22/10/2019 | 19:00
La veu dels feminismes neix amb la ruptura del silenci, creix quan és la dona qui es descriu i es dibuixa a si mateixa. No es fa només amb un llapis, o una càmera o un tros de fang: es fa impregnant-se de les qui abans havien qüestionat el gènere i absorbint de les qui avui en parlen en públic. L’exposició Feminismes! del CCCB, que engloba les exposicions “L’Avantguarda Feminista dels anys setanta. Obres de la Verbund Collection, Viena” i la mostra “Coreografies del gènere”, vol ser un pont de diàleg entre dues generacions que han discutit i exposat els feminismes a través de l’art i els temps polítics que els han tocat viure.
La paraula, per això, és la millor aliada. Feminismes! explora en allò que s’ha dit i en el que encara queda per expressar mitjançant el cicle de debats “Les paraules que encara no tenim”, un programa d’actes que s’allargarà fins al 16 de desembre i que convida a pensar les idees claus del feminisme. De paraula formulada en vers, en tenen les poetesses Adriana Bertran, Alba Camarasa, Maria Cabrera i Mireia Calafell, que comissariades per Sònia Moll i Heura Marçal oferiran el recital poètic “Alçar les mans, aquestes, brutes” aquest dijous, 24 d’octubre, un repàs per textos propis i altres veus literàries com Maria Mercè Marçal, Maria Cinta Montagut, Maria Beneyto i Marta Pessarrodona. Inquietes de tinta que remouran consciències amb poesia, amb l’acompanyament al violoncel de Laura Sanz i sense mediació patriarcal.
Debatre el present i el futur
En format de conferència, el desig, la ira, la distopia i el present vehicularan la revolució del debat. La periodista alemanya Carolin Emcke es preguntarà el dimecres 30 d’octubre quin espai queda pel desig i el lligam que té aquest amb el poder, així com la poetessa i filòsofa Chantal Maillard aprofundirà el 27 de novembre en la ira com a eina pel canvi. Les activistes dels setanta i les feministes actuals comparteixen una mateixa forma de violentar la norma: a través d’ensenyar que la fúria també és femenina. En el cicle de Feminismes! també es parlarà de present i de futur, de com han estat aquests darrers anys de lluita feminista, amb l’activista Mari Luz Esteban, el 4 de novembre, i del rumb que agafarà el moviment d’emancipació col·lectiva en les properes dècades. Hi conversaran també l’escriptora anglesa Jeanette Winterson i la periodista Bel Olid, a més de debatre sobre la necessitat recíproca entre feminisme i democràcia. La professora de Filosofia a la Universitat de Barcelona Fina Birulés conversarà el 16 de desembre amb la comissària de l’exposició “Coreografies del gènere”, Marta Segarra.
L’aquelarre de paraules i complicitats arribarà amb les castanyes, el dijous 31 d’octubre, quan se celebri la jornada festiva FEM! per a creadores. Per on passen les artistes feministes i amb quins reptes es troben? La reflexió portarà música, dansa, poesia i disciplines artístiques diverses que recolliran des de les cantants Maria Arnal i Marga Mbande fins a les il·lustradores Flavita Banana i Bianca Batlle Nguema, l’actriu Silvia Albert Sopale o la ballarina Núria Guiu, entre moltes altres. Posar en comú les preguntes i experiències de les creadores que treballen en el gènere és l’objectiu d’aquesta trobada, que presentarà el duet còmic Las Glorias Cabareteras, així com dels passejos que conduïran Eloy Fernández Porta, Bel Olid, Najat El Hachmi, Miquel Missé i Tania Adam del 5 de novembre al 10 de desembre, en què comentaran l’exposició sota la seva mirada experta i transaccional, per exemple abordant-ho des d’una perspectiva anticolonial o trans. Pel que fa a visites guiades, també se n’ofereixen d’adaptades per a persones cegues o amb baixa visió i amb servei de llengua de signes.
El cos, significatiu i significant
De la paraula al cos. Entre les activitats programades en l’exposició que acull el CCCB, l’expressió corporal hi té una representació significativa i significant. Així com les mostres de l’exposició “Coreografies del gènere” inclouen autores postporno com Maria Llopis que centren part de la seva obra en la pluralitat de cossos i identitats, els actes que l’acompanyen s’hi troben espectacles com ‘Cosa/Cos. La bellesa subvertida‘, dins del festival Clàssics, una obra de la companyia ‘Les Impuxibles’, de les germanes Clara i Ariadna Peya, que exploren a través de la dansa, la poesia i la música en la idea de la bellesa i l’ús que se n’ha fet per dominar i maltractar el cos de les dones.
També en l’àmbit de la dramatúrgia, s’interpretarà el proper 26 de novembre ‘GRRRLS!!! Manifestos feministes‘ de Carlota Subirós, un recorregut per textos de referents feministes que han sigut clau en la manera d’entendre l’art per a activistes dels setanta com per a les actuals. Clara Campoamor, Virginia Woolf, Valerie Solanas, Femen…, els seus discursos s’uneixen en un únic llegat que es planteja què és la dona i quin és el paper de les plurals identitats de gènere que fan del feminisme del segle XXI una xarxa construïda per moltes maneres de reivindicació i expressió.
Fins al moment ja s’han celebrat dos actes de debat al voltant de l’exposició: just dilluns passat, l’escriptora, assagista i poeta nord-americana Siri Hustvedt conversava amb la professora Joana Masó, arran de la publicació del seu darrer llibre Records del futur (Seix Barral i Edicions 62). Uns dies abans també hi va haver una conversa entre la comissària Marta Segarra i Mireia Sallarès, autora del documental Las muertes chiquitas, que va analitzar l’orgasme femení a través del dolor, la violència i el plaer. Però també queden xerrades interessants en els mesos pròxims. Dilluns 4 de novembre, la protagonista serà l’activista i antropòloga Mari Luz Esteban, en una xerrada on exposarà, a través del seu llibre El feminismo y las transformaciones en la política (Pol·len Edicions, 2019), el vincle entre el moviment feminista i la seva experiència en el context polític basc, Com en la resta d’activitats i de les mostres artístiques de Feminismes!, la reflexió, el qüestionament i la paraula són les eines per connectar l’avantguarda dels setanta amb la fluïdesa dels feminismes que a dia d’avui segueixen buscant el canvi.
