que ha permès visibilitzar la violència psicològica, que és a la base de l’iceberg, però sense la qual no existirien les altres. “És un relat que arriba a totes les dones, perquè totes hem patit violència, en patim encara, i malauradament en continuarem patint”, conclou Muntané.
