Crític Cerca
Diners a contrallum

La Banca Ètica manté posicions, segons el Baròmetre 2019

Les entitats de finances ètiques han respost a la crisi social provocada per la pandèmia amb nombroses mesures especials durant aquest any

06/11/2020 | 06:00

Un moment de la presentació del Baròmetre de les Finances Ètiques del 2018 / FETS

El món de les finances ètiques a l’Estat espanyol va experimentar un alentiment del seu creixement durant l’any passat, però en cap cas es va frenar la corba ascendent constant que es dóna des del 2007, quan FETS va iniciar la radiografia anual d’aquest sector econòmic. El darrer ‘Baròmetre de les finances ètiques’, corresponent al 2019, que va presentar ahir públicament i per canals virtuals l’Observatori de les Finances Ètiques, reflecteix que l’estalvi ètic va fregar la xifra de 2.246 milions d’euros (un 1,5% més que el 2018) i el global dels diners prestats per les entitats que aglutina el sector i destinats a projectes transformadors va pujar a més de 1.488 milions d’euros (una xifra molt similar a la de l’any anterior, només un 0,9% més).

Els creixements espectaculars de la primera meitat de la dècada passada, quan l’estalvi ètic es va triplicar (passant de 373 milions del 2010 a gairebé 1.500 milions del 2014) han donat pas a pujades més lentes, però sostingudes i constants en la segona meitat de la dècada, ja que l’augment de l’estalvi ètic entre 2014 i 2019 ha estat del voltant del 50%. De fet, si agafem les dades des de l’any 2007, quan es va començar a fer el Baròmetre, l’estalvi recollit per les entitats financeres ètiques s’ha multiplicat per 16,83.

Sergi Salavert, portaveu de l’Observatori de Finances Ètiques, creu que “aquestes xifres són positives, ja que suposen que les entitats de finances ètiques han consolidat tot el que van créixer de forma espectacular els últims anys. Era difícil, gairebé impossible, mantenir els mateixos ritmes de creixement de fa una dècada, i encara més tenint en compte que el volum de crèdit en la banca convencional ha baixat de forma dràstica en la segona meitat de la dècada”. Segons dades del Banc d’Espanya, el 2019 els bancs convencionals van concedir crèdits per valor d’un bilió i mig d’euros, aproximadament, quan els anys 2010 i 2011 se superava de molt la xifra de 2 bilions d’euros per any.

El Baròmetre 2019 indica també que el percentatge de morositat de les entitats ètiques, si bé ha crescut lleugerament respecte el 2018 (passant de l’1,68% a l’1,84%) continua molt per sota del percentatge de morositat de la banca tradicional (que ha baixat enguany del 5,81% al 4,79%). La bretxa entre les dues maneres d’entendre les finances en aquest terreny de la morositat —l’incompliment o el retard en les obligacions de pagament contretes— és encara molt gran, com es pot comprovar en aquest gràfic.

Baixa el nombre de persones usuàries, es manté el capital social

El nombre de persones usuàries d’entitats de finances ètiques ha tornat a baixar per quart any consecutiu (del 2016 al 2019 s’ha passat de 236.341 a 194.753), però aquest descens, que podria considerar-se negatiu, queda contrarrestat pel fet que el capital social aportat per aquestes persones s’ha mantingut gairebé estable, al voltant dels 191 milions d’euros. Segons el portaveu de l’Observatori, Sergi Salavert, “el nombre d’usuaris s’ha reduït sobretot per un canvi de criteri d’una de les entitats més importants del sector a l’hora de quantificar els seus clients”. També apunta a les cada cop més agressives campanyes de la banca tradicional, que fan ofertes de préstecs a un tipus d’interès molt baix, com una altra de les causes de la baixada d’usuaris, tot i que creu que “l’important és que es manté el total del capital social aportat“.

El capital social ha crescut al voltant d’un 75% des del 2013, primer any on se’n recullen les xifres: dels gairebé 110 milions d’euros d’aquell any s’ha passat als 191 milions d’enguany. De fet, aquest és el primer any que el capital social s’ha reduit una mica, tot i que de forma gairebé imperceptible (un 0,06%), després de cinc anys de pujades continuades.

Guanya pes el sector social, on s’inclou l’habitatge cooperatiu

Com apuntàvem abans, els préstecs de les entitats de finances ètiques van crèixer gairebé un 1% entre el 2018 i el 2019, arribant fins als 1.488 milions d’euros. La xifra de préstecs gestionats per la banca ètica s’ha multiplicat per 9,11 des de 2007. Si observem els sectors finançats a nivell estatal (vegeu gràfic següent), el sector mediambiental continua sent l’àmbit amb més volum de préstecs concedits (35%), però ha perdut pes en relació a anys anteriors (el 2017 tenia més del 40% del pastís). En canvi, ha guanyat importància el sector social, on hi ha situats, entre d’altres, els projectes relacionats amb l’habitatge cooperatiu, que es troba clarament en auge.

Sergi Salavert creu que és positiu que els diferents sectors es reequilibrin: “Durant molts anys, el sector energètic i medioambiental dominava perquè hi havia projectes molt grans i costosos, mentre que els projectes de caire social, tot i ser més nombrosos, no tenien una escala tan gran. Això a poc a poc va canviant, sobretot per l’increment de projectes d’habitatge cooperatiu, que ja comencen a tenir un cert volum econòmic”. En l’ámbit d’Altres s’inclouen els crèdits a particulars, que encara ocupen poc més del 10% del total. També l’àmbit cultural ha perdut pes, passant del 15 a l’12% actual en tres anys.

A nivell internacional, les entitats financeres ètiques concedeixen préstecs majoritàriament a través de microcrèdits (un 82%), mentre que l’agricultura (13%) i lel sector medioambiental (4%) queden relegades a la segona i tercera posició. A més, l’estudi constata que, territorialment, l’Amèrica Llatina concentra més de la meitat del crèdit atorgat a l’estranger (58%), repartint-se la resta entre Àsia (24%) i Àfrica (15%).

Mesures específiques contra la crisi derivada del coronavirus

Tot i que el Baròmetre que es va fer públic ahir es refereix exclusivament a les dades del 2019, quan encara no havia arribat a Europa la primera onada de la pandèmia de la Covid-19, l’Observatori també ha recollit dades referides a les mesures extraordinàries que han posat en marxa les entitats de finances ètiques durant el 2020. En aquest dossier especial de la Fundación Finanzas Éticas, publicat fa unes setmanes, es recull molt exhaustivament com aquestes entitats han prioritzat sostenir els projectes finançats amb més dificultats i han engegat la xarxa que permet paliar els efectes de la Covid-19 i evitar que caiguin.

Portada del dossier especial sobre la reacció a la pandèmia / FUNDACIÓN FINANZAS ÉTICAS

Les mesures en relació a la pandèmia es poden resumir en tres grans tipus. D’una banda, s’han establert carències per al retorn de capital de crèdits concedits amb anterioritat a la pandèmia, així com moratòries hipotecàries o a préstecs personals. En segon lloc, s’han creat avals i garanties per accedir a línies especials de crèdits per donar liquiditat a les entitats o empreses afectades per la crisi de la Covid-19. Aquests avals tenen el suport, en alguns casos, de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) d’àmbit espanyol, o de les entitats de garantia de les administracions autonòmiques (com ara Avalis a Catalunya), o fins i tot d’alguns ajuntaments, com el de Barcelona. I finalment, també s’han creat finançaments específics per a projectes i iniciatives vinculades a resoldre aspectes socials i sanitaris d’especial urgència durant els mesos més estrictes del confinament.

Xavi Teis, responsable de comunicació de Coop’57, la cooperativa de serveis financers ètics i solidaris, explica que “alguns d’aquests acords ja venien d’anys enrere, com és el cas del pacte que nosaltres teníem amb Fundació Seira o amb l’Ajuntament de Barcelona per avalar al 50% determinades operacions, però amb la pandèmia s’ha vist que calia augmentar-ne el múscul financer. En d’altres casos, han estat acords nous, com el que hem establert amb Avalis, la societat de garantia recíproca catalana, vinculada a la Generalitat, que només es pot fer servir per a conseqüències molt directes de la Covid-19″. En aquest darrer cas, Avalis corre amb el 100% del risc dels préstecs concedits per Coop’57.

Teis creu que aquestes mesures han estat molt positives per aguantar el primer cop durant la primavera i l’estiu del 2020, però que “encara seran més útils els pròxims mesos, ja que les dificultats transitòries de les entitats socials o de les cooperatives es poden agreujar o allargar durant el 2021 si l’economia en general no es reactiva i continuen les restriccions obligades pel coronavirus”.

De la seva banda, Clara Soler, responsable de comunicació Fiare Banca Ètica, ha explicat que la crisi provacada per la pandèmia ha incrementat molt la demanda de finançament i que ha estat fonamental per respondre a aquesta demanda comptar amb la col·laboració de les administracions públiques per avalar les operacions, tant amb l’ICO a nivell estatal com amb d’altres entitats de garantia autonòmiques o locals. “Crec que hem estat prou ràpids i àgils per trobar aquestes aliances, que fins ara no teníem, i això ha estat bàsic per donar seguretat a les empreses i entitats que nosaltres financem“. Soler afegeix que Fiare Banca Ètica ha obert també una línia d’operacions a mig i llarg termini amb el Fons Europeu d’Inversions (FEI), plantejada sobretot per empreses que han replantejat el seu model de negoci a partir de les circumstàncies provocades per la Covid-19. Pel que fa a les carències i facilitats per retornar crèdits contractats amb anterioritat, tot i que s’ha parlat amb totes les entitats per estudiar cas per cas, “no ha estat una demanda massiva”, especifica Clara Soler, “ha servit sobretot per petites empreses prestadores de serveis a l’administració”.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En plena crisi, continuem fent un periodisme rigorós i que aposta per la profunditat. Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara

Amb la quota solidària anual, rebreu el llibre 'No diguis res' i el dossier 'Crisi o vida' 

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies