Alfonso Bolado: “El cooperativisme t’aporta sentit a la feina que fas”

Arç és una cooperativa de mediadors i consultors d’assegurances que va començar als anys 80. Avui dia està especialitzada en l’economia social, el món associatiu i les energies renovables. Té 15 treballadors, 13 dels quals en són socis. Un d’ells és Alfonso Bolado que, amb la consciència de militància des del treball i convençut que cal crear un mercat social, veu en el negoci assegurador una forma de transformació, recuperant el seu esperit originari de comunitat i solidaritat. Explica què significa introduir criteris ètics i de responsabilitat en el món de les assegurances i el necessari creixement de l’economia solidària com a forma de transformació social davant de la “cultura ultraliberal i individualista”.

Arç és la primera corredoria en aconseguir el segell EthSi. Què significa aquest segell?

Fa evident el compromís d’Arç Cooperativa amb la construcció d’eines financeres, com l’assegurança, amb una visió crítica i basades en el conjunt de valors de l’economia solidària. Són valors fundacionals en el nostre ideari que es materialitzen amb el segell. El fet de ser els primers només té a veure amb la nostra implicació en el desenvolupament inicial d’una eina que pogués certificar les pràctiques asseguradores. No significa que tinguem la preeminència en el sector. El segell EthSi és aplicable a tota la cadena de valor, des de la pòlissa concreta, a la companyia asseguradora. Allò important és que es visibilitzi la certificació perquè fa evident una altra manera de fer assegurances.

També hi és, per exemple, DKV. Almenys des de fora, sembla una empresa molt més gran, amb anuncis a la tele… Una cosa no està renyida amb l’altra?

No, és un segell independent dels operadors del mercat assegurador. Està obert a aquelles realitats que comparteixen aquests valors. Certament, DKV en matèria d’inversió, riscos laborals i responsabilitat social corporativa ha fet evident el compromís per una conducta prou responsable. Des del mercat assegurador convencional, és una aposta per fer visible una economia responsable.

“La política inversora de les asseguradores no sempre es regeix per criteris de sostenibilitat social i ambiental”

En una entrevista publicada a la web d’Arç deies que “la ciutadania ha començat a incorporar una certa preocupació per la inversió socialment responsable en l’àmbit de la banca però a una asseguradora ningú li pregunta en quin fons inverteix o què finança”. En la banca es critica que, per exemple, hi ha entitats que permeten invertir en armes. Tens constància que existeixen casos flagrants d’això també a les asseguradores?

Allò important és que, a partir d’una reflexió crítica de l’ús que es fa del diner, es vagi materialitzant una companyia que doni resposta a aquestes inquietuds per potenciar la relació virtuosa entre consumidors i productors responsables. Això s’emmarca en un cercle econòmic que coneixem com a mercat social. Més enllà que hi hagi conductes poc sostenibles en el mercat financer, la nostra obligació és construir les realitats que incorporin els valors del mercat social.

Dit això, òbviament l’assegurança és un producte financer de primeríssim ordre i existeixen tot tipus de conductes. És un vehicle d’estalvi a molt llarg termini, però subjecte a dinàmiques especulatives de curt termini. El negoci assegurador no està en el resultat tècnic, en la diferència entre primes i sinistres, està en la inversió de les primes.

L’informe Banca Armada del Centre d’Estudis per la Pau JM Delàs informa de la participació de diverses asseguradores en la indústria armamentística. És una mostra, però serveix per constatar que la política inversora de les companyies no sempre es regeix per criteris de sostenibilitat social i ambiental.

Parlar de sostenibilitat social i ambiental és molt subjectiu. Mentre que hi ha lleis, l’ètica és molt més mòbil. Com ho feu a Arç per dir que una cosa és ètica i una altra no?

Nosaltres no fem la validació de les polítiques de les companyies, nosaltres som intermediaris. La validació d’aquests criteris correspon a l’Observatori de la Finança Ètica. Més enllà del detall de quina cistella o no és inversió social responsable (ISR), el que necessita la persona que compra una assegurança èticament orientada és la certesa que aquell producte respon a les seves expectatives crítiques. Per això necessitem eines com el segell EthSi o les dels àmbits de consum responsable. Quan es fa una certificació d’aquest tipus, hi ha uns mínims estàndards compartits perquè sigui considerat ISR.

La majoria d’asseguradores no tendeixen cap a l’ètica…

No, més aviat no. Prioritzen el rendiment a curt termini. La validació de les pràctiques de les companyies s’escapa de la funció d’Arç, però sí que apliquem criteris de selecció dels nostres proveïdors. Avaluem les companyies que podem prescriure en base a criteris excloents o positius. És a dir, o renunciant a treballar amb companyies per determinades pràctiques –això seria la inversió en armes, per exemple– o cercant espais de treball amb valors i fer productes específics amb companyies que aposten per una visió més sostenible de la finança i l’economia.

Quin marge de maniobra li queda a Arç, llavors?

