L’àmbit econòmic on el camp i la ciutat es donen la mà

Sovint es diu que el camp i la ciutat viuen l’un d’esquena a l’altre. Per bé que, segons Yayo Herrero exposava en una entrevista a CRÍTIC, l’entorn urbà no podria viure sense el món rural: “La ciutat, en aquesta falsa dicotomia entre ella i el camp, es planteja per sobre del món rural. Es perceben com dues coses completament diferents, malgrat ser obvi que no hi ha ciutat si no hi ha camp”. L’antropòloga, enginyera tècnica agrícola, excooperativista i referent de l’ecofeminisme demana (o més aviat exigeix) l’equilibri entre l’entorn rural i l’urbà. En aquest article anem un pas més enllà i, en el marc de la 24ena Fira per el Dia de la Terra (13 i 14 d’abril) i el Dia mundial de la Terra (22 d’abril), ambdues commemoracions fa pocs dies, volem explorar de la mà de Yayo Herrero quin és o quin pot ser el rol de l’emprenedoria social cooperativa i, en general, de l’Economia Social i Solidària (ESS) en la recerca d’aquest equilibri.

Problemes estructurals i solucions particulars

Els projectes que malden per trencar la separació entre el camp i la ciutat no deixen d’estar dins un entorn capitalista que els envolta (per bé que vulguen revertir-lo); per això, segons Yayo, pateixen els mateixos obstacles que qualsevol altra iniciativa. “Les limitacions que tenen els projectes d’emprenedoria social cooperativa en aquesta àrea no són particulars, sinó més aviat estructurals. És a dir, s’enfronten a la problemàtica general de l’individualisme dins un capitalisme de ritme vertiginós”, puntualitza l’antropòloga.

Si bé de vegades s’argumenta que en l’entorn de l’economia transformadora el capital cultural de cada persona, el seu l’entorn social, pot esdevenir un obstacle per engegar projectes cooperatius dins l’ESS. Contràriament, l’excooperativista no veu ací una barrera insalvable: “He treballat promovent la creació de cooperatives amb col·lectius en situació de risc d’exclusió i, comptant amb el suport i la formació adequada, són perfectament capaces de transitar aquest tipus de processos. Per exemple, també he fet formació empresarial a alts executius i trobe que l’aprenentatge no és tan diferent entre un col·lectiu i l’altre, simplement has d’adaptar el vocabulari i la metodologia per compensar la situació de desavantatge d’on parteixen els primers”.

Pel que fa als problemes de lentitud i complexitat que sovint generen els processos de democràcia participativa, Yayo ha treballat en l’àmbit de la gran empresa, el cooperativisme i les fundacions i ha trobat situacions d’estancament a tots tres entorns. De fet, opina que si es fan processos assemblearis en grups molt grans i la forma de construir col·lectivament no es fa bé, es poden generar situacions força complicades. Aclareix, però, que si aquests processos de construcció col·lectiva són eficients, l’assemblea pot ser un mètode molt útil i transformador per resoldre problemes complexos.

L’ESS apropa el camp i la ciutat

“Crec que l’ESS és ideal per revertir aquesta separació entre el món rural i l’urbà”, així de contundent es mostra l’enginyera agrícola. Per a ella, un dels avantatges de l’emprenedoria social cooperativa és que permet a les iniciatives urbanes incorporar dinàmiques comunitàries més típiques de l’entorn rural, com ara les relacions en xarxa (més properes i més horitzontals), la interdependència i la centralitat de la satisfacció de les necessitats. Hi ha exemples d’açò en els camps de l’habitatge i la distribució de productes de neteja i cosmètics. Però, segons assenyala Yayo, “el cas més paradigmàtic és l’alimentació agroecològica perquè cerca generar condicions dignes als dos extrems, la producció d’aliments al camp i el seu consum a la ciutat”.

A més, en el transcurs d’aquest procés es vincula qui produeix i qui consumeix a través de la coresponsabilitat. Per la part del camp, per exemple, si hi ha una mala collita, es reparteixen pèrdues, mentre que per la part de la ciutat, s’intenta que tothom de la comunitat puga consumir els aliments i no només qui els pot pagar. No debades, com la militant ecofeminista expressava a una entrevista de La Directa, el major escull pel capitalisme és precisament aquesta empatia, que quasi és una qualitat adaptativa de la nostra espècie: “Hem pogut evolucionar i prolongar-nos, en part, perquè tenim aquesta capacitat d’alegrar-nos de l’alegria d’altres i sofrir amb el dolor d’altres”.

Comptat i debatut, Yayo conclou que “s’ha de dissoldre la dicotomia entre camp i ciutat, una separació que mai no hauria d’haver existit”. Aquest és l’objectiu de moltes iniciatives en l’àmbit de l’agroecologia arreu de Catalunya, per exemple L’Economat Social (comercialització de productes agroecològics), La Garbiana (farina ecològica i de proximitat), El Llevat (consum agroecològic de Nou Barris) o El Rodal (consum agroecològic de Sabadell). En definitiva, l’emprenedoria social cooperativa facilita la codependència entres les societats rurals i les urbanes, ja que prioritza les lògiques de la reproducció de la vida. I, al remat, és d’això del que tracta la superació de la dicotomia ciutat/camp: sostenir la vida arreu, tant si es viu entre masos com si es viu entre blocs de pisos.