Crític Cerca
Espai Crític

10 reflexions sobre la crisi del coronavirus des de la Universitat de Barcelona

Docents de diversos àmbits de coneixement aporten anàlisis i recomanacions sobre les conseqüències de la pandèmia

21/04/2020 | 07:00

Foto: CÉSAR LUCADAMO – UB

L’ambient al supermercat és tens, el mòbil escup dades i previsions sense filtre. Enmig de la situació provocada per la propagació del coronavirus, la veu dels experts aporta explicacions, consells i perspectives originals per afrontar la crisi sanitària que viu el món. A través del coneixement de professors i professores de la Universitat de Barcelona en el cicle de vídeos #ReflexionsUB, apuntem una desena de reflexions que poden fer més fàcil la gestió i comprensió de la pandèmia.

Miquel Martínez: “El bé comú s’assoleix amb accions individuals”

Si bé els contextos de crisi obliguen a prendre decisions i a escollir, també poden comportar creixement personal. Per tal d’afavorir l’aprenentatge en infants i adolescents, els adults han de fer-los costat emocionalment i han d’evitar aïllar-los de la realitat. El catedràtic de Teoria de l’Educació Miquel Martínez creu fonamental que la informació que reben nens i joves no contingui exageracions ni simplificacions, i posa èmfasi en la necessitat que tenen els més petits de sentir-se escoltats. Comentar pel·lícules, parlar de la situació actual o interpretar les notícies són algunes maneres d’acompanyar-los en el període de confinament. A més, cal que entenguin per què cal quedar-se a casa i fer allò que toca: el bé comú no és de cap de nosaltres i és de tothom, només s’assoleix quan tots seguim les recomanacions.

Fernando Barbanacho: “Amb els ERTO, les empreses es comprometen a mantenir el nivell d’ocupació durant sis mesos”

Quines particularitats té l’ERTO? El professor de Dret del Treball i de la Seguretat Social Fernando Barbanacho ens n’explica les característiques: el real decret llei 8/2020 estableix que en la situació excepcional arran de la pandèmia del Covid-19 les empreses poden realitzar expedients de regulació d’ocupació que siguin temporals, que poden comportar la suspensió del contracte o la reducció de la jornada entre un 10 i un 70%. Els treballadors, aleshores, passen a estar en situació temporal d’atur i tenen dret a la prestació econòmica. Per la seva banda, apunta el professor, les empreses de menys de 50 treballadors no han de cotitzar a la Seguretat Social durant l’ERTO i les de més de 50 treballadors només ho han de fer en un 25%.

Xavier Pons Ràfols: “Les noves malalties infeccioses no s’aturen en fronteres estatals”

El dret internacional juga un paper rellevant en l’alerta sanitària de la Covid-19, les relacions entre estats i actors de la societat internacional evidencien una globalització de la salut, amb noves malalties infeccioses que no entenen de fronteres polítiques. Mentrestant, l’Organització Mundial de la Salut i la Unió Europea donen recomanacions i fan propostes, però només els estats són els únics que tenen el poder per decidir. Per resoldre els grans problemes internacionals, sigui la pandèmia del coronavirus o el canvi climàtic, el catedràtic de Dret Internacional Públic Xavier Pons Ràfols considera que cal incrementar la cooperació internacional i abordar-ho des d’una perspectiva multilateral.

Gaston Gilabert: “És el moment d’obrir els llibres pendents i escoltar les veus de les pàgines”

Fer-se gran enlloc de deixar-se endur per l’angoixa, trobar la bellesa en les limitacions. La lectura literària ens fa imaginar el rostre dels personatges, dels paisatges on transcorre l’argument, i fins i tot de nous mons i maneres de viure diferents a les pròpies. Amb aquests viatges mentals ens adonem que l’important no és tornar a la normalitat, que sovint és on s’hi amaguen els problemes, sinó aprofitar per transformar-nos durant el període de confinament. Ara, diu el professor Gaston Gilabert del Departament de Filologia Hispànica Teoria de la Literatura i Comunicació, és hora d’obrir el llibres pendents i escoltar què tenen a dir les veus de les paraules.