Som prescriptors i nosaltres decidim què oferim. Sempre entenent que estem en una transició cap a un nou mercat assegurador, tendim a prescriure productes certificats amb l’EthSi. Aquesta és una marca jove i tot plegat es va consolidant progressivament, és per això que també hem d’oferir productes que no estan certificats. Com a tendència treballem amb companyies que mostren una preocupació cap a l’economia social, majoritàriament mutualitats.

Us ho diuen els mateixos clients?

Sí. Treballar en un àmbit d’economia crítica significa fer-ho amb gent amb una sensibilitat crítica. No només tenen la llibertat de dir-t’ho sinó que tenim l’obligació d’incorporar les seves consideracions i propostes. Considerem aquest diàleg amb les persones que s’asseguren a través nostre com un mitjà d’aprenentatge, de construcció de sentit i de consolidació de comunitat crítica.

Què pot fer Arç per mostrar tot això i evitar que acabi sent el client qui n’informi?

Hauríem de fer més. Una de les prioritats estratègiques a partir del 2017 serà ser més exigents i proactius en la selecció de companyies.  Això implica fixar les companyies certificades com a proveïdors principals i fer una recerca independent amb la col·laboració d’entitats com el Centre Delàs per validar uns mínims amb la resta.

“Som un operador molt significatiu en àmbits com l’economia solidària, les energies renovables i la finança ètica”

Ara sou 15 persones a Arç, 13 de les quals son sòcies treballadores. Quants n’éreu quan va començar?

Arç va començar als anys 80 de la mà d’un grup de professionals del sector assegurador i amb ganes de fer una aposta vital diferent. Eren 4 o 5 persones.

Us definiu com una corredoria mitjana…

En el mercat de la mediació, som una corredoria gran entre les petites o petita entre les grans. Som, però, un operador molt significatiu en els nostres àmbits de referència: l’economia solidària, les energies renovables i la finança ètica.

Ser cooperativa ajuda a tenir aquesta marca de responsabilitat?

No sé si ajuda, però obliga. Som cooperativa per opció de vida de les persones que formem part del projecte i perquè l’empresa democràtica, participada, independent i autogestionada és un vehicle de transformació social. No sé si ajuda o n’és causa, però són dos elements íntimament relacionats.

Si Arç no fos una cooperativa, això seria més complicat?

No ho sé. Sé que tindria menys sentit. Ens situem en un joc de coherències que tenen a veure amb una opció de vida. No som cooperativa per tenir un millor tracte fiscal ni tenir millor entrada en els sectors de l’economia social. Segurament ser cooperativa ajuda perquè afegeix al discurs un element de coherència.

Això ho agraeix el client…

És clar! A més, es facilita la interlocució perquè hi ha un corrent de confiança. Això permet a la gent venir a dir-nos que li hem fet una assegurança en una companyia que no vol. No si val el “come y calla”, l’assegurança ha de respondre a diferents necessitats: a nivell de producte i de compartir principis i valors.

Creus que a nivell social ser cooperativa i tenir valor s’entén? La gent està acostumada a un altre tipus d’empresa…

Hi haurà qui sí i hi haurà qui no. A Catalunya tenim una llarga tradició d’autogestió, per tant, no és una forma estranya a la nostra societat.

“Les transformacions comencen en una primera corona de gent militant i implicada”

Sí, però sembla que només interessa a gent molt mobilitzada…

Les transformacions comencen en una primera corona de gent militant i implicada. Després s’amplien a una segona corona de gent sensible i, a partir d’aquí, vas agafant volum. La cultura ultraliberal i individualista a què està sotmès el mercat hiperaccelerat de consum no acompanya a difondre maneres de fer col·lectives, comunitàries, locals, solidàries i transformadores.

Mentre la gent continuï més preocupada pel que va fer el Barça ahir, serà molt complicat desenvolupar eines amb un abast massiu. A curt termini no podem aspirar a posicions hegemòniques. Ara, la nostra lluita no busca ‘pelotazos’ immediats. Subscric allò d’“anem a poc a poc perquè anem lluny”.

Deies això de les corones. On estem ara?

Ja hem fet el salt a la segona corona. Segurament hi han aportat molt els grandíssims operadors, com Triodos Bank. A Catalunya, la constància de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) amb la Fira anual, la presència als barris, el moviment de la banca ètica i la concreció amb eines palpables com Fiare, mostren que ja passem la primera corona de gent militant. Arribem a gent que no està vinculada a moviments tan nuclears. ‘Som Energia’ n’és un clar exemple. Són moviments que eclosionen amb el 15M i es consoliden amb apostes municipalistes. Això permet arribar a més gent que es vol sumar a pràctiques responsables i transformadores. El repte és consolidar aquestes dinàmiques virtuoses.

També hi ha persones del nucli inicial del cooperativisme que ara miren empreses que s’han fet més grans, com Abacus o Eroski, i ho veuen com una perversió del cooperativisme. És un risc per al cooperativisme fer grans empreses o no és incompatible? En grans empreses no tots els treballadors poden incidir en la presa de decisions…

Quan parlem de la capacitat d’escalar el model cooperatiu tenim dos reptes. No està escrit enlloc que el sentit de la cooperativa estigui estrictament vinculat a la seva dimensió i això planteja el repte de la governança, l’escalament ha de permetre formes organitzatives que afavoreixin la participació i la democràcia. Hi ha exemples de grans cooperatives que ho han fet i se n’han sortit prou bé. Però tenim poca casuística en aquesta matèria i som molt crítiques amb nosaltres mateixes.

En un segon nivell, no em preocupa la dimensió ni l’ús del capital. El que ens ha de preocupar és que això es faci d’acord amb els valor i els principis. Si ho penses, en sortir a competir al mercat et trobes grandíssims operadors. Hi ha exigències de capacitat financera i de resposta que s’han de fer compatibles amb l’estructura societària. Ens n’anem sortint, però tot són proves, hipòtesis que posem en marxa. Cal llegir críticament la realitat i a partir d’aquí continuar desenvolupant el projecte cooperatiu sense perdre el seu sentit

Les cooperatives tendeixen a anar juntes. Vosaltres mateix esteu a la Federació de Cooperatives de Treball, al Grup Ecos i a Més Opcions. El treball conjunt és important?

Sí, i també som a la XES, i a Coop57, i a CAES… el treball en xarxa és un dels punts estratègics del nostre projecte. Per alguna raó, la intercooperació és un dels principis del moviment cooperatiu.

Pot ser un principi però pot haver-hi gent que se’n desentengui…

Sí. Per a nosaltres la creació d’ecosistemes és fonamental per articular un mercat social que aculli alternatives de producció, distribució, finançament i consum… Cal crear xarxes d’afecte. Arç és una cooperativa amb tendència a participar en la construcció d’eines per a l’economia solidària. Amb els col·lectius amb necessitats comunes podem crear relacions per aportar-los recursos. Busquem relacions de cooperació més que de competència o submissió. És una opció constructiva que crea condicions d’articular l’economia solidària i el consum crític.

Es tracta de reforçar cadascuna de les cooperatives perquè puguin créixer…

En la mesura que ens hi relacionem i podem aportar-hi, generem mercat. Des d’un punt de vista comercial, vincular-te amb aquesta xarxa fa que es generin dinàmiques de producció i consum interns. Si no acompanyes els processos de consolidació dels col·lectius, no generaràs condicions perquè hi hagi un flux econòmic. La clau en la construcció del nou mercat és sota quins paràmetres, de responsabilitat amb la gent i el medi. La intercooperació respon també a la necessitat d’eixamplar el mercat.

L’altre dia, quan vam quedar per trobar un dia per fer l’entrevista, ens va costar perquè estaves un dies a fora per feina. Com es compagina una feina en què ets el teu propi cap i la vida privada?

És una opció de vida i, d’alguna manera, un àmbit de militància. No és un àmbit de treball alienat en termes marxistes, sinó que és emancipador, tenint els recursos justos per organitzar-te personalment, humana, social… El cooperativisme, a més, t’aporta sentit. No visc per treballar, venc assegurances perquè formen part d’un procés de transformació. Això fa més fàcil la convivència.

Una cooperativa ha de satisfer necessitats econòmiques, però també humanes. El treball no pot ser obstacle en el desenvolupament d’una vida social i familiar. El cooperativisme pot arribar a ser un àmbit d’autoexplotació, sovint ho és, però no només t’arrossega la necessitat econòmica, també la convicció. També és un àmbit que permet tenir relacions i ser flexible. Té inconvenients i avantatges. El principal avantatge és el sentit més enllà de donar-te de menjar.

Tens un discurs molt ben tancat, però quan es parla amb persones que porten poc temps amb el cooperativisme ho defensen normalment pel valor democràtic. La convicció es guanya amb els anys?

Depèn de l’experiència que tinguis. Estem en un entorn on molta gent ve d’àmbits de militància o de participació en mogudes socials. Aquesta gent veu molt normal el model del cooperativisme. És cert que pots arribar al cooperativisme per casualitat, però és una experiència positiva perquè acabes incorporant aquesta sensibilitat. Probablement des de les organitzacions per al foment del cooperativisme es podria posar l’accent sobre la funció social. L’experiència cooperativa és molt vivencial i sovint necessita d’un substrat ideològic, això fa que alguns serveis de promoció econòmica o del món empresarial convencional, instal·lats en la “neutralitat”, no ens tinguin prou presents.

“Les cooperatives són escoles de vida perquè permeten un nivell de maduració més alt”

Si no es fomenta la transformació que implica el cooperativisme, es pot acabar sent una forma jurídica i ja està.

És el risc que tenim. Hem de ser conscients de la capacitat transformadora del cooperativisme i ser actius per reivindicar-la. Segurament aquesta dimensió no està compartida ara mateix. La consolidació del projecte cooperatiu com a alternativa contrahegemònica passa per subratllar els valors que fan del cooperativisme una eina de transformació econòmica i democràtica.

Una societat serà més democràtica quan més cooperatives sigui capaç d’acollir perquè la gent ja participa i està acostumada a prendre decisions. Les cooperatives són escoles de vida perquè permeten un nivell de maduració més alt. Això és la teoria [Riu]. Si des de l’educació se situa la cooperativa com una possibilitat amb aquestes característiques, la gent ho entendrà amb molta més naturalitat.