Crític Cerca
Cooperactives

Ester Vidal: “Les cooperatives han de ser capaces d’organitzar-se internament d’una altra manera”

13/06/2015 | 07:00

esther vidal 2Llicenciada en Direcció i Administració d’Empreses per Esade i especialitzada en la gestió d’equips humans, Ester Vidal porta més de dues dècades en el sector cooperatiu, primer i durant quinze anys dins del Col·lectiu Ronda, i en els últims sis dirigint la consultoria Hobest a Catalunya, membre de la Federació de Cooperatives de Treball. Repassem la seva llarga trajectòria professional i li demanem que parli dels “processos de transformació organitzativa” que, des de Hobest, advoca per millorar l’efectivitat de les cooperatives.

Ester, com que ets la primera dona que surt en aquest blog, vull preguntar-te si creus que les dones teniu un paper més important en el món cooperativista que en el món de l’empesa convencional…, dit d’una altra manera, teniu més participació, més poder de decisió?

Crec que en les cooperatives hi sol haver una mirada més atenta al paper de la dona. I com a empreses de gestió democràtica que són, les dones hi tenim més capacitat d’incidència, segur. També és veritat que les dones tenen més protagonisme en les cooperatives del camp social, un sector on sempre la visió de les dones ha estat clau, més enllà que treballin o no en una cooperativa. En tot cas, la participació inherent a les cooperatives fa que hi hagi moltes més oportunitats d’aprenentatge i de creixement de les dones en determinats àmbits de gestió.

Potser diràs que són tòpics, però no serà que la filosofia del cooperativisme lliga millor amb la manera de ser de la dona, més col·laborativa, que amb la de l’home, més individualista?

Crec que sí que hi ha una aportació important d’una manera de fer més femenina, a nivell de valors, de relació, de facilitar els processos… i tot això és important per poder dur a terme la participació democràtica pròpia d’una cooperativa.

Quan vas acabar la carrera a Esade, l’any 1992, cap a on pensaves enfocar la teva dedicació professional? Ja tenies clar que acabaries fent el que has acabat fent o no?

Tenia la sensació que sortia preparada per fer una sèrie de coses que no tenia gaire ganes de fer. Vaig arribar a pensar que no havia encertat la carrera, però de seguida vaig veure que, en el fons, el que havia aprés es podia posar al servei de qualsevol causa o projecte, més enllà dels camins professionals tradicionals que se t’obrien després d’estudiar a Esade. El meu aterratge al cooperativisme va ser per casualitat. Durant la carrera, amb prou feines n’havia sentit a parlar. Recordo una classe de Dret Mercantil que, entre múltiples fórmules jurídiques, ens devien parlar de què era una cooperativa i no en devia prendre ni consciència. En cinc anys, una sola classe!
En aquells moments, l’Institut de la Promoció Cooperativa feia uns cursos que es deien “Sociologia del cooperativisme” i amb ànims de fer alguna cosa diferent, m’hi vaig apuntar. Allà vaig entendre què són les cooperatives i, poc després, un company de carrera que treballava al Col·lectiu Ronda, em va dir que necessitaven una persona del meu perfil. Llavors duia dos anys treballant en una consultoria gran (KPMG) i vaig decidir fer el pas, em va semblar interessant el plantejament i l’oportunitat de canvi.

Treballar al Col·lectiu Ronda va ser una experiència molt intensa en tots els sentits

Al Col·lectiu Ronda hi vas estar quinze anys, des del 1994 al 2009. Et va aportar molt aquella dècada i mitja?

Molt. Va ser una experiència molt intensa en tots els sentits, en el pla professional i fins i tot en el pla personal… l’aprenentatge de treballar amb grans persones i grans companys. Va ser el descobriment del cooperativisme i també el descobriment de moltes altres lluites personals i col·lectives, captivadores i suggerents.

El Col·lectiu Ronda se’l coneix molt més per la seva vessant jurídica que no pas per l’econòmica o d’assessorament empresarial, per què?

És normal, perquè va néixer per defensar els drets fonamentals dels treballadors en una època diferent a l’actual. En tot cas, el Col·lectiu Ronda entra en el cooperativisme i en l’assessorament de cooperatives com a resultat d’aquesta feina: grups de treballadors que, davant del tancament d’empreses, aposten per apropiar-se dels mitjans i tirar endavant les seves pròpies empreses. Aleshores s’opta per seguir acompanyant aquests treballadors que, a més, ho demanaven explícitament: “ara volem tenir-vos al costat, encara que siguem empresaris”. Hi va haver una ferma aposta per treballar amb cooperatives i entitats d’economia social i aquesta àrea va anar creixent, però és veritat que la vocació principal del Col·lectiu ha continuat sent la dels serveis jurídics.

esther vidal 1Quina feina hi feies al Col·lectiu Ronda? Vas anar canviant de responsabilitat al llarg dels anys?

He fet sobretot acompanyament a cooperatives, primer era un acompanyament més inicial, de constitució, al costat d’en David Santacana, una gran persona i un gran personatge dins del món cooperatiu. Després d’uns anys d’aprenentatge, ens sentíem com a “metges de capçalera” de les empreses cooperatives que es constituien o que s’obrien pas en el mercat.

Va ser una etapa intensa, doncs?

Haver treballat al Col·lectiu Ronda amb les persones amb les quals vaig treballar com a companys o com a clients ha marcat la meva vida professional i personal. És difícill destacar cap cooperativa en concret, però moltes d’elles eren impulsades per gent molt autodidacta en l’aprenentatge de la gestió. Aquestes trajectòries personals i organitzatives em continuen apassionant, són fruit de l’esforç, de les ganes, del convenciment, també de maneres de fer molt personals…

Mantens la relació amb aquestes persones a les quals has ajudat professionalment?

Amb alguns d’ells, sí, sobretot perquè me’ls continuo trobant en el món cooperatiu, que és relativament petit, no és que hi mantingui una relació personal…

Vas ser en aquella època que et vas implicar fort amb el moviment cooperatiu, amb el procés de fusió de les dues federacions existents…

Sí, el Col·lectiu Ronda estava implicat en el seu entorn, no tenia només relacions de clients-proveïdors amb les cooperatives, sinó que hi havia una implicació més gran. Quan vaig arribar-hi, el Col·lectiu Ronda formava part de la FACCTA, que era la Federació Autònoma de Cooperatives Catalanes de Treball Associat, juntament amb d’altres cooperatives a les quals també se les assessorava des del Col·lectiu. Es buscava una manera de fer cooperativisme amb un gran compromís amb els valors cooperatius, amb les persones… En aquell moment, hi havia dues federacions de cooperatives de treball, que devien entendre de forma diferent la línia a seguir. Però més endavant, quan en Jordi Via va ser president de l’altre federació (la FCTAC), vam començar a preguntar-nos si tenia sentit mantenir dues federacions… va haver-hi una aproximació i vam començar a treballar per confluir en una sola entitat, a finals dels anys 90, quan neix l’actual Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. Participar en el procés com una de les representants de la FACCTA va ser una nova ocasió d’aprendre i conèixer una visió més àmplia i diversa del cooperativisme de treball. I també una oportunitat de repensar com volíem que fossin aquests espais de representativitat i treball conjunt. Sempre va bé aturar-se i pensar en el que necessitem les cooperatives, per construir espais de futur propis i útils.

Ja que estem recordant moments històrics, recordes quan es va començar a utilitzar el terme “economia social i solidària”? En els teus principis, ja es feia servir?

En un principi parlàvem més d’economia social, basant-nos en la fórmula jurídica de l’empresa, i més endavant, ja es va introduir el segon adjectiu “solidària”. No n’hi havia prou de parlar de formes jurídiques concretes de l’economia social (on hi ha cooperatives, fundacions, associacions…), sinó que s’introduïa i es reforçava la idea d’incidència en l’entorn, des de noves formes de fer economia, començant per la gestió democràtica interna, però també potenciant relacions responsables amb els altres i amb l’entorn: aquesta part de mercat social, de comprar i vendre, de pensar amb qui ens relacionem… Més enllà de tenir una forma jurídica concreta, és important aquest compromís amb l’entorn. I aquí no tothom hi és compromès de la mateixa manera, no tothom ho entén igual.

