Francesc Granada: “Els valors cooperatius tenen molt a veure amb els de la nostra escola”

La cooperativa ‘Nou Patufet’ té pocs mesos de vida. Va néixer com a reacció al tancament de l’escola concertada ‘Patufet’, amb gairebé 50 anys de vida al barri de Gràcia. Un grup de docents va assumir-ne la titularitat per poder continuar el projecte educatiu i no deixar més de 200 famílies sense cap altra alternativa que passar a una escola religiosa. Francesc Granada presideix la cooperativa i alhora és el director del centre. Ell ens explica el complicat procés que els ha dut fins aquí i reflexiona sobre com els valors del cooperativisme lliguen amb els d’escola que estan gestionant.

Quan comença el conflicte amb la propietat anterior de l’escola?

L’escola Patufet era concertada i era propietat d’una família des que es va fundar, el 1966. Ja veus que té una llarga trajectòria, enguany hauria fet 50 anys. A finals de maig de 2015, sense previ avís ni a mi mateix, que n’era el director, la propietària ens comunica a tots els docents que ha decidit tancar l’escola i subrogar-la a La Salle Gràcia. És a dir, que a partir de setembre, tant alumnes com professors havien de passar a l’altra escola. La Salle té un edifici molt gran, però només té una línia i amb l’absorció de la Patufet, podia ampliar-se fàcilment.

Com reaccioneu a la notícia?

T’ho pots imaginar: sorpresa general… al mes de juny, quan tothom ja té clar que al cap de dos mesos tornarà aquí, es produeix una gran alarma social entre les famílies. A més, el Departament d’Ensenyament diu que això s’ha fet fora del període de preinscripció i que, per tant, s’ha de seguir un any més en aquesta escola, independentment de qui en sigui titular. Però la propietària, per un tema de salut, d’energia o de ganes, insisteix que no vol continuar. Es fan un parell o tres d’assemblees amb els pares, i al final, al juliol, se’ls pregunta: vostès volen seguir aquí i continuar fent tot el que fèiem? Com que veiem que els pares diuen que sí, una majoria del cos docent decidim que cal trobar una sortida, la que sigui, per poder tirar endavant l’escola.

Quants mestres éreu llavors?

Hi havia 22 mestres i 7 o 8 persones més de personal no docent, però d’aquestes últimes, la majoria són de la família propietària, ja que a l’administració hi treballen el matrimoni i diversos parents. Uns 30 treballadors, en total. Part del professorat i del personal no docent recollim aquesta demanda dels pares i decidim que aquells que ho vulguin, excepte els membres de la família propietària, tenen les portes obertes a muntar una cooperativa de treball.

“Al principi, no vèiem clar que nosaltres poguéssim invertir tants diners”

Qui us dóna la idea de fer una cooperativa?

Surt de nosaltres. Pensa que estem constituïts en assemblea, llavors ja no hi ha director ni cap d’estudis, som treballadors tots iguals i busquem alternatives. Se’ns van plantejar dues vies: o buscar inversors -no sabíem ni per on començar- o fer una cooperativa. No hi havia ningú que vingués del món cooperatiu, però vam començar a buscar informació per veure si era viable. Al principi es parlava de xifres altíssimes per poder mantenir l’escola en marxa, per poder fer obres a l’edifici… i no vèiem clar que nosaltres poguéssim invertir tants diners.

On vau trobar, doncs, aquest assessorament?

Vam anar a veure la gent de Coop’57, vam anar a trobar cooperatives que acompanyen els processos de naixement de cooperatives i, finalment, vam acabar parlant amb la gent de Grup Integral, una assessoria que ens va donar totes les garanties que ens acompanyarien en tot el procés. Teníem molt poc temps, havíem d’obrir al setembre, i ja ens trobàvem a finals de juliol. I ells ens van explicar que si l’empresa tancava per jubilació, anàvem tots a l’atur. Aquells que volguessin entrar a la cooperativa, havien de capitalitzar el subsidi de l’atur i col·locar-lo a la cooperativa. Era la manera de tenir finançament per començar a treballar. Vam actuar molt ràpid: l’empresa tancava el 30 de juliol, fèiem els papers de l’atur, i al cap de pocs dies constituíem la cooperativa. Vam presentar els papers al Registre, vam fer l’assemblea constitutiva i vam redactar els estatuts, tot en paral·lel entre finals de juliol i principis d’agost.

Al final, quants socis vau acabar engegant la cooperativa?

Doncs finalment som 16, 14 docents i 2 no docents. La resta van preferir marxar a l’atur o van trobar altres feines… Per engegar el curs 2015-16, hem hagut de contractar set mestres més i dues persones per a gestió de l’escola. En aquesta àrea, ara amb quatre persones tirem endavant, abans n’hi havia 7 o 8.

Aquests primers mesos com a cooperativa, com han anat? Heu trobat molt de canvi respecte com funcionava l’escola abans?

La gestió antiga, per nosaltres, encara que sembli estrany, era opaca. No teníem cap visió de la gestió. Arribàvem, fèiem la nostra feina com a docents, i no sabíem res de la gestió econòmica i gerencial. Podíem intuir com anava pels comentaris que feia la propietària, però cap de nosaltres es va asseure mai a mirar el números amb la gerència. Per tant, hem hagut de començar de zero, contractar gent que ens porti la gestió econòmica, amb l’assessoria de Grup Integral.

“Fem una assemblea al mes per interioritzar que ara som propietaris de l’escola”

O sigui, que, a part d’ensenyar, heu hagut d’aprendre a corre-cuita a gestionar l’escola?

Sí, sí, és clar. És la part més complicada, en aquests moments: seguim fent una reunió assembleària al més, de tots els socis cooperativistes, per treballar la compactació de grup, per assumir tots el projecte, per interioritzar que ara en som propietaris i que això vol dir que ja no és “vinc, faig la meva classe i me’n vaig”, hem de fer més coses…

L’edifici és de propietat?

No, és de lloguer. Ja ho era abans i hem subrogat el contracte. Però hem aprofitat la nova embranzida per fer-hi millores: s’ha arreglat la façana, s’ha posat la calefacció, s’ha canviat tot el mobiliari de les aules de primària… Portàvem molts anys que no es feia cap inversió, que no es feia el manteniment que hauria tocat fer, pel motiu que sigui. Amb els diners de la capitalització del nostre atur, hem pogut fer totes aquestes coses i tirar endavant. Sense conèixer els números anteriors, hem fet uns pressupostos, els hem ajustat al màxim, fem un control setmanal de seguiment pressupostari…

Quina reacció van tenir les famílies que porten els nens i nenes a aquesta escola? Va ser positiva? N’heu perdut moltes pel camí?

Al final del curs passat, abans que passés tot això, teníem uns 290 alumnes. En el moment que es produeixen els fets, es genera un cert caos, es crea por a la incertesa entre els pares i tenim una fuita aproximada d’uns 75 alumnes… Gràcies als 206 alumnes que decideixen quedar-se, nosaltres ens embarquem en aquesta aventura. Ara les famílies estan molt contentes i orgulloses. De setembre a gener, entren 30 alumnes nous, és a dir, que no ho eren el curs passat. Ara som uns 230 i escaig. Tenim gent a tots els cursos, hi ha classes amb 17-18 alumnes, d’altres amb una vintena…

Les quotes que paguen els pares són les mateixes que abans del canvi?

Sí, nosaltres ens vam comprometre a no apujar les quotes. És més, la nostra intenció és, en el moment que recuperem alumnes, intentar-les abaixar i tot. Ara mateix no podem, perquè tenim menys alumnes que el curs passat, però quan recuperem el nivell antic, el compromís és abaixar les quotes de forma gradual.

“No hem creat la figura del soci col·laborador per no crear alumnes i famílies de diferents categories”

Heu creat la figura del soci col·laborador per als pares que vulguin ajudar la cooperativa a tirar endavant?

No, això ho vam estar parlant, i sobretot al començament, davant la situació traumàtica que havíem passat tots, nosaltres com a treballadors, i òbviament també les famílies, vam creure que no podíem “castigar-les” més: “ara farem una cooperativa i hauràs de pagar una quantitat determinada d’euros per ser soci”. Amb la fidelitat que havien mostrat cap al projecte, no podíem demanar-los un sobreesforç econòmic. D’altra banda, de moment volem ser una cooperativa de treball, no una cooperativa de pares i mares d’alumnes, crec que primer hem de consolidar-nos nosaltres, no podem obrir massa fronts… En l’horitzó sí que hi ha el tema del soci col·laborador, però de moment no ho hem fet per no crear alumnes i famílies de diferents categories… Potser és una posició molt naïf, molt de novells, però primer consolidem la cooperativa de treball i quan tinguem rodatge i aprenguem a ser cooperativistes, perquè això és una cosa que s’aprèn amb el temps, ja veurem…

El fet que tu continuïs de director és perquè ho vau decidir entre tots?

Sí, sí, per descomptat, jo he rebut l’encàrrec de l’assemblea de continuar com a director. Al Consell Rector som sis persones. Hi ha part de l’equip directiu de l’escola, però hi ha membres que no ho són, que no tenen cap responsabilitat educativa a l’escola, són treballadors sense cap càrrec. L’assemblea va confiar en part en les persones que ja havien assumit la responsabilitat en el seu moment, en l’anterior etapa.

Tornant al tema de les famílies, sí que vau demanar un cop de mà per posar en solfa una mica l’edifici…

Un cop vam veure que això tirava endavant, l’agost vam pensar que calia aprofitar-lo per arreglar l’escola, per pintar, per canviar mobiliari… i eren les mateixes famílies les que anaven acostant-se i demanaven poder donar un cop de mà, teníem pressió social de les famílies… i per tant, els vam obrir les portes, van venir voluntàriament a ajudar, perquè en el fons les famílies sentien el triomf com a seu també. I era reconeixement i respecte a l’esforç dels docents que havien creat la cooperativa. “Aquests han deixat una cosa segura, per lluitar i mantenir els ideals de l’escola, els valors, ho han fet per nosaltres, pels nostres fills”, deien. Aquesta és una escola familiar, es demostra amb això que t’explico…

Per què vau decidir que la cooperativa es digués ‘Nou Patufet’ i no ‘Patufet’ a seques? Hi havia algun problema legal per fer servir el nom antic de l’escola?

No, no, cap problema, de fet quan vam anar a constituir la cooperativa, vam tenir un llarg debat sobre el nom que havia de tenir. Perquè, tot i construir una cosa diferent, havíem d’honorar les arrels, l’escola és nova, però té un passat i el volíem recordar. La solució va ser “Nou Patufet”: recollim l’esperit de l’antiga escola, però diem clarament que hi ha hagut un canvi. El logo també el vam redissenyar, tot modernitzant el ninot del Patufet i afegint un títol i un subtítol, que fa referència a l’arrelament al barri de Gràcia.

“El cooperativisme ens serveix  per transmetre uns valors afegits als nostres alumnes”

Ja m’has dit que fins fa uns mesos no ens sabies res, de cooperativisme, però ara que ja portes un curset accelerat, què en penses? Creus que és una forma interessant de gestionar una empresa, creus que el valors del cooperativisme us poden ser útils com a docents?

Ens ha ajudat molt la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, ens han facilitat informació, ens han vingut a veure, han estat al nostre costat, això és una feina que fan molt bé… . Dit això, crec que a nosaltres el cooperativisme ens serveix molt per la gestió i també per transmetre uns valors que estan presents a les nostres accions, uns valors afegits que podem aportar als nostres alumnes. Els podem explicar, a ells i a les famílies: “això funciona de manera assembleària, les decisions es prenen per consens…”. Els valors cooperatius tenen molt a veure amb els de la nostra escola.

A tu personalment, què t’ha canviat el fet de ser ara al capdavant d’una cooperativa?

M’ha canviat en el fet que hi he de dedicar moltes més hores que abans, i ja en dedicava moltes… Fins ara era un treballador de l’empresa amb molta responsabilitat, ara en sóc un dels gestors, amb tot el que això implica. Abans ja vivia intensament l’escola, ja estava pendent de tot com a director, però ara tinc el plus de la gestió real, l’econòmica, la burocràcia que he de fer s’ha multiplicat per vuitanta.

No hauries de deixar de fer classe per dedicar-te únicament a la gestió?

No vull deixar de fer classe, perquè, igual que abans, ara també necessito tenir un contacte amb els alumnes, per entendre els companys docents, per no perdre la realitat del dia a dia. No vull estar en un despatx i prou, quan un company em planteja un problema, vull entendre’l des de dins, no des de fora. La sort és que tinc un molt bon equip, i puc delegar força. Bona part dels companys i companyes han entès que ara han d’assumir més responsabilitats, abans no tenien perquè assumir-les, però ara sí…

“Una cooperativa és un projecte que està per sobre de cadascun dels individus que la formen”

És potser la decisió més important que has pres a la teva vida, aquesta de muntar la cooperativa ‘Nou Patufet’?

Quan prenc una decisió, a part d’actuar en conseqüència, sempre intento estar equilibrat emocionalment, estar tranquil… I aquesta no va ser només una decisió personal meva. Jo tenia la sensació que tenia un compromís amb tots els companys, si ells ho volien tirar endavant, jo no podia dir “ja us ho fareu”. Per part meva no era una decisió del tot personal, sinó del col·lectiu, la qual cosa lliga molt bé amb el fet cooperatiu, perquè en el fons, i també ho parlo amb ells moltes vegades, tot això ens supera: el projecte no és la suma de cadascú de nosaltres, és més que això, una cooperativa és un projecte que està per sobre de cadascun dels individus que la formen. Ha de tenir vida pròpia, cadascú ha d’aportar tot el que pugui aportar perquè l’individu col·lectiu sigui més fort i més gran.

I en una escola, encara amb més motiu, perquè és un col·lectiu que evoluciona…

Sí, és clar, pensa que en constituir la cooperativa, hem posat el comptador a zero, hem perdut els plusos que teníem, l’antiguitat, fins i tot hem hagut d’ajustar-nos el sou, però tot això ho hem sacrificat perquè creiem en el projecte educatiu, perquè tots dúiem uns anys fent unes coses d’una determinada manera i volíem continuar. Així és com a mi m’agrada fer la docència, com em motiva, amb una implicació, amb uns vincles emocionals amb l’entorn, amb els alumnes…