Èlia López: “És el moment de despertar les fortaleses mentals i emocionals que tenim”

Al mal temps, bona cara. La preocupació, la incertesa i l’estrés són els acompanyants inseparables del coronavirus i de la situació social excepcional que ha provocat. La clau, però, és no deixar que t’enfonsin: ara, més que mai, és moment de superar-se i despertar les fortaleses mentals. Si no podem tenir el control del que passa, almenys podem gestionar el que sentim i com ens comportem. “Mantinguem la serenitat i cuidem-nos”, afirma la professora del Departament de Didàctica i Organització Educativa Èlia López. El millor regal que ens podem fer a nosaltres mateixos i a la resta és donar visibilitat a emocions com l’estima, la confiança i la gratitud.

Gemma Balaguer: “L’actual crisi està comportant i comportarà molts tipus de pèrdua”

La llibertat, l’oci, la bona salut i fins i tot, potser algun ésser estimat. La pandèmia del coronavirus està comportant moltes pèrdues, algunes d’elles transitòries i d’altres definitives, que afecten totes les àrees de la persona. Davant d’això, la professora del Departament de Psicologia Clínica i Psicobiologia Gemma Balaguer assegura que cal fer el procés emocional del dol, que requereix temps i unes condicions que no són les òptimes en aquest moment de crisi mundial. Per això, la psicòloga recomana deixar-nos temps per adaptar-nos a la situació i demanar ajuda per tal que el dol no es compliqui a llarg termini.

Miquel Gómez: “Els que no formem part de treballs essencials, cuidem-nos i tinguem cura dels nostres”

Cada dia a les vuit del vespre agraïm la feina dels sanitaris al balcó i al telenotícies descobrim la rellevància de la tasca de les residències de gent gran. Hi ha altres sectors, però, que no paren la seva activitat i que han quedat invisibilitzats: els professionals de l’educació social estan exposats a la precarietat i la vulnerabilitat per exercir la seva tasca amb grups de població que necessiten assistència. Els invisibles han de continuar treballant, però la resta de la població, demana el professor de Pedagogia Social Miquel Gómez, ha de cuidar-se com a mostra de solidaritat.

Joan Tugores: “Necessitem mantenir-nos actius per retornar a la normalitat quan passi el pitjor”

La lluita per superar la crisi sanitària ha obligat a una aturada dràstica de l’activitat econòmica que qüestiona la capacitat de reacció dels governs i de la Unió Europea. El catedràtic d’Economia Joan Tugores reclama mesures enèrgiques del sector públic per mantenir els ingressos dels treballadors, els autònoms i les empreses, i recalca la importància del suport fiscal i financer de la Unió Europea, que amb la seva resposta a la pandèmia posa en escac la pròpia legitimitat. Ja no es tracta d’una globalització de mercaderies, la urgència ecològica, les fake news i, per descomptat, els virus, superen qualsevol frontera i obliguen a reformular l’abast del concepte de globalització.

Antonio Andrés: ”La violència familiar augmenta el seu risc de manera notable en context de confinament”

Canviar d’hàbits, no poder sortir al carrer per esbargir-se i encarar els problemes del dia a dia en un context de confinament familiar pot provocar ira, hostilitat i irritació que desemboquin en situacions de violència. Malgrat els recolzaments socials es redueixin perquè no es pot acudir a un suport habitual per demanar ajuda, el catedràtic Antonio Andrés Pueyo, del Departament de Psicologia Clínica i Psicobiologia, apunta que hi ha maneres per anticipar-nos als conflictes i controlar la situació. En cas contrari, la policia i el sistema sanitari poden ser un bon recurs on denunciar violència.

Jorge Franganillo: “Hem de cultivar una higiene digital per evitar escampar una epidèmia paral·lela”

L’augment del consum d’Internet comporta una major exposició a rumors i falses alarmes que generen confusió i fan més difícil combatre el coronavirus. Per no entrar en aquesta voràgine de desinformació, el professor Jorge Franganillo, del Departament de Biblioteconomia, Documentació i Comunicació Audiovisual, suggereix cultivar una higiene digital que contribueixi a una societat millor informada i més segura. Desconfiar dels continguts anònims, dels àudios sense proves i de les imatges sense context són alguns dels mecanismes per contrastar la informació i no propagar l’alarma social.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En plena pandèmia, volem continuar fent un periodisme rigorós i que aposti per la profunditat. Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebreu el pròxim Dossier CRÍTIC (aparició a finals de 2020).

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Si continua navegant, suposa l'acceptació de la instal·lació de les cookies. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies