Comprar per resistir: el patrimoni cooperatiu com a resposta a la crisi immobiliària

Fins fa poc semblava una quimera, però està passant: cooperatives i entitats de l’economia social i solidària estan comprant les seves seus amb l’objectiu de guanyar autonomia i resistir davant de la vulnerabilitat de l’actual mercat immobiliari. I no ho estan fent només les grans cooperatives: també projectes petits i mitjans, amb propostes creatives i la complicitat de les finances ètiques. 

Les entitats fan aquest pas després de patir l’augment de preus dels lloguers, buscant estabilitat i, al mateix temps, generant patrimoni cooperatiu. A Barcelona, Sostre Cívic, Arç i CRÍTIC, sòcies del Grup ECOS, s’han aliat amb Som Connexió per adquirir un nou espai al carrer de Trafalgar. I el mateix Grup ECOS, format per 16 cooperatives, ha comprat els 1.000 metres quadrats de local que eren la seva seu des de feia 15 anys, al carrer de Casp, 43.  Però no és un cas únic: hi ha experiències similars a Girona, Sabadell, Sant Cugat del Vallès, Valls, Mataró, Manresa… Els exemples s’estenen arreu del país.

Aposta a llarg termini i complicitat de les finances ètiques

Totes aquestes operacions necessiten un suport financer potent per dur-se a terme, que gairebé sempre és possible gràcies a les entitats de finances ètiques. En el cas de la compra dels locals de Casp i de Trafalgar vinculats al Grup ECOS, el procés ha estat possible gràcies a la implicació de Coop57, Fiare Banca Ètica i Fundació Seira – Impuls Cooperatiu. 

Les xifres que faciliten les entitats financeres avalen la tesi que el fenomen de la patrimonialització cooperativa és una realitat que ha arribat per quedar-se. Al llarg del 2025, Fiare Banca Ètica va finançar més de 20 operacions de compra per un valor total de 13 milions d’euros. Només en el primer semestre de 2023, per exemple, Coop57 va formalitzar 14 operacions d’adquisició, adequació o posada en marxa d’equipaments i locals de moviments socials i d’entitats d’economia social i solidària per un total de més de 2 milions d’euros. 

Guernica Facundo, del Grup ECOS: “Si tenim patrimoni, podrem generar més fàcilment resistència”

Suport de sòcies col·laboradores

“Si tenim patrimoni, podrem generar més fàcilment resistència. Si no, estarem a mercè del mercat”,  afirma Guernica Facundo, coordinadora del Grup ECOS. A part de l’aportació financera, els projectes de patrimonialització es fonamenten sobre dos pilars complementaris: l’aportació de les mateixes impulsores a partir de l’estalvi i l’excedent que hagin pogut generar amb la seva activitat, i la implicació de sòcies col·laboradores. 

Aquest segon punt és clau. Les sòcies s’impliquen amb la seva inversió per fer viable un projecte d’interès social, i, a més, si així ho volen, obtenen una remuneració pel capital aportat. Es tracta en la majoria dels casos de remuneracions estables, fixades anualment per les assemblees generals dels projectes cooperatius —en les quals les sòcies col·laboradores també tenen representació— i sovint per sobre de la rendibilitat que ofereix la banca convencional.  

En el cas del Grup ECOS, per exemple, el procés d’adquisició de l’espai ha suposat l’entrada com a sòcies col·laboradores de la Fundació Roca Galès, la Fundació Finances Ètiques, Compcal-Talaia, la XES (Xarxa d’Economia Social de Catalunya) i FETS (Finançament Ètic i Solidari). En el cas de la compra de Trafalgar, CRÍTIC va engegar una campanya de capitalització que va suposar l’entrada d’una quarantena de socis nous (la majoria dels quals, persones físiques) i 195.000 euros de capital.  

Ramon Roig, de la Fundació Roca Galès: “Reforçar el patrimoni cooperatiu dona estabilitat i preserva els projectes de l’ESS de l’especulació immobiliària”

La Fundació Roca Galès, actor protagonista en processos de patrimonialització

Un cas particular en aquest nou escenari de consolidació de patrimoni cooperatiu és la Fundació Roca Galès, una entitat constituïda el 1976 a partir de la liquidació del patrimoni de la Caixa de Crèdit i Estalvi de Barcelona. La Fundació, que té entre els seus objectius la preservació de la memòria del cooperativisme, ja disposava d’un capital immobiliari previ. Ara ha engegat una nova línia d’actuació que l’ha dut a implicar-se en projectes de patrimonialització, donant suport a cooperatives ja constituïdes i amb un model amb projecció que aposten per adquirir les seves seus. 

Aquesta aposta es tradueix en diverses vies. Una d’aquestes vies és l’adquisició de locals: la Roca Galès ha adquirit un espai de Sabadell on s’ha instal·lat el pol cooperatiu Mala Peça, de la cooperativa de segon grau Centdeu. Una altra és el reforç inversor. En el cas d’ECOS, la Fundació ha esdevingut sòcia col·laboradora, completant la inversió pel local del carrer Casp i comprant el local annex a l’espai, on situarà la biblioteca de l’arxiu històric del cooperativisme. 

Ramon Roig, director financer de l’entitat, explica que “reforçar el patrimoni cooperatiu dona estabilitat, perspectiva a llarg termini i preserva els projectes de l’ESS de l’especulació immobiliària que vivim”. La Roca Galès també està estudiant operacions a Valls, la Cerdanya o Lleida. Roig explica que volen “crear espais per consolidar els pols cooperatius”. Al mateix temps, també col·laborar “amb gent jove que comenci noves activitats i que necessiten uns espais inicials”. 

Generar “illes de resistència”

Més enllà de les qüestions pràctiques com la resistència al mercat immobiliari, hi ha altres factors que motiven les entitats de l’ESS i del cooperativisme transformador a adquirir patrimoni. Per exemple, el factor polític que consisteix a generar, en paraules de Guernica Facundo, “illes de resistència i resiliència” en moments polítics adversos. 

Aquest és el cas de la discogràfica Propaganda pel Fet! i de la Casa de la Música de Manresa, agrupats en la cooperativa Vesc. Gairebé 2.000 metres quadrats al barri de Valldaura de Manresa ja són propietat d’aquesta entitat de segon grau, que s’ha instal·lat en un antic tanatori. Dani Castellano, director de la Casa de la Música, explica que la compra prové d’un replantejament de la seva activitat, però també d’una voluntat política de treure-li espais al mercat. En el cas de la Casa de la Música, volien centrar-se en la part de formació i creació musical i els processos pedagògics més que en l’exhibició musical, i aquest local els anava com l’anell al dit.

El local, a més, els permet esdevenir un centre cooperatiu des d’on poder ajudar projectes amb poca trajectòria o poca capacitat econòmica a tirar endavant, una empenta que ells mateixos van rebre quan van començar fa 30 anys. 

Dani Castellano, de Vesc: “Necessitem totes les eines, no en podem descartar ni una”

Gestionar les contradiccions

Sobre les contradiccions que pot generar sumar-se a les regles del mercat per fer-hi front, Dani Castellano creu que “necessitem totes les eines, no en podem descartar ni una”. “Cal treure patrimoni del mercat, i això passa per projectes com el nostre però també, si cal, per l’ocupació amb finalitats polítiques”. Cal tenir en compte que, en el cas de Propaganda pel Fet!, la primera seu del projecte, nascut fa 30 anys, va ser l’Ateneu Popular de Vallcarca, un espai ocupat. “Si no estem en una posició de força, no comparteixo una esmena a la totalitat a la compra perquè hi hagi una contradicció. Hem de fer avenços”, afirma. 

Guernica Facundo comparteix aquesta visió i proposa “jugar les regles del joc, però amb uns principis, buscant escletxes que ens permetin fer-ho a la nostra manera”.  Això passa per col·laborar i teixir aliances. “Com que partim de l’escassetat econòmica, hem de buscar molts suports i finançament, i això segueix contribuint a l’enfortiment de l’ESS i del cooperativisme”, comenta la coordinadora d’ECOS. 

Facundo esmenta com a referent el cooperativisme de consum del principi del segle XX, que s’unia per obtenir infraestructures pròpies per a la seva activitat, i també l’habitatge cooperatiu, que comparteix la mateixa visió d’adquisició de patrimoni. De fet, una gran part d’aquest patrimoni cooperatiu avui resta pendent de recuperar després de la Guerra Civil i la dictadura. És el cas, per exemple, de l’antiga Unió Cooperativista Barcelonesa, un espai al carrer d’Urgell de Barcelona que va acollir la cooperativa de consum més gran de la Catalunya republicana. Avui és propietat de l’Arquebisbat de Barcelona, i una plataforma d’entitats lluita per restituir els usos de l’edifici al moviment cooperatiu i veïnal. 

Més espais repartits per Catalunya

Les iniciatives de patrimonialització s’han estès arreu del territori català, tant en nuclis urbans com rurals. Som Mobilitat ha adquirit una nau a Mataró que s’ha transformat en el seu centre d’operacions, i Som Energia ha comprat un nou local de gairebé 1.800 metres quadrats per a oficines, reunions i aparcaments a Girona. A Sant Cugat del Vallès, després de 10 anys d’activitat cultural i comunitària, Cal Temerari ha comprat el local a partir d’una campanya de títols participatius. 

Un altre cas particular és el d’Abacus, que destina 6 milions d’euros l’any a lloguers, en especial de les seves llibreries. Per això ha creat el projecte Abacus Més, amb el qual impulsa l’adquisició dels locals on desenvolupa la seva activitat. El projecte, segons va explicar el director general d’Abacus, Oriol Soler, en la presentació dels resultats del grup de 2025, “ofereix un rendiment fix del 3,5% anual, amb les aportacions avalades pel patrimoni adquirit, i permet generar un retorn econòmic i social vinculat al desenvolupament de nous projectes culturals, educatius, audiovisuals i editorials”, així com al reforç de la xarxa de llibreries independents i del suport a la llengua catalana.

Expressions més enllà de la compra

Aquesta creixent tendència d’ampliació de patrimoni té expressions diverses més enllà de la compra, sigui la cessió d’ús d’espais públics i privats, el lloguer a llarg termini o fórmules mixtes. Un exemple és Més Espais, un instrument financer dissenyat per la Fundació Seira, vinculada a la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. A Més Espais també hi participen el grup Teb, Suara, Previsora General i el grup Pere Claver.  En aquest cas, Més Espais adquireix els immobles a partir de propostes d’entitats i cooperatives i formalitza un contracte de lloguer a llarg termini i amb dret a compra amb les mateixes entitats.  

Un altre cas és el de la Fundació Emprius, que té com a línia estratègica accedir a patrimoni que pugui cedir a projectes transformadors sota els principis de la comunalitat i la ruralitat. A Valls, el projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús La Titaranya combina habitatge amb locals i espais comunitaris. Recentment ha anunciat la rehabilitació d’un segon conjunt cooperatiu que contindrà 23 habitatges cooperatius i nous espais comunitaris i que se suma a un edifici que van adquirir l’any 2023. A Olot, Núria Social va rebre la notícia que havien de deixar el seu espai, de llarga trajectòria i arrelament a la Garrotxa, i finalment ha aconseguit un contracte de lloguer a llarg termini.