11/03/2021 | 06:00
La Terra i Mart es van crear a la vegada, paral·lelament, fa 4.600 milions d’anys, tot i que l’humà no va fer-hi les primeres missions fins al 1960. Aquest 2021, després d’un any de l’arribada de la Covid-19 i amb l’emergència climàtica sempre present, la carrera espacial ha tornat a agafar embranzida: al mes de febrer, els humans hem enviat al Planeta Vermell fins a tres naus, l’última de les quals l’estatunidenca Perseverance, que ha enregistrat els primers sons que en podem escoltar.
El germà marcià de la Terra, però, segueix sent un desconegut: n’hem fet mitologia i ciència-ficció i hi albirem una segona oportunitat quan hàgim esgotat el planeta que habitem, però en sabem poques coses. Que la gravetat és de 3,7 m/s2, que el dia marcià és de 24 hores i 40 minuts i que no té mar però sí que té cràters. Són precisament els relats que hem construït al voltant de Mart, que ens expliquen a nosaltres com a planeta, els protagonistes de l’exposició “Mart. El mirall vermell”, del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), que romandrà obert fins a l’11 de juny i que ha comissariat el director del CCCB Lab, Juan Insua.
Si un fet deixa clar la mostra sobre el Planeta Vermell és que volem arribar a Mart com sigui, sigui a través d’una nau com d’un llibre. Ho vam fer en un passat remot a través de la creació d’una potència divina a qui fèiem dir Nergal, Mangala, Auqakuh, Ares o Mart, depenent de la civilització, i a qui vam plasmar, tal com nosaltres l’imaginàvem, en estàtues, monedes i copes, alguns exemples de les quals estan exposades a la primera part de la mostra, Mart en el cosmos antic. Fins i tot l’hem convertit, a mesura que hem avançat científicament en el coneixement de Mart, en imaginari pop, com demostren les Cròniques marcianes, de Ray Bradbury, de les quals en podem observar volums originals del 1950 i 1955 a la segona part del CCCB (Ciència i ficció del Planeta Vermell), dedicada a la influència de Mart en la cinematografia, en la literatura, en la cultura popular i en el coneixement científic d’enginyers i d’artistes.
Arribar a Mart i quedar-s’hi?
Però la fascinació pel nostre germà vermell ha xocat en l’actualitat amb l’escalfament global i l’emergència climàtica, que posen en perill la vida a la Terra. És aquí on Mart s’erigeix en un planeta B i on l’exposició del CCCB ens planteja un dilema: hem de fer un esforç per preservar la Terra o hem d’iniciar “una migració sideral” cap a Mart? Ja no hi podem fer res?
L’exposició del CCCB ens planteja un dilema: hem de fer un esforç per preservar la Terra o hem d’iniciar “una migració sideral” cap a Mart?
Mars Society és una organització creada el 1998 que defensa l’exploració del Planeta Vermell i que, en la seva declaració fundacional, argumentava la colonització de Mart dient que s’havia de dur a terme per als joves, per l’oportunitat que representa i pel futur. D’altres, contràriament, com Carl Sagan, no creuen que anar a Mart sigui la solució per a un futur millor, i en la tercera part de la mostra s’hi llegeix una frase seva estampada a la paret: “Hem fet una feina terrible gestionant el nostre propi planeta; hauríem d’anar molt amb compte abans d’intentar gestionar-ne d’altres”. Si partim de la base que el motiu principal per aterrar a Mart seria la destrossa que hem fet a la Terra, aquesta migració es podria convertir, tal com ha afirmat el cap d’exposicions del CCCB, Jordi Costa, en la presentació del projecte, en un “relat de redempció com a espècie”, a la recerca d’una vida millor.
No oblidem que, avui dia i tal com indica la cronologia de l’inici de l’exposició, ens trobem a l’era de l’”antropocè”, un neologisme que fa referència a l’època en què l’ésser humà va començar a provocar un impacte massiu i nociu sobre el planeta. Aquesta etapa històrica va molt lligada a la voluntat dels humans de dominar el món (ara fins i tot altres planetes); per això la darrera part de la mostra, Mart a l’antropocè, se centra a presentar els horitzons i les reflexions que ofereix Mart davant d’una Terra en crisi climàtica.
L’arribada a Mart, doncs, no solament implicaria una alternativa de vida a la Terra, per ara de viabilitat dubtosa, sinó l’oportunitat de demostrar, una vegada més, el poder de l’humà sobre totes les coses, fins i tot sobre altres masses de l’univers. De fet, i segons relaten les explicacions de “Mart. El mirall vermell”, l’exploració del Planeta Vermell ja va engegar-se en el context de la Guerra Freda: era una nova zona on els Estats Units i la Unió Soviètica lluitaven pel lideratge.
Aprendre del Planeta Vermell
Del futur a Mart en podem fer pel·lícules o estudis científics, però el comissari Insua afirma que hi ha “un factor X” imprevisible que provoca que imaginar nous escenaris al Planeta Vermell sigui com un joc. L’important a reflexionar sobre l’exposició, diu, no és la probabilitat que passi allò que hem projectat a través de la ciència-ficció o d’investigacions, sinó d’aprendre’n alguna cosa: “L’exposició dona l’oportunitat de crear una nova consciència planetària i de triomf de la pau, i d’entendre que no estem sols”. Insua posa d’exemple les abundants varietats de formes d’intel·ligència no humana que poblen la Terra i que passen desapercebudes, que a l’exposició es poden observar en un mural realitzat pel Taller Estampa. En aquesta obra d’il·lustració es modifiquen espècies animals i vegetals, fongs i microorganismes a partir d’il·lustracions dels naturalistes del segle XIX, i es creen nous éssers híbrids a partir de l’imaginari marcià.
La directora del CCCB, Judit Carrera, considera que tots aquests relats sobre Mart exposats al llarg de la mostra serveixen de “mirall del nostre planeta ferit”, és a dir, ens expliquen com a societat. Mart posa de manifest que a l’inici de la civilització humana necessitàvem planetes per fer-nos una idea d’on érem i per què passaven les coses que passaven: així vam associar un déu per a cada planeta (Mart era el de la guerra i el de l’agricultura). També vam utilitzar el Planeta Vermell per dissenyar un sistema solar amb astrònoms com Copèrnic, Galileu o Kepler, i, més tard, en vam mapar la cartografia per saber què hi havia més enllà. Fins i tot vam convertir-lo en art, en forma de còmics, sèries televisives, música i videojocs, com es pot veure en una instal·lació interactiva de l’exposició del CCCB, que recorre la geografia marciana a través d’històries de ficció creades al voltant del Planeta Vermell, com el de la princesa de Barsoom creada per Edgar Rice Burroughs.
Judit Carrera: “Tots els relats sobre Mart de la mostra serveixen de mirall del nostre planeta ferit”
Però Mart també narra el fracàs dels humans en la cura del planeta i la por de no tenir una sortida del desastre climàtic. Segons comenta Carrera, aquest projecte expositiu no vol tractar la colonització de l’espai, sinó que vol parlar del “poder de la imaginació” i de la creació de noves formes de vida tot i que la Terra s’estigui convertint en un lloc hostil. “Aquesta exposició és una invitació a sortir de la Terra per tornar-hi i curar-la, conscients dels horitzons i de les paradoxes que planteja Mart”, afirma Carrera. Reflexionar sobre marcians, per tant, també implica fer-ho sobre les nostres polítiques per a una vida digna.
Programació cultural per entrar en òrbita
A més de l’exposició “Mart. El mirall vermell”, el CCCB ha volgut acompanyar la instal·lació d’una graella d’activitats que ja han engegat motors i que duraran fins ben entrat el mes de juny. Una de les accions que es realitzarà en el marc de la mostra és la Viquimarató Marciana, del 5 al 18 d’abril, en què es desenvoluparan continguts sobre Mart a la Viquipèdia, així com una sessió participativa sobre exploració marciana amb youtubers com Quantum Fracture, C de Ciencia, La Gata de Schrödinger i La Hiperactina (9 de juny).
Per no perdre el format del debat, també s’han organitzat una sèrie de conferències, que van iniciar-se amb referents com l’escriptor Kim Stanley Robinson, autor de la Trilogia marciana, i amb el físic Miquel Sureda, l’astrofísica Mariona Badenas i la filòsofa Laura Benítez en una sessió sobre l’espai com a territori per a l’assaig científic.
En un pla més artístic, una de les activitats més esperades serà la Festa de Literatura Amplificada o Kosmopolis, del 17 al 20 de juny, que enguany posarà èmfasi en la ciència-ficció i que comptarà amb la participació de Ted Chiang, Martí Sales, Pau Riba i Kameron Hurley. Al maig també s’estrenarà Arbres, vodka i naus voladores, un nou espectacle teatral de la companyia La Calòrica, així com l’espectacle col·lectiu Big Bouncers.
En la línia educativa del CCCB amb centres escolars, en l’anomenada Missió Alia sis escoles crearan amb el suport de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya les seves pròpies Cròniques marcianes i, en el projecte comunitari “Viatge a Mart”, cinc grups formats per joves que han migrat sols, juntament amb artistes i pensadors com David Fernández, Míriam Hatibi o Blanca Llum Vidal, reflexionaran sobre la seva pròpia experiència del viatge.
