Crític Cerca

Repartiment bosses aliments Aguacatan Guatemala Associació de persones discapacitades / FCCD

Espai Crític

Més cooperació municipalista per reforçar la justícia global durant la pandèmia

Ajuntaments i entitats locals, aplegats sota el paraigües del Fons Català de Cooperació, readapten programes i projectes als països del Sud, on la Covid-19 ha provocat efectes devastadors

17/12/2020 | 06:00

“La pandèmia marca un abans i un després i deixa al món un missatge clar: la solidaritat és, avui més que mai, la nostra única taula de salvació“. Són paraules del secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, durant un discurs pronunciat del 19 d’octubre, quan els països de l’hemisferi nord entraven a la segona onada. La crida internacional llançada per Guterres apel·lava a la justícia global per fer front a la crisi social i econòmica mundial que ha deixat la Covid-19 i que ha fet estralls als països del Sud.

La Comissió Econòmica per Amèrica Llatina i el Carib (CEPAL) estima a la regió un augment de més de 45 milions de persones en situació de pobresa i de 28 milions en la pobresa extrema. Segons el Programa de Nacions Unides pel Desenvolupament (PNUD), el retrocés als països més vulnerables pot arribar a ser d’una o dues dècades i regions com l’Àfrica subsahariana i l’Àsia meridional podrien ser les més afectades. Els organismes internacionals han alertat que la pandèmia ha amplificat els problemes estructurals del model de desenvolupament. Guterres parla d’un “escenari inèdit” que requereix “més que mai la cooperació i el multilateralisme” del Nord.

Per primera vegada, però, els països donants pateixen també els efectes d’aquesta emergència sanitària global, amb milers de morts i pèrdues econòmiques milionàries. Un escenari que, segons el Banc Mundial, donarà pas a la pitjor recessió des de la Segona Guerra Mundial. Els actors del sector de la cooperació i la justícia global saben que aquest panorama posa en risc les polítiques públiques en aquesta matèria que des dels anys 90 s’han consolidat a casa nostra. Per això, fa mesos que treballen per preservar-les.

“Món local Covid-19”

A finals d’abril la Confederació de Fons de Cooperació i Solidaritat, de la qual forma part el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD) junt amb la resta de fons de l’Estat, va difondre el manifest ‘Cooperació contra el Coronavirus, una crida a governs municipals i supramunicipals, alcaldes i electes locals, a mantenir la cooperació en temps de Covid-19. Més de 100 institucions locals i 250 electes van adherir-se a la proposta. Poc després, el FCCD posava en marxa la campanya d’emergència ‘Món local Covid-19‘ per “reforçar la tasca de la cooperació municipalista” davant els efectes que la pandèmia està provocant als països del Sud.

Fins ara, 37 ajuntaments han fet aportacions a la campanya ‘Món local Covid-19’ per valor de més de 200.000 euros en total

L’entitat va proposar als quasi 300 ajuntaments socis –que agrupen el 85 % de la població de Catalunya– una llista de 17 projectes de cooperació i ajuda humanitària que ja estaven en marxa abans de l’emergència i que necessitaven una injecció de recursos per seguir en funcionament. Eren iniciatives desenvolupades a diferents territoris d’Amèrica Llatina, el Carib, la ribera sud de la Mediterrània, l’Àfrica Occidental, els campaments de refugiats sahrauís i els camps de refugiats de Grècia; totes elles relacionades amb l’accés a la salut, a l’aigua potable i el sanejament, a aliments bàsics o al refugi digne, i que podien veure’s perjudicades per l’impacte directe o indirecte de la Covid-19.

Fins avui, 37 ajuntaments –un 13% del total de socis– han aportat a la campanya per valor de més de 200.000 euros en total. A aquesta xifra cal sumar els recursos que hi ha destinat el mateix FCCD. “Aquests diners ens han permès cobrir el 100% de les demandes dels 17 projectes identificats en la primera fase de la Campanya d’emergència ‘Món Local Covid-19′”, explica el director del FCCD, David Minoves. “No hi ha hagut retrocés i en les aportacions dels ajuntaments i el municipalisme solidari ha respost molt positivament a la crida que vam fer davant els efectes devastadors que ha tingut la Covid-19”, afegeix.

Una de les campanyes del fons 'Món Covid-19' per a facilitar material escolar als estudiants de Zinguinchor (Senegal) / FCCD

La meta del 0,7%

L’Ajuntament de Sant Boi és un dels que destina un percentatge d’ingressos propis més alt a la solidaritat –un 0,8%–, que gestiona en gran part a través d’un conveni anual amb el FCCD. Arribar al 0,7% és una reivindicació que va prendre força als anys noranta amb les acampades a l’avinguda Diagonal de Barcelona, però que encara avui és un deute pendent de la majoria de les administracions autonòmiques i locals. El consistori, governat pel PSC i Sant Boi en Comú, ha invertit, fins ara, quasi 3.000 euros a la campanya ‘Món local Covid-19’, que ha distribuït en dos projectes: un al Senegal per informar a la població sobre la transmissió del virus i les mesures per limitar-ne la propagació; i un altre a Marroc, per millorar la protecció dels menors en situació de vulnerabilitat.

Sant Boi i Sant Cugat són dos dels ajuntaments que financen projectes de cooperació a Senegal, Guatemala i Equador

“Se’ns va demanar fer una aportació que si volíem podia ser finalista, a projectes concrets per evitar que caiguin a causa del nou context, o una aportació més global dirigida pel Fons. Vam decidir destinar els diners a iniciatives amb les quals tenim un vincle, com el Senegal, on hem treballat en els darrers anys perquè hi ha entitats de la ciutat que es vinculen amb aquest país”, explica la regidora de Cooperació, Solidaritat i Pau santboiana, Alba Martínez. La partida d’enguany destinada a l’àrea de la justícia global del municipi pot créixer encara una mica més perquè la regidoria disposa de 4.000 euros més que vol aportar durant el 2020.

Sant Cugat, on governa un pacte entre ERC, PSC i la CUP, és un altre dels ajuntaments solidaris, que arriba al 0,7% dels ingressos propis destinats a la cooperació i justícia global. “Tenim capacitat per mantenir aquest percentatge i, a més, és un ferm compromís del govern”, subratlla la regidora de Ciutadania, Salut i d’Esports, Gemma Aristoy. El municipi ha destinat una part d’aquest percentatge –5.000 euros– a la campanya d’emergència “Món local Covid-19” del FCCD. En concret, a un projecte per proporcionar aliments als camps de refugiats sahrauís i sensibilitzar a la població catalana de la situació que es viu tant als campaments com als territoris ocupats pel Marroc. A través del FCCD, Sant Cugat també treballa en un parell de projectes propis (cooperació directa) a Guatemala i Equador, que s’han vist, igualment, afectats per la pandèmia.

El projecte INCIDE ha posat en marxa una iniciativa de gestió integral de residus sòlids al municipi de San Andrés (Guatemala) / FCCD

Adaptar-se a la pandèmia

“El confinament ens ha endarrerit la feina”, lamenta Carlos Maldonado, director de projectes de la Fundació Iniciativa Civil para la Democracia (Incide) de Guatemala. Maldonado coordina un programa de gestió integral de residus sòlids que el municipi de San Andrés ha posat en marxa com a prova pilot a la conca del llac Peten Itzá, més de 500 quilòmetres al nord de Ciutat de Guatemala, i que beneficia a 5.000 veïns i veïnes de la zona. El projecte, que es desenvolupa amb el suport de l’ajuntament santcugatenc i en coordinació amb el FCCD, contempla el disseny de la política municipal de gestió i tractament de residus, la construcció de la infraestructura sobre terreny i la sensibilització dels habitants de la zona en matèria de reciclatge. “Hem tingut dificultats a l’etapa de capacitació i sensibilització de les comunitats. Vam haver d’adaptar-nos a la nova realitat i, en lloc de fer la formació en grups, la municipalitat va destinar personal tècnic que anava de casa en casa a ensenyar als veïns com separar els residus sòlids”, comenta Maldonado.

El sistema de cooperació internacional i d’ajuda humanitària no ha quedat al marge de les limitacions imposades per la Covid-19

El sistema de cooperació internacional i d’ajuda humanitària no ha quedat al marge de les limitacions imposades per la Covid-19. El tancament de fronteres i les restriccions als desplaçaments internacionals han alterat les dinàmiques de funcionament del sector. “En reduir-se la mobilitat dels cooperants, hem hagut de reforçar els vincles amb les contraparts, dotar de més autonomia de gestió als socis locals i establir nous sistemes de comunicació i monitoratge per fer el seguiment a distància”, detalla David Minoves. Una nova forma de funcionar que ha fet valdre les confiances dipositades en els territoris. “Disposar de persones sobre terreny que siguin de les comunitats i coneguin el territori esdevé fonamental”, considera el director de l’entitat.

Tècnics i cooperants han hagut d’adaptar-se a les noves condicions: flexibilitzar i buscar noves fórmules per complir amb els objectius, activitats, terminis, i formes de rendir comptes. “Hem hagut de canviar partides o redirigir-les a altres necessitats, com l’accés a la salut o a l’alimentació”, precisa Minoves. També posa èmfasi en la necessitat de treballar molt més l’àrea de sensibilització per “fer pedagogia sobre la idea que ningú se’n sortirà d’aquesta pandèmia fins que no ens en sortim tots”.

Campanya de sensibilització per la Covid-19 al Sahara / FCCD

“El discurs trampós de ‘primer els de casa'”

Tant el FCCD com les ONG que treballen sobre terreny temen que els efectes de la Covid-19 sobre l’economia afectin les partides de cooperació dels pressupostos locals que s’estan començant a tancar de cara a 2021. “Hi ha certa preocupació perquè la crisi econòmica global afecti els projectes de cooperació com va passar el 2008; és una variable que sempre es contempla”, assegura Carlos Maldonado des de Guatemala. Entre 2010 i 2012, durant la gestió de la crisi anterior, el govern d’Artur Mas va retallar més del 80% del pressupost del sector, que va acabar pràcticament desmantellat. Segons xifres del FCCD, a partir de 2015 i fins al 2018 es constata una progressiva recuperació de la inversió en solidaritat de les administracions públiques catalanes, tot i que mai es van arribar a assolir les mateixes xifres que abans de la crisi. A aquella sacsejada s’hi suma ara l’impacte de la Covid-19 a escala global.

Cada cop hi ha més consciència que els nous desafiaments globals necessiten respostes també globals, explica David Minoves, president del FCCD

David Minoves es mostra optimista i, a curt termini, no veu risc de reviure un procés de retallades com el de 2011. Així i tot, alerta que “no tenim cap garantia que la caiguda d’ingressos no acabi comportant un relaxament dels compromisos adquirits amb l’adopció de l’Agenda 2030 dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i que la partida de cooperació se n’acabi veient ressentida”. El director del FCCD confia que la majoria dels governs que ens administren “han començat a assumir que les receptes austericides del passat són una bomba de rellotgeria que alimenta tant en l’àmbit social com electoral l’extrema dreta”. Cada cop hi ha més consciència que els nous desafiaments globals (migracions, emergència climàtica o malalties infeccioses) necessiten respostes també globals –diu– “això trenca el discurs trampós de ‘primer els de casa'”. Un discurs que alimenta l’extrema dreta i que, en moments de crisi com l’actual, penetra amb facilitat en diversos sectors.

“En general, al ple municipal s’han vist bé les aportacions al FCCD, però també hi ha hagut algun moment en què s’ha posat en dubte fer aportacions a fora quan a Sant Cugat també tenim situacions de ciutadans i ciutadanes que també pateixen”, reconeix Gemma Aristoy. Per a ella, davant d’aquest argumentari, “cal tenir clar quins són els objectius de cada cosa”. I explica: “Per una banda, hem de mantenir el compromís pel 0,7% que havien de fer tots els ajuntaments i municipis perquè tenim la capacitat de fer-ho i, per l’altra, amb altres recursos que tenim a l’Ajuntament hem de donar resposta i atenció a les necessitats socials que ja existien i que ara s’han accentuat”. Alba Martínez comparteix aquest punt de vista: “Encara que la situació a casa nostra sigui molt difícil, no hem d’escollir entre aportar aquí o a fora perquè això és un fals dilema”, apunta la regidora. En conseqüència, Sant Cugat mantindrà el 0,8% d’ingressos a la solidaritat. Tampoc rebaixarà el percentatge l’Ajuntament de Sant Cugat. “Vam dir que el primer any mantindríem 0,7%, però pel pressupost del 2021 la idea és fer el càlcul amb el 0,8%”, assenyala Aristoy.

La complexitat del moment actual no ha espantat, fins ara, els ajuntaments socis del FCCD que, lluny de fer passos enrere, han mantingut les partides destinades a la justícia global. El repte passa ara per seguir l’exemple de municipis com Sant Boi o Sant Cugat de cara al pressupost de 2021. Per al pròxim any, el FCCD ja planifica una nova campanya, que doni continuïtat a l’anterior i que permeti donar resposta a les necessitats que la pandèmia ha deixat a les comunitats i pobles dels països del Sud amb els quals l’entitat coopera.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En plena crisi, continuem fent un periodisme rigorós i que aposta per la profunditat. Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara

Amb la quota solidària anual, rebreu el llibre 'Fils' i el dossier 'Crisi o vida' 

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies