Crític Cerca
Cooperactives

Àngel Carrera: “Hem pogut aguantar la crisi perquè som una cooperativa”

17/11/2015 | 07:00

àngel_02bo
Àngel Carrera, al balcó del despatx d’Aiguasol a Barcelona / Joan Vila i Triadú

Àngel Carrera, físic barceloní de 40 anys, dirigeix Aiguasol, una cooperativa especialitzada en serveis d’enginyeria i consultoria energètica de qualitat. Nascuda el 1999, hi treballen una vintena de professionals, entre socis i contractats laborals. Han obert una delegació a Xile, si bé en aquest cas amb la fórmula jurídica d’una societat limitada. Són especialistes en construccions bioclimàtiques i han esdevingut un referent a nivell espanyol en programari de simulació dinàmica de sistemes tèrmics. Carrera ens parla d’enginyeria, de cooperativisme i de sostenibilitat, temes que l’apassionen.

Com entres en el món del cooperativisme, conscientment o per casualitat?

Per casualitat, pura i dura. No coneixia gens el món del cooperativisme fins que no vaig entrar a Aiguasol. Imagina’t si va ser casualitat que vaig conèixer un dels socis d’Aiguasol quan jo treballava de cambrer en un restaurant i ell hi venia de client. D’això ja fa 11 anys, jo en tenia 29, havia acabat la carrera de Física i havia estat una temporada a Madrid fent un doctorat que no vaig completar mai. Ja havia fet de cambrer als estius de jove i mentre estudiava sempre vaig estar treballant. Quan vaig tornar a Barcelona, vaig estar una temporada a una altra empresa de Sant Cugat, que es dedicava a la distribució de material per a laboratoris. I finalment vaig entrar a Aiguasol.

Quan es va crear Aiguasol? Els socis inicials ja no hi són?

La van fundar el 1999 tres estudiants del Laboratori de Termotècnia de la UPC a Terrassa, el Jaume Salom, el Hans Schwaiger i l’Alex Ivancic, és a dir, un mallorquí, un alemany i un serbi.

Caram! Quina barreja!

(Riu) Sí, sí, ells tres en van ser els fundadors, i després, per motius diversos, van anar marxant. Però fa uns mesos l’Alex Ivancic va tornar i ara forma part de l’equip. Ah! I en Jaume Salom hi continua vinculat com a soci col·laborador.

El teu recorregut dins de l’empresa, quin ha estat? Des de quan n’ets el president?

Des de fa quatre anys, faig de gerent. Nosaltres separem l’estructura societària de l’estructura executiva. I ara coincideixen les dues figures en mi. A l’empresa, he fet de tot una mica. Vaig entrar com a soci molt ràpid. En aquell moment, a Aiguasol s’entrava com a soci al cap d’un o dos anys. I he ocupat diferents càrrecs. Responsable d’I+D i gerent, els més significats.

“La cooperativa és la forma legal que millor ens permet organitzar-nos com a col·lectiu”

El fet de ser una cooperativa us fa funcionar d’una manera diferent de si fóssiu una societat limitada?

I tant, totalment diferent. Sobretot de cara endins. Per a mi, la cooperativa és la forma legal que millor ens permet organitzar-nos com a col·lectiu, amb unes regles compartides. De cara enfora, operem com una empresa normal i corrent, aixo sí, no portem corbates i passem de formalitats com aquestes. És un debat que tenim sovint: ens agradaria poder treballar d’una altra forma, relacionar-nos amb el mercat d’una altra forma, però no hem estat capaços.

àngel_05bo
En plena reunió de treball amb els companys de la cooperativa / Joan Vila i Triadú

Creus que el sector de l’economia social i solidària propicia que les cooperatives s’ajudin i s’interrelacionin entre elles?

Sí, sens cap mena de dubte, això és un fet. Al nostre sector concret, el de l’energia, ens ha costat molt establir aquests vincles. Ara sí que hi ha diverses cooperatives amb les quals tenim relació estable, amb les quals hi ha sinergies i hi podem col·laborar. En particular n’hi ha una amb la qual treballem assíduament i per part nostra, n’estem contents. Però això és relativament recent…

En aquest sentit, què en penseu de la feina que fa la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya? Utilitzeu els seus serveis?

Ara per ara, els utilitzem poc, els serveis de la Federació. Però és perquè estem relativament consolidats, tenim quasi 17 anys d’existència i, tal com jo ho veig, la Federació fa un servei fonamental en ajudar a crear noves cooperatives o a donar suport a les creades recentment. Aquí entre tots els socis acumulem 70 anys d’experiència com a membres d’una cooperativa i, per tant, som bastant autosuficients, però donem suport a la Federació sempre que podem i sempre que ens demanen alguna cosa, ho mirem de fer.

Tornem a Aiguasol. M’ha sobtat que al web parleu d’independència i de rigor científic com a eixos bàsics de la vostra cooperativa. El rigor científic l’entenc, perquè una empresa d’enginyeria, si no té rigor científic ja pot plegar, però en canvi, la independència, en un sector com el vostre, què vol dir? De qui o de què us proclameu independents?

Quan parlem d’independència, ens referim a posicionar-nos indiferents de servituds a interessos aliens als de les tasques que fem. Per posar un exemple, el nostre estudi de potencial de refrigeració solar a Espanya per al Ministeri d’Indústria, desencoratjava  la inversió pública en aquesta tecnologia, tot i que era alhora un sector el el qual Aiguasol treballava assíduament. No hi ha rigor científic sense independència. A més, tampoc depenem de certes marques d’equipaments o productes, com fan algunes enginyeries, que es vinculen a uns proveïdors concrets.

Feu només la consultoria o també executeu els projectes?

Fem la consultoria i, després, el disseny conceptual de la solució específica, és a dir, l’enginyeria, i la direcció d’obres. La instal·lació la fa una altra empresa, amb la supervisió dels nostres enginyers.

“Destinem l’1 % dels beneficis a un fons de projectes solidaris, és a dir, a cooperació”

Dieu que destineu part dels beneficis a projectes solidaris… Això ho podeu complir o ara per ara és una idea més o menys utòpica?

Ara fa temps que no en tenim, de beneficis, que anem força justets. Però la norma és aquesta: Aiguasol no distribueix beneficis als socis, i l’1 % dels beneficis els destinem a un fons de projectes solidaris, és a dir, a cooperació. Aquest fons esperem continuar-lo engreixant…

Això vol dir que heu passat moments delicats durant la crisi econòmica?

Sí, sí, per descomptat, molt delicats. Hem hagut de fer una rebaixa salarial molt important per als socis i la resta de treballadors, i a poc a poc, ho hem anat recuperant, però de fet, la nostra competència ha quedat anorreada per la crisi. El sector de l’enginyeria ha canviat molt, arran de la crisi. Ara hi ha molta externalització dels serveis, molt freelance que treballa per diferents empreses, i aquestes funcionen amb bosses de currículums. Nosaltres sí que intentem mantenir l’ocupació i que el nostre equip estigui cada vegada més format i doni un millor servei.

àngel_04bo
Aiguasol ja té 16 anys de trajectòria com a cooperativa dedicada a la consultoria en enginyeria / Joan Vila i Triadú

Això que m’expliques és similar al que ha passat en el món de l’arquitectura… de fet, tot el que estava relacionat amb la construcció se’n va anar en orris per la crisi.

És similar. En el cas dels arquitectes, encara ha estat molt més fort, és el que t’explicava però elevat a l’enèsima potència. L’enginyeria no partia d’un estatus o d’un reconeixement social i econòmic tan alt com el que tenia l’arquitectura, i per tant en aquest darrer cas, la davallada ha estat més gran.

Creieu que, pel fet de ser una cooperativa, heu pogut resistir millor els problemes?

I tant, si no fóssim una cooperativa no hauríem superat la crisi com ho hem pogut fer. Si t’ho mires des d’una perspectiva només econòmica, qualsevol propietari hauria liquidat l’empresa.

I com vau aconseguir mantenir-la? Només per la rebaixa de sous o vau tenir alguna altra estratègia?

Vam canviar molt la forma de treballar i la manera de gestionar els projectes, vam canviar la relació amb els nostres clients. Vam canviar-ho tot i ens vam saber adaptar.

I també vau aprofitar per sortir a l’estranger a buscar nous mercats…

Bé, des de sempre hem treballat a l’estranger i participem en molts projectes europeus de recerca. Abans que jo hi entrés, Aiguasol havia treballat a Mèxic i a d’altres països. La nostra vocació continua sent aquesta: participar en projectes a nivell internacional, sense limitació de fronteres. El que sí que va ser nou, arran de la crisi, va ser el fet d’instal·lar-nos físicament en un lloc, concretament a Xile.

I allà heu muntat una societat limitada… per què? Per no replicar la cooperativa o per què us era més senzill constituir-la així?

Per simplicitat, al final la nostra cooperativa està basada en el coneixement mutu entre els socis i no ens plantejaríem mai fer soci a algú que no ha treballat amb nosaltres i que està a 10.000 km de distància. Vam haver d’anar a viure intermitentment a Xile, hi ha hagut temporades àmplies que hi ha hagut un soci nostre allà, i de vegades, dos. Ara hi ha una persona fixa des de fa dos anys, que sí que és soci d’Aiguasol.

I al País Basc, per què hi teniu una delegació?

Per una persona amb qui treballàvem sovint allà, que tenia una petita empresa d’enginyeria. Al final va sortir la possibilitat d’ajuntar-nos i ell es va incorporar com a soci d’Aiguasol i nosaltres vam adquirir aquesta empresa, en un intercanvi. Va ser una qüestió molt natural, era una persona que ja coneixíem i no va ser gens complicat. Ara al País Basc hi ha tres persones, funciona força bé i esperem que s’incorpori una altra persona ben aviat, que està en procés de fer-se soci. No ha estat tant una estratègia d’expansió, sinó més aviat fruit de relacions personals concretes.

“Que una cooperativa pugui competir amb empreses privades en aquest sector ens enorgulleix”

Parla’m d’algun projecte significatiu que tingueu entre mans i que vulguis destacar…

Estem fent les instal·lacions de la remodelació del castell de Montjuïc, per exemple. Hem participat també en les instal·lacions del nou Hospital de Sant Pau. I hem fet molta consultoria per a molts arquitectes internacionals, això ens satisfà molt, aquest és un entorn molt competitiu, i per a nosaltres, que una cooperativa pugui oferir uns serveis del mateix nivell i pugui competir amb empreses privades, ens enorgulleix. Que sent una organització horitzontal, sense tots els tics, tot allò que no ens agrada de l’empresa privada, puguem tractar-los de tu a tu, és una mica la raó de ser al final d’Aiguasol.

àngel_03bo
Àngel Carrera és pessimista respecte als intents de frenar el canvi climàtic / Joan Vila i Triadú

Quan en el vostre web parleu de sostenibilitat i d’un món millor, a què us referiu? Què vol dir sostenibilitat per a tu?

La sostenibilitat està vinculada a l’energia i fem una referència molt concreta a les emissions de CO2. La nostra missió és reduir l’impacte associat al consum energètic, que és brutal a escala mundial. Per a nosaltres, sostenibilitat equival a energia, perquè l’energia ho és tot. Els residus també són energia…

Si no fem alguna cosa, el planeta està abocat al col·lapse en poques generacions? Ets optimista o pessimista en aquest àmbit?

Personalment, sóc pessimista. Crec que és tard per evitar el drama humà per culpa del canvi climàtic. Avui dia, hi ha evidències científiques inqüestionables que el procés de canvi climàtic és irreversible, tot i l’ambigüitat mediàtica, una anàlisi detallat de les evidències no crec que doni moltes esperances…

I tot i sent així, s’està fent poca cosa des de la comunitat internacional: moltes cimeres sobre el clima però pocs resultats…

No hi ha cap voluntat, crec que és un problema d’escala temporal, és a dir, les decisions que es prenen a nivell polític no es fan amb una perspectiva de segles, i aquí estem parlant d’això. Els retorns que es demanen avui dia a qualsevol inversió, ja sigui de temps, de diners, són tan breus, que no pots competir. Ningú fa una inversió pensant en 100 anys, ni en 10. La filosofia neocapitalista s’ho ha menjat tot, s’ha menjat qualsevol raonament. Domina de tal forma el concepte de benefici en les relacions humanes, que el deteriorament mediambiental n’és una conseqüència més, no és només el canvi climàtic.

“El que passa a l’Estat espanyol amb les renovables és una anomalia legal única en el món”

Si l’Estat espanyol fa una legislació contrària a les energies renovables, encara es complica més tot…

Això que passa a l’Estat espanyol és una anomalia legal única en el món, diria jo. No hi ha cap país del món, fins a on jo sé, que hagi optat per una política tan retrògrada, tan negativa per la mitigació del canvi climàtic, com Espanya. L’únic país que va votar contra la directiva europea d’eficiència energètica va ser Espanya. Ara per ara, aquest govern del PP ha estat el pitjor de la història… però estic segur que només és una anomalia. La tendència global fa que pensi que serà una qüestió passatgera i que aviat això canviarà, perquè no s’entén, no té cap lògica.

En aquest sentit, la situació de Catalunya i el procés independentista, us fa allotjar alguna esperança que això canviï, pel fet que siguem independents i no depenguem d’Espanya?

Personalment, no he percebut una sensibilitat molt diferenciada des del govern de la Generalitat en relació a l’energia, en cap gest, en cap acte, en res.

I en el futur?

Sí, estic segur que això canviarà, sigui quin sigui el desenllaç del procés cap a una república catalana. Canviarà perquè les tendències a nivell global són tan esbromadores que no s’entén que a Catalunya es mantingui una legislació que no segueixi la tendència general a Europa i al món.

àngel_01bo
Ballar, nedar, caçar bolets i fer ratafia artesana són algunes de les seves aficions / Joan Vila i Triadú

Parla’ns de tu. En l’àmbit privat, com ets, què fas, on vius, quins hobbies tens?

Sóc de Barcelona, vaig néixer el 1975 al Poblenou, sóc orgullosament poblenoví, ara no hi visc, visc a la Barceloneta, ja veus, sempre resseguint el mar. Vaig viure a Altafulla un temps, ara he tornat a Barcelona, però sempre a prop del mar. Estic separat, no tinc fills. El meu hobby està relacionat amb la meva feina, m’agrada molt l’energia i llegeixo tot el que es publica sobre aquest àmbit. També m’agrada molt ballar, nedar, m’agrada la muntanya. Per cert, sóc un gran productor de ratafia i un gran boletaire…

Productor de ratafia???

(Riu) Sí, sí, la faig jo mateix, artesanalment, la ratafia… En general, sóc molt hedonista, m’agrada molt sortir, prendre una copa i xerrar amb els amics en una terrassa…

Si els pica... Que es rasquin!

Suma't al periodisme contra el poder

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Temps' i la pròxima que publiquem (juny 2024)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies