Comunicar ciència per millorar el món

Fa dècades que diferents estudis científics van començar a alertar dels efectes greus dels plàstics d’un sol ús sobre els ecosistemes marins i terrestres, així com de les conseqüències directes dels microplàstics sobre la salut humana. Quan aquest coneixement va traspassar les parets dels laboratoris, va néixer una mobilització ciutadana que no ha parat de créixer, i ja han aparegut moltes campanyes de conscienciació. Queda camí a recórrer, però la Unió Europea ha començat a adoptar directives i a aplicar certes restriccions. Com més consciència del problema, més pressió sobre les empreses i més exigències envers la classe política. I aquest no és l’únic exemple que ho demostra. El moviment ambientalista global, de fet, està impulsat en gran part per ciutadans i ciutadanes informats sobre els impactes del canvi climàtic. Podríem parlar, també, de la resposta a la pandèmia de la COVID-19. En països on la cultura científica és més forta, la ciutadania ha estat més receptiva a les mesures de salut pública basades en evidències, com la vacunació massiva i l’ús de mascaretes.

La professionalització necessària de la comunicació científica

Una societat amb més cultura científica pren decisions més informades i és més crítica amb les classes governants, i això millora la qualitat política i democràtica. En una era en què la informació flueix a una velocitat vertiginosa, la capacitat de distingir entre el que és verídic i el que no ho és esdevé crucial. I aquí és on la cultura científica es converteix en una eina fonamental per a la societat.

Calen experts que tradueixin les conclusions de les investigacions científiques i les facin accessibles al conjunt de la població

Si una societat amb més cultura científica pren millors decisions, el repte és clar: cal formar professionals que facin arribar el coneixement científic a la ciutadania. Experts que tradueixin les conclusions a què arriben les investigacions científiques i les facin accessibles al conjunt de la població. “Apostar per una comunicació científica de qualitat no es pot veure com un acte voluntari i altruista de qui es dedica a la ciència; ha de ser una acció conscient i professional que s’entengui com una inversió de futur amb beneficis per a tothom”, afirma Salva Ferré, coordinador acadèmic del postgrau en Comunicació Científica que impulsen, per cinquè any consecutiu, l’Escola de Postgrau de la Universitat de Vic – Universitat Catalunya Central (UVic-UCC) i Eduscopi.

La comunicació científica no es limita a la transmissió de fets, sinó que també implica educar sobre el mètode científic i la importància de no acceptar explicacions simplistes o poc fonamentades. Quan les persones entenem com es produeix el coneixement científic, som més capaces d’avaluar la credibilitat de la informació i de prendre decisions basades en proves sòlides. En aquest sentit, el postgrau, que comença la nova edició el pròxim el 27 de setembre i que ja té la preinscripció oberta, dona les eines necessàries per arribar a ser capaç de comunicar la ciència de manera clara, accessible i atractiva.

El postgrau en Comunicació Científica dona eines per comunicar la ciència de manera clara, accessible i atractiva

Ho fa amb un programa de 10 mesos de formació que aborda la comunicació científica des de tots els vessants (periodisme, comunicació institucional, divulgació, educació, transferència, etc.), tenint en compte tots els formats, amb professorat de referència i a partir d’una metodologia pràctica que predica amb l’exemple: s’aprèn fent i s’ofereix la possibilitat de fer pràctiques professionals remunerades. “El postgrau et dona una visió de tot el que et pots trobar a la pràctica professional de la comunicació científica, en què no només escriuràs o llegiràs, sinó que també hauràs de produir o, com a mínim, coordinar, la creació de material audiovisual o de noves tecnologies”, explica Ferré. El coordinador del postgrau posa exemples de tot el que hi aprenen els alumnes: “Graven un pòdcast, escriuen articles i notes de premsa, fan un guió per a vídeos de YouTube, han de portar xarxes socials i fer un blog” perquè assegura que “quan fas les coses, és quan t’adones de què necessites per fer-les bé”.

Es busquen professionals de la divulgació

En l’era de la informació en què vivim, la comunicació científica és una eina essencial. A poc a poc, el que sabem “al carrer” arriba també a les lleis i a la classe política. L’anomenada Llei de la ciència, aprovada el desembre de 2022, defensa promoure “el reconeixement social de la ciència a través de la formació científica de la societat i de la divulgació científica i tecnològica” i, en aquest sentit, es compromet a “donar suport a les institucions involucrades en el desenvolupament de la cultura científica i tecnològica […] i el foment de la comunicació científica i innovadora”.

El 63% dels estudiants del postgrau que no treballaven en la divulgació científica ho acaben fent després de cursar-lo

Així, cada vegada es fa més evident que calen professionals formats i especialitzats en comunicació científica, i les estadístiques del postgrau de la UVic i d’Eduscopi ho avalen: segons les últimes enquestes fetes, el 63% de l’alumnat que no treballava en aquest sector abans de fer el postgrau va trobar feina en el camp de la divulgació científica menys de sis mesos després de finalitzar el curs. “Estic aprenent que la comunicació de la ciència té un públic molt ampli, i no només s’hi pot arribar a través de la comunicació institucional o de les notícies, sinó també a través d’explicar històries en el nostre dia a dia i fer-ho en un format audiovisual”, explica Ángela Justamante, una de les estudiants que han cursat el postgrau. “Encara que no tinguis estudis en ciències, no et trobes fora de lloc en cap moment. Hi vaig adquirir valuosos coneixements i molta seguretat a l’hora de comunicar”, explica Daniel Amatller, que és un altre dels alumnes que han passat pel postgrau.

Ciència, quina ciència?

La comunicació científica té com a objectiu principal establir una relació entre la comunitat científica (tota la comunitat científica, la de les ciències experimentals i la de les ciències socials) i la societat (tota la societat, sense excloure’n ningú). Una relació que ha de ser bidireccional: els científics no només han de presentar les seves conclusions, sinó que també han d’estar preparats per tenir en compte les necessitats i opinions de la ciutadania. Per això, la comunicació científica no pot ser només transmissiva, sinó que ha de promoure la participació i la inclusió de tota la societat.

En aquest sentit, existeixen iniciatives, com la ciència ciutadana, que estan mostrant la seva enorme potència comunicativa i engrescadora. D’aquesta manera, no només la comunitat científica està involucrada en la comunicació de la ciència; també ho estan molts altres actors de la societat, com ara els mitjans de comunicació, les empreses, les ONG, les agències governamentals, o fins i tot persones amateurs que actuen com a entusiastes de la ciència. Per això, deixar aquesta qüestió tan important en mans de l’atzar i de la bona voluntat no és la millor decisió. Necessitem professionals de la comunicació científica perquè necessitem millorar el món, com explica la Guia gratuïta: Comunicar ciència per millorar el món, i el postgrau en Comunicació Científica és una bona eina per fer-ho.