D’altra banda, l’any 98 es va fer a Porto Alegre (Brasil) la primera Trobada d’Economia Social i Solidària, crec que és la primera vegada que es feia servir aquesta expressió. Jo hi vaig anar, amb algunes persones més del Col·lectiu Ronda i del moviment cooperatiu, que entren en relació amb el moviment de treballadors brasilers, entre els que hi havia Marcos Barruda, que aportava reflexions i elements de debat interessants en la recerca de noves formes de fer economia. Recordo que va ser una trobada molt rica i interessant, discutíem maneres de fer, de gestió…

Si el treball cooperatiu és alguna cosa, és una gran oportunitat de desenvolupament personal i professional

Què t’aporta a tu, personalment, el cooperativisme?

Per a mi, ha estat sempre una gran font d’aprenentatge i una oportunitat de treballar valorant les persones i la seva aportació d’una altra manera. Si és el treball cooperatiu és alguna cosa, és una gran oportunitat de desenvolupament personal i professional. En el treball en equip aprens moltíssim, t’aporta riquesa personal i professional. La gestió col·lectiva és difícil i estimulant, aporta molts reptes als quals cal anar donant resposat de forma col·leciva.

Però això no ho trobaries igual si treballessis en una empresa convencional?

El cooperativisme és una invitació permanent a reflexionar, a pensar, a créixer, i això crec que no és habitual ni característic d’altres entorns empresarials. També hi ha un altre punt clau: la importància del “com” fem les coses. Això està molt present en les cooperatives i no estic segura que també ho estigui en d’altres àmbits econòmics, així com la relació d’aquest “com” amb el resultat obtingut.

Parlem d’Hobest, la teva feina actual. Què és i com vas acabar entrant-hi?

esther vidal 3He de remuntar-me una mica enrere. Cap a mitjans dels noranta, al Col·lectiu Ronda vam començar a treballar amb els nostres primers plans estratègics, incorporàvem els plans de gestió per àrees, la gestió pressupostària… L’any 2004 necessitàvem iniciar un nou procés de reflexió estratègica i buscàvem algun professional extern que ens acompanyés. Va coincidir que aquells dies la Federació va convidar a fer una conferència a Barcelona l’Alfonso Vázquez, soci fundador d’Hobest. Ja havíem llegit alguns articles interessants d’ell i li havíem demanat que col·laborés amb la revista de la Federació… La xerrada de l’Alfonso em va agradar molt. Em va semblar molt interessant i suggeridora, ell era molt escèptic amb els plans estratègics, deia que no era un tema de pensar i planificar, sinó que el que calia era treballar en una organització que tingués molta capacitat d’autoregeneració. Vaig plantejar als companys del Col·lectiu que tinguéssim una trobada llarga amb ell. La vam fer, ens va provocar bastant, però ens va agradar. Ell ens proposava que repenséssim l’organització de dalt a baix. En el Col·lectiu hi havia una aposta clara per fer una gestió participativa, però no acabàvem d’aconseguir que la gent participés, que la gent estigués contenta, amb ganes de fer-ho. Els plantejaments organitzatius de l’Alfonso convidaven a donar molt més joc a la gent, a fer-la molt més protagonista i per tant, a crear una base per aquesta major implicació. Vaig connectar amb la idea que “la gran oportunitat de diferenciació que tenim les organitzacions d’avui són les persones, saber activar el gran potencial que tenen les persones d’una organització”. Això em va captivar…

Alfonso Vázquez ja havia creat Hobest en aquells moments?

Sí, ell és soci fundador d’Hobest Consultores del País Basc, que és una societat limitada. Ell ens va proposar un procés de desconstrucció del que teníem al Col·lectiu Ronda i de construcció d’una altra cosa totalment diferent. La veritat és que va ser molt interessant, es van moure algunes peces amb molt poc de temps i amb molta intensitat, que van ser molt importants per l’organització i que no sé si haguéssim pogut moure d’una altra manera. I amb l’Alfonso ens vam entendre, professionalment. En alguna altra ocasió i amb alguns altres clients, vam seguir col·laborant, jo des del Col·lectiu i ell des d’Hobest.

I vas plegar del Col·lectiu Ronda per muntar Hobest Catalunya?

L’any 2009 es va reduir a mínims l’àrea de consultoria a entitats d’economia social del Col·lectiu Ronda i va tocar plegar. L’Alfonso Vázquez i els companys de Hobest em van plantejar de fundar alguna empresa conjunta per desenvolupar els plantejaments de Hobest a Catalunya. M’era difícil imaginar que no fos una cooperativa i vam constituir una cooperativa de treball associat amb Hobest Consultores com a sòcia col·laboradora.

Tu n’ets la màxima responsable?

Vam impulsar la cooperativa amb l’Alfonso Vázquez i l’Oriol Bota, que col·laboren en alguns projectes dels que portem a terme, però jo n’era la principal responsable del desenvolupament. Avui estem tirant endavant Hobest Catalunya amb en Jordi Valls i apostant pel treball en xarxa amb altres professionals, cooperatives… La nostra participació a Labcoop SCCL n’és un exemple. Des de Labcoop impulsem l’emprenedoria social col·lectiva amb altres cooperatives del Grup Ecos.

Les organitzacions amb el poder molt més repartit aconsegueixen alts nivells de responsabilitat i més capacitat d’acció

Quin és el plantejament de fons d’Hobest?

És una consultoria especialitzada en l’àmbit organitzatiu. Ens agrada la idea de pensar a contribuir a l’evolució organitzativa d’empeses i entitats, evolució que les ha de permetre ser més fortes i servir millor els seus projectes i missions. És apassionant que hi hagi organitzacions realment capaces d’evolucionar organitzativament de forma ràpida i dinàmica per donar resposta a les necessitats que es van trobant i per impulsar nous projectes o cobrir noves necessitats. Processos en entitats com l’Associació Alba o Suara Cooperativa, per destacar-ne algun, han estat grans experiències professionals i mostra del gran potencial que té el treball col·lectiu quan té entorns que l’ajuden a desenvolupar-se.

Explica-m’ho amb paraules entenedores, si us plau…

Nosaltres el que voldríem fer cada dia, però no és fàcil perquè costa tenir clients per dur-ho a terme diàriament, és fer processos de transformació organitzativa. És a dir, processos col·lectius on, conjuntament amb la direcció i les persones de la cooperativa o entitat en qüestió, pensem quina és l’organització que necessita per tirar endavant la seva estratègia i per aconseguir les maneres de fer que anhelen. Nosaltres creiem que hi ha models d’organització i de gestió que, per resumir, en diem “basats en les persones”, on la gent hi té molt més joc, on s’aproxima molt més la capacitat de decisió a l’acció, al qui està realment treballant cada tema en qüestió, on el treball d’equip, la cooperació, l’autonomia i la capacitat d’incidència de tothom en allò que fa són fonaments del sistema de gestió. Les organitzacions amb el poder molt més repartit aconsegueixen alts nivells de responsabilitat i més capacitat d’acció.

Tot això en contraposició a un tipus d’organització molt més jerarquitzada, on els de dalt manen i els de baix obeeixen, sense saber gaire quins són els motius de les ordres rebudes…

Exacte. Creiem que hem evolucionat en plantejaments ideològics i en valors, però que l’arquitectura organitzativa, la manera de treballar, la manera de relacionar-nos, la manera d’entendre els equips de coordinació, la manera d’entendre la direcció, sobretot quan els projectes creixen una mica, de seguida adopta models més tradicionals, en diem “pensats per gestionar treball abstracte”, que és aquell treball que sí que és ordenable des de fora, en què el treballador és una peça més de la màquina. Però la base conceptual de l’Alfonso Vázquez és que al 2015 el treball no és així gairebé enlloc. Qualsevol treball necessita emoció, acció, iniciativa del treballador, molta més connexió de la persona amb allò que fa, no pot ser una peça més de la màquina… Si es gestiona aquest treball amb una estructura organitzativa pensada per una altra tipus de feina, això provoca desmotivació, poca iniciativa, una manca clara dels nivells d’implicació i de capacitat de reacció que s’espera de qualsevol treballador. Perquè en realitat tens una organització que respon a una altra manera de fer a la qual pretens incentivar. Per tant, hem de crear l’organització que faci que aquest treball, amb tota la seva potència, creixi, es desenvolupi, es desplegui…

I això ho esteu posant en pràctica en clients concrets que us ho demanen?

