Crític Cerca
Espai Crític

A la cultura catalana li falta autoestima?

El cinquè debat del cicle "Visions 5.1", del Museu de la Vida Rural i de La Conca 5.1, denuncia l’escassa aposta pública per la cultura del país i reivindica més programació en xarxa

11/06/2021 | 06:00

Presentació de l'acte a càrrec de Gemma Carbó, directora del Museu de la Vida Rural / MVR

L’escriptora Maria Climent ha escrit el llibre Gina (L’Altra Editorial, 2019), un èxit de vendes, però no s’hi guanya la vida. Fa de community manager i sent que se la qüestiona més que als homes que escriuen novel·les com ella. Anna Giribet és la primera dona a esdevenir directora artística de la FiraTàrrega i es considera fràgil perquè dubta. Àngels Margarit fa 40 anys que viu per la dansa, dirigeix el Mercat de les Flors i se sent amenaçada per la burocràcia. La codirectora del segell Great Canyon, Joana Serrat, sent una doble càrrega com a dona i com a artista i lamenta que el sistema no consideri l’art una prioritat.

Totes elles són les participants del cinquè debat del cicle “Visions 5.1, que organitzen el Museu de la Vida Rural i l’associació La Conca 5.1, i en la conversa que ha tingut lloc el divendres 4 de juny passat, s’han centrat a reflexionar sobre la dignitat cultural del país. Creiem en la cultura que fem? La xerrada completa la podeu recuperar a l’E-Museu, l’espai de continguts digitals del Museu de la Vida Rural.

La resposta unànime de les convidades és que no: a la cultura catalana li falta autoestima. “Una amenaça al sector és la falta d’estimar-nos a nosaltres mateixos en aquest local global. A vegades trobo poc compromís, una consciència que com a país i cultura només pots construir si tens els peus arrelats. Com podem compartir un imaginari col·lectiu més ampli perquè en la cultura hi capiguem com més millor? Sense una cultura compartida, els aprenentatges no serveixen”, afirma Àngels Margarit.

Àngels Margarit, directora del Mercat de les Flors de Barcelona / MVR

Àngels Margarit: “Les institucions no s’acaben de creure com és d’important la cultura”

La directora de la FiraTàrrega, Anna Giribet, atribueix aquesta pèrdua d’autoestima al fet que la cultura ja no ocupa un lloc cèntric en la vida de les persones. Segons explica la gestora cultural, als anys vuitanta i noranta “veníem d’un franquisme ‘aplatanador’ en la cultura i va ser un moment d’obertura a escala creativa i de llibertats”. Aleshores, diu, vam posar la cultura al centre i ho vam argumentar a través de la cohesió social i de la premissa que “la cultura ens fa crítics”. Ara, Giribert considera que hem d’evolucionar amb aquesta justificació, ja que no ens podem explicar amb els mateixos valors que ho fèiem aleshores. La directora del Mercat de les Flors, Àngels Margarit, està d’acord amb “la necessitat imperiosa de treballar una cultura més crítica”.

Dret o indústria?

La moderadora del debat, la periodista Rita Roig, recorda que amb l’arribada de la pandèmia el primer a tancar-se van ser els teatres i les escoles, uns fets “molt indicatius en l’ordre de prioritats”, considera. Aquí es presenta una disjuntiva: considerem la cultura un dret o una indústria? Per quin d’aquests dos estatus l’hauríem de potenciar?

Maria Climent, escriptora, autora de 'Gina' / MVR

Maria Climent: “Algú que llegeix ho fa per alimentar l’ànima, i això no li hauria de sortir car”

Les quatre participants del debat estan d’acord que és un dret i cal defensar-la com a tal. L’escriptora Maria Climent, però, apunta que, sovint, quan ens referim al dret a la cultura, oblidem la cultura popular: “Sortir al carrer i veure passar la cercavila també és un dret. Si a la majoria de la gent li dius que es tanca l’Auditori, a un percentatge petit li sabrà greu; però, si dius que no hi haurà festes majors, hi ha una depressió general. Les festes majors també són cultura: són plenes de folklore”, afirma.

Un dret, aleshores, implica un marc legal, unes competències, unes polítiques i, finalment, uns recursos, argumenta la directora de la FiraTàrrega: “A través d’aquestes realitats, s’ha de poder promocionar i defensar la cultura amb l’objectiu que la societat esdevingui plural, que puguem créixer a escala social”. Joana Serrat lamenta que a Catalunya la cultura no es valori suficientment: “Hi ha bona voluntat de donar-hi suport, però a vegades la visió des de la qual es fa és errònia. Les ajudes i subvencions han de ser-hi, però han de ser un motor per creure que la cultura té un rèdit i que no ha de ser dependent. No hem de tenir por de parlar sobre el fet que la cultura ha de donar diners”.

Inversió pública insuficient

La productora s’erigeix en contra de la visió de la cultura “com una butxaca foradada”: hi afegeix que, a més de ser un dret, també cal apostar per tenir una indústria cultural potent, i que per això cal invertir. “El sector cultural del país té unes condicions que són per no aixecar el cap, no són com les de França, Bèlgica o Anglaterra. Parlem molt de cultura perquè a Catalunya l’hem de defensar, però les institucions no s’acaben de creure com és d’important”, es queixa la directora del Mercat de les Flors. “Si no hi ha voluntat política, els recursos són minsos i precaris”, hi afegeix la directora de la FiraTàrrega, que també destaca que la pandèmia ha fet aflorar encara més la fragilitat del sector.

La productora musical Joana Serrat / MVR

Joana Serrat: “No hem de tenir por de parlar sobre el fet que la cultura ha de donar diners”

De seguida apareixen algunes reivindicacions que el sector cultural ha fet recentment, algunes de les quals ja es formulaven abans de l’esclat de la pandèmia i de la crisi que aquesta ha provocat en l’àmbit professional. Per exemple, Giribert recorda que el pressupost de cultura de la Generalitat de Catalunya està en el 0,65% —a França se situa en un 2,5%—, i que la plataforma Actua Cultura, integrada per diverses entitats del sector, ja va demanar que s’incrementés fins al 2%.

Serrat apunta que els recursos no arriben als projectes petits, que sembla que “no importen gens” i que es troben amb molts entrebancs a l’hora de desenvolupar-se. Climent, per la seva banda, exposa que fa falta abaixar l’IVA dels productes culturals perquè, si no, es dificulta una igualtat d’accés a aquests: “La gent pot arribar on pot arribar; si un llibre et costa 20 euros, potser no el compraran. Algú que llegeix ho fa per alimentar l’ànima, i això no li hauria de sortir car”, diu l’autora de Gina.

En xarxa i de manera descentralitzada

Davant la insuficient aposta pública que manifesten les participants en el debat del cicle “Visions 5.1”, el treball en xarxa es postula com una necessitat per fer més sostenible el panorama cultural. “En el món de la creació escènica hi ha un canvi de paradigma. El segle XX era l’època de l’artista individual, original i bohemi, però ara som en un moment en què necessitem veure’ns a nosaltres com a col·lectivitat. Si no hi ha ganes de col·laborar i construir junts, es perden molts diners i esforços; és una qüestió de sostenibilitat”, afirma Àngels Margarit.

Anna Giribert, directora de la Fira de Tàrrega / MVR

Anna Giribert: “Podem treballar en xarxa; cal mirar més enllà del nostre propi melic”

Això passa també per descentralitzar la cultura i no deixar racons de Catalunya sense programació. L’autora de Gina denuncia que, si un habitant del delta de l’Ebre vol anar al teatre, sovint s’ha de desplaçar a Barcelona, i aquest trajecte li costarà 4 hores i aproximadament uns 40 euros a part de l’entrada. Anna Giribert hi afegeix més llenya: “Ens queixem sovint de la centralitat de Madrid, però la centralitat a Catalunya també és molt forta des de fa molts anys. Una persona que viu a la Conca de Barberà ha de poder tenir el mateix dret d’accés a la cultura que una persona que viu a Barcelona. Amb la pandèmia es va fer palès que realment no és així perquè les estructures no ho propicien”. Tot i això, la gestora cultural posa en valor la tasca de Nilak, un projecte itinerant que porta les arts escèniques a les comarques catalanes que no tenen cap teatre. Precisament aquesta iniciativa va ser premi Lluís Carulla 2020, un guardó atorgat per la Fundació Carulla que vol estimular i fer viables projectes i idees culturals amb vocació de transformar i millorar la societat catalana.

“Cadascú ha de reivindicar el territori des del seu poble o ciutat. En lloc d’establir una competència malvista, s’hauria d’establir una competència en el bon sentit, per enriquir-se dels altres”, diu la productora musical Joana Serrat. “Podem treballar en xarxa, mirar més enllà del nostre propi melic, i treballar amb els altres”, afirma Giribert.

Climent creu que els artistes han d’aprofitar l’aparador que suposa la seva feina per aportar visions pròpies del món. Per exemple, l’escriptora explica que a ella li va sorgir escriure sobre l’esclat de caravanes a la platja del Trabucador perquè és una qüestió que la preocupa com a autòctona de la zona. “Els artistes són uns grans comunicadors de la societat. Tenen la facilitat d’arribar a grans públics”, hi afegeix Giribert. La directora de la FiraTàrrega recorda la campanya “Envàs, on vas?“, que van protagonitzar The Mamzelles.

No tot està perdut; cal esperança per afrontar un canvi en la cultura del país: “Hem de fer l’esforç de canviar el to apocalíptic i de guerra, per l’esperança; no es pot fer contínuament publicitat dient que estem malament”, afirma Margarit. Serrat apunta més enllà, a un desig: “Hem de donar importància al pes que té la cultura en la manera d’influir en les persones i en l’aprenentatge. Vull una ciutat en què el pensament i les emocions imperin; això és l’únic que fa avançar”.

L’últim debat del cicle “Visions 5.1” tindrà lloc avui, dia 11 de juny, i se centrarà en la temàtica antiracista. Hi participaran Yolanda Sey, Salima Jirari, Maria Bouabdellah i Nogay Ndiaye, moderades per Beatrice Duodu. Tot i que el debat es podrà seguir per streaming al canal del Museu de la Vida Rural, qui ho vulgui també hi podrà assistir presencialment reservant entrades aquí. Després, hi haurà un concert de Monique Makon & Clara Martin.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En plena crisi, continuem fent un periodisme rigorós i que aposta per la profunditat. Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara

Amb la quota solidària, rebreu a casa el llibre il·lustrat '8 hores', d'A. López i P. Gálvez, i la revista 'Crisi o vida' 

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies