Crític Cerca
Espai Crític

Pressupostos expansius per impulsar la reactivació econòmica i social del país

Els comptes de la Generalitat per al 2022 creixen un 17% fins als 38.139 milions d’euros i dediquen tres quartes parts de la despesa a polítiques socials

15/11/2021 | 10:54

El conseller d'Economia i Hisenda, Jaume Giró, durant la presentació dels pressupostos del 2022 al Parlament, fa alguns dies / GENERALITAT DE CATALUNYA

El projecte de pressupostos de la Generalitat per a l’any 2022 ja ha començat la tramitació parlamentària. La setmana passada, el conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró, el va lliurar a la presidenta del Parlament, Laura Borràs. Els comptes preveuen un increment excepcional de la despesa pública, que assoleix un valor rècord de 38.139 milions d’euros, 5.618 milions més (17,3%) que els del 2020, els darrers aprovats. Giró els va qualificar com “els pressupostos més grans i més ambiciosos que mai s’han presentat a Catalunya” i hi va afegir que “seran la palanca de la reactivació social i econòmica del país”. El conseller creu que els comptes del 2022 “són els que Catalunya necessita” i que “tenen una intensa vocació inversora i un caràcter social indiscutible”.

En l’increment de despesa en els comptes del 2022, hi tenen un pes destacat els fons Next Generation, que pugen a 2.142 milions d’euros i que inclouen, d’una banda, 1.527,6 milions d’euros del Mecanisme de Recuperació i Resiliència, i, de l’altra, 614,4 milions més dels fons REACT. Els departaments de Salut, de Drets Socials i d’Educació són els més beneficiats per aquests fons de la Unió Europea, amb aportacions de 319 milions, 633 milions i 405 milions, respectivament.

Un dels trets més destacats dels comptes és el seu caràcter fortament inversor. Així, la inversió del conjunt del sector públic s’enfila fins als 3.951 milions d’euros i gairebé dobla la inversió pressupostada el 2020 (2.012 milions). Les polítiques que concentren un major esforç inversor són salut (585 milions), habitatge i actuacions urbanes (529 milions), educació (291 milions), carreteres (265 milions), societat de la informació i coneixement (227 milions) i infraestructures ferroviàries (223 milions). El gràfic següent ens mostra la distribució de la despesa del sector públic per polítiques.

Font: Departament d'Economia i Hisenda

Tres de cada quatre euros van a polítiques socials

El 74,6% del pressupost de despeses —dit d’una altra manera, 3 de cada 4 euros que es gastaran el 2022— va destinat a polítiques socials, que inclou l’educació, la salut, el foment de l’ocupació, els drets socials, l’habitatge i el transport públic. Aquest percentatge és lleugerament superior al del 2020, que era del 73,7%. El conseller Jaume Giró creu que els comptes de l’any que ve “suposaran un punt d’inflexió cap al progrés econòmic, cap a l’enfortiment del nostre Estat del benestar, cap a la sostenibilitat i cap a la justícia i l’equitat socials”, segons va declarar el dia de la presentació al Parlament. El pressupost preveu increments sense precedents de les polítiques d’habitatge, d’ocupació i de cultura.

Font: Departament d'Economia i Hisenda

En valors absoluts, els departaments que més incrementen la seva dotació són Salut (11.171 milions d’euros, 1.456 milions més que el 2020), Educació (6.681 milions d’euros, 1.009 milions més), Drets Socials (3.969 milions d’euros, 905 milions més) i Vicepresidència, Polítiques Digitals i Territori (2.270 milions d’euros, 511 milions més). En conjunt, la despesa departamental del 2022 creix un 18,6% (5.022 milions d’euros) respecte als pressupostos del 2020, i arriba als 32.032 milions d’euros.

Dotacions extraordinàries

Al marge dels fons Next Generation, el Govern també ha previst una dotació extraordinària de 500 milions d’euros per seguir fent front a les despeses sanitàries derivades de la pandèmia en absència d’un nou fons Covid-19 estatal per al 2022. A més, es doten 205 milions addicionals per mantenir els programes extraordinaris de personal contractat amb motiu de la pandèmia, així com per al personal de suport a la gestió dels fons Next Generation.

En matèria de personal, els pressupostos preveuen un increment de 28.882 places respecte als comptes del 2020, el gruix de les quals es concentren en el Departament de Salut (17.663 places). Hi destaquen també l’increment de personal docent i PAS (5.498 places) i el reforç a l’àmbit de la seguretat (mossos, bombers i agents rurals), amb 1.122 noves dotacions, tal com reflecteix el gràfic següent:

Font: Departament d'Economia i Hisenda

Actuacions departamentals més destacades

Entre les actuacions més rellevants del pressupost, destaca l’impuls sense precedent a les polítiques d’habitatge, amb un increment de 387 milions d’euros en les aportacions per a ajuts i subvencions destinats a la rehabilitació. Els comptes també preveuen una dotació de 141 milions d’euros per ampliar en més de 3.300 habitatges l’actual parc públic mitjançant la construcció i procediments de tempteig i retracte. A més, s’hi destinen 100 milions d’euros a ajuts per al pagament del lloguer. Juntament amb l’habitatge, la despesa en polítiques d’ocupació, que creix en 248 milions d’euros, i el pressupost de cultura, que assoleix els 385 milions d’euros, també registren increments rècord.

En matèria educativa, s’hi instaura la gratuïtat de l’educació infantil de 2 a 3 anys (P2), amb un cost de 90 milions d’euros per al curs 2022/2023, i s’hi destinen 22,8 milions d’euros al desenvolupament d’un pla de xoc de la formació professional. Pel que fa a l’educació superior, s’hi preveuen 980,1 milions d’euros per al finançament de les universitats públiques i s’hi incrementen en 212,8 milions d’euros les polítiques d’R+D+I. A més, s’hi inclou una inversió de 55 milions d’euros per a programes de suport a la indústria. En l’àmbit del benestar, es destinen 400 milions d’euros a la renda garantida de ciutadania, i es reserven 4 milions d’euros per finançar un pla pilot per implementar la renda bàsica universal, que es posaria en marxa al desembre del 2022.

Altres actuacions destacades en el projecte de comptes públics són l’augment en 119 milions d’euros de l’assignació per al transport públic; 59 milions d’euros per avançar en els treballs de les línies L9 i L10 del metro de Barcelona; 92 milions d’euros per a polítiques d’igualtat i feminismes; 42 milions d’euros d’increment de la inversió per al desplegament de la fibra òptica i 149,2 milions d’euros per dotar el fons climàtic i el fons de patrimoni natural (amb recursos de l’impost sobre les emissions de CO2).

El pes del deute sobre el PIB baixa

Al marge dels fons Next Generation, a l’apartat d’ingressos destaquen també els recursos provinents del dèficit autoritzat, per un valor de 1.487 milions d’euros (un 0,6% del PIB, la taxa de referència per obtenir finançament l’any 2022). En canvi, l’aportació del model de finançament es redueix en 978 milions d’euros, ja que el 2022 no s’ingressa cap liquidació positiva provinent de l’exercici del 2020. Pel que fa a la resta d’ingressos, els comptes preveuen un increment de 588 milions d’euros en la recaptació de tributs propis i cedits i també l’abonament, per part de l’Estat, d’alguns endarreriments i deutes històrics, com ara una part del deute de la disposició addicional tercera de l’Estatut i del desplegament del cos de Mossos d’Esquadra (536 milions d’euros en total), així com 500 milions d’euros del retorn pendent d’un mes d’IVA.

Cal subratllar que, malgrat l’increment del dèficit públic, el pes del deute català sobre el PIB es redueix en 2,2 punts respecte al 2021, ja que el bon ritme del creixement econòmic fa més sostenible l’endeutament de la Generalitat.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

La nova revista anual monogràfica, 'Temps', ja disponible!

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebreu les revistes 'Temps' i 'Emergència' i un pack de marxandatge.

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies