04/12/2025 | 06:00
Les cures són un actiu econòmic que s’ha de desenvolupar a escala comunitària. Aquest és un dels titulars de futur que va sorgir en el seminari “Promoure, emprendre i treballar en el sector de les cures i l’atenció a les persones. Cap a on anem?”, celebrat els dies 8 i 9 de maig d’aquest any a Barcelona. Organitzat per Barcelona Activa i facilitat per la cooperativa Labcoop, proveïdora de la seva Secretaria Tècnica de Cures, el seminari va ser un espai de trobada entre persones investigadores, professionals de diferents administracions i treballadors i entitats de l’àmbit de les cures per identificar els principals reptes d’un sector fonamental per al benestar col·lectiu, però greument precaritzat.
Amb una demanda creixent per l’envelliment de la població i una atenció domiciliària cada vegada més present, el debat sobre el futur de les cures s’ha convertit en una qüestió estratègica. En el seminari es van posar sobre la taula quatre grans reptes: dignificar les condicions laborals, afrontar la digitalització, impulsar la dimensió comunitària i garantir la viabilitat de les iniciatives de l’economia social i solidària (ESS). Així mateix, aquest novembre, l’Ajuntament de Barcelona ha publicat la Guia metodològica: model de gestió del servei de cures com una eina pedagògica per a aquells projectes “que volen emprendre creant un servei de cures dins del marc i valors de l’ESS i el model cooperatiu”.
1. Dignificar el sector i buscar més relleu
El treball de cures continua marcat per la precarietat. Salaris baixos, reconeixement escàs, contractes inestables i una manca crònica de relleu generacional. Com apuntava Mireia Roca, antropòloga i experta en polítiques públiques de cura: “Sense unes condicions laborals dignes amb un sou digne, és difícil que la gent jove vulgui treballar-hi, i que es percebi com un sector atractiu on es pot tenir un futur laboral”.
Aquest infrafinançament crònic fa que moltes persones accedeixin a aquest treball per necessitat i no per vocació. El règim especial de la Seguretat Social per a les treballadores de la llar es considera precaritzador. A més, com es recollia en el seminari, “no s’avançarà si no hi ha salaris dignes. El conveni de Catalunya està caducat, estan en una situació alegal, i s’hi ha d’aplicar el conveni estatal, que és més precari”.
El sector de les cures està marcat per salaris baixos, reconeixement escàs, contractes inestables i una manca crònica de relleu generacional
El sector també es va mostrar preocupat per la manca d’itineraris formatius accessibles. En el seminari es va assenyalar que “per accedir a un lloc de treball a les empreses es necessita un certificat de professionalitat per al qual moltes persones no tenen els estudis bàsics previs o perquè tenen feines que no poden deixar per assistir a classe”. Per això es reclamava formació a mida i acompanyament.
La feminització del sector també és estructural. Segons Roca: “El context capitalista dona la percepció que les cures suposen una extensió del treball domèstic, i aquest fet no afavoreix el reconeixement”. Alhora, “les figures professionals de treballadors/es del Servei d’Atenció Domiciliària (SAD), assistents personals i treballadores de la llar estan feminitzades i són precàries”, assegurava.
El relleu generacional en el sector de les cures és un dels aspectes més rellevants per a una mirada de futur. I els reptes en aquest sentit tenen a veure amb el valor i les retribucions del sector. Una de les participants va resumir-ho així: “Els joves no veuen el sector de les cures com un projecte de vida perquè és un sector precaritzat, no hi ha drets laborals, no hi ha recursos destinats a la Llei de dependència, i es tendeix a contractar el més barat”.
2. La digitalització de les cures: entre l’esperança i el risc
La quarta revolució industrial també ha arribat al món de les cures. Plataformes digitals, sensors, aplicacions i robots entren amb força en un sector basat tradicionalment en l’atenció personalitzada. Olivia Blanchard, experta en drets humans i salut global, va alertar que “el codisseny entre persones usuàries i treballadores en la tecnologia per a les cures a Espanya està endarrerit, perquè hi manca la visió de les ciències socials”.
Un dels riscos és que el disseny de les eines sigui estandarditzat i no s’adapti a la diversitat de situacions. “Es generalitza la situació de les persones grans, se les tracta com si totes tinguessin les mateixes característiques i problemàtiques”, va dir Blanchard.
Un dels riscos és que el disseny de les eines sigui estandarditzat i no s’adapti a la diversitat de situacions
També hi ha preocupació per l’impacte de les plataformes digitals. Blanchard va alertar que “s’han introduït empreses de cures en les plataformes digitals a través d’agències de col·locació digital o aplicacions per contractar cures sota demanda (model similar a Uber)”, cosa que està contribuint a precaritzar encara més el sector.
Tot i això, la tecnologia pot tenir un paper positiu. Tal com es recollia en una aportació durant el seminari: “Les persones treballadores fan moviments molt mecànics, i en aquest aspecte s’hi juguen la salut. La tecnologia hauria d’anar per aquest camí en les cures, tot i que el repte tecnològic per a les cures dins les llars és molt complex”. Ara bé, es va insistir que “el tecnosolucionisme és perillós”, i que “posar una solució tecnològica als reptes socials sense mirar el problema que es vol resoldre no seria adequat”.
3. Dignificar les cures i posar-les al centre de la societat
Una de les propostes destacades en el seminari va ser la d’unificar perfils professionals. Actualment, conviuen figures com treballadores familiars, assistents personals i treballadores de la llar, amb drets i condicions molt diverses. En aquest sentit, Mireia Roca proposava “unificar el servei en una sola figura, que s’ha d’implementar a través de formació i la millora de les condicions laborals”.
Actualment, conviuen treballadores familiars, assistents personals i treballadores de la llar, amb drets i condicions molt diverses
També s’hi va plantejar la necessitat de reconèixer institucionalment la feina de la cura. “La fragmentació no promou la professionalització, i la consciència del sector la dificulta”, afirmava Roca. Amb aquesta idea, en el seminari es va voler posar èmfasi en la importància de crear una xarxa de suport i definir protocols comuns.
Precisament sobre les xarxes comunitàries, es va obrir el debat sobre la seva viabilitat. “No a tot arreu hi ha xarxes comunitàries i sorgeix el debat de si es podrien comunalitzar les cures”, deia Roca, que també assegurava que faltaven més homes en les cures. “Sense els homes en el sector, les treballadores de la casa són vistes com a figures familiars i la societat no ho veu amb valor”, deia. També va insistir que “seria millor primer dignificar el sector, i després promoure l’entrada dels homes i no a l’inrevés”.
4. Impulsar un model de cures arrelat a l’economia social i solidària
Cuidar les persones i el seu entorn és un dels principis que guien els projectes de l’economia social i solidària. És per això que cada vegada hi ha més projectes que, des d’aquesta mirada, s’han acostat també al sector de les cures. Diverses iniciatives de l’ESS van compartir les seves experiències en el seminari: cooperatives com Més que Cures, Som amb Tu o Suara, cooperatives mixtes com Cuidem Lluçanès i Col·lab i els projectes Fundació Integramenet o Anem per Feina. Tot i tenir mides i trajectòries diferents, totes posen el focus en la dignificació, la proximitat i la coproducció dels serveis com a pilars per fer viables els seus projectes en aquest àmbit.
Amelia Campos, de l’associació Més que Cures, que té seu al Poble-sec des del 2018, va reivindicar l’objectiu pel qual treballen en el sector de les cures: “Volem dignificar el nostre treball i també a nosaltres com a dones migrants. És important que s’entengui que la feina de la llar és una feina real, que mereix condicions i drets com qualsevol altra”.
Cuidar les persones i el seu entorn és un dels principis que guien els projectes de l’economia social i solidària
Des de Som amb Tu, una cooperativa sense ànim de lucre, Ramona Flores va denunciar que, després de tres anys, senten encara que estan molt soles en la defensa de les tasques de cures: “No tenim suport de la comunitat ni del districte, i veiem que les persones cuidadores no som prioritàries”.
Des de Suara, amb una dimensió molt més gran amb més de 5.300 professionals, Àngels Cobo aportava una mirada cap a l’Administració i els problemes que tenen amb els contractes públics: “Quan es prima el preu, les petites entitats no tenen lloc en el sector. S’ha de lluitar per salaris dignes, contractació amb criteris de valors i que es valori la proximitat amb la persona usuària”.
Per la seva banda, Cuidem Lluçanès, una cooperativa de serveis i usuàries de cures, subratlla un dels seus punts forts com és l’accessibilitat dels seus serveis. “Les famílies ens demanen serveis d’atenció domiciliària, i nosaltres els podem oferir la proximitat i l’horari flexible”, explicaven.
Aquesta personalització és també un dels punts forts de Col·lab. En les cooperatives d’habitatge, promogudes per aquesta cooperativa, són les mateixes persones les que decideixen quin tipus de serveis de cures necessitaran. Per a Anna Fernàndez, cofundadora de Col·lab, l’habitatge cooperatiu és una oportunitat per repensar les cures: “La manera ‘clàssica’ de construir no té en compte que hauries de poder canviar de casa en funció de les teves necessitats al llarg de la vida. Un projecte de cohabitatge té la capacitat de canviar les condicions de vida”, explicaven.
Les entitats de l’ESS del sector de les cures demanen a les administracions que “donin suport econòmic a projectes amb impacte local”
La Fundació Integramenet, per la seva banda, va posar el focus en les persones que treballen en el sector de les cures. Per a Fina Gerez i Rafi Rodríguez, membres de la Fundació, “les persones que contracten són cada vegada més conscients de la relació laboral amb les persones treballadores”. En aquest sentit, des d’Anem per Feina, una coordinadora d’inserció sociolaboral, dediquen molts esforços a “conèixer les necessitats de la persona treballadora, i també les necessitats de la família per acabar de definir un perfil laboral ajustat a les dues parts”, tal com van explicar Pedro Moreno i Belén García.
A l’hora de fer propostes conjuntes, les entitats van destacar que cal “reforçar el llenguatge, les eines i els marcs de gestió adequats al sector de les cures”; “apostar per projectes comunitaris, en xarxa i amb suport mutu”, i “reivindicar un model propi de cures dins l’ESS”. També es va fer una crida a l’Administració perquè “les licitacions siguin sensibles a la realitat del sector” i “es doni suport econòmic a projectes amb impacte local”.
Cap a una nova governança de les cures
El seminari va concloure amb una aposta clara per transformar el model actual. Les diferents aportacions al llarg de les jornades van proposar una governança basada en valors com la sostenibilitat, la transparència i la participació. Les cures no són un residu del sistema: són la base sobre la qual es construeix qualsevol projecte de societat, s’hi va afirmar.
També s’hi va subratllar la importància de les administracions públiques en el sector i s’hi va reclamar que sortís “de la individualitat i apropar-se a la comunitat per liderar des de l’escolta i la col·laboració, no des de la imposició”. En definitiva, les diferents intervencions van coincidir que dignificar les cures no és una opció, sinó una urgència social, econòmica i democràtica.
En aquest sentit, el seminari s’emmarca en algunes iniciatives que ja impulsa el consistori municipal en aquesta línia. D’una banda, la Mesura de Govern “Barcelona cap al dret a la cura (2025-2030)”, que inclou més de 100 accions i 140 milions d’euros de pressupost per transformar el sistema de cures i convertir-lo en un pilar clau per al desenvolupament econòmic i social de la ciutat. De l’altra, l’Estratègia 2030, el treball que desenvolupen conjuntament persones i entitats de l’economia social i solidària. En el mateix sentit, la Direcció d’Economia social i impuls de Barcelona Activa ha desenvolupat diverses accions i recursos per donar impuls i enfortiment al sector, i assessorament a iniciatives, aplicant-hi una visió integral i incorporant-hi els valors de l’economia social i solidària en el sector de les cures.