Sí, tant en clients que ens demanen “volem fer un procés per repensar l’organització” com amb clients -en una escala una mica diferent- que ens demanen ajuda per construir col·lectivament i amb la participació de la gent algun aspecte concret, com ara el reglament de règim intern, el sistema retributiu… Per a nosaltres, el propi procés és fonamental i és en el qual es generen més possibilitats d’èxit d’allò que s’està construint. Treballem amb les persones de forma col·lectiva, més enllà de recollir opinions i compartir resultats finals. És bàsic saber quin és el paper que tenen les persones de l’empresa en el procés, perquè, quan acabem el procés, ja ho tinguin interioritzat, i això ens dóna molta més capacitat d’acció. Per això aquest sistema ens sembla molt interessant per a les cooperatives perquè realment els dóna capacitat de fer, d’aconseguir els objectius, i de ser competitius, si vols en la pitjor versió del terme, però competitius amb tots els sentits de la paraula, de fer les coses ben fetes i aconseguir els objectius proposats. Les cooperatives han de ser capaces d’organitzar-se internament d’una altra manera.

ester vidal 4Estàs contenta d’aquest anys d’Hobest a Catalunya?

Estic satisfeta, sí. És veritat que els companys han estat lluny i que, una mica més d’equip aquí hagués anat bé. Però estic contenta de treballar ara amb en Jordi Valls, d’estar a Casp 43, d’estar a Labcoop amb molts altres companys…

Com estàs vivint l’època de canvis polítics i socials al nostre país? La revifalla de moviment socials, de l’interès per intervenir en la gestió política de molta gent… Estàs seguint-ho o et mantens una mica al marge?

Estic seguint-ho, no hi estic implicada personalment, perquè realment he tingut anys de molta feina i de tenir la família una mica abandonada -ara mateix estic més centrada en l’entorn més proper-, però sí que ho segueixo, sí que em sembla interessant i motivador. També estic expectant, perquè sé de la complexitat de la gestió cooperativa i col·lectiva en àmbits molt més petits i penso que és un repte enorme canviar les maneres de fer en un àmbit mes institucional i molt més gran. Però tot i així em sembla clau, crec que és un risc que cal prendre, que els aprenentatges tenen costos, però que si no comencem, no els farem mai. Em semblen interessants els canvis en la manera de fer política, i a mi personalment, també em sembla interessant el procés de construir el nostre país, Catalunya. Crec que tot està connectat, perquè amb un estat propi acostem la sobirania a les persones. Com més l’allunyem, més dificultats tindrem per fer les coses d’una altra manera, com més a prop la tinguem, més possibilitats hi haurà de fer-ho així.

Em semblen interessants els canvis en la manera de fer política, i a mi personalment, també el procés de construir el nostre país, Catalunya

Quan tu et jubilis, cap al 2035 calculo, com creus que serà la societat que els teus fills (ara tenen 14, 12, 10 i 7 anys) heretaran? Serà millor o pitjor?

Vull pensar que millor. Ho trobo difícil, de contestar, això. Veig dos camins d’evolució molt diferenciats en termes de models socioeconòmics, que a vegades es fa difícil imaginar com es relacionaran i es desenvoluparan. La gran interconnexió social d’avui dia, que permet major participació i protagonisme de la gent, ha de servir per reforçar els models emergents. Però hi ha molt camí per recórrer encara. Com a mare, sento la responsabilitat de posar tots els esforços per ajudar-los a créixer, als meus fills, perquè puguin ser agents actius de la construcció d’aquest nou futur. L’educació necessita molta més atenció i recursos per poder ser palanca de la construcció d’allò nou. Vull ser optimista: tinc confiança en ells i en que, com a societat, trobarem la manera de fer-ho.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebreu el llibre 'Insubmissió!', de Joan Canela

Torna a dalt
Aquest web utilitza cookies. Si continues navegant entenem que ho acceptes.
Accepto Més informació