Crític Cerca
Foto: IVAN GIMÉNEZ
Espai Crític

Parcs agraris: com produir aliments dins de les grans metròpolis?

Gemma Francès és la gerent del Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat, un espai agrícola de més de 3.000 hectàrees situat al voltant de la masia de Can Comas, al Prat de Llobregat. Anaïs Sastre és una de les sòcies de la cooperativa Arran de Terra, impulsora d’Alimentem Collserola, un projecte que fomenta la transició agroecològica al Parc Natural de la Serra de Collserola. La promoció d’aquests dos projectes, juntament amb altres espais agraris de la zona, és un dels eixos de la Carta Alimentària de la Regió Metropolitana, que impulsa el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB). L’objectiu: afavorir un model alimentari més just, segur, sostenible i saludable, sobre la base de criteris socials, ecològics i de proximitat. Aprofitant que aquest 2021 Barcelona és la Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible, CRÍTIC entrevista Francès i Sastre per parlar dels reptes de l’agricultura periurbana, d’apropar els productes de km 0 a la ciutadania i d’aconseguir que les ciutats siguin també productores d’aliments, sobretot en èpoques de crisi com la de la Covid-19.

05/02/2021 | 06:00

Creieu que la crisi sanitària ocasionada per la Covid-19 ha evidenciat les febleses del sistema alimentari del territori?

Gemma Francès (Parc Agrari del Baix Llobregat): No vaig tenir constància que la cadena de subministraments es tallés. Crec que hem tingut molta sort que el subministrament alimentari hagi funcionat correctament, en l’àmbit internacional i nacional. D’altra banda, però, això ens ha fet pensar que hem d’estar previnguts, ara més que mai, per si això arribés a passar. Evidentment, s’hauria de fer una política de país amb la qual, sobretot a les zones més urbanitzades, com és l’àrea metropolitana de Barcelona (AMB), hi hagués certes garanties d’abastiment alimentari. Catalunya és deficient en termes alimentaris, però una bona política podria ajudar a reduir l’impacte. De fet, és un dels pilars de la PAC (política agrícola comuna): poder garantir el subministrament alimentari a la ciutadania europea. Estaria bé apropar a la ciutadania aquesta necessitat de prevenir-nos davant situacions que ens poden ocasionar un tancament de fronteres.

Anaïs Sastre (Alimentem Collserola): Si bé durant la primera onada no va haver-hi desproveïment, sí que va haver-hi preocupació. Es va evidenciar que un sistema alimentari globalitzat és vulnerable als canvis que es produeixen en el sistema global. Es va veure afectat el moviment de la mà de treball, les exportacions i les importacions. De fet, algunes grans corporacions de la indústria alimentària, com Nestlé, van enviar una carta dirigida als governs en què s’alertava dels problemes que podia ocasionar el tancament de fronteres, pel que fa a les exportacions i al trànsit de mercaderies. S’ha fet palès, una vegada més, que no tenim sobirania alimentària: no hi ha un treball en l’àmbit local ni de països.

Com es va evidenciar, això que comenteu, a la pràctica?

Anaïs Sastre: D’una banda, moltes de les pageses amb les quals treballem ens van dir que havien duplicat i fins i tot triplicat la demanda de cistelles. Els projectes que tenien ben muntat el sistema comercial hi van poder fer front; els pagesos i pageses que depenien de mercats i de restaurants van adonar-se que no podien treure el producte. També ens vam adonar d’una cosa: si la pagesia va poder donar sortida a les necessitats de la població, va ser perquè va haver-hi una sobrecàrrega de treball a l’esquena i a costa de la seva vida personal. La gent es va posar al davant i la pagesia va fer un sobreesforç perquè no es trenquessin els circuits de comercialització. D’altra banda, crec que ens toca reflexionar sobre la dependència que té el nostre sistema alimentari industrial de la mà d’obra d’altres països. Les temporeres són una capa de la societat vulnerable: la nostra alimentació està a les seves mans i hem de reclamar per a elles unes condicions laborals dignes. Finalment, un altre exemple pràctic de com ha funcionat l’agroalimentació aquests mesos és que durant els mesos d’abril i de maig la pagesia ens ha explicat que hi ha hagut molta especulació; i intermediaris que compraven fruita ecològica a pagesos i la venien molt més cara; tres vegades més de cara al nord d’Europa.

Anaïs Sastre, membre d'Arran de Terra, impulsors del projecte Alimentem Collserola / Foto: IVAN GIMÉNEZ
Gemma Francès, gerent del Parc Agrari del Baix Llobregat / Foto: IVAN GIMÉNEZ
Anterior Següent

Gemma Francès: “Un productor agrícola d’horta o de fruita necessita bones infraestructures, com una bona xarxa hídrica”

Penseu que aquest petit canvi en el model de consum, de producció i de venda ha arribat per quedar-se?

Gemma Francès: Hi ha un canvi i es veu molt en els mitjans de comunicació. Tot funciona per fases: ara tot és “natural” i “de proximitat”. Fins i tot apareix en anuncis de grans multinacionals del sector agroalimentari. Tot fa referència a la “naturalitat” i els químics no surten per enlloc. Som en un moment en el qual la cultura per revertir la tendència i mirar cap al territori i la proximitat juga a favor. Hi ha altres factors que també hi contribueixen, com l’emergència climàtica, la despesa de recursos energètics que suposa portar un aliment d’un lloc a un altre o el ressorgiment d’iniciatives de desenvolupament local i noves activitats econòmiques.

AS: El canvi de model fa anys que es produeix, tot i que és un procés lent. Jo mateixa fa 10 anys era productora ecològica a Montblanc i ho he anat veient: ara se li dona més valor a la cosa local i hi ha més receptivitat cap al producte de proximitat. L’augment del consum de proximitat, però, no ha estat una casualitat; hi havia molta feina feta d’abans i les estructures estaven creades. Crec que aquest canvi anirà en augment, ja que la consciència social està augmentant. Durant el confinament hi va haver un petit boom: gent que havia pensat a consumir local, però no ho havia fet, s’hi va llançar. Es va produir un augment de la visibilització de la pagesia, però el canvi que necessitem es fa pas a pas i requereix la feina del dia a dia. Si bé durant aquells dies es va triplicar el consum del producte local, ara això ha disminuït: hi ha gent que s’hi ha quedat i hi ha gent que ha tornat als hàbits de consum pre-Covid.

Quines creieu que són les necessitats del sector?

GF: Depèn. Per exemple, un productor agrícola d’horta o de fruita necessita bones infraestructures, com una bona xarxa hídrica; això és quelcom que actualment cal modernitzar. Això són diners. També es necessiten bons camins, que tinguin en compte la maquinària que s’utilitza i els mitjans de transport. Ara, amb l’adopció de zones de baixes emissions, això suposa un problema. En el cas del Parc Agrari del Baix Llobregat, tenim problemes amb les inundacions. En els últims mesos, el sector del delta n’ha patit quatre. Això és una conseqüència derivada del canvi climàtic, i estem patint molt. El sector necessita un suport important. El repte principal, doncs, és millorar les infraestructures i que s’adaptin als requeriments. Hi ha d’haver un suport a l’activitat econòmica agrícola a través de l’apropament i la promoció; i una millora de les capacitats de les empreses: generar sinergies entre l’empresa pública i la privada per aconseguir un model de producció que sigui modern.

AS: Les necessitats del sector les ha de dir el sector: a Arran de Terra no volem parlar per la pagesia: intentem obrir un espai en el qual els pagesos puguin dir-hi la seva, amb l’objectiu que les administracions els escoltin. Quina pagesia té el territori i què necessita la pagesia? En primer lloc, no es poden fer polítiques des de dalt sense saber què passa i què hi ha al territori. Hem de preguntar al sector. En segon lloc, hem de parlar amb les administracions públiques: la pagesia no té temps de fer-ho. S’han de fomentar polítiques públiques que donin suport als projectes de pagesia amb vocació de servei públic. Mercadona no té vocació pública: té vocació d’acumular capital. Creiem, en aquest sentit, que és molt important que des de les administracions es deixi de donar suport a les grans empreses agroalimentàries i que se centrin en aquelles organitzacions que treballen per la transformació del sistema: es necessiten més infraestructures, més terrenys i més facilitats. Això requereix una reflexió política.

Anaïs Sastre / Foto: IVAN GIMÉNEZ

Anaïs Sastre: “No es poden fer polítiques des de dalt sense saber què passa i què hi ha al territori. Hem de preguntar al sector”

Quines iniciatives esteu portant a terme per connectar les zones agrícoles periurbanes amb la societat?

GF: Per conèixer què fem al Parc Agrari en temes d’alimentació, no cal visitar-lo, ja que el Parc Agrari no és una zona rural. És una zona agrícola en una zona urbana i no podem fomentar gaire les visites, ja que això genera alguns inconvenients al sector. Ara, per exemple, tenim problemes entre la compatibilitat dels camins per a usos agrícoles amb les xarxes de camins per a bicicletes. Quan es parla d’atraure gent cap al Parc Agrari relacionat amb l’oci, ens ho hem de pensar dues vegades, ja que és una zona molt pressionada. Penso que des del Consorci s’ha de fer un apropament pedagògic per a les escoles: visites a Can Comas i visites als pagesos: intentar transmetre què és el Parc Agrari sense que hi hagi la necessitat de venir.

AS: A Arran de Terra no parlem d’agricultura periurbana, sinó d’agricultura en general, extensible a tot el territori. La nostra feina consisteix, entre d’altres, a apropar la realitat del sistema alimentari a tota la població en general. Potser és cert que la població urbana necessita més informació sobre el tema que la població rural; però també als pobles fa falta explicar algunes realitats. Per això nosaltres no diferenciem. A la cooperativa portem a terme processos de dinamització local agroecològica (DLAe). La metodologia que fem servir és senzilla: posem en comú la gent relacionada amb el sistema alimentari amb la societat, amb l’objectiu que participin en la definició de les accions per fer una transició agroecològica.

Com es pot fer això?

AS: Doncs treballant amb la població, en processos agrotransformadors que posin al centre les necessitats de la pagesia. D’altra banda, nosaltres també fem formacions i creem materials divulgatius: organitzem xerrades, tallers, seminaris. El material que fem pretén ser digerible i que expliqui què vol dir la sobirania alimentària. Tenim, per exemple un manual sobre indicadors de sobirania alimentària a la web, molt visual i pràctic. A l’últim, també treballem en l’àmbit de la incidència sociopolítica, ja que creiem que les accions són fonamentals per transformar la societat. Donem visibilitat a aquells projectes i organitzacions que fan bona feina des de l’agroecologia i la sobirania alimentària, com Ramaderes de Catalunya. Els fem d’altaveu. Canviar realitats implica generar referents, i és complicat canviar les coses si no tenim exemples per replicar; per això intentem col·laborar amb totes aquelles iniciatives del territori que ens semblen interessants.

Gemma Francès / Foto: IVAN GIMÉNEZ

Gemma Francès: “La renda agrària ha baixat; les normes suposen moltes restriccions, i al sector agrícola li costa trobar relleu”

Un dels problemes principals del sector és la falta de relleu generacional. Com ho esteu treballant?

GF: En el cas del Parc Agrari, soc optimista: és veritat que hi ha un problema, però també hi ha gent jove agafant dimensió: gent que agafa terres bones per augmentar els beneficis. La renda agrària ha baixat; les normatives suposen moltes restriccions, i també és un sector on costa trobar relleu: tradicionalment la gent de la zona ha preferit estudiar; però, en els últims temps, al Parc Agrari hi ha entrat gent relativament jove, i la percepció és que tampoc els hi va tan malament. El Parc Agrari té moltes potencialitats, tot i que també hi ha dificultats. Per exemple, a diferència de la fruita, l’horta és complicat que te l’assegurin. Si tens inundacions cada dos per tres, estàs perdut. I per aquí treballem: volem veure com donar més cobertura als pagesos davant aquestes situacions, explorar noves vies i treballar per la incorporació de persones joves al sector.

AS: És un dels problemes principals, tant a Catalunya com a la resta d’Europa. En primer lloc, necessitem que hi hagi canvis estructurals perquè la pagesia es pugui guanyar la vida dignament. En segon lloc, s’han de reequilibrar les relacions de poder en el sistema agroalimentari: s’està afavorint un sistema de peonització dels pagesos, i això no pot ser: la pagesia ha de poder posar els seus preus, les seves hores. Hem de retornar l’autonomia a la pagesia, i això implica lluitar pel reconeixement social i polític. S’està produint, però hauria de ser més evident.

La pagesia, a més, sap com gestionar els ecosistemes per produir aliments, cosa que no tenen, per exemple, les grans cadenes alimentàries. Esteu treballant amb el sector en la reconversió ecològica?

GF: El Consorci del Parc Agrari no és propietari de la terra. És un sòl privat, i nosaltres no podem determinar aquests aspectes. Podem mostrar-nos a favor o en contra de determinades iniciatives, però són terrenys d’iniciativa privada. Mentre es compleixi la legalitat, no podem posar restriccions o imposar canvis.

AS: El coneixement el té tant la pagesia agroecològica com la pagesia ecològica, com la convencional. A l’últim, s’han de crear espais per facilitar el relleu: nosaltres hem creat dos serveis de suport a la pagesia: a la Catalunya Central tenim Suport Pagès, i a Collserola, el programa Arrela’t. Són serveis d’assessorament que faciliten que persones que no venen de l’activitat agrària, és a dir, la nova pagesia, puguin començar un projecte agrícola. A Collserola ajudem a trobar terra la pagesia i estem seguint el tema de l’Espai Test, un espai de prova, perquè la gent que es vulgui dedicar a una activitat agrària ho pugui provar abans de fer el pas sense gaire risc.

Gemma Francès / Foto: IVAN GIMÉNEZ

Gemma Francès: “La Covid-19 ha fet que una part de la ciutadania tingués més predisposició a comprar producte de proximitat i que l’hi portessin a casa”

Sembla que amb la crisi, una part de la població ha començat a consumir més productes locals i de proximitat. Ho heu notat, Gemma, al Parc Agrari?

GF: Falten estudis més exhaustius sobre l’impacte que ha tingut la pandèmia en els hàbits de consum de la població. Penso que en tenim exemples, però que no són extensibles a la realitat. Al Parc Agrari hem vist que hi ha hagut més demanda o, si més no, més predisposició per part de la ciutadania a comprar producte de proximitat i que l’hi portessin a casa; com que les restriccions de sortir al carrer limitaven els desplaçaments, hi ha hagut més predisposició a buscar canals de venda online. Alguns productors de proximitat han pujat al carro. En el cas del Parc Agrari, hi ha pagesos que han canviat l’estratègia: gent que tenia parada i se’ls va tancar l’espai de venda [per no poder anar a mercats setmanals] es van intentar col·locar en aquest tram. Alguns s’hi quedaran i d’altres no, però sí que hi ha pagesos que estan apostant per la venda en línia dels seus productes. El canvi definitiu, però, serà definit per la llei de l’oferta i la demanda. Primer de tot, hem de conèixer quines són les necessitats d’una activitat econòmica o del sector.

Anaïs, has parlat de Collserola i precisament un dels projectes estrella d’Arran de Terra és l’Alimentem Collserola. Com és el seu funcionament?

AS: Va néixer el 2016 i es tracta d’un projecte de dinamització de llarga durada: durant la primera fase vam estar observant quines necessitats tenia la pagesia de la zona i, a partir de les conclusions, vam obrir un espai participatiu per elaborar un pla d’acció a la serra de Collserola. Ara estem executant les accions que es van consensuar en aquell moment. En el projecte es van crear uns espais de governança i ara hi ha un espai en el qual es reuneix la pagesia. Abans no hi havia aquest espai i ara s’ha convertit en el cor d’Alimentem Collserola. Hi ha també una comissió de seguiment on hi ha les administracions públiques: la Generalitat, la Diputació de Barcelona (DiBa) i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), juntament amb algunes organitzacions socials.

Gemma, com és això de confluir en un mateix espai agrari diverses realitats municipals? Els Espais del Delta, l’aeroport, el PDU Gran Via…

GF: És complicat. Estem situats en un territori amb molta pressió, i no només urbanística: la pressió de l’aeroport o dels espais de natura, que són espais molt diferents. Això ens obliga a treballar plegats i decidir què volem, perquè estem molt junts. Voler-ho tot per a tothom pot generar conflictes. Amb els Espais Naturals del Delta anem fent perquè hi ha moltes línies que són coincidents; n’hi ha d’altres que no ho són. Un espai natural té unes restriccions i un espai agrari té unes necessitats. A partir d’aquí s’ha de treballar per gestionar i decidir què es vol. La por de la pressió urbanística sempre hi és, sobretot que entorns com el nostre, que tenen molta vàlua per a les activitats de diferents sectors. Evidentment, el sector agrari té menys valor que l’urbanístic, i sí, és cert que som en un entorn molt pressionat; però, de moment, està molt protegit i hi ha consciència que així continuï sent per part de les administracions públiques i una bona part dels propietaris. La prioritat és la preservació de l’espai i, tot i que no hi ha perill, no podem abaixar la guàrdia.

Anaïs Sastre / Foto: IVAN GIMÉNEZ

Anaïs Sastre: “S’afavoreix un sistema de peonització dels pagesos, i això no pot ser: el sector ha de poder posar els seus preus, les seves hores”

Hi ha sinergies entre els vostres projectes i amb les altres entitats de la regió metropolitana que també treballen en el sector agroalimentari?

GF: Ara mateix estem pendents de l’aprovació d’un projecte europeu per treballar conjuntament amb l’Espai Gallecs. La idea és donar més rellevància als parcs agraris, que, al cap i a la fi, són zones protegides. Per això cal treballar plegats, com també ho fem amb altres entitats, com Barcelona Regional, l’IRTA, associacions de defensa vegetal, la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), la Fundació Miquel Agustí, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, el PEMB, Espigoladors, la Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible Barcelona 2021, la Unió de Pagesos, la Xarxa de Productes de la Terra o la Diputació de Barcelona, entre d’altres.

AS: Ara mateix amb Gallecs i el Parc Agrari no treballem juntes en cap projecte, però els hem anat a visitar amb el postgrau en Dinamització Local Agroecològica que organitzem des d’Adt i amb la Universitat Autònoma de Barcelona. Tant al Gallecs com al Parc Agrari del Baix Llobregat es fan projectes interessants i, sempre que podem, els visitem. Protegeixen territorialment espais agraris i tenen òrgans propis de decisió. Imagino que és molt complex gestionar un terreny com el del Parc Agrari del Baix Llobregat, perquè és un espai amb molts interessos, però alhora és un espai fort on es poden generar canvis molt potents. Nosaltres no som en els llocs on no hi ha aquesta estructura: treballem en zones de Catalunya i en altres espais on aquestes estructures no hi són.

Mireu cap a Europa? Teniu vincles amb altres iniciatives afins?

GF: Com a espai per emmirallar-nos, no. Hi ha projectes que en poden servir: darrerament hem estat mirant com es gestiona l’aigua en projectes d’Israel, dels Països Baixos o el cas de Milà. No mirem gaire enfora perquè el Parc Agrari és molt sui generis d’aquí.

AS: A Europa no participem formalment en cap espai, però seguim diferents organitzacions que fan propostes transformadores. Tenim l’ull posat en diferents iniciatives per poder-les replicar aquí; a França o a Alemanya, la pagesia està fent coses molt interessants. Aquí a Catalunya sí que treballem molt en xarxa amb diferents entitats.

Gemma Francès / Foto: IVAN GIMÉNEZ
Anaïs Sastre / Foto: IVAN GIMÉNEZ
Anterior Següent

Anaïs Sastre: “Calen polítiques alimentàries transformadores i que tinguin com a base l’agroecologia i la sobirania alimentària”

Quines oportunitats ofereix Barcelona Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible 2021? Hi treballeu de manera conjunta?

GF: La capitalitat ofereix una molt bona oportunitat de difondre el que ja fem i tenim. La iniciativa permet donar valor a allò que fem, i pot ser una plataforma a través de la qual es portin a terme altres projectes de petita escala que tenim al Parc, com la compravenda de productes frescos a restauradors de la zona o la introducció de noves varietats. Tot això ens ajuda a fer una gestió sectorial adequada.

AS: No hi estem treballant directament, però ho seguim de prop. És incert, què ens portarà això. És interessant en tant que és quelcom que posa el focus en les polítiques alimentàries que es fan des de l’Ajuntament. Està bé que sigui dins de l’agenda política. També creiem, però, que el sector alimentari és un sector on hi ha molts interessos; per tant, volem aprofitar aquesta iniciativa per fer pressió des de baix, perquè realment es facin polítiques alimentàries transformadores i que tinguin com a base l’agroecologia i la sobirania alimentària. Esperem que la capitalitat ens porti més recursos per continuar treballant amb els projectes que ja s’estan portant a terme en el territori.

Com us imagineu el Parc Agrari i Arran de Terra el 2030?

GF: Espero que s’hagi modernitzat i que s’estigui innovant, amb la col·laboració d’empreses capdavanteres i l’ús generalitzat d’energies renovables. M’agradaria que hi hagués una gestió dels recursos més potent i tenir un petit espai de producció d’aliments amb unes bases més adequades.

AS: No sé com imaginar-me la societat d’aquí a 20 o 30 anys. El col·lapse mundial de la societat ja l’esperàvem per al 2012! Imagino que hi haurà un canvi de paradigma social i un canvi de paradigma en les polítiques públiques. M’imagino un sistema local, sostenible, just i ecològic.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En plena crisi, continuem fent un periodisme rigorós i que aposta per la profunditat. Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara

Amb la quota solidària, rebreu el llibre 'Tan a prop de la vida' i la revista 'Crisi o vida' 

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies