10/12/2018 | 19:00
El bilingüisme no afecta negativament al desenvolupament cognitiu, sinó que, tot al contrari, exerceix una influència positiva pel que fa a la flexibilitat cognitiva, la consciència metalingüística —és a dir, la capacitat per a manipular el codi lingüístic o reflexionar sobre la llengua— o el control de l’atenció. Així ho demostren investigacions recents sobre els parlants que adquireixen coneixements de dues llengües durant la infància. Encara més, aquests estudis fan palès que el fet de dominar dues llengües ajuda a aprendre amb més facilitat una tercera, i això influeix en positiu en les relacions socials de les persones. L’exposició a la diversitat cultural -i lingüística en particular, on s’entèn la llengua com a transmissora d’una manera específica de veure el món- des d’edats primerenques ajuda a prendre consciència de l’altre i de la seva particular manera d’entendre el món, de la seva perspectiva.
La immersió lingüística en català a l’escola busca, primordialment, un gran objectiu, que és comú i compartit arreu del món on s’aplica: aconseguir l’aprenentatge d’una llengua, per part d’aquells alumnes que no la parlen a casa, en el mínim temps possible. I sempre tenint en compte que convé aconseguir-ne el màxim coneixement, tant lèxic com gramatical, i la màxima capacitat comunicativa possible. A més aquesta metodologia, que és utilitzada no només a Catalunya, sinó també en d’altres territoris, com ara el Canadà, no segrega als estudiants en funció de la seva llengua i, per tant, garanteix la cohesió social en el seu territori.
Vegem quatre dades objectives que demostren que la immersió lingüística a l’escola catalana representa un model d’èxit i un element de cohesió social.
1. Aprendre una tercera llengua sabent-ne dues
Superats moments històrics passats en què el bilingüisme es veia més com un handicap que no pas com un benefici, actualment són molts els investigadors i investigadores i els professionals de les llengües que defensen, sustentats en fonament sòlids, que el fet de conèixer més d’una llengua, sovint ja des de la infantesa, comporta més avantatges que no pas inconvenients a les persones. Un dels més evidents: aprendre una tercera llengua. Segons l’estudi de les professores Helena Roquet i Carme Pérez, de la Universitat Pompeu Fabra, ‘La lectura bilingüe: factor esencial para la adquisición de la competencia escrita en una tercera lengua’, les persones bilingües que llegeixen en català i castellà correctament obtenen millors resultats en l’aprenentatge de l’anglès com a tercera llengua, que no pas les que llegeixen millor en una de les dues llengües. Ho fan en les diferents mesures de fuides, correcció i complexitat, essent l’àrea de correcció en la que més afavorits resulten les primeres persones esmentades.
2. La comprensió lectora millora
Catalunya ha participat des de l’any 2000 en successives avaluacions PISA (Programa internacional per a l’avaluació d’estudiants), promogudes per l’OCDE, que s’apliquen cada tres anys a l’alumnat de 15 anys per avaluar-ne la competència matemàtica, científica i en comprensió lectora. Aquesta avaluació permet fer una comparació entre els 35 països de l’OCDE (Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu, 2010).
La comprensió lectora, tal com l’avalua PISA, és un element important del rendiment acadèmic, ja que implica la comprensió, la utilització i la reflexió sobre els textos escrits amb la finalitat d’assolir els objectius propis, desenvolupar el coneixement i el potencial personal, i participar en la societat. No és només una dimensió de la competència lingüística, és una competència necessària per a l’aprenentatge de tots els continguts acadèmics, ja que tots estan basats en textos escrits que s’han d’interpretar. En comprensió lectora Catalunya se situa en una posició intermèdia (498 punts, posició 15a), per damunt de la mitjana de l’OCDE (493 punts, posició 23a) i molt per damunt de la mitjana de l’Estat espanyol (481 punts, posició 28a), que té un percentatge important de població monolingüe i que assisteix a programes escolars monolingües en castellà.
3. No hi ha dèficits en el coneixement del castellà
Segons la psicolingüista Montserrat Cortès-Colomé, professora del departament de psicologia bàsica de la Facultat de Psicologia de la UB, “les dades recollides en diversos estudis, així com els resultats proporcionats per l’Instituto de Evaluación, que depèn del Ministerio de Educación, i el Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu, que depèn de la Generalitat de Catalunya, indiquen que el coneixement de castellà a Catalunya és equiparable —o, fins i tot en alguns casos, superior— al coneixement que en tenen els alumnes de l’Estat espanyol”. En dades de 2016, tant en comprensió escrita com en expressió escrita, al final dels estudis de Primària els barems són idèntics a Catalunya que a la resta de l’Estat, i només són lleugerament més baixos en comprensió oral (57/59), la qual cosa no impedeix que els barem globals siguin idèntics (65/65).
4. Els alumnes castellanoparlants no tenen dèficits en coneixements generals
Les dades de PISA 2009 confirmen que l’alumnat castellanoparlant de Catalunya se situa en la mitjana espanyola. L’estudi de 2009 situa amb més precisió la comparació dels resultats de l’alumnat castellanoparlant de Catalunya amb la resta d’alumnat castellanoparlant de les comunitats autònomes que van participar a l’estudi. L’anàlisi mostra que una vegada s’ha fet la detracció de la influència del nivell sociocultural de les famílies en els resultats de tot l’alumnat castellanoparlant, els catalans castellanoparlants no presenten diferències significatives en els seus resultats amb la majoria de l’alumnat castellanoparlant de la resta de l’Estat.
Segons el professor Ignasi Vila, de la Universitat de Girona, les diferències són significatives a partir de 15 punts. És a dir, pel que fa a ciències, l’alumnat castellanoparlant de Catalunya (489 punts) sap significativament menys que l’alumnat de La Rioja (520), Castella i Lleó (520), Navarra (519) i Galícia (525) i sap significativament més que l’alumnat castellanoparlant de Canàries (470), Balears (463) i Ceuta i Melilla (446), i tant com el de la resta de comunitats. Pel que fa a la lectura, l’alumnat castellanoparlant de Catalunya (491 punts) obté resultats significativament millors que l’alumnat d’Andalusia (482), Canàries (467), Balears (462) i Ceuta i Melilla (439) i els mateixos que l’alumnat de la resta de comunitats. En matemàtiques, l’alumnat castellanoparlant de Catalunya (480 punts) és superat significativament per l’alumnat de La Rioja (518), Castella i Lleó (523), Navarra (521), Aragó (517) i País Basc (513) i supera significativament a l’alumnat de Canàries (450), Balears (466) i Ceuta i Melilla (441), igualant-se amb l’alumnat de la resta de comunitats.
En definitiva, les diferències en els resultats no semblen relacionades amb la llengua d’escolarització sinó amb altres variables implicades en la pràctica educativa i l’organització escolar. Un bon exemple és l’equiparació dels resultats de l’alumnat castellanoparlant de Catalunya amb el de la Comunitat de Madrid en les proves avaluades.